ACA NOTÍCIES

Consells per viure bé

2012-02-08T20:09:00.004+01:00

Vivim tan depressa que a vegades no ens adonem prou bé de les coses importants que passen al nostre entorn, i sovint estem tant i tant estressats amb els problemes de cada dia, que perdem la visió global i adequada de les coses i les persones que ens envolten. I això no és gens bo. Podríem dir que la rutina diària no ens deixa veure la perspectiva de la vida, com si tinguessim al davant nostre un gran arbre que no ens deixés contemplar tot el bosc.

Hem de saber mirar més enllà de nosaltres mateixos. Ens cal saber controlar adequadament el nostre ritme de vida i transformar l'estrès en energia positiva. Això és el que el Director de Ràdio Estel, Mn. Jaume Aymar, ha vingut a dir-nos, i també a ensenyar-nos com havíem de fer-ho, en la interessant conferència que avui ha donat al local social de la nostra Associació A.C.A., amb el títol de "L'estrès positiu".

Hem estat moltes les persones que hem escoltat amb una gran atenció aquesta conferència tan profitosa sobre l'estrès, un estrès que és positiu quan ens ajuda a tenir una actitud d'alerta davant el perill, però que deixa de ser-ho quan és excessiu. Ens ha comentat que hem de saber acceptar positivament la nostra condició de persones grans, que ens cal evitar la queixa continuada, que hem d'aprender una mica allò que el Dr. Torras i Bages anomenava "la ciència del patir", que cal que deixem de pensar que ens serà impossible resistir els problemes que se'ns presentin, que hem de ser capaços de sortir enfortits dels fracassos, de convertir els contratemps en ocasions per a superar-nos i que, de tant en tant, cal que deturem una mica el nostre ritme de vida i aprenguem a serenar-nos. Actualment, anem tan depressa, que el futur esdevé passat, sense gairebé haver tingut temps de ser present.

També ens ha aconsellat que féssim activitats, pintura, música, exercicis, que sapiguem viure pausadament. Que no ens deixem abatre i que tinguem sempre una actitud positiva davant l'estrès. Tots n'hem sortit amb el convenciment que calia fer cas dels bons consells de Mn. Aymar, convençuts que hem de desacelerar una mica el nostre ritme, per a tenir una millor qualitat de vida. És cert que, en el fons, és millor l'estrès que l'apatia, però el que cal evitar és que l'estrès sigui excessiu, i això és el que tots ens hem proposat fer.

Recordem a tots els socis i amics, que la nostra Associació A.C.A. continua programant, cada dimecres a la tarda, al seu local social, altres interessants conferències culturals sobre temes molt variats, totes elles molt profitoses i a les que tothom hi està invitat.

El món dóna voltes

2012-01-26T21:43:00.013+01:00

Tots els socis i sòcies d'A.C.A. sabem, per experiència, que la vida té girs inesperats. Les circumstàncies que ens rodegen poden canviar de forma insospitada, i esperem que aviat ho facin positivament. És intessant recordar un d'aquests girs inesperats, quan un 26 de gener del 1812, avui fa exactament 200 anys, Napoleó Bonaparte, que governava el nostre país per l'abdicació de l'inepte monarca espanyol Carles IV, va promulgar un decret establint la divisió administrativa de Catalunya en quatre Departaments: el Departament de Montserrat, amb capital a Barcelona, el Departament del Ter, amb capital a Girona, el Departament del Segre, amb capital a Puigcerdà i el Departament de Boques de l'Ebre, amb capital a Lleida. A la vegada, va ordenar la immediata incorporació de tots ells al territori francés. La Vall d'Aran ja havia estat incorporada a França l'any 1808, afegint-la al Departament francès de l'Alt Garona. En endavant, ja no seríem governats des de Madrid, sinó des de París.

No podem saber quina hauria estat la nostra història si aquest projecte napolònic hagués prosperat, però és molt lícit suposar que el fort centralisme francés, que va eliminar la bonica llengua provençal dels Trobadors, no hauria estat gairé més benvolent amb la nostra estimada llengua, ni amb les nostres tradicions i cultura. Segurament hauríem sortit del foc per caure a les brases.

Però el món dóna voltes, i al cap de cinc mesos d'aquell decret, Napoleó va iniciar la invasió de Rússia, i amb aquesta acció va provocar la decadència i la desaparició de l'imperi francés que havia somiat. La projectada Catalunya francesa, amb els seus Departament de Montserrat, del Segre, del Ter i de les Boques de l'Ebre, va deixar d'existir.

Les circumstàncies ens varen salvar d'aquell decret napolèonic que avui compleix 200 anys i que hauria canviat el curs de la nostra història. Segurament ara aquest bloc d'Acanotícies no estaria escrit en català, sinó en francés, i la nostra situació política i cultural potser seria més precària. El món continua donant voltes, i per això a la nostra Associació A.C.A. hem d'estar ben convençuts que les circumstàncies d'avui també canviaran per millorar i que, amb l'esforç de tots, ens serà possible sortir aviat del dolorós entrebanc econòmic actual. L'optimisme no ens ha de deixar mai.

Tancant l'any 2011

2011-12-20T19:24:00.009+01:00

Les diverses activitats que ha realitzat la nostra Associació durant aquest mes de desembre, han posat un brillant colofó final a aquest any que estem acabant, unes activitats rodejades d’amistat i optimisme, que han volgut compensar una mica la fonda inquietud que ens produeix el temps actual, amb tots els greus problemes socials i econòmics que ens assetgen.

Amb aquest propòsit d’aixecar els ànims, s’ha realitzat una festiva i multitudinària visita al Museu de la Xocolata, s’han programat diverses xerrades culturals, s’ha ofert un brillant concert de violí al Casal del Metge de la nostra ciutat i s’ha organitzat un alegre cap de setmana col·lectiu al Monestir de Montserrat.

A la vegada, s’ha publicat i distribuit un nou número de la nostra revista social “Abans i ara”, el qual recull la felicitació nadalenca que la Junta Directiva dedica a tots els socis i sòcies, junt amb les poesies que varen ser premiades en els Jocs Florals celebrats el passat mes de novembre, amb notícies sobre les diverses activitats socials realitzades recentment, i amb nombrosos articles culturals, històrics, narratius i bibliogràfics.

Finalment, més d’un centenar els socis i sòcies han participat activament en una joiosa “torronada”, que es va celebrar en un ambient de càlida amistat i durant la qual es va fer la ja tradicional rifa d’una exuberant panera de Nadal, curulla de torrons, mentre la nostra Coral “Cor alegre” exhibia el seu magnífic repertori de cançons nadalenques, amb una actuació llargament aplaudida.

D’aquesta manera, s’ha finalitzat l’any amb el desig, llargament compartit, de que el vinent 2012 ens sigui més propici per a tots, que ens porti salut i amistat, i que les activitats de la nostra Associació continuin tenint l’alegre participació de sempre.

Els avis d'avui

2011-12-01T07:30:00.008+01:00

Seguint l'interessant programa de conferències culturals, que organitza setmanalment la nostra Associació A.C.A., ahir vàrem tenir l'oportunitat d'escoltar a una coneguda escriptora i orientadora familiar, la Sra. Victòria Cardona, persona d'una llarga experiència educativa, la qual ens va parlar d'un tema molt candent i de gran interés per a tots nosaltres: "Els avis d'avui davant el canvi".

Vàrem ser molts els que vàrem assistir al seu instructiu parlament, en el que, entre moltes altres coses importants, ens va recordar que actualment la nostra missió no és educar els néts, sinó acollir-los de forma amable i confidencial, amb confiança i discreció, i ens va recomanar, sobretot, de fer-ho sempre amb bon humor, sabent transmetre valors amb alegria. I molts altres suggeriments, impossibles de resumir en aquesta breu notícia.

Després també hi va haver ocasió de participar en un interessant col·loqui, del que en varen sorgir idees molt oportunes, com les de que la major generositat no consisteix en donar diners sinó en donar temps, que hem de ser capaços de meravellar-nos i d'entusiasmar-nos, i que quan parlem del temps actual dels nostres fills i néts, hem de tenir ben present que es tracta també del nostre temps.

Com a complement d'aquesta conferència, vàrem tenir l'oportunitat de poder consultar i fullejar alguns dels interessants llibres escrits per la conferenciant, en els que s'hi exposen exemples de la seva provada experiència com educadora familiar, com els recentment publicats "Som avis" (La veu de l'experiència) i "Ensenyar a viure" (Valors de sempre per als pares d'avui).

Aquesta agradable i profitosa conferència de la Sra. Victòria Cardona, referent a una qüestió tan actual i que tan directament ens afecta a les persones grans, com aquesta dels "avis adaptats al canvi", va ser molt ben acollida i aplaudida per tots els assistents.

Cultura i poesia

2011-11-18T15:11:00.010+01:00

Diumenge passat, la nostra Associació va celebrar una solemne i emotiva festa poètica: els tradicionals Jocs Florals de la Tardor, en la seva XXXIV edició, que enguany varen ser presidits per la Sra. M. Assumpció Roset, en representació de l'Alcalde de la Ciutat. Fou un bonic acte festiu en el que els únics i destacats protagonistes eren tots els poetes i poeteses grans de Catalunya, i varen ser moltes les persones majors de 65 anys del nostre país, que hi varen fer patent la seva admirable inspiració literària, concursant amb unes boniques composicions poètiques, que varen ser premiades amb els tradicionals guardons de la Flor Natural, l'Englantina i la Viola.

La poesia inspirada ens fa vibrar, és com una llum guiadora que ens impulsa a anar sempre endavant, amb il·lusió i alegria, per complicats que siguin els entrebancs que poguem trobar pel camí. La música ritmada dels mots poètics ens ajuda a crear un món de projectes agradables, de somnis riallers, d'anhels fets realitat, ens dóna força per superar amb optimisme les contrarietats, ens permet vèncer els obstacles, i també ens fa ser més bons i generosos, ens fa sentir millor.

El sentiment poètic ens transforma i ens permet contemplar la vida amb més il·lusió, més bon humor i entusiasme, i segurament també ens fa ser més cordials i amables, unes qualitats que per elles mateixes tenen poc valor, com el zero de l'aritmètica, però que augmenten considerablement el valor de tot allò que acompanyen.

Per viure amb més alegria, per sentir-nos més feliços, tots hauríem de ser una mica més somiadors i idealistes, és a dir, tots hauríem de tenir una mica de poeta. I aquesta és la finalitat que vol aconseguir la nostra Associació A.C.A. amb la celebració dels seus ja tradicionals Jocs Florals de la Tardor: forjar, entre tots, un món de poesia, germanor, amistat i convivència.

Programa de Ràdio Estel

2011-11-10T09:07:00.003+01:00

Demà passat, dissabte dia 12, la coneguda emissora "Ràdio Estel", que es pot localitzar a la freqüència 106.6., emetrà, passada la mitja nit, un interessant reportatge comentant les diverses activitats que realitza la nostra Associació, els seus diferents projectes socials, els seus actes culturals, les seves conferències setmanals, els concerts de música, la coral "Cor alegre", les visites que s'organitzen a museus i centres històrics, els seus tallers de labors, de patchwork i de pintura sobre roba, en fi, tot el que es realitza a la nostra Associació amb la finalitat de promoure l'activitat de les persones grans i de crear entre elles un intens clima d'amistat i unes relacions ben cordials.

També es comentarà la imminent celebració dels nostres XXXIV Jocs Florals de la Tardor, que se celebraran diumenge vinent, dia 13 al matí, en el solemne Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona, i que seran, com cada any, un magnífic acte d'homenatge a la llengua catalana i als nombrosos poetes i poetesses majors de 65 anys, que hi participen, i que veuran premiades les seves poesies amb els tradicionals guardons de la Flor Natural, l'Englantina i la Viola.

Aquesta emissió de "Ràdio Estel" està inclosa dins el seu programa setmanal dedicat a la gent gran. Invitem a tots els nostres socis i sòcies a sintonitzar l'emissora "Ràdio Estel" (106.6), el dissabte vinent a mitja nit, i també a fer-ho després de forma habitual per escoltar la seva sempre interessant programació.

Busquem bones notícies

2011-10-21T11:32:00.008+02:00

Tots fem camí per la vida duent a l'esquena, sense adonar-nos-en, una motxilla invisible on hi guardem els records i les experiències dels anys viscuts. A la nostra Associació A.C.A., tots som persones molt riques en anys, i n'hem acumulat un bon munt. I el que ara hem de procurar, és que la nostra motxilla no sigui massa feixuga, que ens permeti caminar amb alegria.

Els bons records són clars i diàfans, extraordinariament lleugers, i com més en guardem dins la motxilla, amb més ànim i entusiasme anirem fent el nostre camí. En canvi, el record de les penes és ombrívol, feixuc i tan pesat que, quan n'hi ha molts, ens impedeixen gairebé de caminar. Si volem viure amb il·lusió i optimisme, ens hem de desfer d'aquests records desagradables, esborra-los, llençar-los fora de la motxilla i contemplar el demà amb un esperit ben positiu.

Hem de saber guardar només els records agradables, i per animar-nos encara més, també hem de saber trobar bones notícies. No és una cosa gaire fàcil de fer, perquè els mitjans informatius ens bombardegen constantment amb tremendes amenaces de crisis, crims i guerres, com si s'oblidessin de donar-nos notícies agradables. N'hi ha poques, no n'hi ha gaires, però si les busquem bé, segur que les trobarem.

Aquests darrers dies n'han aparegut algunes: Els viticultors preveuen una anyada excel·lent per la bona qualitat del vi. Les patrulles de policia mixta de Barcelona cada dia estan més ben avingudes. Un tractament amb cèl·lules mares regenera ossos i cartílags. CaixaForum compleix deu anys amb un balanç artístic molt satisfactori. La ciutat de Tarragona serà la seu dels Jocs del Mediterrani de l'any 2017. Charles Aznavour, als seus 87 anys, triomfa a l'Olympique de Paris (cosa que ens demostra que l'edat ja no és cap inconvenient). I ETA ha anunciat el fi de la violència.

Segur que encara hi ha més notícies positives, però ens cal trobar-les. Des de la nostra Associació A.C.A., animem als nostres socis i sòcies a buscar-les i a donar-les a conèixer. Així, entre tots, aconseguirem que no ens amoïnin tant les males notícies de les crisis i les retallades, vencerem el desànim i avançarem per la vida més lleugers i optimistes.

Visita a la Vall d'Aran

2011-10-13T17:25:00.005+02:00

Un animat i entusiasta grup de seixanta socis i sòcies de la nostra Associació han iniciat avui uns dies d'estada a la Vall d'Aran, amb allotjament a la Residència de Temps Lliure de la tranquil·la població de Les, situada a la vora del riu Garona i molt a prop de la frontera francesa. Tots hi han anat amb moltes ganes de gaudir d'uns agradables dies de mini-vacances, en estret contacte amb la natura, i també amb el desig de reforçar els seus lligams d'amistat, i de disposar d'unes agradables estones de conversa i descans.

Durant aquests dies de convivència a la Vall d'Aran, tenen previst realitzar boniques excursions per tot l'entorn, amb la finalitat d'admirar els monuments artístics dels seus acollidors pobles. I també el propòsit d'organitzar algunes sortides fora del país, com una visita a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc (Toulouse), a l'Abadia de sant Bertrand de Cominges i a altres interessants localitats franceses.

Tots els socis i sòcies que han iniciat avui aquest viatge col·lectiu, són persones grans, actives i dinàmiques, que aprecien sobretot el gran valor de l'amistat, i que estan plenament convençudes que aquests dies de la seva estada comunitària a la Vall d'Aran, amb la contemplació dels seus bonics paisatges i les seves ermites romàniques, els ajudará a enfortir els alegres llaços de germanor i de cordialitat que sempre ens han unit a tots.

Ben segur que d'aquí uns deu dies, quan ja hagin tornat a Barcelona, aquest bon desig d'incrementar les seves relacions i els seus lligams d'amistat, s'haurà realitzat plenament.

Elogi del retrat

2011-10-06T10:02:00.004+02:00

Dins el marc de les visites culturals que cada mes programa i realitza el departament d'Art i Història, de la nostra Associació, un nombrós grup de socis i sòcies varen realitzar ahir una visita comentada i molt instructiva, a la impressionant exposició de pintures que, amb el títol de Retrats de la "Belle Époque", s'ha presentat a CaixaForum de Barcelona.

En aquesta exposició s'hi varen poder admirar, en primer lloc, una excel·lent col·lecció d'autoretrats de pintors cèlebres, procedents de diferents museus d'Europa, amb una variada mostra d'estils i realitzacions cromàtiques, des dels colors brillants d'en Joaquim Sorolla o en Ramon Casas, a l'austera simplicitat d'en Toulouse-Lautrec.

Després, a les següents sales de l'exposició, s'hi varen poder contemplar uns magnífics retrats socials, on s'hi reflectien els ambients familiars i aristocràtics de la bona societat de principis del segle XX, en l'anomenada Bella Època, poc abans de la Primera Guerra mundial, una època en què el retrat va tenir una gran acceptació, com a exponent de la bona posició social de les persones representades.

Els extensos comentaris, ben documentats i molt instructius, que durant la visita, es varen fer sobre les claus iconogràfiques i psicològiques de les pintures exposades, varen fer reviure a tothom l'esplèndida i luxosa atmosfera d'aquella irrepetible època passada, i també varen ajudar a entendre els motius de la seva evolució posterior. En resum, una visita molt ben aprofitada i completament recomanable.

Jocs Florals de la Tardor

2011-09-27T09:18:00.010+02:00

Una de les activitats de la nostra Associació ha estat, tradicionalment, el foment de la poesia, com expressió de fonda espiritualitat i manifestació d'uns sentiments molt elevats. I és amb aquesta finalitat que s'ha anat organitzant anualment, des de ja fa més de trenta anys, un important certàmen poètic, els Jocs Florals de la Tardor, obert a totes les persones majors de 65 anys, i al que totes elles estan invitades a participar-hi.

És molt satisfactori afirmar que, any rere any, aquests Jocs Florals de la gent gran, han mantingut sempre un gran nivell de participació i d'inspiració poètica. La qualificació dels poemes la realitza un jurat independent, format per persones de reconeguda vàlua en el món literari, fet que li dóna un reconegut prestigi i és garantia de solvència i equitat.
Pels Jocs Florals d'aquest any 2011 s'han anat rebent ja, durant aquest mes de setembre, nombroses poesies, que opten als seus tres principals guardons: el de la Flor Natural, atorgat al millor poema que canti l'amor, el de l'Englantina, pel millor poema enaltidor de la pàtria, i el de la Viola, pel millor poema que enalteixi els valors espirituals i humans.

L'admissió de poesies continua oberta fins el dia 14 del vinent mes d'octubre. Invitem a participar-hi a totes les persones majors de 65 anys, tant si són sòcies de la nostra Associació com si no ho són. Només cal tenir aficions literàries, inspiració poètica, i la voluntat de donar a conèixer els seus poemes.

Totes les persones participants podran presenciar, si ho desitgen, la proclamació de les poesies guanyadores d'aquesta XXXIV edició dels Jocs Florals de la Tardor, en un solemne acte que se celebrarà el dia 13 de novembre vinent, dins l'històric i acollidor marc del Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona, un acte que serà, a la vegada, un emotiu homenatge a la nostra llengua catalana i una clara demostració de l'activitat i el dinamisme de les persones grans.

Nova publicació

2011-07-23T13:13:00.006+02:00

Aquest mes de juliol s'ha enviat a tots els socis i sòcies d'A.C.A. un nou exemplar de la revista social "Abans i ara", on es dóna informació de les activitats realitzades per la nostra Associació, i s'hi publiquen, a la vegada, interessants articles escrits per diversos col·laboradors, uns articles sobre temes tan variats com un pelegrinatge a Petra (Mallorca), la celebració d'un Dia d'Acció de gràcies a New York, les vicissituds viscudes pel Saló de Cent de Barcelona, un comentari històric de Cabrils, la Fundació creada per en Jaume Sanllorente a l'Índia, la "mona" de Pasqua, el Santuari de la Mare de Déu de Núria, junt amb altres temes culturals i bibliogràfics, i amb una interessant entrevista.

Pel que fa referència a les activitats de la nostra Associació, la revista que acaba de imprimir-se recull també una detallada informació de l'Assemblea General celebrada el passat mes de maig, juntament amb comentaris referents a una anada a Montserrat, a una ruta cultural per la província de Terol, a una visita realitzada al castell de Montesquiu, a l'actuació de la nostra coral "Cor alegre" i a unes sessions de tardes musicals al Casal del Metge, de Barcelona.

Aquesta revista "Abans i ara", que porta la data de juliol 2011 i el número 156, s'ha publicat amb un triple propòsit: el d'informar breument d'algunes de les nostres activitats, el de mantenir ben ferm el nexe d'unió que ens connecta a tots els soci i sòcies amb la nostra Associació, i també amb el desig de proporcionar una estona d'agradable lectura.

Esperem haver-ho pogut aconseguir. I és amb aquesta confiança que saludem molt cordialment, des d'aquest bloc, a tots els nostres lectors i lectores, desitjant-los unes agradables vacances d'agost, tot esperant retrobar-nos de nou, el vinent mes de setembre, amb moltes ganes de continuar avançant plegats pel cordial i alegre camí de l'amistat.

Descans estiuenc

2011-07-13T10:08:00.015+02:00

Durant els mesos de juliol i agost, la nostra Associació A.C.A. organitza tradicionalment unes jornades de vacances, especialment dirigides a les persones grans. Cal posar de relleu el cordial ambient d'amistat que sempre presideixen aquestes vacances, en les que unes persones voluntàries actuen com a monitores i esmercen treball i dedicació per aconseguir que tothom pugui gaudir d'uns alegres dies de descans ben agradables. La tranquilitat d'aquests dies de vacances, juntament amb l'esperit d'amistat i germanor que s'hi respira, són les notes dominants d'unes jornades que deixen un alegre record a totes les persones que hi participen.

Ahir vàrem tenir l'oportunitat d'anar a fer una visita a un animat grup de socis i sòcies de la nostra Associació, que estan passant uns tranquils dies de descans i amistat a la Residència "Casal de pau" d'Arbúcies, sota el Montseny, en un indret verdós i frescal, que invita generosament a les passejades, a la lectura i al repòs, tan físic com mental. Aquesta acollidora Residència compta també amb una espaiosa piscina on poder-s'hi refrescar durant les hores mès fortes del migdia. Enguany, els socis i sòcies estan acompanyats per dues diligents monitores voluntàries, la Dolors S. i la Pilar P., que a més de preparar activitats manuals, de dirigir breus sessions de gimnàstica, d'organitzar jocs i altres actes lúdics, també tenen cura de que tot funcioni perfectament, d'atendre les possibles necessitats d'algú, i fins i tot de que tothom es prengui les pastilles receptades pel metge. Es pot afirmar amb certesa que allí tothom s'ho està passant la mar de bé, com testimonien les fotografies que acompanyen aquest article.

És una gran satisfacció comprovar que la tasca que realitza cada any la nostra Associació A.C.A., organitzant aquestes tandes de vacances, té un resultat molt positiu, i que totes les persones que estan passant aquests dies de descans a la Residèncioa "Casal de pau" d'Arbúcies, estan molt satisfetes i contentes de poder gaudir d'uns alegres dies de convivència, d'amistat i de descans.

Ja parlem prou?

2011-06-20T10:44:00.009+02:00

Ara que l'estiu ha arribat a casa nostra, algunes de les activitats de la nostra Associació es ralenteixen una mica, podríem dir que queden en suspens temporal, degut a l'absència de molts socis i sòcies. Entre altres coses, deixen de celebrar-se les habituals conferències setmanals, disminueixen les reunions i les trobades d'amistat, i tot plegat fa que no tinguem tantes oportunitat de conversar, i que parlem menys. I això no és bo.

En una conferència que el Dr. Lluís Rojas Marcos, professor de psiquiatria de la Universitat de New York, va donar l'any 2003, va assegurar que moltes vegades, quan li faltaven interlocutors, es dedicava a parlar tot sol amb ell mateix, i ens recomanava a les persones grans que, si no teníem ningú amb qui conversar, també fessim com ell: parlar amb nosaltres mateixos, i sempre en veu alta.

