dimarts, 24 / novembre / 2009

Parlem de pessebres

Tots els socis i sòcies rebrem molt aviat la nostra revista social "Abans i ara" del mes de desembre, que recull una colla d'interessants articles d'escriptors ben coneguts (com J.Mª. Espinàs, Mn. Ballarín, Josep Cuní i altres), sobre temes diversos, d'especial interés per a les persones grans, i dins d'aquesta varietat de temes, n'hi ha un que destaca de forma rellevant: el del nostre popular pessebre.

Des d'aquell llunyà any 1223 en que sant Francesc d'Assís va tenir la feliç idea d'escenificar el naixement de Jesús dins un rústic estable, on, en record del que havia dit el profeta Isaias (Is.1,3) també hi havia un bou i un ase, la tradició del pessebre s'ha mantingut fins els nostres dies, i a casa nostra ha crescut i multiplicat de forma esplèndida. Quan a més, s'afegeixen a la representació les figures dels tres Reis d'Orient, vestits amb lluents capes i amb valuoses ofrenes, l'efecte és encara més espectacular, malgrat que històricament no sigui massa correcte. Ja sabem que hi ha alguns pessebres populars que no s'ajusten gaire a la història, però la creativitat és ben lliure.

I no només cal respectar-la, sinó que també hem d'admirar la senzillesa amb la que es reprodueixen fets de la vida diària, com el llenyataire, la pagesa amb el cistell, el pastor amb el seu ramat, la dona que renta al riu, i altres, malgrat que algunes vegades aquestes representacions, com la de la venedora de castanyes o el caçador amb la seva brillant escopeta, puguin ser clarament anacròniques. Però tot és art popular, i com a tal cal acceptar-lo i és ben digne d'admiració.

El que no és art, en canvi, són les desafortunades figures de caire escatològic, lamentablement qualificades de "populars", que desvirtuen tot l'elevat sentiment religiós del pessebre. El naixement de Jesús és un misteri massa profund per representar-lo frívolament amb escenes de caganers. Per això, des d'aquest bloc fem una petició a tots els nostres socis i sòcies: que amb el seu exemple personal, ajudin a fer desaparèixer aquestes desagradables figures dels nostres tradicionals pessebres.

dimecres, 11 / novembre / 2009

Entre història i poesia

El passat diumenge dia 8, va tenir lloc la proclamació, lliurament de guardons i lectura de les inspirades poesies premiades en els Jocs Florals de la Tardor organitzats per la nostra Associació A.C.A. i que enguany, en la seva XXXII edició, han ressonat dins un solemne i extraordinari marc: les impressionants pintures d'en Josep Mª. Sert, que decoren el Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona. D'aquesta manera, l'Acròpolis d'Atenes, les muralles de Constantinoble, les figures dels grans cronistes Ramon Muntaner i Bernat Desclot, amb la del rei Pere III al centre, i tot l'estol dels almogàvers varen ser uns testimonis presencials d'una esplèndida jornada poètica.

L'acte va ser presidit, en representació de l'Alcalde de la ciutat, pel Sr. Bernardo Fernández, Delegat de l'Alcaldia per la gent gran, el qual va fer una documentada disertació sobre les magnífiques pintures del Saló de Cròniques, a la vegada que va elogiar tota la tasca feta pel Consistori poètic en aquests Jocs Florals, i va encoratjar a totes les persones grans assistents, a seguir sempre endavant per aquesta via d'activitat i de realització personal. També va donar la bona notícia de que la nostra ciutat de Barcelona s'havia adherit al selecte grup de les "Ciutats amigues de les persones grans", amb el propòsit d'assolir la millor qualitat de vida per a tots nosaltres.

Durant l'acte, es varen commemorar algunes importants efemèrides: els 150 anys de la restauració dels Jocs Florals, gràcies a la iniciativa d'Antoni de Bofarull i de Víctor Balagué, els 50 anys de la "Nova cançó" catalana, els 50 anys de la mort de Joan Amades i també de la mort del poeta Josep Mª. Lòpez Picó, de qui es varen recordar uns versos que no ens parlen de comiat, sinó de seguir endavant en la nostra tasca de fer país:

Sense adéu ni comiat / donem-nos les mans. S'atansa
el moment de fer una dansa / que sigui també un combat.

I és d'aquesta manera, donant-nos tots mútuament les mans, com la nostra Associació confia en l'ajuda i la col·laboració de tothom, per a poder tornar a organitzar, l'any vinent, una nova edició d'aquests Jocs Florals de la Tardor, i seguir endavant en la nostra empresa comuna de construir un país dinàmic i acollidor.

dimecres, 28 / octubre / 2009

Ciutats amigues

Sota el patrocini de l'Organització Mundial de la Salut es va crear, fa un parell d'anys, un moviment anomenat "Ciutats amigues de les persones grans" (Global age-friendly cities), al que la nostra ciutat de Barcelona té el propòsit d'adherir-s'hi. La finalitat d'aquest moviment és la d'agrupar aquelles ciutats del món que s'hagin compromès a adoptar les mesures necessàries per aconseguir la millor qualitat de vida pels seus ciutadans, i de manera especial, per a les seves persones grans, establint també una xarxa d'intercanvi participatiu i d'informació mútua entre totes elles.