Per altra banda, això també és el millor que podem fer, segons el famós cardiòleg Dr. Valentí Fuster, per prevenir els atacs de cor: parlar, comunicar-nos, i fins i tot, si no tenim cap persona amiga a la vora, parlar amb un gos, amb un gat o amb una flor. La qüestió, afirma el Dr. Fuster, és parlar. Assegura que aquesta és la millor fòrmula per allargar els anys i per augmentar la nostra qualitat de vida.

Potser no és recomanable que els nostres socis i sòcies parlin en veu alta amb les flors, almenys en públic, perquè algú podria mirar-los de reull i qualificar-los, com a mínim, d'excèntrics. Però si que és molt recomanable que, durant aquest estiu, procurin parlar i conversar tantes vegades com els sigui possible. La conversa eleva l'esperit i reforça l'amistat.

D'aquesta manera, quan a finals d'estiu la nostra Associació programi de nou totes les seves activitats habituals, ens retrobarem tots plegats amb una il·lusió renovada i amb més ganes de refermar els nostres tradicionals lligams d'amistat.

Tinguem ben present aquests bons consells i procurem parlar, parlar molt, com més millor. Parlar sempre que ens sigui possible, i si estem sols, fer-ho amb nosaltres mateixos, i en veu alta. Tant de bo que aquest consell sigui ben profitós, i que tots els nostres socis i sòcies gaudeixin d'un estiu ben tranquil, agradable, feliç, saludable i sobretot, molt entraonat.

Escoltant Bach

2011-05-19T09:30:00.012+02:00

Encara sembla que ressonin els forts aplaudiments que els socis i sòcies de la nostra Associació varen dedicar ahir al jove pianista Andreu Gallén, per premiar la seva esplèndida interpretació d'una de les composicions més importants i complexes de Johann Sebastian Bach: les "Variacions Goldberg", aquesta obra que li havia estat encarregada pel comte Keyserling, per tal que el clavicordista de la seva cort, Johann Goldberg, li pogués anar tocant durant les seves nits d'insomni.

La música de Bach transcendeix el temps i l'espai, i ben segur que el sentiment d'elevació espiritual que devia comunicar als oients del segle XVIII, va ser la mateixa íntima emoció musical que varen experimentar ahir les persones assistents a aquest concert, celebrat a la sala d'audicions del Casal del Metge, de Barcelona.

Andreu Gallén és un magnífic pianista de 24 anys, que ahir va fer una magistral demostració de la seva tècnica i del seu elevat esperit artístic. Al ritme prodigiós de les seves mans, les notes musicals saltaven harmoniosament del piano de cua i anaven omplint la sala del Casal del Metge d'ensomnis màgics, una sala que acollia en religiós silenci aquell devessall de música.

Aquest bonic Concert d'ahir, va ser el n. 227 de tots els que la nostra Associació A.C.A. ha anat organitzant al llarg dels anys, sempre amb el propòsit d'oferir als seus socis i sòcies una hora de música agradable, amb peces escollides i a càrrec de molt bons intèrprets.

Dia d'Europa

2011-05-09T07:12:00.025+02:00

A vegades no ens queda prou clar si ha estat beneficiosa o no, la influència de l'Europa unida en la nostra vida de cada dia. Per això és interessant que, a la nostra Associació A.C.A., fem una revisió positiva d'algunes de les mesures legislatives que varen ser adoptades, durant l'any passat 2010, per la Unió Europea, per a facilitar-nos la vida.

A). Per fer front a les turbulències monetàries, es va crear un fons comunitari de 500 mil milions d'euros, que ha garantit l'estabilitat i la credibilitat de la nostra moneda, i també es varen dictar noves normes bancàries destinades a millorar la transparència dels mercats financers.

B). Es va aconseguir que tretze grans fabricants de telèfons mòbils presentessin un carregador compatible amb totes les marques, un únic carregador que es podrá fer servir pels terminals de tots els telèfons, amb una important reducció de les deixalles elèctriques.

C). Per donar solució a aquest problema de les deixalles elèctriques, es va reforçar la legislació que limita la utilització de substàncies nocives i se'n va prohibir algunes de les més perilloses, com el plom i el mercuri, obligant als fabricants a utilitzar materials més reciclables.

D). La contínua obsolència dels productes és un altre problema, ja que actualment es calcula que només una tercera part dels televisors i ordenadors vells són degudament reciclats. Amb les noves normes establertes, s'intenta que les altres dues parts restants també ho siguin.

E). Es varen ampliar els drets de les persones que viatgen en tren o en vaixell, equiparant-les als viatgers dels avions. Ara es té dret a informació i es pot legalment reclamar en cas de retard en el viatge. Les noves normes inclouen el dret a una indemnització per aquest retard o per anul·lació, incloent-hi també les despeses d'hotel.

F). Es va legislar que els ciutadans europeus poguéssim tenir dret, en cas de litigi, a un servei de traducció gratuït, en qualsevol país de la Unió. Això no significa que poguem ignorar el dret local, sinó que, en cas de presentar-se algun problema legal, tenim dret a entrendre de que se'ns acusa.

G). Es varen adoptar normes molt estrictes per protegir els boscos, que juguen un paper determinant en l'estabilitat climàtica del món. La major part de la fusta prové dels països tropicals i amb la nova legislació, els fabricants de mobles estan obligats a certificar que la fusta que utilitzen no és producte de cap tala ilegal.

També varen ser aprovades altres importants normes legals referents a la infància, a l'ajuda en cas de catàstrofes naturals, a l'impuls a la petita empresa i a la creació de llocs de treball, sempre amb la finalitat de millorar el benestar d'una Europa unida, de la qual nosaltres formem part.

És cert que, a vegades, els socis i sòcies d'A.C.A. ens preguntem si l'europeisme ens ha fet realment la vida i l'entorn més agradables, o si potser no n'estem ben satisfets del tot, amb un últim interrogant que, com a catalans, ens inquieta força: La Unió Europea és realment una unió dels pobles d'Europa, incloent-hi també el poble català, o si potser només és, com a vegades sembla, una uniò dels Estats europeus? En aquest últim cas nosaltres, malauradament, en quedaríem al marge. Esperem que no sigui així!

Avui, dia 9 de maig, "Dia d'Europa", ens cal ser optimistes i celebrar-lo joiosament, amb l'esperança que la Unió Europea reconegui finalment la nostra llengua i ens ajudi a reforçar la nostra personalitat. També és el moment adient perquè tots els socis i sòcies d'A.C.A. fem pinya amb els altres pobles europeus i confirmem el nostre esperit europeista.

Amb veu i vot

2011-04-30T10:21:00.009+02:00

Fa pocs dies que hem pogut veure el renaixement d'un edifici centenari que semblava que feia camí cap a l'enrunament i l'oblit: l'antiga plaça de braus de Les Arenes. Testimoni de l'Exposició Internacional de l'any 1929, va sofrir després la guerra civil i una lenta decadència que la va portar al que semblava un punt d'abandonament sense retorn. Però ha retornat! I ho ha fet d'una forma impressionant, convertida en un animat centre de promoció del comerç, de l'oci i de la gastronomia, tres importants motors de la nostra societat actual.

La nostra Associació A.C.A. no té una història tan llarga com Les Arenes, però el seu esperit de permanència i de superació és el mateix. En els seus gairebé quaranta anys de vida, també ha tingut moments difícils, però amb l'ajuda de tots els seus socis i sòcies sempre n'ha sortit reforçada, i amb més ganes encara de continuar fomentant l'amistat, la germanor i la solidaritat.

Des del temps llunyà de la seva fundació, la nostra Associació ha tingut sempre la mateixa finalitat: la promoció i ajuda a les persones grans, el reconeixement de la gran tasca que han fet durant la seva vida i el desig de fer evident la important funció social que continuen realitzant en la nostra societat.

I per tal d'aconseguir millor aquests objectius, ens cal anar-nos renovant contínuament, buscant en tot moment la major efectivitat, el més adient programa de treball i l'equip directiu més dinàmic.

Aquest mes de maig, tots els socis i sòcies tindrem ocasió de col·laborar en una renovació que és molt important. Serà el vinent dia 24, quan reunits en Assemblea General, podrem expressar la nostra opinió, votant en favor o en contra d'una nova Junta Directiva que està decidida a treballar de ferm i que se'ns presenta, com l'edifici de Les Arenes, amb el seu millor aspecte renovat. Hem de fer valor la nostra veu i el nostre vot, assistint tots a l'Assemblea convocada.

Esperit de servei

2011-04-18T09:50:00.005+02:00

En complir-se els 25 anys de la publicació de l'important carta pastoral col·lectiva de les "Arrels cristianes de Catalunya", els bisbes de les diòcesis catalanes han volgut confirmar i reiterar el seu contingut social i espiritual, amb la recent publicació d'un nou escrit pastoral que porta un títol ben expressiu: "Al servei del nostre poble".

La nostra Associació A.C.A. es considera inclosa en aquest concepte "del nostre poble" i s'ha sentit molt esperançada pel compromís expressat en aquest nou document, el qual, entre altres coses, reconeix la personalitat i els trets nacionals propis de Catalunya (ap.4), defensa els valors heretats (ap.7), elogia el caràcter català conciliador i dialogant (ap.11), i a la vegada fa una crida a viure i proclamar l'esperança i a participar activament en la vida pública del país (ap.20). També afirma que tots necessitem viure amb coherència amb el que prediquem (ap.21) i acaba demanat per a Catalunya una nova primavera de l'esperit (ap.22).

Seria bo que la mateixa voluntat de servei que han manifestat els bisbes catalans amb aquest nou document, se'ns encomani també a tots nosaltres, els socis i sòcies de la nostra Associació, per tal que, treballant plegats, poguem fer realitat aquelles paraules de la "Visita espiritual" del Dr. Torras i Bages, amb les que acabava, fa 25 anys, el primer document episcopal: Senyora de Montserrat, que teniu la vostra santa muntanya voltada d'oliveres, aconseguiu per al poble de Catalunya una pau cristiana i perpètua.

Només cal esperar que el text d'aquests dos documents, el d'ara i el de fa 25 anys, sigui ben conegut i estimat per tothom, i ajudi a una millor convivència social. La nostra Associació A.C.A. continuarà esforçant-se per aconseguir-ho.

Fantasia creativa

2011-04-03T18:35:00.010+02:00

La visita col·lectiva que la nostra Associació A.C.A. acaba de realitzar al fantasiós Museu del Vestit de paper, de Mollerussa, ha estat molt interessant, no només per les magnífiques i sorprenents creacions dels elegants i vistosos vestits que s'hi varen poder contemplar, sinó també per la demostració de com, amb un material tan senzill com el paper, es poden arribar a realitzar unes confeccions tan complexes i elegants.

Sembla mentida que una cosa tan poc valorada, i d'una duració tan efímera, com és el paper, pugui arribar a donar, manipulat per les mans de persones expertes i creatives, uns resultats tan espectaculars.

L'analogia es fa evident. Si treballant amb un material tan senzill com aquest, es poden arribar a obtenir unes obres tan magnífiques, que no podríem aconseguir si tots nosaltres cultivéssim, amb la mateixa il·lusió i entusiasme, un material molt més important i valuós, com són totes les persones que ens rodegen! Estem convençuts que arribariem a fer meravelles, si ens dediquéssim a construir les nostres relacions socials amb el mateix amor i dedicació amb que estan fets els elegants vestits que es veuen exposats al Museu de Mullerussa.

Si la contemplació d'aquestes petites obres d'art en paper, va alegrar la vista dels visitants, la convicció de que tots podien ser capaços de fer veritables obres d'art en les seves relacions socials, amb els senzills materials d'una amistat ferma i durable, els va alegrar el cor.

Com a contrapartida a aquestes obres d'art de paper, es va fer després una visita a una espléndida obra d'art de marbre, considerada una de les millors peces de l'escultura renaixentista: el magnífic mausoleu de l'almirall Ramon Folch de Cardona, en el que hi va ser enterrat fa 480 anys. Instal·lat originalment al Convent de sant Bartomeu, va ser traslladat, tres segles més tard, a l'església de Bellpuig, on ara es pot contemplar amb tota la seva exhuberant representació simbòlica d'imatges de la vida i la mort, de la pobresa i la riquesa, del dolor i l'alegria.

És amb aquesta mateixa alegria com va finalitzar la sortida col·lectiva de la nostra Associació A.C.A. a Mollerussa i a Bellpuig, una sortida festiva que, amb l'oportunitat de visitar unes poblacions molt agradables, va refermar els llaços d'amistat i companyerisme entre els socios i sòcies que hi varen participar.

Visquem l'oportunitat

2011-03-25T10:34:00.006+01:00

Durant aquests dies, tots els socis i sòcies d'A.C.A. estem rebent un nou exemplar de la revista social "Abans i ara", l'exemplar n. 155, que acaba de publicar-se, i on s'hi recullen informacions, articles i comentaris sobre algunes de les diverses activitats que la nostra Associació ha anat realitzant durant els passats últims mesos.

D'entre els interessants articles que hi podem llegir, n'hi ha un que ve encapçalat amb un títol ben suggeridor: "La quaresma una oportunitat", un títol que enllaça plenament amb una encertada afirmació que es va fer durant la "III Convenció de la gent gran", celebrada aquest mateix mes de març, a Barcelona: L'envelliment no és un problema, sinó una oportunitat.

És magnífica aquesta afirmació de que l'edat no representa cap obstacle, de que tots tenim sempre una oportunitat al nostre abast, i que l'hem de saber aprofitar. Ens hem de convèncer de les possibilitats gairebé infinites que hi ha en nosaltres, en ordre a la nostra pròpia realització personal i també a la realització col·lectiva. Som amos del nostre temps i en podem disposar lliurement, per nosaltres i pels altres.

Hem de pensar, però, que l'ajuda per aconseguir la nostra pròpia realització, no ens vindrà de fora, no ens vindrà del diner ni del poder, sinó de dintre nostre mateix, d'aquest pou de vida insondable i inexhaurible, de l'amor i la solidaritat, ben convençuts que és amb fe i tenacitat com serem capaços d'aconseguir tots els nostres objectius.

Hem de saber viure, amb il·lusió i alegria, l'oportunitat de realització personal que en tot moment ens ofereix la vida, recordant cada dia aquella bonica afirmació del nostre gran apologista Ramon Llull: "Tot el que podem sentir amb els cinc sentits corporals, tot és meravella".

Crítica o lloança?

2011-03-07T13:04:00.007+01:00

El mes de març és mereixedor de crítica o de lloança? La veritat és que no gaudeix de gaire bona fama, més aviat es podria dir que té mala premsa, degut al seu caràcter una mica voluble, com assegura una dita popular: "El març té trenta-un dies i tres-centes fesomies". I no totes són sempre agradables. A la més fosca d'aquestes "fesomies", la més ventosa i freda, se li atribueix, a més, un defecte molt antipàtic, el de "març marçot, mata la vella i la jove si pot". Una prespectiva que li allunya totes les simpaties.

Però els socis i sòcies d'A.C.A. no ens hem de sentir gens identificats amb aquests maliciosos adagis populars, perquè la realitat és que el mes de març d'enguany, no és portador de cap inconvenient ni cap molèstia, sinó de grans oportunitats.

La primera gran oportunitat que ens ha ofert, ha estat la de poder participar activament en tots els actes i deliberacions de la III Convenció de les persones grans, que acaba de celebrar-se, i durant la qual la nostra ciutat ha tingut el goig de rebre, de mans de l'O.M.S., l'honrós i merescut títol de "Barcelona ciutat amiga de la gent gran".

I aquest mes de març també ens dóna l'oportunitat d'incrementar les nostres relacions socials, participant en les diverses activitats organitzades per la nostra Associació, com les visites al modernisme de Caixa Fòrum, els col·loquis sobre la vida i poemes d'en Joan Maragall, els assaigs setmanals de cants a la Coral, les conferències dels dimecres a la tarda, el concert musical al Casal del Metge, i les diverses xerrades sobre temes tan variats com Florència i la Toscana, la telefonia mòbil o la manera de viure amb il·lusió, que és una informació molt útil i interessant per tots.

És amb aquesta visió optimista que ens cal contemplar l'aspecte agradable del mes de març, un mes que és el pregoner dels ametllers florits i de l'arribada dels rossinyols, dels cucuts i de les orenetes, tal com afirmen uns altres adagis molt més amables: "Quan el març trona, l'ametlla és bona", "El març vingut fa cantar el cucut" i "Per sant Josep, cada oreneta al seu indret".

No podem oblidar tampoc que el mes de març d'aquest any, a més de portar-nos l'habitual alegria del dia de sant Josep, ha tingut la gentilesa d'obsequiar-nos amb una altra festa ben inesperada: la del dia d'avui, 7 de març, quan l'Església commemora el martiri de santa Perpètua, una jove mare de 22 anys, decapitada Cartago l'any 205.

Encara que aquest fet insòlit d'haver estat declarat el dia d'avui festiu per tothom, sigui degut només a un atzar legislatiu, ben segur que la benaurada santa Perpètua també s'en alegra tant com nosaltres, i ens ajudarà a viure aquest mes de març amb força salut i bona amistat. És un mes, per tant, que mereix tota la nostra lloança.

L'evolucionisme

2011-02-24T07:48:00.006+01:00

Dintre el cicle de "Conferències culturals", que organitza la nostra Associació, ahir es va parlar extensament de Charles Darwin i de les seves observacions sobre la gran diversitat dels éssers de la natura, una diversitat que el va portar a la convicció que no podia ser deguda a la creació de cada un d'ells per separat, sinó que el seu origen demanava una explicació diferent: una lenta evolució de segles, basada en la "selecció natural".

I no es va limitar a exposar la seva teoria, sinó que també va acumular una monumental evidència per fonamentar-la, exposant els seus estudis en un dels llibres que més gran repercussió científica ha tingut: "L'origen de les espècies", on manifesta la certesa que només els ésser vius més adaptats a l'ambient logren sobreviure, mentre que els menys adaptats són eliminats.

D'això farà ja uns 150 anys. En aquell temps, encara no eren conegudes les lleis de la genètica, i Darwin va ser molt combatut i desacreditat, sovint acusant-lo falsament, com quan se li va atribuir, de forma maliciosa, l'afirmació de que l'home descendia dels simis, una idea a la que ell sempre es va oposar. Per altra banda, la seva teoria de l'evolució no posa absolutament en qüestió l'existència inicial d'un impuls creador diví.

El tema d'aquesta conferència va portar després a unes reflexions molt interessants. A escala individual, és ben cert que hem anat evolucionant durant la nostra vida, en més o menys grau, i hem procurat adaptar-nos al nostre entorn de la millor manera possible. Nosaltres, les persones grans, en som plenament conscients. I no sabem encara quin serà el límit final de la nostra evolució, ni si el resultat serà positiu o negatiu, però estem molt acostumats als canvis polítics, culturals, econòmics, religiosos, socials i familiars viscuts al nostre entorn, i ja estem curats d'espant.

Amb teoria evolucionista o sense, el que volem les persones grans és pau i concòrdia, i a la nostra Associació A.C.A. continuarem esforçant-nos per aconseguir-ho, amb la col·laboració de tots els socis i sòcies. Tenim veritablement el desig d'evolucionar, però sempre per millorar, i esperem fer-ho amb l'ajuda de tots, cap a una societat més oberta i alegre, justa i solidària.

Saber perdre el temps

2011-02-14T16:19:00.008+01:00

A la nostra Associació A.C.A. ens agradaria poder superar la preocupació d'algunes persones grans que tot el dia, des que es lleven fins que van a dormir, estan pendents del rellotge. Del rellotge i de l'agenda, i així arriben angoixats al final de setmana, amb la impressió que el temps s'ha fos i encara els falta molt per fer.

Són moltes les persones que volen estirar les hores com un xiclet, que volen fer una gran quantitat de coses, sense adonar-se que la inquietud del temps pot arribar a esclavitzar.

És ben certa la dita popular que "el temps passa volant", però no per això hem de ser esclaus del rellotge ni sentir-nos malament quan no podem complir el nostre programa diari, o potser quan ens hem d'esperar per algun motiu, en una botiga o en un autobús que no arriba.

Som propietaris del nostre temps i n'hem de saber gaudir sense angoixes, sense remordiments, sense donar-li un valor massa elevat. Gairebé m'atreviria a dir que nosaltres, les persones grans, també hem de saber perdre el temps, pel nostre bé i pel bé dels altres.

Hem de saber anar per la vida amb tranquil·litat, badant i escoltant, aturant-nos a saludar un conegut o atenent una persona que ens demana consell, amb temps per llegir i per passejar, per assistir a cordials trobades d'amistat, a interessants conferències culturals i a agradables concerts de música, com els que s'organitzen periòdicament a A.C.A.

I també amb temps per ajudar als nostres fills i néts, per estar al costat dels nostres familiars i amics, però sense voler cronometrar-ho mai. La nostra Associació, conscient d'aquests valors, continuarà esforçant-se perquè tots els seus socis i sòcies puguin gaudir lliurement del seu temps, sense presses, i així, sentint-se lliures, visquin cada moment amb intensitat, alegria i il·lusió.

Comprensió i entesa

2011-01-20T09:33:00.007+01:00

Les persones que assisteixen als atractius Concerts musicals que la nostra Associació A.C.A. ofereix gratuïtament, cada mes, a tots els seus socis i sòcies, varen tenir ahir l'oportunitat de poder escoltar, a l'acollidora sala d'actes del Col·legi de Metges de Barcelona, l'emotiva i inoblidable interpretació d'una Sonata en re major de Mozart, a quatre mans.

Va ser un concert magnífic, interpretat de forma magistral, i amb aparent facilitat, per dos joves pianistes, Alfred Armero i David Albanell, que varen saber coordinar-se d'una manera perfecta, moguts per un mateix esperit líric i una única inspiració, aconseguint una delicada harmonia de sons i sentiments, que va entusiasmar a tothom.

El suggestiu concert d'ahir, ens porta avui a considerar un element de gran importància a la nostra vida: la bona coordinació, una condició sempre necessària, no només en l'aspecte musical, sinó també en el sentit polític i social, i sobretot, en l'aspecte humà. Per viure en perfecta harmonia, cal que sapiguem coordinar la nostra vida amb les persones que ens envolten, en una amistosa relació que ha d'estar basada en tres principis fonamentals: comprendre, acceptar i estimar.

Si volem aconseguir el ressò d'una agradable harmonia musical, no podem pas interpretar la nostra vida tot sols. Hem de fer-ho acompanyats, i no només a quatre mans, com els pianistes del concert d'ahir, sinó a múltiples mans, procurant agermanar-nos sempre, en sentiment i esperit, amb totes les persones que estan al costat nostre i que, com nosaltres, estan fent camí cap a una societat amable, justa i solidària.

I aquí és, on la coordinació, basada en la comprensió i l'entesa mútua, és totalment indispensable. Podem tenir criteris diferents sobre temes opinables, podem valorar més una opció política que una altra, podem ser creients o no creients, però totes les diferències queden superades per l'estima a la persona i el respecte mutu.

L'emotiu concert escoltat ahir al Casal del Metge de Barcelona, tan perfectament interpretat, va posar en evidència la necessitat que tots tenim de coordinar la nostra vida amb els altres, i de fer-ho amb amistoses relacions de convivència i de respecte, d'estima i de solidaritat.

Pessebres i nadales

2010-12-21T10:40:00.011+01:00

Aquest temps de Nadal és l'època més adient per refermar la nostra afició als pessebres i per renovar també la predilecció que sentim per unes humils figuretes de fang, que saben fer-nos reviure, enmig d'un munt de coves de suro i papers pintats, de tupida molsa i estrelles brillants, un temps ja passat, amb l'evocació del món ingenu i senzill de la nostra infantesa. Potser va ser per aquest motiu, que la visita col·lectiva que la nostra Associació va organitzar, aquest mes de desembre, a l'Exposició de Pessebres del Palau Mercader, va tenir una extraordinària concurrència, i foren molts els socis i sòcies que hi varen voler assistir, impulsats per la nostàlgia d'un record llunyà i per la màgia d'un art popular, ple d'il·lusió i sentiment.

Igualment va ser molt ben acollida la visita feta al Museu Etnològic de la nostra ciutat, on es va poder contemplar una impressionant exhibició de boniques figures de pessebre, modelades el segle passat, amb gran amor i tendresa, per uns veritables artistes de casa nostra: Talarn, Masdeu, Escaler, Amadeu, Castells i altres. Resulta impressionant el realisme que varen aconseguir donar a aquestes petites obres d'art, i el profund sentiment religiós que avui dia encara ens comuniquen.

Aquestes emotives exposicions ens varen fer venir a la memòria, algunes antigues nadales, gairebé oblidades: "Pel pessebre del món, com estordides figuretes de fang, tots caminem, cercant en nostres vides el missatge salvífic de Betlem.....". Contemplant els pessebres, tots ens sentim una mica com petites figuretes de fang, maldant per trobar la felicitat a la nostra vida, mentre somiem que estem fent camí amb els pastors: "Com el rabadà d'aquell temps llunyà, a Betlem jo ara m'en voldria anar....."

Això és el que ens hauríem de proposar sempre: caminar il·lusionadament endavant. Si bé les figures del pessebre no es poden moure, nosaltres si que ho podem fer, i ho hem de fer, sense defallir mai. Ens cal avançar cap a una veritable germanor, una societat solidària, una pau fonamentada en l'amor i la justícia. En el pessebre del nostre món, hem de ser unes figuretes sempre actives, lliures d'egoisme i ben disposades a transfigurar el nostre entorn, sovint una mica massa apagat i trist, per convertir-lo en un lluminós i acollidor portal de Betlem.

La figura d'un àngel ens du el ressò llunyà d'una altra nadala: "La nit recula quan la claror de la Llum viva romp la tenebra. Jesús ens porta, des d'un pessebre, l'alba novella d'un món millor". Si sembrem optimisme, collirem alegria. I el nostre país cal que sigui ben joiós i alegre. Tant de bo que tots sapiguem sembrar sempre un bon munt d'il·lusió i d'esperança al nostre entorn.

Visita a Montserrat

2010-12-13T08:58:00.011+01:00

Seguint una tradició de molts anys, un nombrós grup de socis i sòcies de la nostra Associació vàrem pujar, la setmana passada, al Monestir de Montserrat per a passar-hi tres dies de convivència i amistat, en una trobada comunitària preparatòria de l'Advent. Durant un llarg cap de setmana vàrem poder fruir de la tranquila serenor de la muntanya, de l'emotiu ambient monacal que s'hi respira i del profund i religiós silenci dels capvespres montserratins.

Les activitats realitzades varen ser ben nombroses: visites al cambril de la Verge, al recinte de l'Escolania, a la nova Sagristia, al magnífic Museu de Montserrat, al panoràmic camí de la Cova i a diverses ermites (sant Miquel, sant Joan, Sant Jeroni, sant Benet, etc.), algunes amb funicular i altres a peu. I encara ens va quedar força temps per dedicar-lo a les nostres converses i a interessants xerrades.

Vàrem poder gaudir durant tres dies de la lluminosa flama d'espiritualitat catalana que, amb tanta fermesa, manté encesa Montserrat, però ens va quedar una pregunta a l'aire: serà possible continuar conservant encesa aquesta flama catalana per molt temps? S'hauran pogut identificar amb la nostra manera de ser, les moltes persones que, procedents de països llunyans i fins de creences diferents, han arribat al nostre país? Es dissoldrà l'espiritualitat catalana dins la immigració, o en sortirà reforçada?

Quan el pròxim 2015 es commemorin els mil anys de la fundació del Monestir de Montserrat, haurem estat capaços d'aconseguir que la història milenària de Catalunya i del nostre estimat Monestir, apassioni també als nous catalans, arribats "de mar enllà"?

Serà possible que al costat de les seves pròpies i llegítimes devocions marianes (Guadalupe, Altagracia, Lujan, Cobre, Chiquinquirá, Copacabana...), hi afegeixin també, amb convicció i entusiasme, la devoció a la nostra Moreneta? Podrem fer que, a la celebració d'aquest milenari, s'hi adhereixi alegrement tothom, tan els catalans de soca-rel com els nou vinguts? Són preguntes difícils de respondre.

El futur del nostre país, que actualment acull tanta gent diversa, depèn de l'èxit o el fracàs de la integració. Ens cal treballar amb entusiasme per fer atractiu i acollidor, per a tothom, el nostre programa cultural: la llengua, les tradicions, els costums, els hàbits de constància i treball. I ens cal fer-ho sempre amb la confiança posada en un demà millor que podem construir entre tots, prenent exemple de Montserrat, el nostre Sinaï -en paraules del Virolai- que cada any acull a centenars de pelegrins d'arreu, amb amor i empatia, una paraula nova que hem de saber fer ben nostra.

Així farem realitat el que va deixar escrit en Joan Maragall, en el seu "Cant de la senyera": "Aixequem una senyera que ens farà més triomfants. Au companys, enarbolem-la, en senyal de germandat". Aquest senyal de germanor és el que hem de saber forjar ara, per després poder aixecar ben enlaire la nostra senyera i contemplar-la, com va dir ell, "en sa dolça majestat". Tant de bo que l'exemple de Montserrat en ajudi a fer-ho.

L'endemà de la votació

2010-11-29T10:18:00.007+01:00

Coneguts ja els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya, s'ha vist clar que alguns partits polítics han retrocedit força en la seva valoració popular, degut segurament a diversos motius, entre els quals segurament hi podríem incloure la pretensió de creure's immunes al malestar general, la creença d'estar en possessió de la veritat, i potser també una excessiva ambició, com la d'aquella vídua d'una coneguda faula d'Isop, que tenia una gallina que cada dia li ponia un ou, i va pensar que si li donava més menjar, pondria dos cops al dia. Aixi ho va fer, i va passar que la gallina es va engreixar molt, massa, i ja no va pondre més.

No haurà estat, doncs, engreixant els discursos i fent excessives promeses electorals, la forma més adient per aconseguir vots, sinó presentant propostes sinceres, fetes amb mesura i sobrietat, i tenit sempre ben present la coneguda dita catalana de "menjar poc i païr bé". L'ambició desmesurada no és bona consellera, ni pels polítics ni per ningú.

Les eleccions populars tenen un cert punt de contacte amb la loteria: són molts els que hi participen i ben pocs els que finalment resulten premiats. És lògic pensar que la gran majoria de participants, aquells que no han estat escollits, poden tenir ara la sensació de sentir-se una mica, o bastant, defraudats, cosa que no els deu ser gens agradable confessar.

Però el que avui ens cal fer a tots, uns i altres, després d'haver escoltat l'anomenada "veu del poble", aquesta veu que un antic proverbi llatí equipara a la veu divina (vox populi, vox Dei), és donar mostra del nostre esperit cívic i acceptar plenament el seu veredicte, tot i lamentant que un important 40% dels ciutadans, tal vegada per manca d'aquest necessari esperit cívic, hagin renunciat al seu dret de fer-se sentir. També és possible que, en aquestes abstencions, hi hagi contribuit bastant la grolleria i el mal gust que alguns partits polítics han exhibit en la seva propaganda electoral.

Ara ens toca ser optimistes. Hem d'estar totalment convençuts que la "vox populi" haurà estat ben encertada, i que les persones que es faran càrrec de dirigir el nostre país durant els pròxims quatre anys, seran uns bons polítics i sabran respondre, amb la seva assenyada gestió, al vot de confiança que acaben de rebre a les urnes.

I nosaltres, per la nostra part, també ens hem de comprometre a treballar i a ajudar-hi en tot el que ens sigui possible.

33 anys de Jocs Florals

2010-11-17T09:47:00.005+01:00

Va ser l'any 1978, en un temps d'importants canvis polítics i reivindicacions cíviques, quan la nostra Associació va tenir la gran iniciativa d'instaurar, amb el nom de "Jocs Florals de la Tardor", un innovador certàmen poètic en llengua catalana, pensat i dirigit exclussivament a les persones grans, a fi que poguessin expressar poèticament els seus ideals i sentiments, i manifestar tota la seva inspiració literària.

Aquells primers Jocs Florals del 1978 varen tenir un gran èxit de participació, i varen propiciar també l'aparició d'un gran nombre d'excel·lents composicions poètiques. I aquell gran èxit participatiu ha continuat fins el dia d'avui. És una gran satisfacció manifestar que, del 1978 ençà, aquest important concurs literari s'ha continuat celebrant cada any, sense interrupció, de forma brillant i multitudinària, havent gaudit sempre d'una nombrosa i entusiasta col·laboració.

És molt elevat el nombre de poetes de mitjana edat que, fins el dia d'avui, han participat en aquests Jocs Florals i que han estat consagrats i reconeguts públicament, com també han estat moltíssimes les inspirades poesies que, durant tots aquests anys, s'han presentat al certamen, i molt nombrosos els guardons poètics que la nostra Associació ha tingut el goig d'atorgar als poemes premiats.

Diumenge passat es va celebrar, en el solemne marc del Saló de Cròniques de l'Ajuntament de la nostra ciutat, la XXXIII edició d'aquests "Jocs Florals de la Tardor", una celebració que ha marcat la senyalada efemèride dels 33 anys de vida d'un important certamen literari, que va ser organitzat, ja des del seu l'inici, per la nostra Associació, amb una doble finalitat: en primer lloc, la de retre homenatge a la nostra llengua catalana, i en segon lloc, la d'expressar un merescut reconeixement a totes les persones grans que han fet possible, amb el seu esforç, el seu entusiasme i la seva constància de molts anys, el nostre actual progrés cultural i literari.

En la nostra parla col·loquial, moltes vegades diem que els poetes somien desperts. Potser si que és veritat, però tant de bo que aquest somni poètic, curull d'estètica i de bellesa, se'ns encomani també una mica a tots nosaltres, i així viurem joiosament, amb la mateixa il·lusionada esperança que reflexen els següents versos, del poema que aquest any ha obtingut la Flor Natural: Vorejant precipicis, / rius amb ponts perillosos / i matolls plens d'espines, / travessant terres àrides, / trobarem el pur bàlsam / de l'amor que perdura.

Any sant compostelà

2010-11-02T10:32:00.005+01:00

Seguint la crida de l'Any sant compostelà, un nombrós grup de socis i sòcies de la nostra Associació han realitzat un agradable viatge a Galícia, visitant els seus paratges turístics més bonics i les seves poblacions més interessants, amb una especial dedicació a Santiago de Compostela i a la seva Catedral, entrant per la "Porta santa", que aquest any està oberta, fins arribar al sepulcre de l'Apòstol.

És ben original aquest privilegi de l'Any sant compostelà, atorgat pel papa Calixte II l'any 1222, que durant gairebé nou-cents anys, ha impulsat a milers de pelegrins de tot Europa, a caminar incansablement a peu, durant dies i més dies, fins arribar a Galícia.

L'apòstol Jaume, que va ser mort per ordre d'Herodes Antipas, allà a la llunyana Palestina, entorn de l'any 44, segurament no s'hauria pogut imaginar que el seu enterrament, fet en "terra de Marmària" (com diu el text grec dels Catàlegs Apostòlics), seria confós, segles més tard, en un enterrament, no "marmari", sinó "marmori". Ni tampoc que el seu cos seria suposadament col·locat dins un ric sepulcre de marbre, ni que aquest sepulcre navegaria fins l'altra punta del món romà, per ser descobert en un "camp d'estrelles" (Compostela) al cap de vuit-cents anys.

El cas, però, és que la tradició ens afirma que així va anar, i la fe mou muntanyes. El que és cert és que la devoció a l'apòstol sant Jaume ha estat un poderós incentiu que ha guiat a centenar de pelegrins pel camí de l'esforç i el sacrifici, i sobretot ha estat un estímul decisiu per fer arribar, durant molts segles, les idees i la cultura europees fins el nostre país. Aquest sol fet, tan important, ja justifica la devoció a l'Apòstol i els pelegrinatges a Santiago de Compostela.

S'hi podrien aplicar aquests versos del poeta Costa i Llobera: "No venç la llum del dia / la fosca del passat / mes pot volar millor la fantasia / pel buit meravellós de lo ignorat". Perquè quan el passat està emboirat en segles i segles de foscor, són la fantasia i la tradició les que l'il·luminen, i la tradició no és enemiga, sinó complementària, de la història. La nostra devoció a l'apòstol sant Jaume o Santiago (sant Yago), no ha de dependre pas de l'autenticitat o no del seu suposat sepulcre marmori, sinó de la seva vida de sacricici i abnegació.

El viatge o pelegrinatge que els nostres socis i sòcies acaben de fer a Santiago de Compostela, ha estat molt instructiu i agradable, i per descomptat, força diferent del que portaven a terme els esforçats pelegrins de segles passats, quan tot el camí es feia a peu. Ara el viatge és ben diferent, molt més còmode i confortable, perquè una cosa és ben certa: no només ha variat la nostra fe, sinó també el nostre esperit de sacrifici. De tota manera, ben segur que sant Jaume va agrair igualment la nostra visita i el nostre record.

Evocant el passat

2010-10-21T10:38:00.007+02:00

Conseqüents amb el principi d'escollir, per a les conferències culturals que cada setmana organitza la nostra Associació, a persones de reconeguda solvència, disposades a compartir els seus coneixements, es va demanar a l'honorable Sr. Joan Rigol, ex-president del Parlament, que ens vingués a parlar sobre el tema de "Catalunya entre passat i futur".

Amablement hi va accedir i ens va fer reviure, en agradable col·loqui, episodis cabdals de la nostra història, a la vegada que va augurar, pel nostre país, un futur de benestar econòmic i de pau social, que entre tots hem de fer possible. Però, en fer-ho, no podem deixar de pensar que aquest futur benestant que esperem, està arrelat en el passat.

A vegades en un passat bastant llunyà, com el de la romana Barcino, on nasqué el victoriós Luci Minici, gloriós guanyador d'una carrera de quadrigues, submergit ara en l'ombra sepulcral del temps, una Barcino que és la base i el fonament de la nostra gran ciutat actual.

I també en un passat més pròxim. Ja no existeix aquell pi monumental que creixia majestuós a Formentor, i que va inspirar al poeta mallorquí Costa i Llobera, la coneguda poesia que li va ser dedicada. Només ens en queda un record fotogràfic (foto de l'any 1903), però el sentiment íntim que va provocar, no s'ha perdut i continua seguint ben viu entre nosaltres.

També aquells grans arquitectes del segle XIX, que varen impulsar el modernisme, són només una referència en la història, però els seus edificis continuen alçant-se ben ferms entre nosaltres i contribueixen a projectar Barcelona cap a un futur que desitgem ben esplendorós.

Un passat esplèndid és la base d'un demà millor. Per això és convenient que ens parem, de tant en tant, per recordar i mirar enrere, encara que ens cal tenir sempre ben clar que la vida només pot ser viscuda mirant endavant, amb confiança i il·lusió, i sense deixar que la nostàlgia del passat ni el temor del futur, ens facin malbé mai l'alegria del present.

6è. Congrés de la Gent Gran

2010-10-07T21:25:00.007+02:00

És digne d'esment l'esperit de servei, el sentit de la responsabilitat i l'altruisme de moltes persones grans de casa nostra que, vingudes d'arreu del nostre país, fins de les comarques més allunyades, s'han reunit avui a l'espaiós edifici de Citilab, de Cornellà de Llobregat, per a celebrar-hi la cloenda del 6è. Congrés Nacional de la Gent Gran de Catalunya.

Hi ha hagut un considerable nombre d'assistents, persones grans, responsables i compromeses, que amb un elevat esperit de voluntariat, han debatut sobre diferents qüestions que ens afecten a les persones grans: el millorament de la convivència, la resolució de problemes inherents a l'edat, el foment de les relacions humanes i, en resum, el propòsit d'aconseguir per a tothom una vida digna i plena, satisfactòria i saludable.

Les tres Ponències examinades i sotmeses a votació durant aquest 6è. Congrés, han fet una especial referència a tres punts fonamentals, en els que s'hi han recollit també algunes de les reclamacions formulades en Congressos anteriors:

- La lluita contra la pobresa i l'exclusió social, amb l'elevació del nivell cultural i econòmic.

- El foment de la participació en la vida pública, amb reconeixement i respecte.

- L'incentiu d'aquelles polítiques que favoreixin un envelliment actiu.

En el seu parlament, la Sra. consellera Carme Capdevila, ha fet una valoració positiva de la tasca realitzada durant els últims quatre anys, des de l'anterior 5è. Congrés fins el dia d'avui, augmentant els centres d'atenció a la gent gran, posant en marxa la Llei d'Autonomia personal, impulsant la lluita contra el maltractament de les persones, fomentant un envelliment digne i responsable, augmentant les places residencials, incrementant les Aules d'extensió universitària, buscant solucions a la soledat de la gent gran, millorant el transport públic en les zones rurals i, en definitiva, substituint la imatge de la gent gran com una classe passiva i convertint-la en un actiu.

Ha quedat ben palès que, si bé la gent gran necessita l'ajuda i l'atenció de la societat, també és cert a l'inrevés, que la societat necessita la capacitat de la gent gran, per la seva gran solidaritat, pel seu esperit de convivència, per la dedicació voluntària, pel seu servei, per l'esforç, pel treball, per totes les seves grans virtuts de col·laboració ciutadana.

Els participants al Congrés hem aprovat, gairebé per unanimitat, totes les propostes presentades i el manifest de conclusió final. Seguidament, la periodista Sra. Rosa Mª. Calaf ha fet un parlament, comentant que tot evoluciona ràpidament, que els països d'Àsia - on ella va ser corresponsal durant molts anys - van perdent el seu tradicional respecte a la gent gran, i que és necessari fomentar la idea del gran valor que té l'aportació que, amb els seus coneixements, fa la gent gran. No es pot perdre la transmissió cultural que hi ha entre generacions. Referent a les informacions periodístiques, ha manifestat la necessitat d'equilibrar les notícies i de ser molt curosos amb els titolars, posant la màxima atenció en el llenguatge i en la imatge, evitant identificar la gent gran amb dependència i carga social. Unes normes que també han de ser d'aplicació per a la publicitat.

Aquest 6è. Congrés Nacional de la gent gran s'ha tancat amb una exhortació final de la Sra. Carme Porta, Secretària de Polítiques Familiars, animant a tots els assistents a continuar treballant, amb el mateix esperit de col·laboració i servei, per elevar el nivell social, democràtic, cultural i econòmic del nostre país.

Reflexions mercedàries

2010-09-26T18:51:00.003+02:00

És ben cert que el temps esborra moltes proneses i que els vots més solemnes es perden en l'oblit. Ja han passat molts anys des que la Mare de Déu de la Mercè va ser proclamada, el 1687, Patrona de Barcelona, i ara, al cap de més de tres segles, aquest fet s'ha esborrat de la memòria de moltes persones, fins el punt que les festes que actualment se celebren, han escatimat el seu nom i s'han transformat en les festes d'una Mercè inconcreta, totalment aliena a l'esperit mercedari.

Els socis i sòcies de la nostra Associació, que contem els anys per dècades, hem notat força aquest canvi. Sense voler jutjar si és per bé o per mal, ho constatem amb certa tristesa, i ens sembla que l'ideal mercedari de la redempció de captius, basat en el sacrifici i l'austeritat, s'ha difuminat molt amb el pas del temps. I potser el que s'ha anat difuminant més, és el concepte de l'austeritat.

Causa certa sorpresa la informació de que enguany, l'Ajuntament de la nostra ciutat, ha estat "auster" en la despesa de les festes organitzades en honor - segons volem creure - de la Mare de Déu de la Mercè, i han gastat un 10% menys que l'any passat: només 3.600.000 euros.

Les persones grans no volem ser rondinaires, però som molts els que ens preguntem si realment aquesta despesa resulta del tot correcta, en els temps actuals, i quin significat té avui dia, per algunes persones, la paraula "austeritat". També ens preguntem, sense ànim demagògic, si potser no hauria estat més correcte destinar una part d'aquest import, a la "redempció" d'algunes peremptòries necessitats actuals, com proposava l'ideal mercedari.

De tota manera, el que desitgem de tot cor, des de la nostra Associació, és que la ciutat de Barcelona continui honorant la Mare de Déu de la Mercè, durant molts i molts amys, i que ho faci amb unes celebracions que no perdin mai el seu sentit fundacional d'espiritualitat, de germanor i d'amor generós i solidari. Esperem confiadament que així serà, amb la col·laboració de tots.

Celebracions estiuenques

2010-09-10T12:04:00.007+02:00

Aquest estiu he tingut ocasió de participar en diverses celebracions d'aniversaris, tant de persones joves com de no tan joves, i fins i tot de persones tirant a grans, unes joioses celebracions que sempre han estat ben acompanyades del seu inseparable pastís. I encara que totes les celebracions poden semblar iguals, la realitat és que algunes d'elles són molt més iguals que les altres, com ja va dir en George Orwell.

Mentre que en unes ressalta l'eufòria dels joves, en altres hi trobem l'alegria mesurada dels que celebren cinquantenaris, i més enllà, ja cap a l'extrem llunyà de l'edat, la sorpresa, gairebé inesperada, dels que ho celebren, bo i acumulant un gran feix de dècades.

És cert que tots els aniversaris són força iguals, però cal reconèixer que, dintre les mateixes alegres celebracions, unes tenen molt més color de joiosa festivitats que les altres. Potser es podria fer un estudi sobre quins són els aniversaris de millor qualitat intrínseca, si els que tot just comencen a sortir del niu o bé aquells que ja porten una llarga volada d'anys, com acostumen a ser els que celebrem tots els socis i sòcies de la nostra Associació A.C.A.

Si la qualitat de la celebració vingués mesurada per la quantitat d'espelmes del pastís, ben cert que els aniversaris de la gent gran guanyarien per aplastant majoria. Ara bé, si la valoració es fes atenent a l'eufòria ambiental, i a l'afany i rapidesa amb que les porcions de pastís desapareixen dels plats, llavors és segur que serien les celebracions del jovent les que passarien decididament al davant.

Personalment, enguany he tingut la sort de ser protagonista d'un d'aquests aniversaris estiuencs, amb un pastís que, en el meu cas i com és lògic, estava ben provist d'abundants i generoses espelmes. Permeteu-me oferir-vos un sonet, com a perdurable record poètic d'aquella festa:

En assolir el cim dels vuitanta anys

voldria fer un balanç ben optimista,

més l'inventari, a primer cop de vista,

presenta moltes pèrdues i pocs guanys.

No és pas qüestió de fer mals averanys,

que tota contingència està prevista

i llarga corda, dins la meva llista,

hi queda encara per molts anys i panys.

El vuitanta és un nombre clar i rodó.

Algú podria creure que és millor

trenta o quaranta: no ho pensessiu pas.

Ara, vagi a cavall o vagi a peu,

em reserven un lloc a tot arreu

que dels avis tothom en fa molt cas.

I per molts anys! Miquel M.Ll.

Temps de relaxació

2010-07-28T11:19:00.005+02:00

Cada any, passat l'equinocci d'estiu i un cop finalitzada la seva tradicional celebració, amb les populars fogueres de la nit de sant Joan, arriben els dies más xafogosos de l'any, la temuda canícula dels mesos dedicats a Juli Cèsar i a August.

El temps càlid comença a imposar el seu domini, i mentre la temperatura ambient va augmentant de mica en mica, les activitats de la nostra Associació actuen en relació inversa: es van reduint, quedant temporalment suspeses les classes de treballs manuals, els habituals concerts musicals, les conferències i visites culturals, etc.

En canvi, aquest és el millor moment per a organitzar, amb la col·laboració de monitores voluntàries, unes tandes de vacances per a la gent gran, fora de Barcelona, uns dies de descans i esbarjo en agradables residències situades en tranquil·les poblacions, com Arbúcies, Tiana i Hostalets de Balenyà, que inviten al repòs i a l'amable convivència.

I també és el temps més adient per a la revisió de la feina feta durant el curs, i per a planificar els projectes que es portaran a terme a la tardor, quan les activitats de la nostra Associació tornin a reprendre el seu ritme normal.

Ens trobem, doncs, en una època de descans estival, en un temps de relaxació, i aquest bloc de notícies també ho vol aprofitar per a prendre's uns quants dies de repòs, fins el vinent mes de setembre, quan la celebració de la Diada de Catalunya ens donarà a tots una nova empenta per a seguir il·lusionadament endavant, refermant el compromìs de treballar pel nostre país i reforçant els joiosos lligams d'amistat i germanor que han unit sempre a tots els socis i sòcies d'A.C.A.