Això significa, entre altres coses importants, que la nostra Ciutat es proposa treballar per aconseguir un ambient urbà còmode i accessible per a tothom, creant una societat inclusiva per a totes les edats i promovent, a la vegada, l'envelliment actiu de la gent gran, tenint com a base els tres eixos fonamentals de la salut, la participació i la seguretat.

La progressiva presència de les persones grans dins la nostra societat, és un fet real, com també ho és que cada any s'incrementa el món urbà en detriment del món rural. Any rere any, les ciutats van creixent més i més, i les persones grans que les habiten, necessiten disposar, per a fruir d'una bona qualitat de vida, d'espais verds i zones píubliques agradables, de carrers ben ordenats, de serveis accessibles, de transport públic econòmic i freqüent, de casals socials amb activitats adients, d'un servei sanitari rigorós i d'informacions clares i fiables.

I sobretot, necessiten sentir-se actius en la participació cívica i poder accedir a vivendes adequades a les seves necessitats. En aquests dos punts, Barcelona ja és pionera, com ho demostra l'existència del Consell Assessor de la Gent Gran, i el fet que l'Ajuntament de la nostra ciutat va inaugurar, el passat mes de juny, al carrer Can Travi, 30, un nou edifici de propietat municipal, que compta amb 81 pisos amb serveis. Amb aquest nou edifici, arriben ja a 925 els habitatges socials que han estat construits i adjudicats fins el dia d'avui.

Ha de ser un motiu de gran satisfacció per a tots els socis i sòcies de la nostra Associació, i per a totes les persones que ja hem superat els seixanta anys, saber que la nostra ciutat de Barcelona ha pres la important decisió d'adherir-se a aquesta xarxa de "Ciutats amigues de les persones grans" i que, per tant, s'ha compromès a treballar fermament i decididament per a fer realitat la principal finalitat d'aquest moviment: la d'aconseguir la millor qualitat de vida per a tots nosaltres.

divendres, 16 / octubre / 2009

Joc responsable

En una interessant conferència que la Sra. Mercè Claramunt, Directora general de Jocs i Espectacles, va pronunciar recentment a la Casa del Mar, va exposar el seu concepte del que ha de ser un Joc responsable: aquell que es realitza amb l'únic objecte de divertir-se, i que evita els possibles efectes negatius d'un ús inadequat. A la vegada, va comentar que el seu Departament ha preparat i està difonent un programa, anomenat precisament amb aquest nom de "Joc responsable", que té el propòsit d'evitar-ne qualsevol ús inadequat i perjudicial.

Aquest programa preveu allunyar els possibles perills del joc impulsiu, informant de les bones actituds i pràctiques que cal observar, desenvolupant pautes d'ajuda per a persones ludòpates i oferint també material informatiu sobre la manera de practicar el joc d'una forma agradable i responsable. Inclou una actuació concreta, dirigida específicament a la gent gran, ja que, segons va afirmar, és un col·lectiu exposat a un major risc.

La Sra. Mercè Claramunt va oferir a totes les Entitats de gent gran que hi estiguin interessades, la col·laboració d'un tècnic del seu Departament de Jocs i Espectacles, el qual s'encarregaria d'organitzar, al mateix local propi de cada Casal, una xerrada participativa i dinàmica, amb un caràcter eminentment lúdic i alegre, per exposar aquest concepte del Joc responsable. Per a la realització d'aquestes xerrades, només cal sol·licitar-les per telèfon al seu Departament (Tel. 93.551.20.91)

A la nostra Associació A.C.A., hem considerat que també seria una manera ben oportuna de posar en pràctica aquest concepte de "Joc responsable", oferint a tots els nostres socis i sòcies la possibilitat de participar en la Loteria de Nadal d'enguany. Així doncs, hem imprès i tenim a la vostra disposició, participacions fraccionades del nº. 32.397, les quals, pel mòdic import de € 5 euros, ofereixen la possibilitat, no només de jugar responsablement a la loteria nadalenca d'aquest any, sinó també - cosa molt important - d'ajudar a l'economia de la nostra Associació. Desitgem i esperem la col·laboració de tothom.

dimarts, 6 / octubre / 2009

Pròxim Congrés

S'ha anunciat la celebració, per d'aquí deu dies, del II Congrés de Dones de Barcelona, al qual també hi poden prendre part totes les sòcies de la nostra Associació que vulguin participar-hi. Creiem que valdrà la pena assistir-hi. La participació, per a totes les persones que desitgin inscriure-s'hi, és gratuïta. Només cal formalitzar la inscripció al telèfon 93.402.74.55

Les sessions d'aquest interessant Congrés se celebraran al recinte del Fòrum, de Barcelona, el divendres dia 16 a la tarda i el dissabte dia 17 al matí, amb parlaments, entre altres participants, d'Eulàlia Vintró, de Marta Selva, d'Imma Moraleda i d'Elsa Blasco, les quals comentaran l'evolució de les polítiques d 'equitat de gènere a la nostra ciutat, durant els darrers deu anys.