Visita a Sicília

2010-07-17T12:46:00.005+02:00

Una visita a l'illa de Sicília, tan pròxima i a la vegada tan llunyana, és com submergir-se en un insondable pou d'història i de llegendes, des de la infortunada Persèfone que va ser raptada aquí per Plutó, el déu de l'inframón, fins al nostre malaguanyat infant Martí, rei de Sicília i frustrat rei de Catalunya, última anella de la gloriosa cadena de monarques catalans, mort ara fa sis-cents anys (l'agost del 1409) i que, en paraules de l'historiador Zurita, "era el més estimat de tots els prínceps del món".

Encara ressonen per les valls de l'illa els càntics triomfals de Píndar, la cruenta derrota dels atenencs i l'exili d'Alcibíades, les batalles amb els cartaginesos i amb els romans, les destruccions de temples i de poblacions senceres, el vassallatge dels àrabs, les policromades esglésies dels normands, les sorolloses galeres dels almogàvers congregats en aquesta illa per anar en ajuda del Basileu, acabant després conquerint Grècia, i més tard, l'opulència reinaxentista dels virreis que la governaren durant segles.

La història, digué Ciceró, és la mestra de la vida, i tota l'illa de Sicília és un gran llibre d'història obert als segles. Contemplar-lo, no sols és aprendre a viure, sinó que també és esperonar-nos per a millorar la nostra història personal i col·lectiva, amb esforç i treball, com ja ens recomanava el poeta Jacint Verdaguer en la seva Oda a Barcelona: "Treballa, pensa lluita / més creu, espera i ora / qui enfonsa o alça els pobles / és Déu que els ha creat".

La visita a Sicília és una mirada, plena de recança, a un temps llunyà ja passat, que no ha de tornar, però és també, a la vegada, un il·lustratiu exemple pel nostre temps actual, una clara demostració de que només arriben a perdurar aquelles coses que es fan amb il·lusió i entusiasme, aquelles obres que es realitzen amb treball i afany, les construccions que s'aixequen amb constància i esforç. Ens cal imitar-ho.

Aniversari sideral

2010-07-08T10:46:00.006+02:00

Des del remot inici del temps, la nostra estimada terra va giravoltant el sol de forma incansable, a la gairebé inimaginable velocitat de 100.000 quilòmetres per hora, i és per mi una cosa ben agradable recordar que demà, festivitat de sant Zenon, venerat patró de Sinera (Arenys de Mar), tindré l'oportunitat de celebrar, en la meva qualitat d'afortunat habitant de la terra i també, per tant, com a co-pilot en aquesta fantàstica cursa estelar, una efemèride important: la d'haver-li pogut fer companyia en les seves darreres vuitanta voltes entorn del sol.

El pas del temps és lent o és ràpid, segons des de quina prespectiva ens ho mirem. Actualment, la moderna era mecànica ha accelerat la nostra idea del temps, però els rellotges de sol de l'antigor, amb el seu immobilisme patriarcal, donaven un sentit molt més tranquil a la nostra vida, a més de valuosos consells, alguns dels quals és interessant recordar: "El sol brilla per tots" (Sol lucet omnibus), "Que els dies siguin sense baralles" (Sit sine lites dies), "Ara és l'hora de fer el bé" (Nunc hora est benefaciendi), "La llum del cel ens guia" (Coeli lux nostra dux), "Reneix amb la llum" (Lux lucente renascor), "Només compto les hores felices" (Horas non numero nisi serenas), i "Aprofita el dia" (Carpe diem), perquè "El temps passa amb pas lleuger" (Aetas cito pede praeterit).

Són uns bons consells que val la pena tenir en compte. Per la meva part, crec que la millor manera d'aprofitar aquest joiós dia d'aniversari, és agraint sincerament a la meva família el seu amor constant, i als amics i coneguts, la seva valuosa amistat i la inestimable companyia que sempre m'han ofert, amb el desig que tots plegats, i durant molt de temps, puguem seguir acompanyant la terra en les seves voltes entorn del sol, amb il·lusió, salut i alegria.

Una ciutat per a tots

2010-06-22T09:57:00.004+02:00

Responent al suggeriment municipal de "Comparteixi amb nosaltres la seva opinió sobre la ciutat", es varen organitzar, a la nostra Associació A.C.A., unes comissions d'estudi que varen fer examen d'algunes coses concretes que podrien ajudar al millorament de la nostra vida ciutadana, en els seus diferents aspectes de transport, participació, accessibilitat, comunicació i altres temes importants.

Entre les diverses conclusions i propostes que es varen debatre i que varen ser enviades al Consell Assessor de la Gent Gran, és interessant ressaltar aquelles que fan una especial referència a la necessitat d'augmentar la presència de la guàrdia urbana al carrer, per tal d'aconseguir un major respecte a les ordenances municipals, evitant les nombroses infraccions que diàriament es produeixen, infraccions causades per les bicicletes anàrquiques, per les motos perilloses, per alguns incívics propietaris de gossos, per la mendicitat professional, i també per desagradables exhibicions de pancartes als balcons.

Considerem que moltes d'aquestes coses es podrien evitar, si la guàrdia urbana tingués oportunitat de veure-les personalment i sancionar-les. Estem ben convençuts que l'augment de la guàrdia urbana en bicicleta, que està previst per aquest estiu, podrà ajudar d'una manera efectiva a solucionar molts d'aquests problemes, i confiem que l'admissió de Barcelona, dins el selecte grup de les "Ciutats amigues de la gent gran", arribarà a ser ben aviat una feliç realitat.

Visites culturals

2010-06-10T09:30:00.007+02:00

La secció d'Art i Història de la nostra Associació ha estat programant i realitzant vàries visites comentades al Temple de la Sagrada Família, unes sortides culturals que han estat molt concorregudes. Sota el guiatge del rector Mn. Lluís Bonet, el recorregut de cada visita començava per l'espaiosa cripta, on està instal·lada la sepultura de l'arquitecte Antoni Gaudí, i en la que destaquen la seva original arquitectura, els seus multicolors vitralls, els seus magnífics treballs de forja i els relleus de les impressionants claus de volta.

Després de la cripta, es va anar seguint la visita per l'exterior del temple, des del portal de la Passió, amb els sorprenents grups escultòrics d'en Subirachs, fins al portal del Naixement, el primer que va ser construït, ja en temps d'en Gaudí, passant pel majestuós interior de la nau de l'església, on destaca un impressionant bosc d'altíssimes columnes, que sorprenen ni admiren.

També es varen poder contemplar totes les espectaculars obres realitzades últimament, com el tancament de l'interior del temple, un gran i lluminós espai religiós que espera ser consagrat el vinent mes de novembre, durant l'esperada visita del sant Pare Benet XVI, i les nombroses escultures de sants i de pomells de fruits que adornen tot l'exterior.

Recordem a tots els socis i sòcies de la nostra Associació, que la secció d'Art i Història continua programant, cada mes, altres interessants visites de caire cultural, en les que tots estem invitats a participar-hi.

Congrés de la Gent Gran

2010-05-27T09:22:00.004+02:00

Es troba ja en molt avançada fase preparatòria, l'organització del 6è. Congrés de la Gent Gran de Catalunya, el qual tindrà la seva celebració final el vinent mes d'octubre, un cop realitzats els estudis, els comentaris i la valoració de les tres següents ponències que s'hi presenten:

Ponència A - La participació de la gent gran

Ponència B - Pobresa i exclusió social

Ponència C - Les polítiques d'envelliment actiu

Totes les persones grans de Catalunya estem invitades a emetre la nostra opinió sobre el text d'aquestes tres ponències, ja sigui presentant esmenes per modificar-les en allò que considerem oportú, o bé suprimint o ampliant el que creiem que caldria ser rectificat o aclarit.

Recomanem als socis i sòcies de la nostra Associació A.C.A. que facin una lectura atenta del text d'aquestes tres ponències - text que poden demanar a Secretaria - per tal de fer-hi també els seus comentaris adients.

Es tracta d'uns temes molt interessants i de candent actualitat, en els que les persones grans hi tenim moltes coses importants a dir.

Estem segurs que molts dels nostres socis i sòcies voldran participar en l'estudi d'aquestes ponències, les conclusions de les quals seran sotmeses a votació el vinent mes d'octubre, durant l'acte final d'aquest 6è. Congrés de la Gent Gran. (La fotografia adjunta reprodueix l'anterior Congrés de l'any 2006)

Assemblea General

2010-05-19T10:14:00.006+02:00

Uns dos-cents socis i sòcies de l'Associació ens vàrem reunir ahir a la sala d'actes del Col·legi d'Agents Comercials de Barcelona, per celebrar-hi la nostra precetiva Assemblea General anual, una agradable trobada en família en la que vàrem poder comentar totes les activitats realitzades durant l'any passat, la seva bona marxa, el seu decidit propòsit d'anar sempre endavant i les seves ganes de ser útil i de fer coses profitoses, en un clima d'amistat i de companyonia.

Vàrem recordar que l'únic objectiu de la nostra Associació, al que sempre ha dedicat tots els seus esforços, és el d'impulsar una vida activa i plena per a totes les persones grans, amb el desig també d'arribar a ser un bon punt de referència i de trobada per a tothom. Aquest continuarà essent, per unanimitat, el nostre objectiu final.

Es va poder comprovar, amb gran satisfacció, que la nostra Entitat, després dels seus gairebé quaranta anys d'existència, continua essent més jove i dinàmica que mai. Jove pel seu esperit emprenedor i per les seves ganes de fer feina, i dinàmica per les moltes activitats que contínuament està portant a terme, activitats que darrerament han augmentat amb la creació d'una coral i uns tallers de memòria.

Es va recordar la conveniència de que els socis i sòcies participin sempre en totes les activitats d'una forma personal, perquè llavors aquest dinamisme també se'ns encomanarà a nosaltres i tots ens sentirem molt més actius, més útils i més protagonistes.

Finalitzada l'Assemblea General, va tenir lloc una llarga i agradable trobada festiva, amb animades i amigables converses col·lectives, realitzades entorn d'un petit refrigeri que va posar un joiós punt final a l'acte.

Temps de primavera

2010-03-25T08:10:00.005+01:00

Durant aquests dies, la florida dels ametllers difon arreu un esperançat alè de renovellament, i malgrat el temps econòmicament difícil que estem vivint, també ens invita, a tots els socis i sòcies de la nostra Associació, a contemplar les coses que ens envolten amb un renascut optimisme, un optimisme que podem fonamentar molt bé en els signes positius que estem trobant al nostre entorn, tant dins la nostra mateixa Associació - amb la recent creació de la seva nova coral i d'uns interessants tallers de memòria - com a la nostra ciutat de Barcelona, la qual fa més ferm, cada dia, el seu propòsit de fer-se ben aviat mereixedora al títol de "Ciutat amiga de les persones grans", incrementant l'atenció social, l'habitabilitat i la solidaritat.

Una de les millors manifestacions de la solidaritat ciutadana de Barcelona és la creació d'habitatges amb serveis per a la gent gran, un projecte pioner de la nostra ciutat, molt ben materialitzat ja avui dia amb l'existència de nombrosos edificis residencials. I la bona notícia que tenim avui, és la recent aprovació d'una nova construcció de 32 habitatges socials més, que seran edificiats pròximament al solar de l'antiga "Cibeles", al barri de Gràcia.

Dues altres bones notícies són la de que ja s'esta regularitzant l'ajuda a l'autonomia personal, amb més de 54.300 sol·licituds rebudes, mentre es treballa amb l'objectiu que, l'any vinent, el temps de tramitació de les noves sol·licituds d'ajuda a la dependència, sigui màxim de sis mesos; i la notícia de l'adhesió de la nostra ciutat al manifest de l'any 2010 com "Any Europeu de lluita contra la pobresa i l'exclusió social", en un compromís ciutadà que amb tota certesa serà compartit per tots nosaltres.

Aquestes bones notícies ens han d'esperonar a mirar el demà amb optimisme, perquè tal com fan les flors blanques dels ametllers, també elles ens anuncien un temps millor, un temps de calidesa i amistat, de benestar i justícia, de solidaritat i compromís, en el qual tots els socis i sòcies de la nostra Associació hem d'estar ben disposats a col·laborar-hi.

Barcelona acollidora

2010-02-23T19:52:00.004+01:00

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va impulsar, l'any 2005, la formació d'un programa de "Ciutats amigues de les persones grans", un escollit grup, al qual la nostra ciutat de Barcelona també s'hi vol adherir, considerant que té molts bons i poderosos motius per a ser-hi inclosa. En una reunió celebrada avui al Consell Assessor de la Gent Gran, del qual la nostra Associació en forma part, s'ha comentat la conveniència de que, com a membres d'aquest Consell, en siguem els principals agents promotors, començant per explicar a tothom el que ja s'està fent per tal d'aconseguir que tots nosaltres, les persones grans, dins la nostra diversitat, puguem viure a la nostra ciutat amb joia i seguretat, mantenint la nostra salut i participant de forma plena i activa en la vida social.

Amb el desig que tots els nostres socis i sòcies en tinguin coneixement, volem informar que aquest important projecte, impulsat per la Regidora d'Acció Social i Ciutadania, segueix fermament endavant. Barcelona té el ferm propòsit de ser una ciutat amiga i acollidora, on hi hagi una joiosa convivència, amb un envelliment actiu i saludable i amb una plena inclusió social, i estem ben segurs que, si ens ho proposem, la nostra ciutat assolirà el seu propòsit de ser amiga de la gent gran i també, per extensió, de tots els seus ciutadans.

A Barcelona ja contem amb un important potencial humà i social, amb moltes possibilitats, de manera que aquest projecte de construir una ciutat ben acollidora, ja té una gran base construida, amb moltes accions realitzades fins el dia d'avui i molt ben assolides. La nostra ciutat ja té un bon tram de camí recorregut en aquest procès de participació, però per acabar de portar endavant aquest projecte, tots hem de continuar posant-hi el nostre esforç, tots hem de ser agents de transformació i de millora.

És per això que avui, des d'aquest bloc d'acanoticies, demanem a tots els nostres socis i sòcies que vulguin fer-se seu aquest projecte i siguin uns bons promotors d'una ciutat ben amistosa, fent-nos arribar idees pràctiques sobre la manera de millorar la vida ciutadana, la participació cívica, els transports, les comunicacions, els serveis socials i sanitaris, els habitatges, els problemes d'accessibilitat als espais públics, les relacions de veinatge, les desigualtats socials, el respecte mutu i altres possibles qüestions. Entre tots ho farem tot i, amb la vostra col·laboració, estem segurs que Barcelona podrà ser reconeguda ben aviat com una magnífica "Ciutat amiga de les persones grans".

Fem música

2010-02-01T11:36:00.009+01:00

En el dia d'avui, la nostra Associació ha començat una nova activitat social que, per les bones impressions prèvies rebudes, creiem que està destinada a tenir una gran repercussió i una molt bona acceptació, especialment entre totes les persones afeccionades al cant. Es tracta de la creació d'una nova Coral.

És ben sabut que, en tots els temps, la millor mostra d'una equilibrada i sana situació anímica ha estat la joiosa expressió del cant. Ja en l'antiguitat clàssica, els grecs lloaven Orfeu per la dolcesa de la seva lira, i fa dos mil anys que el poeta Horaci, en una de les seves conegudes "Sàtires", afirmava que la nostra boca està feta per cantar coses grans. Ell ho deia en llatí, Os magna sonatorum, però s'entén igual en català. No és estrany, doncs, que continuant aquesta harmoniosa tradició, la nostra Associació vulgui fer el mateix, cantar coses grans i boniques.

La nostra coral, nascuda avui sota la batuta del mestre Jordi Roma, és tan jovençana que no hi ha hagut temps de batejar-la i encara no té nom propi. Encoratgem a tots els socis i sòcies de l'Entitat a que ens ajudin a trobar-li un nom ben apropiat, un nom ben bonic, que reflecteixi el seu esperit alegre i innovador, i fins i tot ens atraviríem a dir el seu esperit juvenil, malgrat l'experimentada edat dels cantaires.

Estem segurs que no ens faltarà el concurs de tots els socis i sòcies de l'Associació A.C.A. per a trobar-li un nom ben adient a la nostra Coral, a la vegada que esperem també la col·laboració personal i entusiasta de totes les persones que en vulguin formar part.

Mirada a l'any nou

2010-01-01T16:27:00.006+01:00

En començar aquest nou any 2010, caldria que ens fessim el bon propòsit d'afrontar les petites dificultat que se'ns puguin presentar, amb il·lusió i energia, no deixant-nos vèncer mai pel desànim i afermant-nos en la certesa d'un futur de tranquil·litat i pau. Hem de ser visionaris d'un demà joiós i saber trobar, en un món que a vegades pot semblar fred i insensible, les flors multicolors de l'amistat, del lliurament, del sacrifici, de la germanor i de la solidaritat.

D'entre totes les boniques cançons que componen el recull de melodies del "Viatge d'hivern" de Schubert, una de les lletres més emotives és la d'un "Somni de primavera" (Frühlingstraum), en el que un pobre caminant, agemolit pel fred d'un dia rúfol i glaçat, somia, enmig la boira, un escampall de boniques flors variades, i es pregunta si no és sorprenent "aquest visionari" que ha sabut veure flors malgrat el gèlid ambient hivernal.

Fa gairebé cinquanta anys que un altre visionari, en Martin Luther King, ens va dir que havia tingut un bonic somni (I had a dream), el somni de que la igualtat dels homes s'estenia arreu i ens asseiem junts a la taula de la germanor. Aquest mateix somni ens ha d'omplir a tots d'il·lusió i esperança, i ens ha d'impulsar a treballar sense descans, sense desanimar-nos mai, i també a imitar-lo en la seva afirmació de que "malgrat sabés que el món s'havia d'acabar demà, encara avui plantaria un arbre".

A casa nostra també hi ha hagut sortosament visionaris, com la "misteriosa balanguera" de la cançó mallorquina, que mentre va descabellant el fil de la vida, entreveu el futur i somia en un endemà molt millor i esplendorós, que ja veu anunciar-se. I és aquesta visió de la pàtria floreixent, la que "fa bategar son cor de vella", en les paraules del poeta Joan Alcover.

És molt important que també a nosaltres ens faci bategar el cor la joiosa visió d'un demà ple d'esperança i que, com en Luther King, siguem visionaris d'un món més fratern i acollidor. Així podrem veure sempre, com l'il·lusionat caminant del "Viatge d'hivern" i malgrat un ambient a vegades glaçat pel fred de la indiferència, les flors multicolors de l'amistat i la germanor. Cal que tots els socis i sòcies de la nostra Associació siguem visionaris d'un demà millor, amb el convenciment que en aquest any 2010, les persones grans continuem essent molt necessàries per a una tasca ben important: la de transmetre entusiasme i omplir de joiós optimisme el nostre entorn.

Narració nadalenca

2009-12-14T11:51:00.005+01:00

S'acosta el temps de Nadal. S'han fet nombroses descripcions literàries, plenes d'imaginació i de poesia, del misteri nadalenc, però tal vegada una de les més emotives és la que va escriure una persona que, a més de no ser creient, va professar tota la seva vida un ateisme absolut. És per això que resulta tan sorprenent i suggestiva la narració del naixement de Crist que va escriure, l'any 1940, el filòsof Jean Paul Sartre, narració que es troba inclosa dins la seva obra teatral "Barinà", traduïda al castellà l'any 2004, per l'Editorial Voz de Papel, de Madrid.

"La Verge està pàl·lida i mira l'infant. A la seva cara hi ha un gest de sorpresa, ple d'ansietat, que només ha aparegut una vegada en un rostre humà. I és que Crist és el seu fill, carn de la seva carn i fruit de les seves entranyes. Durant nou mesos l'ha portat dins el seu si. - De tant en tant, la temptació és tan forta que s'oblida de que ell és Déu, i l'estreny entre els seus braços, dient-li: "Petitet meu!". Però en altres moments es queda sense paraules i pensa: Déu és aquí. I és una dura prova per a una mare avergonyir-se d'ella i de la seva condició humana davant del seu fill. -I cap dóna ha gaudit mai així del seu Déu, per ella sola. Un Déu tan petitet que pot estrènyer entre els seus braços i ompir-lo de petons. Un Déu calentet que somriu i respira, un Déu al que pot tocar i que viu. I tímidament acosta el dit per tocar la dolça i suau pell d'aquest nen-Déu" (pàg.126)

"Tens al teu entorn aquesta bella nit de tinta, aquests càntics al pessebre i aquest fred sec i dur, formós, implacable com la virtut. I tot això et pertany. Aquesta bella nit, plena de tenebra i de focs que la travessen com els peixos fendeixen la mar, t'està esperant. T'espera a la vora del camí, tímidament i tendrament, perquè Crist ha vingut per regalar-te-la. Llença't cap al cel i seràs lliure, o supèrflua criatura, lliure i palpitant, sorpresa perquè existeixes dins el cor de Déu, en el regne de Déu, que està tant al cel com a la terra. Crist ha nascut per a tots els nens del món, i cada vegada que neix un nen, Crist neix en ell i per ell, eternament" (pàg.140)

Aquest sorprenent text del filòsof Jean Paul Sartre supera en tendresa i poesia, i segurament també en fe i trascendència, el de molts escriptors creients, i ens enfronta amb el misteri insondable que batega al fons més íntim de la naturalesa humana. Ara més que mai, ens cal acollir a tothom amb confiança i amor. Molt bon Nadal!

Parlem de pessebres

2009-11-24T09:54:00.005+01:00

Tots els socis i sòcies rebrem molt aviat la nostra revista social "Abans i ara" del mes de desembre, que recull una colla d'interessants articles d'escriptors ben coneguts (com J.Mª. Espinàs, Mn. Ballarín, Josep Cuní i altres), sobre temes diversos, d'especial interés per a les persones grans, i dins d'aquesta varietat de temes, n'hi ha un que destaca de forma rellevant: el del nostre popular pessebre.

Des d'aquell llunyà any 1223 en que sant Francesc d'Assís va tenir la feliç idea d'escenificar el naixement de Jesús dins un rústic estable, on, en record del que havia dit el profeta Isaias (Is.1,3) també hi havia un bou i un ase, la tradició del pessebre s'ha mantingut fins els nostres dies, i a casa nostra ha crescut i multiplicat de forma esplèndida. Quan a més, s'afegeixen a la representació les figures dels tres Reis d'Orient, vestits amb lluents capes i amb valuoses ofrenes, l'efecte és encara més espectacular, malgrat que històricament no sigui massa correcte. Ja sabem que hi ha alguns pessebres populars que no s'ajusten gaire a la història, però la creativitat és ben lliure.

I no només cal respectar-la, sinó que també hem d'admirar la senzillesa amb la que es reprodueixen fets de la vida diària, com el llenyataire, la pagesa amb el cistell, el pastor amb el seu ramat, la dona que renta al riu, i altres, malgrat que algunes vegades aquestes representacions, com la de la venedora de castanyes o el caçador amb la seva brillant escopeta, puguin ser clarament anacròniques. Però tot és art popular, i com a tal cal acceptar-lo i és ben digne d'admiració.

El que no és art, en canvi, són les desafortunades figures de caire escatològic, lamentablement qualificades de "populars", que desvirtuen tot l'elevat sentiment religiós del pessebre. El naixement de Jesús és un misteri massa profund per representar-lo frívolament amb escenes de caganers. Per això, des d'aquest bloc fem una petició a tots els nostres socis i sòcies: que amb el seu exemple personal, ajudin a fer desaparèixer aquestes desagradables figures dels nostres tradicionals pessebres.

Entre història i poesia

2009-11-11T10:56:00.006+01:00

El passat diumenge dia 8, va tenir lloc la proclamació, lliurament de guardons i lectura de les inspirades poesies premiades en els Jocs Florals de la Tardor organitzats per la nostra Associació A.C.A. i que enguany, en la seva XXXII edició, han ressonat dins un solemne i extraordinari marc: les impressionants pintures d'en Josep Mª. Sert, que decoren el Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona. D'aquesta manera, l'Acròpolis d'Atenes, les muralles de Constantinoble, les figures dels grans cronistes Ramon Muntaner i Bernat Desclot, amb la del rei Pere III al centre, i tot l'estol dels almogàvers varen ser uns testimonis presencials d'una esplèndida jornada poètica.

L'acte va ser presidit, en representació de l'Alcalde de la ciutat, pel Sr. Bernardo Fernández, Delegat de l'Alcaldia per la gent gran, el qual va fer una documentada disertació sobre les magnífiques pintures del Saló de Cròniques, a la vegada que va elogiar tota la tasca feta pel Consistori poètic en aquests Jocs Florals, i va encoratjar a totes les persones grans assistents, a seguir sempre endavant per aquesta via d'activitat i de realització personal. També va donar la bona notícia de que la nostra ciutat de Barcelona s'havia adherit al selecte grup de les "Ciutats amigues de les persones grans", amb el propòsit d'assolir la millor qualitat de vida per a tots nosaltres.

Durant l'acte, es varen commemorar algunes importants efemèrides: els 150 anys de la restauració dels Jocs Florals, gràcies a la iniciativa d'Antoni de Bofarull i de Víctor Balagué, els 50 anys de la "Nova cançó" catalana, els 50 anys de la mort de Joan Amades i també de la mort del poeta Josep Mª. Lòpez Picó, de qui es varen recordar uns versos que no ens parlen de comiat, sinó de seguir endavant en la nostra tasca de fer país:

Sense adéu ni comiat / donem-nos les mans. S'atansa

el moment de fer una dansa / que sigui també un combat.

I és d'aquesta manera, donant-nos tots mútuament les mans, com la nostra Associació confia en l'ajuda i la col·laboració de tothom, per a poder tornar a organitzar, l'any vinent, una nova edició d'aquests Jocs Florals de la Tardor, i seguir endavant en la nostra empresa comuna de construir un país dinàmic i acollidor.

Ciutats amigues

2009-10-28T09:39:00.005+01:00

Sota el patrocini de l'Organització Mundial de la Salut es va crear, fa un parell d'anys, un moviment anomenat "Ciutats amigues de les persones grans" (Global age-friendly cities), al que la nostra ciutat de Barcelona té el propòsit d'adherir-s'hi. La finalitat d'aquest moviment és la d'agrupar aquelles ciutats del món que s'hagin compromès a adoptar les mesures necessàries per aconseguir la millor qualitat de vida pels seus ciutadans, i de manera especial, per a les seves persones grans, establint també una xarxa d'intercanvi participatiu i d'informació mútua entre totes elles.

Això significa, entre altres coses importants, que la nostra Ciutat es proposa treballar per aconseguir un ambient urbà còmode i accessible per a tothom, creant una societat inclusiva per a totes les edats i promovent, a la vegada, l'envelliment actiu de la gent gran, tenint com a base els tres eixos fonamentals de la salut, la participació i la seguretat.

La progressiva presència de les persones grans dins la nostra societat, és un fet real, com també ho és que cada any s'incrementa el món urbà en detriment del món rural. Any rere any, les ciutats van creixent més i més, i les persones grans que les habiten, necessiten disposar, per a fruir d'una bona qualitat de vida, d'espais verds i zones píubliques agradables, de carrers ben ordenats, de serveis accessibles, de transport públic econòmic i freqüent, de casals socials amb activitats adients, d'un servei sanitari rigorós i d'informacions clares i fiables.

I sobretot, necessiten sentir-se actius en la participació cívica i poder accedir a vivendes adequades a les seves necessitats. En aquests dos punts, Barcelona ja és pionera, com ho demostra l'existència del Consell Assessor de la Gent Gran, i el fet que l'Ajuntament de la nostra ciutat va inaugurar, el passat mes de juny, al carrer Can Travi, 30, un nou edifici de propietat municipal, que compta amb 81 pisos amb serveis. Amb aquest nou edifici, arriben ja a 925 els habitatges socials que han estat construits i adjudicats fins el dia d'avui.

Ha de ser un motiu de gran satisfacció per a tots els socis i sòcies de la nostra Associació, i per a totes les persones que ja hem superat els seixanta anys, saber que la nostra ciutat de Barcelona ha pres la important decisió d'adherir-se a aquesta xarxa de "Ciutats amigues de les persones grans" i que, per tant, s'ha compromès a treballar fermament i decididament per a fer realitat la principal finalitat d'aquest moviment: la d'aconseguir la millor qualitat de vida per a tots nosaltres.

Joc responsable

2009-10-16T10:00:00.005+02:00

En una interessant conferència que la Sra. Mercè Claramunt, Directora general de Jocs i Espectacles, va pronunciar recentment a la Casa del Mar, va exposar el seu concepte del que ha de ser un Joc responsable: aquell que es realitza amb l'únic objecte de divertir-se, i que evita els possibles efectes negatius d'un ús inadequat. A la vegada, va comentar que el seu Departament ha preparat i està difonent un programa, anomenat precisament amb aquest nom de "Joc responsable", que té el propòsit d'evitar-ne qualsevol ús inadequat i perjudicial.

Aquest programa preveu allunyar els possibles perills del joc impulsiu, informant de les bones actituds i pràctiques que cal observar, desenvolupant pautes d'ajuda per a persones ludòpates i oferint també material informatiu sobre la manera de practicar el joc d'una forma agradable i responsable. Inclou una actuació concreta, dirigida específicament a la gent gran, ja que, segons va afirmar, és un col·lectiu exposat a un major risc.

La Sra. Mercè Claramunt va oferir a totes les Entitats de gent gran que hi estiguin interessades, la col·laboració d'un tècnic del seu Departament de Jocs i Espectacles, el qual s'encarregaria d'organitzar, al mateix local propi de cada Casal, una xerrada participativa i dinàmica, amb un caràcter eminentment lúdic i alegre, per exposar aquest concepte del Joc responsable. Per a la realització d'aquestes xerrades, només cal sol·licitar-les per telèfon al seu Departament (Tel. 93.551.20.91)

A la nostra Associació A.C.A., hem considerat que també seria una manera ben oportuna de posar en pràctica aquest concepte de "Joc responsable", oferint a tots els nostres socis i sòcies la possibilitat de participar en la Loteria de Nadal d'enguany. Així doncs, hem imprès i tenim a la vostra disposició, participacions fraccionades del nº. 32.397, les quals, pel mòdic import de € 5 euros, ofereixen la possibilitat, no només de jugar responsablement a la loteria nadalenca d'aquest any, sinó també - cosa molt important - d'ajudar a l'economia de la nostra Associació. Desitgem i esperem la col·laboració de tothom.

Pròxim Congrés

2009-10-06T09:25:00.005+02:00

S'ha anunciat la celebració, per d'aquí deu dies, del II Congrés de Dones de Barcelona, al qual també hi poden prendre part totes les sòcies de la nostra Associació que vulguin participar-hi. Creiem que valdrà la pena assistir-hi. La participació, per a totes les persones que desitgin inscriure-s'hi, és gratuïta. Només cal formalitzar la inscripció al telèfon 93.402.74.55

Les sessions d'aquest interessant Congrés se celebraran al recinte del Fòrum, de Barcelona, el divendres dia 16 a la tarda i el dissabte dia 17 al matí, amb parlaments, entre altres participants, d'Eulàlia Vintró, de Marta Selva, d'Imma Moraleda i d'Elsa Blasco, les quals comentaran l'evolució de les polítiques d 'equitat de gènere a la nostra ciutat, durant els darrers deu anys.

El debat de les ponències versarà sobre el tema de "Les dones com agents de transformació de la ciutat de Barcelona".

L'important paper de la dona en totes les activitats de la vida moderna, tant en el camp de la política com en els dels negocis, les carreres universitàries i les ciències, és cada vegada més representatiu, i cal esperar que aquesta evolució positiva continuï endavant amb fermesa, una evolució que també es fa molt patent dins el món de l'art. Les representacions femenines dels pintors Ingres, van Gogh i Maes, que il·lustren aquest text, en són un bon testimoni.

Des de la nostra Associació A.C.A, expressem el desig que aquest II Congrés de Dones de Barcelona obtingui un gran èxit d'assistència, que sigui ben representatiu i que les resolucions que s'aprovin ajudin a valorar com cal l'important paper de la dona a casa nostra. Ben segur que això també ajudarà, a la vegada, a fer molt més agradable i equitativa la nostra convivència social.

Residència o casa pròpia?

2009-09-25T18:31:00.002+02:00

Dissabte passat, dia 19, el prestigiós diari "The New York Times" va publicar, a la seva primera plana, un interessant article amb el títol de "Els Estats ajuden a la gent gran a deixar les residències per anar a casa seva". Aquest article, firmat per John Leland, comenta el cas d'en Walter Brown, de 72 anys, que a causa d'un trencament de fèmur no podia caminar i es va veure obligat a ingressar en una residència, on va sentir-se com empresonat ("It was like being in jail"). Ara li ha estat concedit un apartament de dues habitacions, on rep els serveis necessaris, té una cadira motoritzada per moure's i afirma que és molt feliç.

L'organització americana Medicaid és la que treballa per aconseguir que els diferents Estats organitzin programes d'ajuda per a la gent gran discapacitada, com ha fet l'Estat de Pennsylvania, que concedeix $4.000 d'ajuda per aparells de mobilitat i per fer reformes als pisos, adaptant-los a les necessitats de la gent gran.

La llei federal americana exigeix als diferents Estats que facin residències, però aquesta organització Medicaid va més enllà. Amb un finançament de $1'75 bilions, treballa per aconseguir que les persones discapacitades rebin els serveis necessaris a casa seva, i no en una residència, on segons el testimoni d'en Walter Brown, "m'aixecava al matí i em passava tot el dia sense fer res, assegut mirant la tele".

L'articulista afirma que actualment hi ha un milió i mig de nord-americans que estan vivint en una residència perquè no poden viure a casa seva, i ofereix testimonis d'antics ocupants de residències, com Elizabeth Kamara, de 72 anys, i Esther Pinckney, de 88 anys, que ara han pogut anar a viure a una casa pròpia i han vist satisfet el seu desig de ser independents. Segons el periodista, el canvi a casa seva ha canviat la seva vida ("The transition to his own home has changed his life").

És interesant comprovar que el fonament d'aquest recent article del "New York Times" és exactament el mateix que el de la nostra Llei de l'Autonomia personal i protecció a la Dependència", la qual, si les circumstàncies econòmiques ho permeten, s'ha de veure completada d'aquí pocs anys, per tal que aquí, al nostre país, totes les persones grans que ho necessitin, rebin l'ajuda necessària per a poder continuar vivint a casa seva, sense veure obligades, contra la seva voluntat, a ingressar en una residència.

Allau de notícies

2009-09-14T10:46:00.009+02:00

La quantitat d'informació que ens arriba cada dia, a través de la radio, de la premsa, de la televisió i d'altres mitjans de comunicació, és realment extraordinària, molt superior a la nostra limitada capacitat de retentiva, de manera que, en la impossibilitat d'acollir-la en la seva totalitat, ens cal seleccionar i recollir només aquelles notícies que puguin ser del nostre interès, rebutjant totes les altres. Una tasca de selecció que no sempre resulta fàcil de realitzar.

Limitant-nos simplement al sector de la informàtica, són moltíssims els arxius que es reben cada dia per internet, la majoria d'ells carents de qualsevol mena d'interès. Només excepcionalment s'hi troba, de tant en tant i barrejat entremig, algun pensament o imatge que brilla com una perla enmig de la grisor general, i que val la pena recollir.

Això és el que avui hem volgut fer en aquest bloc. Recollir i reproduir alguns d'aquests pensaments interessants, amb la intenció d'oferir-los, com a punt de reflexió, a tots els socis i sòcies de la nostra Associació, tot desitjant-los una agradable cloenda de les vacances d'estiu.

Al mateix temps, aprofitem l'ocasió per informar a tothom que, després de la pausa estival, l'Associació ha reiniciat novament totes les seves activitats habituals, i també per recordar que, fins el dia 15 d'octubre, continua ben oberta l'admissió de totes aquelles composicions poètiques que desitgin participar i concursar en els pròxims XXXII Jocs Florals de la Tardor, organitzats per la nostra Associació. Animem a tots els poetes i poetesses del nostre país, majors de 65 anys, a participar-hi.

Segon aniversari

2009-08-29T08:45:00.009+02:00

Avui fa exactament dos anys que amb l'impuls i l'assistència tècnica d'una bona amiga de la nostra Associació A.C.A., l'amable Montserrat Borràs, es va iniciar aquest bloc d'Acanoticies, on hi han anat apareixent nombroses informacions i comentaris referents a les diverses activitats que l'Associació ha realitzat durant aquests dos darrers anys.

És interessant fer saber que la mateixa persona amiga que ens va assessorar, és també una gran experta en tots els temes que fan referència als jardins, els quals ha estudiat detalladament i coneix en profunditat, com ho testimonia el seu suggestiu bloc http://www.hablemosdejardines.blogspot,com/, que és una inesgotable font d'informació i un punt de consulta indispensable sobre tota mena de jardins, la seva cultura i la seva història.

Com que va ser gràcies al seu encoratjament que aquest bloc de notícies d'A.C.A. és una realitat, avui en honor seu i en commemoració d'aquest segon aniversari, el més adient és parlar-hi de jardins i comentar la visita realitzada aquest estiu a un de molt sorprenent i elegant, a la regió francesa del Perigord: el jardí particular de "Le manoir d'Eyrignac".

Dins una extensa finca de dues-centes hectàries, propietat de la mateixa família des de fa més de vint generacions, s'hi troba aquesta bonica residència senyorial de "Le manoir d'Eyrignac", amb capella pròpia i rodejada d'un extens jardí amb més de quatre hectàries de ben cuidada gespa, amples avingudes plenes de verdor, remorejants brolladors i estanys d'aigües transparents, escultures vegetals, glorietes florides, pèrgoles verdejants i grans plantacions de roses blanques, que combinen l'equilibri clàssic dels jardins francesos amb la fantasia de la renaixença italiana.

La seva diversitat de formes sembla no tenir límit, en harmonia amb les línies arquitectòniques de l'elegant casa-residència d'Eyrignac que els presideix i on, encara avui dia, hi continuen vivint els seus propietaris, els quals permeten la visita pública als jardins, previ pagament d'un import que està destinat a col·laborar en l'elevat cost del manteniment. I ben cert que val la pena col·laborar-hi. Les quatre fotografies que s'adjunten donen testimoni de com el goig de fer una passejada per aquest bonic i ben cuidat jardí compensa sobradament el cost de l'entrada.

És tot recordant aquesta visita que avui, en bufar simbòlicament l'espelma del segon aniversari del nostre bloc informatiu d'Acanoticies, expressem un fervent desig: que l'amor als jardins i a la natura augmenti cada dia més a casa nostra i es faci extensiu a tots els socis i sòcies de la nostra Associació.

Temps de descans

2009-08-15T22:47:00.007+02:00

Durant el mes d'agost, la nostra Associació suspen les seves activitats externes, però el seu ideal d'amistat i d'acolliment continua ben ferm i actiu en tots els seus socis i sòcies, siguin on siguin i vagin on vagin. Això es manifesta clarament en les trobades familiars, més freqüents en aquesta època de vacances, en les escapades a la platja o en les excursions a la muntanya, en les que l'esperit de germanor de la nostra Associació es fa sempre ben present.

Com experiència personal, puc afirmar que he sentit sempre la sensació d'estar agradablement acompanyat pels amics i amigues d'A.C.A. durant vàries excursions realitzades aquest estiu per les muntanyes araneses, on tot ens parla de donació sense límits, d'una donació generosa que es manifesta de mil maneres:

Amb les extenses prades verdoses, que ofereixen a tothom la bellesa indescriptible dels seus milers de menudes i brillants flors multicolors.

Amb els sorollosos rierols que baixen alegrement de les cimes nevades i omplen l'espai amb l'agradable frescor de les seves aigües.

Amb la silenciosa quietud dels estanys, transparents i cristallins, on s'hi reflexa tota la immensitat del cel blau.

Amb els tupits boscos d'avets que ombregen les vessants de les muntanyes i donen acolliment a tot aquell que s'hi endinza en busca d'una tranquila serenor d'esperit.

I també amb els cims alterosos que ens parlen d'eternitat i ens infonen un profund sentiment de fortalesa i de resistència davant les adversitat que se'ns puguin presentar.

El cert és que les paraules mai podran arribar a descriure tot l'encant i la joia que la natura ofereix, d'una forma graciosa i generosa, a totes les persones que se li apropen, en una donació que recorda moltíssim l'ideal d'amistat que guia la nostra Associació, la qual vol que tothom se senti sempre ben acompanyat i estimat.

Les fotografies que s'adjunten potser ajudaran una mica a comprendre millor aquesta donació gratuita de bellesa amb que ens ha obsequiat la natura durant aquests dies d'agost, un obsequi meravellós del qual, tota la família d'aquest cronista, al complert, en va donar gràcies durant la seva visita al Santuari de la Mare de Déu de Montgarri.

Miquel Mª. Ll.

Vacances d'estiu

2009-07-15T10:00:00.005+02:00

El mes de juliol marca tradicionalment l'inici de la temporada estival i, amb aquest motiu, alguns dels nostres socis i sòcies ja han començat a canviar els seus hàbits ciutadans per una estada temporal vora el mar o a la muntanya, en busca d'uns dies de descans, d'un ambient més tranquil i d'un clima més agradable.

És interessant recordar que, ara fa exactament 100 anys, el Centre Excursionista de Catalunya va inaugurar, al pirineu gironí, més amunt de Setcases, el primer refugi de muntanya del nostre país, el Refugi d'Ull de Ter, capdavanter de tots els que després s'han anat construint. Aquest 100 aniversari és una fita molt important, per tot el que l'excursionisme va representar, i encara representa, en el desvetllament cultural del nostre país. Aquest refugi del 1909, que va fer un gran servei durant molts anys, avui ha perdut la seva utilitat, però les seves parets centenàries es segueixen aguantant fermament en peu, sota el pic de Gra de Fajol.

Aquella era una època en que l'excursionisme i les vacances eren unes activitats molt minoritàries. Sortosament, les vacances, als nostres dies, s'han generalitzat i la nostra Associació continua organitzant-ne dues tandes cada estiu, per tal que puguin gaudir-ne tots els seus socis i sòcies. Molts d'ells passaran, aquest mes de juliol, uns frescals dies d'esplai i descans a Teià, acompanyats per unes monitores voluntàries que faran que la seva estada sigui ben joiosa i agradable, en un perfecte clima d'amistat. El vinent mes d'agost, l'estada vacacional es realitzarà als Hostalets de Balenyà.

I també durant aquest mes d'agost, el bloc de la nostra Associació farà vacances. Serà el primer dia de setembre, quan tindrem el goig de posar-nos novament en contacte, a través d'aquest bloc, amb totes les nostres persones amigues, a les quals els desitgem ara, molt cordialment, que gaudeixin d'uns joiosos dies de descans, amb força salut i en ben agradable companyia.

Lectura estiuenca

2009-07-01T10:26:00.006+02:00

Coincidint amb l'arribada del temps d'estiu, aquests dies s'està enviant a tots els nostres socis i sòcies un nou número de la revista social "Abans i ara", que vol ser una crida optimista al bon temps, amb aires de marinada i amb una portada tan refrescant i lluminosa com un espai obert a l'infinit.

El contingut de la revista respon, com sempre, al desig de l'Associació de mantenir un estret i permanent contacte amb tots els socis i sòcies, detallant-hi les trobades que s'han realitzat i les activitats que s'han portat a terme, i oferint també, a la vegada, informacions útils juntament amb comentaris d'especial interés històric i turístic, com els que fan referència al santuari de la Mare de Déu de Queralt o al monestir de Sant Pere Cercada.

Entre els diferents articles de la revista, n'hi ha que comenten temes artístics, sobre la música d'Isaac Albèniz o l'escultura "La deessa" de Josep Llimona, temes literaris, en referència a la recent novel·la "Olor de colònia", temes ciutadans, com una interessant entrevista amb la cantant Núria Feliu, temes de cuina i jardineria, temes lingüístics, i molts d'altres.

Aquest número 150 de la revista "Abans i ara", que ha comptat amb la desinteressada col·laboració dels escriptors Josep Mª. Espinàs i Josep Cuní, així com la del P. Salvador Plans, monjo de Montserrat, arriba aquests dies a les mans de tots els nostres socis i sòcies amb la intenció que pugui servir d'agradable lectura durant aquest temps de vacances i també amb el fervent desig d'estrènyer lligams d'amistat entre tots nosaltres.

amb estima i respecte

2009-06-15T09:41:00.004+02:00

Avui és el Dia internacional contra l'abús i el maltractament a la gent gran. Afortunadament, aquest greu problema no afecta de forma personal als socis i sòcies de la nostra Associació, però ens cal recordar que, per desgràcia, en alguna de les seves manifestacions, encara existeix a casa nostra, i això ho hem de tenir sempre ben present per tal de poder-lo eradicar del tot.

Moltes vegades no es tracta d'un maltractament físic, que és fàcil de detectar, sinó d'uns maltractes que poden adoptar formes molt subtils i diverses, i que sovint passen desaparcebudes, com els abusos psicològics, que provoquen angoixa i pena, els abusos econòmics amb fraus i robatoris, els abusos per negligència, descuidant la higiene, la salut, el vestit o l'alimentació d'una persona gran, els abusos per abandonament per part de la persona responsable, els abusos per vulneració de drets, com el dret a la intimitat, el dret a decidir el que es vol fer o el dret a disposar de les pròpies pertinences.

Totes aquestes diverses formes d'abusos, i no només el maltracte físic, impliquen un greu atac a la integritat de les persones grans. Algunes vegades les circumstàncies externes també hi poden influir, com la major vulnerabilitat de les persones d'edat molt avançada. La seva fragilitat física, intel·lectual o psicològica és un factor important que pot provocar una situació de maltractament. També poden ser factors de risc l'aïllament social en que a vegades viu una persona gran, i fins i tot les seves condicions econòmiques, sobretot si és una persona amb estalvis i altres béns cobejats.

Cal que tots plegats ens esforcem a detectar els maltractaments allà on es puguin produir, per tal de prevenir-los i evitar-los. Moltes vegades el silenci és una barrera que ens caldrà vèncer, perquè les mateixes víctimes dels abusos sovint callen, per temor, per impotència o per un fals sentit de culpabilitat. És una actitud que ens cal comprendre, però mantenint-nos ben ferms en el nostre propòsit d'eliminar arreu els maltractes, tant físics com morals, sabent, a més, que no és un problema només de casa nostra, sinó un problema general de tots els països.

Avui, que se celebra internacionalment aquest Dia mundial contra el maltractament a la gent gran, la nostra Associació s'hi adhereix plenament i demana a tots els seus socis i sòcies que vulguin prendre també consciència d'aquest greu problema i estiguin sempre alerta per combatre'l allà on es produeixi, amb estima i respecte vers les persones que en són víctimes.

Mostra d'Entitats

2009-05-28T09:26:00.005+02:00

El passat cap de setmana, la nostra Associació A.C.A. va participar activament en una interessant Mostra d'Entitats que va ocupar una bona part del carrer Girona de la nostra ciutat, amb molt d'èxit i un remarcable nombre de visitants.

Aquesta Mostra d'Entitats, organitzada pel Districte de l'Eixample de l'Ajuntament de Barcelona va ser molt concorreguda i va comptar amb l'assistència de més d'un centrenar de centres, associacions, casals, espais, biblioteques i altres diferents entitats ciutadanes, que varen exposar una variada i actractiva mostra de les seves diverses activitats.

Per part de la nostra Associació A.C.A., es varen organitzar, en col·laboració amb nombroses sòcies de l'Entitat, uns interessants tallers de pintura sobre roba, que varen atreure molt l'atenció de tots els visitants. Fins i tot els gegants s'hi varen embadalir una bona estona.

La gran afluència de públic i l'alegria d'uns dies molt agradables del mes de maig, varen ser la nota dominant d'aquesta Mostra d'Entitats de l'Eixample, durant tot el cap de setmana en que va estar oberta a tots els ciutadans.

El teixit associatiu és molt important a casa nostra, on hi desenvolupa una tasca realment considerable, amb una gran vitalitat, com ho demostra la gran quantitat d'entitats que de foma generosa, i sovint altruista, treballen per aconseguir que Barcelona sigui una ciutat ben acollidora i dinàmica, solidària i participativa.