El debat de les ponències versarà sobre el tema de "Les dones com agents de transformació de la ciutat de Barcelona".

L'important paper de la dona en totes les activitats de la vida moderna, tant en el camp de la política com en els dels negocis, les carreres universitàries i les ciències, és cada vegada més representatiu, i cal esperar que aquesta evolució positiva continuï endavant amb fermesa, una evolució que també es fa molt patent dins el món de l'art. Les representacions femenines dels pintors Ingres, van Gogh i Maes, que il·lustren aquest text, en són un bon testimoni.

Des de la nostra Associació A.C.A, expressem el desig que aquest II Congrés de Dones de Barcelona obtingui un gran èxit d'assistència, que sigui ben representatiu i que les resolucions que s'aprovin ajudin a valorar com cal l'important paper de la dona a casa nostra. Ben segur que això també ajudarà, a la vegada, a fer molt més agradable i equitativa la nostra convivència social.

divendres, 25 / setembre / 2009

Residència o casa pròpia?

Dissabte passat, dia 19, el prestigiós diari "The New York Times" va publicar, a la seva primera plana, un interessant article amb el títol de "Els Estats ajuden a la gent gran a deixar les residències per anar a casa seva". Aquest article, firmat per John Leland, comenta el cas d'en Walter Brown, de 72 anys, que a causa d'un trencament de fèmur no podia caminar i es va veure obligat a ingressar en una residència, on va sentir-se com empresonat ("It was like being in jail"). Ara li ha estat concedit un apartament de dues habitacions, on rep els serveis necessaris, té una cadira motoritzada per moure's i afirma que és molt feliç.

L'organització americana Medicaid és la que treballa per aconseguir que els diferents Estats organitzin programes d'ajuda per a la gent gran discapacitada, com ha fet l'Estat de Pennsylvania, que concedeix $4.000 d'ajuda per aparells de mobilitat i per fer reformes als pisos, adaptant-los a les necessitats de la gent gran.

La llei federal americana exigeix als diferents Estats que facin residències, però aquesta organització Medicaid va més enllà. Amb un finançament de $1'75 bilions, treballa per aconseguir que les persones discapacitades rebin els serveis necessaris a casa seva, i no en una residència, on segons el testimoni d'en Walter Brown, "m'aixecava al matí i em passava tot el dia sense fer res, assegut mirant la tele".

L'articulista afirma que actualment hi ha un milió i mig de nord-americans que estan vivint en una residència perquè no poden viure a casa seva, i ofereix testimonis d'antics ocupants de residències, com Elizabeth Kamara, de 72 anys, i Esther Pinckney, de 88 anys, que ara han pogut anar a viure a una casa pròpia i han vist satisfet el seu desig de ser independents. Segons el periodista, el canvi a casa seva ha canviat la seva vida ("The transition to his own home has changed his life").

És interesant comprovar que el fonament d'aquest recent article del "New York Times" és exactament el mateix que el de la nostra Llei de l'Autonomia personal i protecció a la Dependència", la qual, si les circumstàncies econòmiques ho permeten, s'ha de veure completada d'aquí pocs anys, per tal que aquí, al nostre país, totes les persones grans que ho necessitin, rebin l'ajuda necessària per a poder continuar vivint a casa seva, sense veure obligades, contra la seva voluntat, a ingressar en una residència.

dilluns, 14 / setembre / 2009

Allau de notícies

La quantitat d'informació que ens arriba cada dia, a través de la radio, de la premsa, de la televisió i d'altres mitjans de comunicació, és realment extraordinària, molt superior a la nostra limitada capacitat de retentiva, de manera que, en la impossibilitat d'acollir-la en la seva totalitat, ens cal seleccionar i recollir només aquelles notícies que puguin ser del nostre interès, rebutjant totes les altres. Una tasca de selecció que no sempre resulta fàcil de realitzar.

Limitant-nos simplement al sector de la informàtica, són moltíssims els arxius que es reben cada dia per internet, la majoria d'ells carents de qualsevol mena d'interès. Només excepcionalment s'hi troba, de tant en tant i barrejat entremig, algun pensament o imatge que brilla com una perla enmig de la grisor general, i que val la pena recollir.

Això és el que avui hem volgut fer en aquest bloc. Recollir i reproduir alguns d'aquests pensaments interessants, amb la intenció d'oferir-los, com a punt de reflexió, a tots els socis i sòcies de la nostra Associació, tot desitjant-los una agradable cloenda de les vacances d'estiu.

Al mateix temps, aprofitem l'ocasió per informar a tothom que, després de la pausa estival, l'Associació ha reiniciat novament totes les seves activitats habituals, i també per recordar que, fins el dia 15 d'octubre, continua ben oberta l'admissió de totes aquelles composicions poètiques que desitgin participar i concursar en els pròxims XXXII Jocs Florals de la Tardor, organitzats per la nostra Associació. Animem a tots els poetes i poetesses del nostre país, majors de 65 anys, a participar-hi.