Perfum i color

2009-05-19T09:39:00.005+02:00

Un nombrós grup de socis i sòcies de la nostra Associació acaba de realitzar una agradable visita a la Fira de flors de Girona. Ha estat una magnífica ocasió per poder veure engalanats tots els carrers i places d'aquesta bonica ciutat i a la vegada per poder-se submergir una estona dins un màgic món de perfum i de colors.

D'entre totes les flors, les roses són les que tenen una més llarga història, especialment les de color roig viu, i la literatura clàssica mundial les ha cantat sempre en nombrosos poemes, elogiant-ne la seva fragància i associant-la amb l'amor perenne i la fidelitat. La rosa s'ha convertit en un símbol d'amor a tot el món.

Símbol de bellesa i de joventut en els rams de núvia, i també un símbol de joiosa privacitat des d'aquell dia en que, segons la mitologia, l'entremaliat Cupido va fer obsequi d'un ram de roses a Harpocrates, el jove déu del silenci, perquè guardés el secret de les aventures amoroses de la seva mare Venus. I és que, des de sempre, l'amor i la rosa han anat fermament units.

La visita a Girona va ser molt agradable, en un dia "florit com un maig", segons la dita popular. Les roses gironines varen oferir als visitants tota la seva meravellosa i exhuberant varietat de colors, aquella que tant bé va descriure el poeta Joan Maragall quan va dir, "he vist unes roses, d'un vermell pujat, d'un vermell negrós, d'un vermell morat", unes roses esplendoroses i perfumades que varen despertar també la imaginació de tots els socis i sòcies d'A.C.A., fent que tots ells se sentissin identificats, ni que fos per un dia, amb aquell valerós caballer que va poetitzar en Josep Mª. de Segarra: "Sant Jordi té una rosa mig desclosa, pintada de vermell i de neguit, Catalunya és el nom d'aquesta rosa, i sant Jordi la porta sobre el pit".

Mirant enrera

2009-05-04T10:02:00.004+02:00

Ara és el moment adient, per a tots els que vàrem veure l'obra teatral "Mar i cel" i ens vàrem emocionar amb aquella injusta expulsió dels moriscos instigada pel malèvol Duc de Lerma, de recordar aquell funest decret reial, perquè enguany se'n compleixen 400 anys. Va ser el 1609 quan l'inepte Felip III va firmar l'ordre d'expulsió, al mateix temps que, en política europea, acordava una treva de dotze anys amb els independentistes holandesos. A casa nostra, el rei havia jurat les Constitucions de Catalunya i la llengua catalana feia una vida normal i tranquila, fins el punt que aquell mateix any 1609, ara en fa exactament quatre-cents, l'erudit Jeroni Pujades va publicar un llibre de gran interés històric i cultural, la seva "Crònica universal del Principat de Catalunya".

En commemorar-se ara el 400 Aniversari d'aquesta important edició, és instructiu girar una mica la vista enrera i contemplar, en perspectiva, els grans obstacles que, en endavant, li esperaven a la llengua catalana per a la seva supervivència i els grans reptes que hagué de superar, de llavors ençà, per arribar fins a nosaltres. Quatre segles són molts anys, i durant tot aquest temps també han estat molts i molt forts els reptes afrontats, de manera que gairebé és un miracle que avui encara sigui ben viva i que no hagi estat expulsada de casa seva, com ho foren els moriscos.

Tot fullejant ara un antic exemplar de la "Crònica universal del Principat de Catalunya" que ha aconseguit vèncer totes les vicissituds fins arribar en perfecte estat a les nostres mans, se'ns confirma el convenciment que la supervivència del català és ben ferma, i això ens ha d'omplir a tots d'optimisme, d'un joiós optimisme que, amb aquest comentari, volem fer extensiu també a tots els socis i sòcies de la nostra Associació.

Ciutadania activa

2009-04-22T10:42:00.003+02:00

Les visites culturals que organitza periòdicament la Secció d'Art i Història de la nostra Associació tenen sempre el propòsit de destacar la importància i el valor artístic dels nombrosos museus, monuments i edificis singulars que atresora la nostra Ciutat, i amb aquesta finalitat cultural, un nombrós grup de socis i sòcies varen realitzar, la setmana passada, una visita a la Font lluminosa de Montjuic i als moderns i complexes mecanismes que la posen en funcionament.

Aquesta Font Màgica, que va ser concebuda per en Carles Buigas l'any 1929 com un riu que, naixent als peus del Palau Nacional, es precipita muntanya avall en forma d'aigües braves, fins arribar al surtidor central, continua sent un dels referents més importants de Barcelona i som milers les persones que hem pogut gaudir del meravellós espectacle de llum, aigua i música que ens ofereix.

Enguany es comemmora el 80è Aniversari d'aquesta Font Màgica que incorpora moviment als dolls d'aigua, afegint-hi llum i sò, tot modificant de forma sorprenent els seus colors.

Durant la guerra civil, la font lluminosa va patir importants desperfectes que varen ser reparats l'any 1954 pel mateix Carles Buigas. Anys més tard, el 1992, amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona, es va iniciar un important procès de modernització que va finalitzar l'any 1998 amb la instal·lació del sofisticat mecanisme actual que impulsa el moviment i coloració dels brolladors.

La visita que varem realitzar els socis i sòcies de la nostra Associació A.C.A. a la Font Màgica de Montjuic va ser ben agradable, a la vegada que molt instructiva, i també, per tots nosaltres, un bon motiu per reafirmar els ferms lligams afectius, històrics i culturals que ens uneixen amb la nostra Ciutat.

Comunicació social

2009-04-06T10:28:00.003+02:00

Aquests dies està arribant a casa dels nostres socis i sòcies, un nou número de la revista social "Abans i ara", portant un alegre i optimista anunci de la primavera, i amb el decidit propòsit d'intensificar la comunicació entre nosaltres i de refermar la relació personal i els lligams d'amistat que ens uneixen.

És evident que les relacions personals sempre són susceptibles de millora. Els anys i la distància, i sovint també les dificultats de transport, fan a vegades difícil la proximitat física que tant seria desitjable, i és en aquestes obligades circumstàncies quan la revista "Abans i ara" fa el seu millor servei com a nexe i lligam de comunicació.

Tots tenim bons motius per a sentir-nos força satisfets de les diverses activitats que la nostra Associació està programant dia rere dia, amb visites culturals, concerts i conferències, manualitats, vacances d'estiu i ajudes personals, amb el desig sempre de crear unes agradables relacions d'amistat entre totes les persones grans.

La difusió d'aquesta revista social "Abans i ara", que ha publicat ja el seu nº. 149, és un bon mitjà per poder compartir, amb tots els soci i sòcies de l'Entitat, la satisfacció per la bona feina realitzada. Són ells els que amb la seva ajuda personal, i sovint també econòmica, fan possible que l'Associació pugui portar a terme, amb molta il·lusió i entusiasme, els seus diferents projectes i activitats, i aquesta publicació n'és un bon exponent i un reconeixement fidel.

Centenari memorable

2009-03-26T07:34:00.004+01:00

Avui, dia 26 de març, fa exactament cent anys que es va fundar la primera biblioteca d'Europa dedicada plenament i específicament a la dona. Es tracta de la "Biblioteca Popular per a la Dona", que Francesca Bonnemaison, casada amb en Narcís Verdaguer i Callís i padrina d'en Francesc Cambó, va inaugurar el dia 26 de març del 1909, al claustre superior de l'Església de santa Anna, de Barcelona.

A la Barcelona d'aquella època, en que l'oferta cultural per a les dones era molt reduïda, la tasca educativa que va realitzar l'Institut de Cultura Popular, adscrit a la Biblioteca, va ser molt important, oferint un ensenyament que preparava professionalment a les noies i que proclamava, a la vegada, el dret de totes les dones a una millor igualtat cultural i professional.

Pocs anys més tard, el 1922, la Biblioteca de la Dona i l'Institut de Cultura Popular es varen traslladar a l'actual domicili del carrer Sant Pere més baix, a una elegant casa medieval de la família Bielsa, i acabada la guerra civil, la Biblioteca i tot l'edifici varen ser cedits a la Diputació de Barcelona, perquè continués la tasca educativa i formativa iniciada per l'Institut de Cultura Popular. Actualment porta el nom de "Centre de Cultura de Dones" i compta amb un fons bibliogràfic de més de 44.000 volums.

La nostra Associació, que compta amb una important massa social femenina i ha treballat sempre per un més just equiparament social, ha volgut recordar i commemorar avui, amb els seus socis i sòcies, aquest destacable centenari, que situa la nostra ciutat de Barcelona al capdavant de totes les altres ciutats europees en la defensa dels drets civils i culturals de les seves ciutadanes.

Invitació a la lectura

2009-03-13T07:59:00.004+01:00

Invitem a tots els nostres socis i sòcies a convertir-se en uns bons aficionats a la lectura, i és amb aquest desig de convertir-los en addictes que posem a la seva disposició la biblioteca de l'Associació, ben convençuts que tothom hi podrà trobar alguna obra apropiada al seu gust, ja que tots els llibres han estat especialment seleccionats per la seva temàtica i la seva utilitat.

És un bon moment per recordar que el llibre és un gran amic nostre, que ens instrueix i ens distreu, que és molt discret i no importuna mai, que està sempre disposat a fer-nos un bon servei i ens acompanya fidelment quan li ho demanem. El llibre és un amic incondicional en el que podem confiar en tot moment, un bon amic que no ens demana res a canvi, potser només una mica d'atenció i una engruna d'estima.

L'orador i escriptor Ciceró afirmava, en una carta dirigida als seus familiars, que aquell que posseeix un jardí i una biblioteca, ja ho té tot, ja no li falta res. És una bonica afirmació que val la pena recordar i que podem trobar, avui dia, reproduida de forma molt adient a la capçalera d'uns interessants articles que es publiquen en un "blog" molt bonic i instructiu que parla de jardins, i que recomanem visitar sovint (www.hablemosdejardines.blogspot.com)

A la nostra Associació no tenim pròpiament cap jardí, però si que hi ha un petit pati ajardinat que pot fer-ne la funció i que està situat al costat de la biblioteca, de manera que també se'ns pot aplicar a nosaltres l'assenyada cita de Ciceró: tenint un jardí i una biblioteca, ja no ens pot fer falta res més. Només una altra cosa molt important: la desitjada companyia de tots els socis i sòcies que vulguin venir a gaudir-ne.

Visita a Santes Creus

2009-02-27T09:42:00.007+01:00

Recentment, la nostra Associació ha realitzat una sortida cultural al Monestir de Santes Creus, amb una visita guiada a l'exposició extraordinària instal·lada en aquest Monestir, sobre la vida i els fets del rei Jaume I, amb motiu de commemorar-se el vuitè centenari del seu naixement.

Tota la llarga vida d'aquest rei va ser un seguit de pactes polítics, des del seu casament, als tretze anys, amb Elionor de Castella - casament anul·lat al cap de vuit anys, però que va donar naixement al seu primogènit Alfons - fins el tractat de Corbeil, quan Jaume I va renunciar als seus drets a les terres occitanes, a canvi de que Lluís IX de França renunciés, com a descendent de Carlemany, als seus pretesos drets sobre Catalunya.

Tot ens recorda que la vida és un cúmul de pactes i concessions. Han passat molts anys des d'aquells temps de Jaume I, del que ens en separen una cadena de gairebé trenta generacions, però l'esforç i el treball d'un poble per construir el seu futur, continuen essent un exemple i un estímul per nosaltres.

Una de les millors coses que ens va deixar Jaume I, és la seva néta Isabel, una princesa catalana que va ser una caritativa treina i una gran santa, coneguda avui com Isabel de Portugal. És una llàstima que es tingui per portuguesa la que hauria de ser anomenada santa Isabel, princesa de Catalunya. Com a contrast, al portugués sant Antoni de Pàdua, nascut a Lisboa, se'l considera italià. Ja es veu ben bé que, moltes vegades, el nom no fa la cosa. El que cal és que tots plegats, noms apart, continuem esforçant-nos per ser nosaltres mateixos, units en un treball comú per fer avançar el país.

Les visites culturals, com aquesta que els socis i sòcies d'A.C.A. hem realitzat al Monestir de Santes Creus, són una magnífica ocasió per fomentar noves amistats, recordant aquella encertada definició del que és un amic o una amiga: la persona que coneix molt bé els nostres defectes i que, malgrat tot, ens estima. La nostra Associació ens impulsa a ser acollidors i comprensius, amables i amics de tots, ben convençuts sempre que l'amistat és alegre, joiosa i genera optimisme.

Imatge de llum i color

2009-02-16T10:01:00.004+01:00

Les diverses activitats de la nostra Associació estan sempre encaminades a una sola finalitat: la de fomentar l'optimisme, la de crear un ambient plaent i alegre, la d'aconseguir que la vida sigui atractiva i plena per a tothom, ben convençuts que un ànim equilibrat i joiós estimula una bona salut física, fomenta l'amistat i promou la concòrdia.

És cert que el moment econòmic actual, amb un inquietant atur i una perspectiva social poc agradable, no ens invita gaire a estar alegres. Però és precisament ara, en aquests moments delicats, quan hem de recòrrer més a l'optimisme i quan, amb més intensitat que mai, ens cal aprofitar els moments bons de cada dia, com poden ser una càlida estreta de mans, una salutació afectuosa o un raig de sol.

Tots caminem per la vida buscant la felicitat, i a vegades potser no ens adonem prou que, si la busquem bé, aquesta felicitat també es troba al costat mateix del camí que estem fent, en els bons amics que ens acompanyen, en les coses boniques que ens rodegen, tal vegada en l'agradable esclat de llum i color d'un simple taronger.
I això és el que volem oferir avui a tots els nostres soci i sòcies: la possibilitat de poder contemplar l'alegre imatge d'un taronger ben gentil. Ens referim a l'airós taronger que, desafiant el vent i el fred, creix amb il·lusió i optimisme, dins el petit pati del nostre local social.

No hi ha pas intenció de competir amb l'elegant Pati dels Tarongers, de l'edifici de la Generalitat. El nostre és un pati força més modest, d'un sol taronger, però ben curull de taronges vermelles i cridaneres, i també molt bonic i rialler, una imatge optimista de llum i de color que infon il·lusió i dóna confiança. Val la pena venir-lo a veure perquè, ple de generositat, transmet graciosament la seva alegria a tots els visitants.

Cordial visita

2009-02-02T15:17:00.004+01:00

La setmana passada, la nostra Associació va rebre l'amable visita de la Sra. Assumpta Escarp, Regidora del districte de l'Eixampla i de Participació Ciutadana, acompanyada per la Sra. Mercedes Page i pel Sr. Joan Ramon Riera, els quals varen mostrar un gran interés per conèixer les diverses activitats que la nostra Associació està portant a terme, i que, tal com es varen informar personalment, van encaminades a conseguir que moltes persones grans puguin realitzar-se plenament, creant nous llaços d'amistat i tenint ocasió de participar en actes col·lectius que els permetin gaudir d'una vida ben plena i activa, més feliç i joiosa. Aquesta és l'única finalitat fundacional de la nostra Associació, que va ser creada l'any 1973 i que és, per tant, la pionera en la proclamació i la defensa dels drets de les persones grans, en una incansable tasca de promoció social que s'ha anat fent durant molts anys, i que ara complementa també amb la que realitza a través del Consell Assessor de la Gent Gran de l'Ajuntament de la Ciutat, del qual la nostra Associació n'és membre actiu.

Durant la visita que la Sra. Regidora del districte de l'Eixampla va efectuar a les diferents dependències del nostre local social, li vàrem fer present la nostra felicitació per la gran tasca que està portant a terme dins l'Ajuntament de la nostra Ciutat, assegurant-li que, en endavant, desitgem també que continuï ben ferma, com ja ha estat fins ara, la col·laboració de la nostra Associació en totes aquelles activitats municipals que representin una promoció i una ajuda per a les persones grans, manifestant-li a la vegada el nostre convenciment de que el treball que entre tots hem anat realitzant fins ara, ha valgut molt la pena.

Amb unes fotografies de record que vàrem fer a la sala d'actes, prop de l'elegant taronger que ens ombreja el pati, va finalitzar aquesta visita, sense que abans, però, haguéssim fet ben present a la Sra. Assumpta Escarp, i també a la Sra. Mercedes Page i al Sr. Joan Ramon Riera que l'acompanyaven, l'agraïment més sincer de la nostra Associació per la gentilesa que havien tingut en fer-nos aquesta visita personal, la qual ha significat, per a tots els que amb voluntariat hi treballem, un cordial recolzament municipal a la continuada labor social que hem estat realitzant durant molts anys, i també a la tasca que desitgem continuar fent en endavant, per tal de conseguir que totes les persones grans de la nostra Ciutat puguin gaudir d'una una vida activa, ben joiosa i plena.

Visita a una exposició

2009-01-19T07:56:00.003+01:00

Els socis i sòcies de la nostra Associació tenen programada demà una visita col·lectiva a una interessant exposició, titolada "El pa dels àngels", on s'exhibeixen prop de cinquanta magnífiques pintures de temàtica religiosa, del renaixement i del barroc, procedents de la Galeria dels Uffizi, de Florència. Aquestes obres d'art foren realitzades en unes èpoques de lluites i despotisme polític, però també, per fortuna, en una època de forta espiritualitat, amb creacions artístiques tan admirables com les pintures de Botticelli.

Cap d'aquestes obres hauria vista la llum, sense l'esperit religiós que les va inspirar. Aquests dies, en que circulen per la nostra ciutat uns autobusos que anuncien que probablement Déu no existeix, suggerint que així gaudirem més de la vida, aquesta exposició que anirem a visitar ens indica el contrari. Tal vegada, per algunes persones Déu sigui un problema per a la seva felicitat però no pas per a moltes altres i, de tota manera, que algunes coses no agradin no sembla pas motiu suficient per a negar-les.

Com podem pensar que Jesús, que va fer de l'amor la norma universal, s'equivocà dient "Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu", en lloc de dir "Doneu-ho tot al Cèsar, que Déu no existeix?"

O que Pau de Tars va caure del cavall perquè aquest ensopegà, que la mort dels màrtirs va ser un error, que Francesc d'Assís no fou més que un il·luminat, Maximilà Kolbe, tant sol un filantrop i la mare Teresa de Calcuta, una abnegada infermera. Negant la trascendència, les pintures de la Capella Sixtina tampoc tindrien cap raó de ser, i les que demà anirem a veure a Caixafòrum, no serien més que escenes imaginàries, cosa que no ajuda pas a ser més feliços.

És evident que el nostre temps s'assembla ben poc a aquella època, de forta espiritualitat, en que foren pintades les obres de l'exposició "El pa dels àngels", però ben segur que el sol fet d'anar-les a veure, a contemplar i a interpretar-les, ja encomana una mica d'aquell profund sentiment religiós que les va inspirar. Veritat que val la pena anar-hi?

Temps d'hivern

2009-01-10T08:49:00.003+01:00

Tradicionalment, el mes de gener sempre ha tingut bastant mala premsa, degut al seu fred rigorós i també per la seva fama de costerut i de difícil de passar. Amb molta raó, la saviesa popular ja ens recomanava, des de temps antic, "pel gener, tanca la porta i encén el braser". Enguany, per desgràcia, el gener ens ha confirmat encara més aquest mal concepte que mereixia i ems ha sorprés desagradablement a tots, tant als socis i sòcies de la nostra Associació com als nostres conciutadans i veïns de la ciutat, amb molestos i gens sol·licitats obsequis de pluja, calamarsada i fins i tot de neu.

No ens ha quedat altre remei que suportar-ho ben animosament, amb l'estoica confiança de que no hi cap mal que cent anys duri, i esperant que arribin temps més afables.

Però mentrestant, és bo recordar que tots nosaltres tenim una manera ben senzilla de poder passar una estona agradable, en molt bona companyia i ben protegits del vent i del fred. És assistint a les conferències i xerrades que ofereix la nostra Associació, sobre temes tan variats i atraients com "La força creativa de l'art", "La casa Ametller", "La renaixença de Catalunya", "Els càtars i els seus evangelis" i molts altres.

Per molt temps rúfol que faci, animem a tots els nostres socis i sòcies a no quedar-se a casa i a venir a la sala d'actes de l'Associació, per a formar part de l'escollit i selecte nombre d'oients. L'ambient és acollidor, els temes són interessants i podeu estar segurs que les persones que preparen aquestes xerrades, i sobretot els conferenciants, us ho agrairan força.

Nadal 2008

2008-12-22T10:02:00.004+01:00

Felices festes nadalenques! Aquest és el sincer desig que encapçala la nostra Revista social d'aquest mes de desembre i que volem fer extensiu a tots els estimats lectors del nostre bloc. Aquests dies en que la poesia de les felicitacions nadalenques floreix més intensament que mai, la nostra Revista també hi ha volgut ser present, proclamant amb joia que "és bellla, tan bella, la llum de Nadal, com alba novella, com botó tendral".

Però perquè el vers inicial d'aquesta nadala sigui una feliç realitat per a tothom, cal que tots hi posem el nostre esforç. És necessari que tots hi aportem la nostra col·laboració, si volem aconseguir un entorn just i solidari. No podem pas eludir la nostra responsabilitat personal.

A l'Associació A.C.A., tots som persones grans prou madures i motivades per saber comprendre i estimar a tothom. I sigui quina sigui la motivació interna que impulsi els nostres actes - exigència religiosa, justícia social, esperit de servei, filantropia - el que cal és que no deixem mai de treballar i d'esforçar-nos, sobretot en aquest temps nadalenc i de crisi, per tal d'aconseguir que l'anomenada societat del benestar arribi a tothom, xics i grans, natius i immigrants.

I si, com passa moltes vegades, les nostres motivacions són múltiples, socials i religioses alhora, llavors encara ens caldrà treballar amb més afany per aconseguir que la joia nadalenca arribi a tots els racons de casa nostra i a tots els que ens envolten. Mentrestant, obrim els sentits per no perdre'ns res de la bellesa que ens rodeja i contagiem alegria al nostre entorn. Bon Nadal a tothom!

24 anys de música

2008-12-08T17:21:00.005+01:00

Totes les persones grans que tenim el privilegi de contemplar el temps transcorregut, des de la distància dels anys, estem força acostumats a celebrar aniversaris. I la nostra Associació A.C.A., amb la seva ja ben llarga vida activa, també guarda el record de nombroses celebracions fetes en ocasions diverses. Però la que celebrarem molt aviat, només d'aquí dos dies, destaca d'una forma ben especial, perquè porta incorporada la respectable xifra del número 200.

Es tracta del concert de música que es farà demà-passat, dimecres dia 10, al Casal del Metge de Barcelona, concert que serà el número dos-cents de tots el que la nostra Associació ha anat organitzant mensualment, durant molts anys, amb la finalitat d'oferir a tots els seus socis i sòcies amants de la música, una agradable estona de plaer artístic i de gaudi espiritual.

És una satisfacció poder recordar avui el llarg camí recorregut, des del primer concert que es va organitzar en aquell any ja una mica llunyà de 1984, coincidint amb l'aparició dels primers caixers automàtics, passant pel concert número cent, celebrat el mateix any 1996 en que les Olimpíades varen passar de Barcelona a Atlanta, fins arribar ara al moment actual, quan la nostra Ciutat acaba de rebre l'honrós nomenament de seu de la Unió pel Mediterrani. Des del 1984 al 2008 han estat vint-i-quatre anys de continuada dedicació musical.

Aquest és un motiu prou important perquè la nostra Associació celebri demà-passat, amb gran joia, el seu memorable concert músical número dos-cents, al qual tots els socis i sòcies hi estan invitats, amb el ferm propòsit de que tingui una llarga continuïtat en el temps, bens segurs que la música ens ajudarà a tots a conviure sempre en pau i harmonia.

Treballs d'artesania

2008-11-25T10:18:00.004+01:00

En el nostre món, molt massificat i una mica gris, les originals creacions d'artesania, ja siguin pintures, escultures, dibuixos o robes, ens ajuden a alegrar l'esperit, perquè ens ofereixen un panorama inèdit i sorprenent, fora de la uniformitat general. Una bonica obra artística, singular i única, és com un esclat de llum i color enmig d'un desert àrid i monòton de produccions industrials en sèrie.

La nostra Associació, fidel al seu propòsit d'incentivar les activitats de les persones grans i també de promoure tota classe de treballs artesanals, converteix cada tarda la seva seu social en un alegre taller d'assistència nombrosa, on es realitzen una variada quantitat d'activitats manuals de la més genuïna artesania, com brodats, patchwork, pintura sobre roba i moltes altres, amb unes creacions de molta tècnica, bona paciència i elevada qualitat artística. És així com una petita bossa d'herbes oloroses, amorosamente feta i pintada a mà, es converteix en una peça única d'inestimable valor. I un senzill coixí, després de passar per unes sàbies mans artesanes, es pot transfornar en una veritable obra d'art.

Hi ha una cosa, però, en aquesta tallers de treballs artístics, que ens agradaria poder millorar: és l'assistència de l'element masculí, que n'està absent. Actualment hi prenen part un nombrós grup de sòcies actives i dinàmiques, però no hi assisteix cap soci. Això ens preocupa força i ens planteja les següents preguntes: És potser que els homes han perdut el sentit artístic? És que els falta habilitat manual? O és que són més indolents i prefereixen mirar la televisió? La resposta és incerta. Però el que si és ben cert, és que els tallers de treballs manuals de la nostra Associació tenen un gran èxit d'assistència i estan sempre oberts a totes les persones que hi vulguin participar.

Fent pais

2008-11-13T10:20:00.004+01:00

Anem endavant! Això és ben remarcable, observant el progrés museístic del nostre país, especialment pel que fa referència als museus diocesans, els quals han experimentat, aquests darrers anys, una millora ben patent. A més del Museu Diocesà de Barcelona, que els socis i sòcies de la nostra Associació ja han visitat en diverses ocasions, també els museus d'altres poblacions amb seu episcopal, com Girona, Seu d'Urgell, Solsona i Vic, ofereixen als seus visitants unes magnífiques i modernes instal·lacions on s'hi poden admirar esplèndides obres d'art.

Podem fer menció especial al Museu Episcopal de Vic, que l'any 2001 va renovar totalment el seu edifici, construit expressament per a poder-hi exposar ara, de forma completa, el seu esplèndid conjunt de pintura romànica i les magnífiques peces singulars que atresora, entre altres, el baldaquí de Tost i la interessant col·lecció de teixits coptes.

I des de fa menys d'un any, també el Museu Diocesà de Lleida s'ha afegit a aquest selecte grup de museus. Instal·lat en un modern i nou edifici construit al centre de la ciutat, amb unes espaioses sales d'exposició i una gran lluminositat, ofereix a l'admiració dels visitants més d'un miler d'obres d'art, curosament exposades i distribuïdes en cinc importants àmbits - àndalus, romànic, gòtic, renaixement i barroc - i amb peces úniques com la casulla del papa Calixte III, els relleus de la Catedral vella o les pintures medievals de la Pia Almoina.

Avui dia la ciutat de Lleida, amb el seu magnífic nou Museu i la seva meravellosa Seu vella, es troba només a una hora en tren de Barcelona, i la nostra Associació, atenta a les inquietuds culturals dels seus socis i sòcies, projecta fer-hi ben aviat una visita. La realitat d'aquest nou Museu Diocesà de Lleida és una notícia molt optimista, i és una satisfacció poder-ne donar coneixement a tots els socis i sòcies de la nostra Associació, en la convicció de que les bones notícies, si es comparteixen, són millors. Així doncs, animem a tothom a fer-ne arreu una bona difusió.

Cultivant l'esperit

2008-11-05T21:56:00.003+01:00

El violí és l'element més representatiu de la música erudita europea. Malgrat ser petit de tamany, el violí posseeix una gran potència acústica, ofereix unes magnifiques qualitats tímbriques i té una variada possibilitat d'expressions musicals. Això fa que un bon concert de violí sigui realment un regal per a tots els amants de la música.

Amb aquest propòsit, la nostra Associació A.C.A., seguint la programació dels concerts de música que organitza mensualment, oferirà el dimecres vinent, dia 12 de novembre, a tots els seus socis
i sòcies, un selecte concert de violí, a la sala auditori del Casal del Metge, de Barcelona (via Laietana, 31), concert que anirà a càrrec de la jove concertista Patrícia Martínez Ríos, el virtuosisme de la qual ha estat premiat en nombrosos certàmens musicals, i que en aquesta ocasió estarà acompanyada pel pianista Miguel Angel Dionís.

En el programa que ens oferirà, s'hi ha inclòs la interpretació de diverses obres de Grieg, de Saint-Saens i de Sarasate, amb una duració aproximada d'una hora d'excel·lent música. Sens dubte que aquest concert del dimecres vinent serà una gran oportunitat per donar un toc musical a la nostra vida, que és com dir posar-hi una mica d'alegria. Recordem que l'entrada al concert és lliure i que tothom hi és cordialment invitat.

Festival de poesia

2008-10-29T10:57:00.003+01:00

El diumenge, dia 9 de novembre, la poesia es convertirà en la reina del Saló de Cent de la nostra ciutat, perquè serà durant el matí d'aquest diumenge que seran atorgats, en aquell solemne marc, els guardons de la Flor Natural, de l'Englatina i de la Viola a les poesies que hauran estat premiades en els Jocs Florals de la Tardor, uns Jocs Florals que tradicionalment organitza cada any la nostra Associació, i que aquest any 2008 arriben ja a la seva XXXI edició.

El Consistori poètic que ha tingut la missió de qualificar i premiar els nombrosos poemes que s'han presentat a concurs, està format per reconegus poetes de casa nostra, i la important tasca de Mantenidor del certàmen ha estat confiada a l'acreditat poeta Joan Margarit, a qui recentment li ha estat atorgat el Premi Nacional de Poesia.

Els tres guardons més importants d'aquests Jocs Florals estan patrocinats per la Generalitat de Catalunya, per la Diputació de Barcelona i per l'Ajuntament de la nostra ciutat. Altres premis són concedits per les Aules Universiàries i per la Fundació Banc Sabadell.

Enguany l'Alcalde de la ciutat estarà representat en aquest acte per la persona del Comissionat de l'Alcaldia per a la Gent Gran, a qui li ha estat delegat la comesa d'obrir i cloure solemnement aquest certàmen poètic, durant el qual està previst que hi hagi unes paraules del President de l'Associació, el veredicte del Consistori poètic, la designació de la Reina dels Jocs Florals, el parlament protocolari del Mantenidor de la festa i la lectura recitada de les poesies que hauran estat premiades.

Aquests Jocs Florals, celebrats dins el magnífic marc del Saló de Cent, són la pública manifestació d'uns elevats sentiments de bellesa, pàtria i ideal que ens enalteixen i dignifiquen, i la joiosa prova de que l'esperit poètic continua ben viu al nostre país. Els socis i sòcies d'A.C.A., que ens esforcem, amb molta il·lusió i entusiasnme, per fomentar l'amistat i l'altruisme, en som força d'idealistes, i és per això que també tots en tenim una mica de poetes. Amb tota seguretat que serem molts els que el vinent dia 9 omplirem, com cada any, el Saló de Cent de la nostra ciutat, per gaudir d'una memorable festa poètica.

Incentivant la mobilitat

2008-10-22T11:46:00.004+02:00

No hi ha dubte que els tècnics municipals es preocupen pel bon estat físic de les persones grans de la nostra ciutat, entre les quals hi ha tots els socis i sòcies de la nostra Associació A.C.A., i sembla que han trobat la manera d'incentivar la nostra mobilitat. Els que ja fa uns quants anys que ens estem movent per l'espai peatonal, potser ens havíem tornat una mica negligents i caminàvem massa despreocupadament, com si tot el carrer fos per nosaltres. Ara això ha canviat completament. Amb l'aparició del bicing, ja no podem caminar tan descuidats com abans i ens cal disputar el terreny amb els nou-vinguts de dues rodes, procurant no topar-hi, perquè tindríem les de perdre.

I això té una vessant molt positiva: ens obliga a estar alerta, a millorar la nostra qualitat auditiva, a saber esquivar ràpidament i a aprendre a saltar quan convé fer-ho, és a dir, ens obliga a realitzar continus i inesperats exercicis físics, que són especialment beneficiosos per a la nostra salut. La multiplicació de les bicicletes per les voravies és un mitjà excel·lent per estimular el sistema nerviós i per combatre l'apatia i la falta d'atenció en que havíem caigut les persones grans.

Ens calia més activitat, i segurament va ser amb la lloable finalitat de infondre'ns una mica més d'esperit esportiu, que els tècnics municipals van idear aquest invent del bicing que ara ens fa estar ben desperts i ens obliga a mantenir unes bones aptituds gimnàstiques, si no volem prendre mal. Lamentablement, algunes persones grans potser no seran capaces de superar la prova i acabaran atropellades, però això no ha de ser cap obstacle per a l'avenç del progrés. Ja és ben sabut que la perfecció no existeix i l'invent del bicing tampoc és perfecte.

Però encara que no sigui perfecte, segurament es podria acceptar bé, si no fos, però, que als socis i sòcies d'A.C.A. encara ens queda un dubte força inquietant. Aquesta proliferació del bicing, no serà potser una etapa, molt ben dissimulada, d'aquell procès de selecció natural que anunciava en Darwin, encaminada a l'eliminació dels més dèbils? De ser així, les persones grans si que estaríem en un greu perill d'extinció.

Algú ens podria donar una resposta tranquil·litzadora?

Una ciutat per a tothom

2008-10-12T17:57:00.003+02:00

Com a membre del Consell Assessor de la Gent Gran, de Barcelona, la nostra Associació A.C.A. va assistir, divendres passat, a un acte molt significatiu dins la nostra vida ciutadana, i de gran importància social i solidària: el lliurament de claus de 50 habitatges amb serveis, construits per l'Ajuntament, i tots ells destinats i atorgats a persones grans, les quals, gràcies a aquests pisos, poden gaudir ara d'unes vivendes molt adients i ben adequades a les seves necessitats vitals.

L'acte, que fou presidit per l'Alcalde de la ciutat i pel Regidor d'Acció Social, va transcòrrer enmig d'una sentida emotivitat.

Aquest conjunt de 50 habitatges amb serveis, situat a la barriada de Nou Barris, és un modern i elegant edifici a quatre vents, vora el boscós Turó de la Peira, rodejat de parcs, en un indret ben tranquil i en un entorn molt agradable, amb extenses zones verdes i amples perspectives.

La nostra Associació, la finalitat de la qual és la de fer i impulsar activitats en favor de la gent gran, i que es preocupa pel seu benestar, no pot per menys que sentir-se orgullosa d'aquest acte i d'aprovar plenament la magnífica línia d'acció social de la nostra ciutat, que amb accions com aquesta, demostra la seva voluntat de ser solidària i inclusiva amb els ciutadans més desprotegits, com són moltes vegades les persones grans.

Ens cal reciclar-nos?

2008-09-16T10:56:00.002+02:00

Parlant amb els socis i sòcies de la nostra Associació, hem constatat sovint que, avui dia, la majoria de parelles no es casen, s'ajunten, i a nosaltres, les persones grans, ens costa una mica d'entendre perquè ho fan. Perquè els fa por el compromís? Perquè volen assegurar-se'n? Perquè temen un trencament futur amb baralles i discussions econòmiques? Perquè l'exemple que reben de la televisió i les pel·líciules va per aquest camí?
Als pares sovint els costa d'entendre-ho, però a nosaltres, els avis, que un dia vàrem ser educats en la moral tradicional, encara ens costa una mica més. Però si bé ens sap greu, al final acabem pensant que l'important és que s'estimin i siguin feliços. No per això nosaltres deixarem d'estimar-los.
El que realment ha passat és que la moral ha sofert un gran canvi, i el plaer sexual que havia estat una cosa més aviat perniciosa, es veu ara com una realitat positiva. De perillós ha passat a ser desitjable, i en alguns casos, lamentablement, l'objecte únic. Això no és un judici de valor: és una constatació.
És molt possible que en les actuals relacions de parella hi hagi un fonament d'amor, de respecte i d'honradesa superior al que hi havia en els nostres temps, però que això a vegades no ho sapiguem veure pel fet precisament de que la moral sexual ha variat molt i a nosaltres, les persones grans, se'ns fa una mica costa amunt d'acceptar-ho.
La gran pregunta que se'ns planteja en aquests casos, és si la culpa de no entendre-ho és nostra. Penseu que tal vegada hauríem d'anar a classes de reciclatge?

Diada de Catalunya

2008-09-03T10:33:00.002+02:00

La celebració de la festa nacional ens invita a tots a continuar treballant pel nostre país. Ben segur que a nosaltres, els socis i sòcies d'A.C.A., no ens és possible imitar l'esforç dels valents excursionistes que, desafiant el fred i la neu, despleguen airosament la nostra bandera al cim més alt d'una muntanya. Però si que podem fer altres coses ben importants.

Un país no és una juxtaposició de persones físiques sinó una suma de voluntats, una comunió d'ideals. Avui més que mai, en la proximitat del dia de la nostra festa nacional, ens hem d'esforçar perquè aquesta comunió d'ideals sigui possible, i ho aconseguirem si sabem forjar uns llaços socials ben forts, amb lligams d'amistat i comprensió, d'acolliment i respecte, sense excloure ningú.

No és al cim d'una alterosa muntanya on nosaltres hem de plantar la bandera - cosa que segurament tampoc podríem fer - sinó al cor de tots els ciutadans de Catalunya, que aixó si que podem fer-ho amb les nostres ganes d'ajudar als altres, el nostre respecte a opcions diverses, la nostra facultat de diàleg, i també amb el nostre somriure i els braços oberts a tothom.

Ben segur que interpretem el desig de tots els socis i sòcies de la nostra Associació, si demanem que la celebració de la Diada, sense exclusions, contribueixi al reforçament de la nostra identitat, de la nostra llengua i de les nostres costums i tradicions.

Ajuda a la dependència

2008-07-24T10:59:00.002+02:00

A vegades podem tenir la sensació de que el desplegament de la llei que ha de fomentar l'autonomia personal (Llei de la dependència) no es fa tan ràpidament com tots esperàvem. Amb motiu de complir-se el primer any de la seva aprovació, el Departament d'Acció Social i Ciutadania ha realitzat un detallat estudi sobre aquesta qüestió, del qual creiem interessant informar-ne als nostres socis i sòcies.

D'acord amb aquest estudi, s'han rebut fins el dia d'avui, més de 72.700 sol·licituds d'ajuda, un 80% de les quals corresponen a persones majors de 65 anys. D'aquestes sol·licituds rebudes, els 23 equips que s'han creat per a valorar-les, equips formats per 180 professionals, ja n'han pogut fer la valoració de gairebé 47.000, més de tres quartes parts de les quals han estat qualificades com a "gran dependència".

Un cop feta la valoració, ha calgut estudiar després el P.I.A. ("Programa Individual d'Atenció") que cal aplicar a cada persona sol·licitant. D'aquests Programes Individuals (P.I.A.) ja se n'han realitzat 12.400 fins el dia d'avui, i s'espera que, amb l'ajuda d'un nou sistema informàtic, aquest nombre es podrà anar incrementant ràpidament. La suma de les prestacions econòmiques fetes efectives durant els passats mesos d'abril i maig, varen superar els 34 milions d'euros.

L'informe publicat pel Departament d'Acció Social i Ciutadania és molt més extens, però amb aquestes dades ja es pot tenir una idea de la complexitat d'aquesta llei i de la voluntat política de desplegar-la com més aviat millor, cosa que tots desitgem.

Recordem a tots els nostres socis i sòcies que vulguin estar-ne més ben informats, que el citat departament d'Acció Social ha establert un telèfon especial, el 900.300.500, dedicat exclussivament a contestar les preguntes i els dubtes de les persones interessades. I que a la nostra Associació també procurarem informar-los sempre el millor possible.

Nova publicació

2008-07-11T10:49:00.004+02:00

La nostra Associació acaba de publicar un nou número de la seva revista social "Abans i ara", que aquest mes de juliol rebran tots els socis i sòcies a casa seva, amb el desig que els serveixi de lectura ben agradable durant aquest estiu. Aquesta publicació, a més de recollir notícies interessants i informacions útils de l'Associació, vol ser també un vincle d'unió que aglutini les alegries i les inquietuds de totes les persones que en formem part i que hi estem col·laborant amb esperit de voluntariat, per tal d'assolir la seva finalitat fundacional: la realització d'una societat optimista i joiosa, ben cívica i respectuosa amb tothom.

Les pàgines d'aquesta publicació continuen estant totalment obertes a la col·laboració de tots els socis i sòcies. Aquest és un fet que la fa més personal i que permet un intercanvi d'opinions molt enriquidor. Voldríem destacar, en aquest número 147 recentment publicat, els articles que parlen de les sensacions musicals, de Maria Callas, de Charles Chaplin, d'en Folch i Camarasa, del respecte a la gent gran, del nou local social, etc. També cal fer un esment especial a l'article d'en Josep Mª. Espinàs sobre incapacitats personals.

Recordem a tots els socis i sòcies, que aquesta revista social es distribueix gratuïtament. Si algú desitja que l'Associació en faci obsequi a alguna persona amiga, només cal que ho comuniqui a Secretaria, i amb molt de gust serà enviada a l'adreça indicada. L'equip de la redacció aprofita aquesta avinentesa per a desitjar un molt bon estiu a tothom.

Propòsits d'estiu

2008-06-30T09:57:00.002+02:00

Quan s'acaba de fer públic un informe segons el qual mil famílies catalanes viuen en situació de pobresa, és bo recordar també la precària situació en que es troben moltes persones grans, no només perquè aquest estat de pobresa els afecta d'una manera especial, sinó també perquè sovint sofreixen una altra carència tant o més punyent que l'econòmica. La pobresa de la soledat.

L'estiu és probablenment el període en què es palesen més aquests efectes de la soledat, quan molts dels familiars i dels veïns fan vacances. Res no ajuda més a una persona que, pel motiu que sigui, ha de viure sola, que l'afecte dels altres. I quan falta aquest recolzament afectiu es produeix una gran tristesa.

Per sort l'estiu, i amb ell les vacances, tenen també el seu costat altruista. A la nostra Associació hi ha moltes persones que aprofiten aquest temps per oferir un servei generós als altres, per donar amistosa companyia, per organitzar joioses tandes de vacances (vegi's fotografia), per estar al costat dels qui sofreixen més la soledat.

Animem a tots els nostres soci i sòcies a realitzar aquesta meritòria tasca de voluntariat, fent-nos el propòsit de saber escoltar amb atenció, d'acompanyar amb cordialitat, de tenir la capacitat de solidaritzar-nos amb els que estan sols o marginats, i de donar suport i ajuda als que més ho necessiten, durant tot aquest estiu i després per sempre.

Regals familiars

2008-06-02T09:57:00.003+02:00

Ben segur que els socis i sòcies de la nostra Associació tenen sovint la preocupació d'escollir el present que pugui agradar més a les persones a les que volen obsequiar, sense pensar que n'hi ha alguns de ben senzills que, com un bonic ram de flors, també serien molt agraïts, però que generalment oblidem. Recordem-ne mitja dotzena:

El regal d'un compliment. Sempre hi ha alguna ocasió per fer feliç a algú, elogiant-li sincerament el que ha dit, el que ha fet, el que ha cuinat, el vestit que porta, el pentinat que s'ha fet i moltes altres coses més.

El regal del descans, evitant sorolls molestos, abaixant el volum de la música o la televisió, fent més fàcil la feina dels altres i col·laborant-hi espontàniament.

El regal de deixar sol en aquells moments en que ens adonem que l'altre prefereix estar-hi. Llavors cal deixar-lo tranquil, cal ser delicat i sensible a les seves necessitats, sense interrompre, esperant tot el temps que calgui.

El regal dels senyals d'afecte, essent generosos en amables encaixades, en afalacs i tal vegada també en petons, si això pot agradar a l'altre, encara que potser no sigui la nostra manera de ser. Hem de pensar que el regal és per a l'altre.

El regal d'un favor, ja sigui d'un encàrrec, d'un acompanyament, de deixar un llibre o fins i tot de parar taula, de rentar plats o d'anar a la compra, i molt més agraït encara si tot es fa abans de que es demani.

I finalment també, el regal de demanar un favor, perquè amb la nostra petició demostrem confiança i fem que l'altre se senti útil i valorat, sense oblidar-nos després d'expressar-li el nostre agraïment, amb naturalitat i sinceritat.

Són mitja dotzena de senzills obsequis que sempre s'agraeixen i que fan la vida més joiosa i amable. Estem convençuts que els socis i sòcies de la nostra Associació encara podran afegir-n'hi alguns més.

Original exposició

2008-05-08T21:38:00.003+02:00

Un destacat membre del grup de pintors de la nostra Associació A.C.A., ha inaugurat avui una extraordinària exposició individual, d'una gran originalitat. Es tracta del reconegut pintor Francesc Porret, el qual ha exposat una vintena de magnífiques obres seves, centrades totes elles en un sol tema: els ulls. I més concretament encara, en un sol ull, viu i penetrant, ple de color i força, suggestiu i suggerent, un ull que pot ser verd, blau, marró o virolat, i que pot correspondre a un ocell, a un rèptil o a un mamífer, segons l'apreciació subjectiva de la persona que el contempla. En total, aquesta exposició monogràfica ens ofereix una col·lecció de vint mirades diferents i penetrants, que ens vigilen amb fixesa, envoltades d'una admirable fantasia de colors.

En Francesc Porret ens confirma, amb aquesta esplèndida exposició, el seu mestratge pictòric, la seva tècnica depurada i la seva joiosa creativitat. El grup de pintors d'A.C.A., del qual en forma part, i també tots els socis i sòcies de la nostra Associació, se'n senten molt orgullosos i el feliciten sincerament per aquesta exposició tan exquisita i original.

Revista social

2008-04-22T10:28:00.004+02:00

Acaba de quedar imprés el n. 146 de la nostra revista social "Abans i ara", publicació que apareix trimestralment amb la intenció de servir de nexe d'unió entre tots nosaltres i també amb la finalitat d'incrementar el sentit de col·laboració, d'amistat i de germanor que volem que guii sempre totes les activitats de la nostra Associació. L'equip de redacció, responsable de seleccionar els seus articles, té sempre un especial interés en destacar aquells temes que tenen un caràcter més històric, cultural o artístic. És per aquest motiu que, en aquest n. 146 recentment aparescut, es parla dels Güell, del Portal de l'Àngel, de Pavarotti, de Sant Benet de Bages, de senderisme i de galeries d'art, a la vegada que es fa una revisió de la nostra llengua i un breu resum de les nostres activitats.

Ens plau recordar que les pàgines d'aquesta publicació estan obertes a tots els socis i sòcies que desitgin col·laborar-hi. Us podem assegurar que esperem il·lusionats els vostres articles.

Invitació a la música

2008-04-09T10:23:00.004+02:00

Ara és el temps de les pomeres en flor, que és com dir temps de cançons. I convençuts de que el cant infon joia i alegria, eleva l'esperit i fomenta l'optimisme, vàrem demanar a la soprano Eva Anaya, una gran cantant que ha interpretat importants papers en moltes òperes i ha actuat també en nombroses sarsueles, que volgués oferir un recital als socis i sòcies de la nostra Associació.
Eva Anaya, que a més d'una excel·lent cantant és una gran persona, ha acceptat la nostra petició i el dimecres vinent, dia 16, a les 7h. de la tarda i a la sala de concerts del Casal del Metge (via Laietana, 31), ens donarà un recital de cant, al que tothom hi és cordialment invitat.
A la primera part del programa, cantarà peces de Gasparini, Scarlatti, Bellioni, Giordano i de Verdi, entre altres, mentre que la segona part la dedicarà a cançons de diverses sarsueles de Chueca, Chapi, Sorozábal, Caballero i també de R.M.Valls (Cançó d'amor i de guerra).
Estarà acompanyada al piano pel concertista Carles Puig, especialitzat en acompanyament vocal, membre de diversos grups de música de cambra i intèrpret de nombrosos concerts per Catalunya i la resta de l'Estat.
És una gran oportunitat que tots tenim per posar una mica de música a la nostra vida, que és com dir, posar-hi una mica d'alegria. L'entrada és lliure: us hi esperem!

Saviesa popular

2008-03-29T18:48:00.003+01:00

La saviesa ancestral ens diu que hem d'aprofitar el dia d'avui per realitzar tot el que poguem i que siguem capaços de fer, i que no esperem a demà per a fer-ho. Aquesta idea de que cal fer les coses al seu temps oportú és molt important. Fins i tot ens ho recomana l'evangelista Marc (1,15), el qual també parla del "temps oportú" ("kairós", en grec) d'escoltar el seu missatge i de que no el podem deixar passar.

Sabem, per l'historiador Calistrat, que a l'estadi d'Olímpia hi havia una estàtua de bronze de l'escultor Lisíp, dedicada precisament al "Temps oportú", a "Kairós", representat per un jove déu, fill de Zeus, que lluïa una gran cabellera al davant però que no tenia gens de cabell darrere el seu cap.

Els romans varen convertir a "Kairós" en la deesa "Ocasió" de peus alats, que volava i no parava mai enlloc, i que presentava, al seu cap, la mateixa desigual distribució de cabells. És per això que, des d'aquells temps llunyans, tota la gent sap molt bé que a la deesa "Ocasió", quan arriba, se l'ha d'agafar desseguida pels llargs cabells que li pengen al davant de la cara. Després, quan ja ha passat, no hi ha manera d'atrapar-la, perquè per darrere és ben calba.

És curiós que, després de més de dos mil anys, la saviesa popular encara ens recomani aprofitar el moment oportú. Tant de bo que tots els nostres socis i sòcies, ara que ha arribat la primavera, procurin aprofitar també aquest temps agradable per gaudir, no només de les flors, del cel blau i de l'aire suau, sinó també de l'amistat, de la companyonia, de la germanor i de la convivència que desitgem que trobin dins la nostra Associació.

Desitgem vivament que tots tinguem temps per a fomentar més les nostres amistats i que no se'ns escapi l'Ocasió de contemplar, aquests dies, les boniques flors dels ametllers.

Sobre la televisió

2008-03-26T09:00:00.003+01:00

Tots sabem prou bé que la televisió és el mitjà de comunicació de masses amb més influència sobre les persones i, segons les estadístiques, el fet de passar les horas davant la petita pantalla és l'activitat que, després del treball, ens ocupa més temps. Aquesta presència tan forta produeix una influència i un impacte molt considerables, sobretot en les persones més joves.

Molts estudis apunten a l'existència d'una correlació entre televisió i violència. Segons un estudi de la UNESCO, el 98% dels programes televisius no són gens apropiats per als infants, els quals reben una quantitat d'emocions molt per damunt del que poden arribar a digerir. S'ha calculat que un nen o una nena, en la seva dècada bàsica de formació, veu per televisió uns vint mil actes de violència injustificada.

A la nostra Associació desitgem crear consciència d'aquest fet i volem treballar perquè això no passi, perquè els continguts dels programes siguin adequats a les franges horàries dels joves, perquè es garanteixi la funció de servei públic i també per evitar que es busqui la rentabilitat a qualsevol preu.

Demanem a tots els nostres socis i sòcies que, en l'àmbit familiar, siguin exigents en el control del consum televisiu per part dels infants, i si és possible, que el comparteixin i en comentin els continguts. És molt important que ensenyem als nostres néts a veure la televisió perquè, a la llarga, això els farà més crítics, capaços d'analitzar els missatges que reben i molt més selectius a l'hora d'escollir els programes.

Incoherències

2008-03-12T08:26:00.003+01:00

El món desenvolupat està més pendent de l'estètica que de les persones que estan desnutrides, les quals, segons el darrer informe de les Nacions Unides, superen els vuit-cents milions, i s'esmercen més temps i recursos a estudiar dietes per aprimar que no pas a eradicar la fam. Els anuncis de les revistes i els aparadors de les farmàcies en són una mostra.

També és ben incongruent que es destinin molts diners, temps i investigacions a construir coets que portin l'home a l'espai, per tal d'estudiar les possibilitats de vida a Mart, i no es posi el mateix interés a estudiar les possibilitats de vida dels milions de persones que, en aquest món nostre, es moren de fam.

Un altre fet lamentable és que els prestatges dels supermercats estiguin plens d'aliments per a gats, gossos i altres animals domèstics, quan molts infants del tercer món tenen el creixement retardat, amb problemes en el desenvolupament mental, per manca de vitamines i aliments.

Davant d'aquestes i altres qüestions, el nostre sentit de l'equitat i de la justícia se sent defraudat.

Però malgrat tanta incoherència, a la nostra Associació A.C.A. no volem deixar de creure fermament que un altre món és possible, un món basat en la solidaritat entre els pobles i en la solidaritat entre les persones.

A nivell personal, no volem pas desentendre'ns del problema, i per això ens cal ajudar a prendre'n consciència, col·laborant amb les entitats solidàries, participant en campanyes per eradicar la fam, sortint nosaltres mateixos de la cursa consumista, etc. Ben segur que tots els nostres socis i sòcies, als que desitgem una bona Setmana santa, ens voldran fer costat en aquesta tasca solidària.

Degut homenatge

2008-03-02T21:41:00.003+01:00

D'aquí molts pocs dies es compliran cent anys del terrible incendi que va destruir la fàbrica tèxtil "Sirtwood Cotton" de New York, en el que hi varen morir les 129 que hi protestaven fent vaga i que no varen poder-ne sortir perquè les portes havien estat tancades. Era el 8 de març de l'any 1908, i en aquesta mateixa data es commemora cada any el "Dia de la dona treballadora", qualificatiu que, amb molta lògica, s'ha simplificat actualment pel de "Dia de la dona", perquè totes ho són sempre força de treballadores, tant dintre com fora de casa. Quan la política i periodista alemanya Clara Zeltin, directora de la revista "Die Gleichheit" (La igualtat) va exigir, en una convenció de dones socialistes celebrada l'any 1910 a Copenhague, el dret de vot per a les dones i va proposar la celebració d'aquest dia en honor del treball femení, segurament no podia suposar la gran repercussió mundial que arribaria a tenir la seva iniciativa.

La nostra Associació també ho vol comemmorar, tot recordant, per exemple, que segons les darreres enquestes sobre les tasques domèstiques, les dones hi dediquen 22 hores setmanals mentre que els homes només 7, cosa que fa que elles tinguin menys temps lliure pel descans, l'esport, la formació o el lleure. I pel que fa als abusos i maltractaments, si bé no es poden atribuir exclussivament a un sexe determinat, sí que tots hem de reconèixer que la majoria de les víctimes són dones.

Encoratgem a tots els socis i sòcies a tenir present aquesta realitat i a continuar treballant, com sempre hem fet a la nostra Associació, per la igualtat social entre homes i dones, eradicant la violència i eliminant, amb les nostres actuacions i dintre les nostres possibilitats, qualsevol signe de discriminació. Fem memòria de la tragèdia de la fàbrica tèxtil "Sirtwood Cotton" de l'any 1908, i que la commemoració d'aquest centenari ens serveixi per a recordar-la sempre.

Patrimoni de la humanitat

2008-02-18T12:24:00.002+01:00

A vegades, enmig de la torrentada d'informació que es genera cada dia, en mig de pàgines i pàgines de violència, terrorisme, delinqüència i guerres més o menys declarades, es troba la notícia optimista que et fa reconciliar amb la gent. I la notícia alegre és que l'ONG "Pallassos sense fronteres" ha proposat a la UNESCO que el riure dels infants sigui declarat "Patrimoni de la humanitat".
En una pista de circ, quan el pallasso de les sabates grosses rebia les bromes i patacades del seu company de cara enfarinada i ressonaven les rialles infantils, aquest pallasso del nas vermell va suggerir als infants bocabadats que es fabriquessin una capsa de cartró, que l'omplissin de rialles i que la guardessin en un lloc ben visible de casa seva. Així, a mesura que s'anessin fent grans i quan les trifulques de la vida els entristissin, podrien obrir la capsa i tornar a gaudir de les seves rialles infantils.
Faria bé la UNESCO d'acceptar aquesta proposta. El dia que es reconegui el riure dels infants com patrimoni de la humanitat, el món girarà a ritme de cançons, i no de bales. I mentre arriba aquest moment, tots nosaltres, soci i sòcies d'A.C.A., hem de fer el possible perquè no es perdin mai les rialles de tots els nens i nenes de casa nostra.

Cultivant l'esperit

2008-02-10T19:08:00.000+01:00

El segon concert musical que l'Associació A.C.A. ofereix, aquest any, als seus socis i sòcies, anirà a càrrec de la prestigiosa pianista japonesa Yoko Suzuki, la qual interpretarà obres de Beethoven (Sonata nº.59), de Chopin (Fantasia op.66), de Liszt (Rapsodia espanyola) i de Granados (Goyescas), entre altres.
Aquesta sessió musical tindrà lloc el dimecres vinent, dia 13, a les 7 h. de la tarda, i al seu lloc habitual: l'acollidora sala de concerts del Casal del Metge (Via Laietana, 31), de Barcelona.
L'assistència al concert és gratuïta, i tots els socis i sòcies de l'Associació A.C.A. hi són cordialment invitats.

Mecanismes de participació

2008-02-04T21:39:00.000+01:00

En començar aquest mes de febrer, el calendari "Les veus de la gent gran" ens dóna un nou toc d'atenció, recordant-nos que els mecanismes de participació són una eina útil perquè tothom pugui expressar la seva opinió. Aquesta és precisament la finalitat del present bloc d'A.C.A., el de ser una eina que faci possible la participació de tots els nostres socis i sòcies en les activitats de l'Associació, en la seva projecció social, en els seus projectes futurs i també en la seva presa de decisions. Un espai de comunicació on puguem trobar-nos-hi tots.
I per conseguir que aquest bloc d'A.C.A. sigui ben útil, cal que tots plegats fem un esforç per aprendre a utilitzar les modernes tècniques d'informàtica, tècniques que ens permetran comunicar-nos i participar millor en la vida de l'Associació. En el nostre món tecnificat, no tenir accés als ordinadors és com estar una mica sord, perquè ni és pot informar ni es pot ser informat de tot el que succeeix al nostre entorn. I això no és gens desitjable.
Tal com ens recorda, durant aquest mes de febrer, l'esmentat calendari, els mecanismes de participació són una eina molt útil i necessària. Hem de procurar fer-los servir, i per això encoratgem de nou, a tots els nostres socis i sòcies, a que utilitzin aquest mateix bloc per informar dels seus projectes, per expressar les seves inquietuds i per comunicar a tothom les notícies que vulguin donar a conèixer.
Socis i sòcies d'A.C.A., esperem la vostra col·laboració!

Afany de lucre

2008-01-24T19:24:00.000+01:00

El nostre món no està gaire bé de salut. El sentit ètic es troba en hores baixes, les grans empreses busquen el màxim benefici sense massa miraments, i països industrialitzats que haurien de donar exemple, actuen sovint de forma immoral, imposant la seva voluntat amb coaccions i soborns.
N'és una bona mostra el que està passant amb la infeliç població de la Guinea Equatorial, país que té unes reserves de petroli superiors als mil milions de barrils i que, segons un informe del Banc Mundial - publicat a La Vanguardia el passat dia 16 - ha augmentat els seus ingressos pel petroli d'una forma espectacular. Dels 200 milions de dòlars de l'any 2000, va passar el 2006 a uns ingressos superiors als 3.000 milions de dòlars. Amb aquests diners, els habitants d'aquest petit país, que no arriben a un milió, haurien de poder viure esplèndidament bé, però no és així. La gent continua essent escandalosament pobra i la seva esperança de vida, que l'any 2000 era de 50 anys, ha baixat actualment als 43 anys i mig.
Aquest munt de diners, segons informe del Senat dels Estats Units, està dipositat als Bancs a nom del president Teodor Obang, el qual també es propietari de diverses luxoses mansions a Virgina i a Maryland. I tot amb diners pagats per empreses petroleres, que coneixen perfectament l'ús immoral que se'n fa.
Aquest és només un exemple que es repeteix en molts altres països, pervertits pels diners d'empreses sense escrúpols. Qui no recorda aquells versos de sor Juana Inés de la Cruz, preguntant "quien será más de culpar / aunque cualquiera mal haga, / el que peca por la paga / o el que paga por pecar?". Nosaltres també ens podem fer la pregunta de qui és més culpable, el que accepta el soborn o la multinacional que el fa? On ha anat a parar l'ètica de la nostra civilització occidental?
Realment, el món està força malalt. El lema de la llibertat s'ha convertit en un mite, el de la igualtat en una utopia i el de la fraternitat humana fa realment plorar. La febre de l'or destrueix l'amor i la justícia. Ens fa falta a tots un renovellament moral, que no consideri el diner com el bé suprem i que posi el respecte a la persona humana per damunt de qualsevulla altra consideració. Ben segur que tots els socis i sòcies de la nostra Associació estem decidits a continuar esforçant-nos, dintre de les nostres possibilitats, per tal d'aconseguir-ho, amb la nostra dedicació i amb el nostre exemple.

Visita cultural

2008-01-20T21:12:00.000+01:00

Dimecres vinent, dia 23, l'Associació ha preparat una nova visita col·lectiva, aquesta vegada al Monestir de Santa Maria de Pedralbes. Hi haurà una persona que ens farà de guia per a mostrar-nos les seves dependències històriques i per admirar el seu magnífic claustre gòtic. També es podran visitar les exposicions de "Les pedres albes", "Els tresors del Monestir", "El jardí medieval: plantes i remeis" i l'extensa col·lecció de "Pessebres" que s'hi guarden.
Serà una bona ocasió per a visitar detingudament aquest important conjunt d'arquitectura gòtica que, des de la seva fundació, ha sigut un monestir de monges clarisses i guarda el record de la seva fundadora, la reina Elisenda de Montcada, que va anar-hi a viure, en un petit palau anexe, fins a la seva mort, l'any 1364. La visita començarà a les 11 del matí i tothom hi està invitat.

Concert de música

2008-01-15T18:52:00.000+01:00

Demà a les 7h. de la tarda i a la sala de concerts del Casal del Metge de Barcelona, els acreditats concertistes Edgar Pujol i Alfredo Armero ens oferiran un recital de violí i piano, amb diverses obres de música clàssica, entre altres, una Sonata en sol major, de Brahms, una Sonata en mi bemoll, de Hindemith, i una altra harmoniosa Sonata de Debussy.
L'Edgar Pujol va finalitzar els seus estudis de violí al Conservatori de Barcelona, amb menció d'honor, i els ha perfeccionat a la International Menuhin Music Academy de Gstaad (Suïssa), havent donat concerts en diversos paisos d'Europa, sempre amb gran èxit. Cal remarcar que toca un valuós i extraordinari violí fet per Nicola Amati, a Cremona, l'any 1660.
L'Alfredo Armero va estudiar la carrera de piano amb la pianista Alicia de Larrocha i ha actuat en nombrosos auditoris, tant com a solista com en formacions de música de cambra. Va obtenir el primer Premi del Curs Internacional de Música Espanyola, a Santiago de Compostela i ha participat en diversos enregistraments musical d'en Xavier Monsalvatge.
Ben segur que serà un memorable recital de violí i piano, i recordem a tots els nostres socis i sòcies que l'assistència a aquest concert del Casal del Metge és totalment gratuita.

Preservem el medi ambient

2008-01-09T09:34:00.000+01:00

Segons informes publicats recentment, més de la meitat de la població catalana ignora què són els purins, i això vol dir que viu al marge del greu problema de contaminació que tenim a casa nostra. Hi ha un gran desconeixement del món rural, i és una llàstima, perquè les coses que no es coneixen ni es poden estimar ni poder buscar-se solucions als seus problemes.
I avui dia, un dels principals problemes que tenim tots, és l'augment desmesurat del nombre de granges dedicades a l'engreix de centenars de porcs, els quals, un cop crescuts, s'envien a l'estranger, però abans de marxar, ja han deixat aquí tots els seus abundants líquids pudents i contaminants: els purins.
Països més llestos que el nostre fan criar a fora els seus porcs. Ens els porten aquí. D'aquesta manera ens deixen a nosaltres la contaminació i s'estalvien de complir les severes normes ecològiques que, a casa seva, imposen els seus governs.
Ja fa tres anys que La Vanguardia va informar que una tercera part dels municipis catalans estaven contaminats pels nitrats que produeixen els purins (article publicat el 12 gener 2005), i al dia d'avui, al cap de tant de temps, encara no s'ha trobat solució a aquest preocupant problema. Més aviat s'ha agreujat.
Els purins ocasionen la contaminació dels aqüífers i de les aigües superficials, i afecten de forma molt important la qualitat de vida dels habitants de les comarques on hi ha aquest excés de granges. Si no hi posem remei ben aviat, les frescals i pures fonts de la muntanya també en quedaran afectades, i aquells bucòlics versos d'en Joan Maragall "bevent al raig de la font /...../ he vista l'aigua virginal / venir del fosc naixemenet / a regalar-me la boca", seran només un melangiós record.
Seria de desitjar que els països que volen menjar porc, s'els criessin ells. Nosaltres estem obligats a preservar el nostre medi ambient i cal que tots plegats, especialment les persones que tenen decisió de govern, prenguem consciència d'aquest important problema dels purins, per buscar-hi una solució. Tots plegats ens hi hem de comprometre, per amor al nostre país i per respecte a les generacions futures.

Obrint el calendari

2008-01-02T10:31:00.001+01:00

En iniciar l'any 2008, el primer full del calendari "Les veus de la gent gran", ens diu que cal impulsar projectes intergeneracionals entre les entitats de cada barri. Aquest és un magnífic objectiu, i a la nostra Associació, on la mitjana d'edat dels seus associats és força elevada, no li vindria gens malament aquest desitjable intercanvi de rejoveniment. Fa molt poc que s'ha publicat un estudi ("Programas intergeneracionales" d'Obra Social la Caixa) on es confirma que les activitats fetes amb els joves són una gran ajuda perquè les persones grans continuem mantenint-nos en bon estat, tant físicament com mentalment. Molts de nosaltres ja tenim uns néts que, amb la seva companyia, ens ajuden força a mantenir aquest saludable contacte intergeneracional - a vegades fins i tot més intensament del que desitjaríem - però ens agradaria molt que aquesta convivència amb els joves pogués fer-se realitat per a totes les persones de la nostra Associació. Ens trobem , però, amb un greu problema de temps lliure.

Mentre els que ja som una mica grans disposem de força temps, als joves, amb els seus estudis i les seves activitats esportives, els en queda ben poc de temps lliure. Només tenen disponibles les hores finals del dia, que no resulten gaire adequades per a les persones grans, i els dies festius que, molt comprensiblement, ells prefereixen dedicar-los a activitats que no van precisament en la línia de la convivència intergeneracional. Quins possibles camins d'actuació podríem tenir?

Estem obligats a buscar solucions imaginatives i engrescadores, com podria ser la que han trobat alguns mestres jubilats que donen classes a nois immigrants, però aquests són casos limitats. Per això, demanem la col·laboració de totes les persones que amablement puguin donar-nos noves idees per tal de trobar, durant aquest nou any 2008, alguna manera pràctica i factible d'establir aquesta desitjada relació intergeneracional entre els socis i sòcies de la nostra Associació i la joventut de casa nostra. Moltes gràcies a tots per endavant.

Utopia nadalenca

2007-12-17T14:50:00.000+01:00

Gairebé tots els socis i sòcies de la nostra Associació, per no dir pràcticament tots, som pensionistes i estem, per tant, indirectament aludits en un article publicat avui a La Vanguardia ("Vivir", pàg.7) on es parla de la recent creació d'un partit, no subjecte a cap ideari polític, en el qual ens hauríem d'unir tots els pensionistes per a defensar els nostres drets. Es tracta d'un bonica utopia, però ben segur que a la pràctica es demostraria impossible. Altres projectes unificadors semblants, com el que pretenia agrupar les víctimes del terrorisme, han fracassat. Aquesta última havia de ser una associació aliena a la política però a la realitat, com tots hem vist, ha estat manipulada per la ideologia dels seus dirigents. És més que probable que el projectat partit dels pensionistes deixés també ben aviat de ser apolític i acabés inclinant-se cap alguna opció política determinada, perquè la neutralitat, no és que sigui difícil de lograr, és que és impossible.
No cal pas negar la bona intenció dels promotors d'aquest nou partit, especialment en aquest temps nadalenc, però com afirma una dita catalana, el camí de l'infern n'està ben empedrat de bones intencions, i més que projectes, el que ens cal són realitats. I una realitat és que, a casa nostra, els pensionistes ja estem representats per una entitat, la Coordinadora Nacional de Jubilats i Pensionistes, que recentment ha celebrat els seus trenta anys de vida activa i que, a través dels diferents Consells de la Gent Gran del nostre país, on està ben representada, ha treballat i continua treballant pels jubilats.
L'opinió de la nostra Associació A.C.A. és, per tant, que en lloc de projectar la creació d'un hipotètic partit nou, serà sempre molt més positiu i segur, potenciar i col·laborar amb les entitats ja existents.

Siguem solidaris

2007-12-12T09:42:00.000+01:00

Un article publicat avui a La Vanguardia ens recorda que les celebracions nadalenques resulten, per a nombroses persones, una pesada llosa que provoca dificultats psíquiques i crisis emocionals, incrementades a vegades, per problemes d'enfermetat i de solitud, que fan molt difícil qualsevol celebració joiosa. És una realitat que ens cal tenir ben present, si de veritat volem ser solidaris.
Durant aquesta època nadalenca sembla que s'intensifiqui la nostre sensibilitat social, i es reben nombroses cartes i circulars d'Entitats diverses, invitant-nos a col·laborar econòmicament en les seves activitats, que si en tot temps són molt lloables, sembla que durant aquests dies adquireixen una especial rellevància. És un signe de solidaritat.
També la nostra Associació A.C.A. realitza, cada any, una recapta en favor de la Càritas diocesana. Enguany, aquesta col·lecta es farà durant la nostra tradicional trobada nadalenca del dimecres vinent, dia 18, quan ens reunirem tots els socis i sòcies de l'Associació i dels seus Casals adherits, per tal de celebrar plegats el Nadal de la germanor i de l'amistat, el Nadal de la concòrdia i de la pau, sense oblidar-nos de ningú. Aquesta és la finalitat que vol tenir la nostra ajuda a Càritas, en la que ben segur que a tots ens plaurà col·laborar-hi econòmicament.
Perquè si realment volem ser feliços, ens cal sortir del nostre jo egoista i pensar una mica més en els altres. És només d'aquesta manera com podrem fer realitat el nostre sincer desig d'un molt bon Nadal per a tothom.

Col·laboració cívica

2007-11-28T10:56:00.000+01:00

Es troba a informació pública un projecte de gran importància per a la nostra ciutat: el Programa d'Actuació Municipal (P.A.M.) pel pròxim quadrienni 2008-2011, en el qual s'estableixen cinc línies d'actuació (una ciutat més inclusiva i solidària, una ocupació de qualitat, una ciutat més pròxima, reforçant la seva capitalitat i combatent el canvi climàtic), totes elles encaminades a donar un impuls decisiu a la nostra ciutat.
S'hi preveuen també considerables avenços socials, especialment a l'àrea d'Acció Social i Ciutadania, la qual té un capítol d'actuacions especialment dirigit a les persones grans.
La nostra Associació, que és membre actiu del Consell Assessor de la Gent Gran, sempre ha estat present en el projecte i desenvolupament de les polítiques municipals encaminades a afavorir les persones grans, i moltes vegades aquesta presència s'ha fet sentir més, i ha estat més efectiva, gràcies a l'ajuda i a la col·laboració de totes les persones que en formem part.
És amb aquest demostrat esperit cívic de col·laboració, que ara fem novament una crida a tots els nostres socis i sòcies perquè, com a ciutadans de Barcelona, prenguin part activa en la redacció final d'aquest Programa d'Actuació Municipal (P.A.M.), aportant-hi les seves observacions i els seus suggeriments, aportació que poden fer a través de la nostra mateixa Associació. Serà així, col·laborant-hi tots, com ens sentirem més identificats amb aquest prometedor i avençat Programa, i el valorarem millor com una cosa pròpia.