Fem música

En el dia d'avui, la nostra Associació ha començat una nova activitat social que, per les bones impressions prèvies rebudes, creiem que està destinada a tenir una gran repercussió i una molt bona acceptació, especialment entre totes les persones afeccionades al cant. Es tracta de la creació d'una nova Coral.

És ben sabut que, en tots els temps, la millor mostra d'una equilibrada i sana situació anímica ha estat la joiosa expressió del cant. Ja en l'antiguitat clàssica, els grecs lloaven Orfeu per la dolcesa de la seva lira, i fa dos mil anys que el poeta Horaci, en una de les seves conegudes "Sàtires", afirmava que la nostra boca està feta per cantar coses grans. Ell ho deia en llatí, Os magna sonatorum, però s'entén igual en català. No és estrany, doncs, que continuant aquesta harmoniosa tradició, la nostra Associació vulgui fer el mateix, cantar coses grans i boniques.

La nostra coral, nascuda avui sota la batuta del mestre Jordi Roma, és tan jovençana que no hi ha hagut temps de batejar-la i encara no té nom propi. Encoratgem a tots els socis i sòcies de l'Entitat a que ens ajudin a trobar-li un nom ben apropiat, un nom ben bonic, que reflecteixi el seu esperit alegre i innovador, i fins i tot ens atraviríem a dir el seu esperit juvenil, malgrat l'experimentada edat dels cantaires.

Estem segurs que no ens faltarà el concurs de tots els socis i sòcies de l'Associació A.C.A. per a trobar-li un nom ben adient a la nostra Coral, a la vegada que esperem també la col·laboració personal i entusiasta de totes les persones que en vulguin formar part.

Mirada a l'any nou

En començar aquest nou any 2010, caldria que ens fessim el bon propòsit d'afrontar les petites dificultat que se'ns puguin presentar, amb il·lusió i energia, no deixant-nos vèncer mai pel desànim i afermant-nos en la certesa d'un futur de tranquil·litat i pau. Hem de ser visionaris d'un demà joiós i saber trobar, en un món que a vegades pot semblar fred i insensible, les flors multicolors de l'amistat, del lliurament, del sacrifici, de la germanor i de la solidaritat.

D'entre totes les boniques cançons que componen el recull de melodies del "Viatge d'hivern" de Schubert, una de les lletres més emotives és la d'un "Somni de primavera" (Frühlingstraum), en el que un pobre caminant, agemolit pel fred d'un dia rúfol i glaçat, somia, enmig la boira, un escampall de boniques flors variades, i es pregunta si no és sorprenent "aquest visionari" que ha sabut veure flors malgrat el gèlid ambient hivernal.

Fa gairebé cinquanta anys que un altre visionari, en Martin Luther King, ens va dir que havia tingut un bonic somni (I had a dream), el somni de que la igualtat dels homes s'estenia arreu i ens asseiem junts a la taula de la germanor. Aquest mateix somni ens ha d'omplir a tots d'il·lusió i esperança, i ens ha d'impulsar a treballar sense descans, sense desanimar-nos mai, i també a imitar-lo en la seva afirmació de que "malgrat sabés que el món s'havia d'acabar demà, encara avui plantaria un arbre".

A casa nostra també hi ha hagut sortosament visionaris, com la "misteriosa balanguera" de la cançó mallorquina, que mentre va descabellant el fil de la vida, entreveu el futur i somia en un endemà molt millor i esplendorós, que ja veu anunciar-se. I és aquesta visió de la pàtria floreixent, la que "fa bategar son cor de vella", en les paraules del poeta Joan Alcover.

És molt important que també a nosaltres ens faci bategar el cor la joiosa visió d'un demà ple d'esperança i que, com en Luther King, siguem visionaris d'un món més fratern i acollidor. Així podrem veure sempre, com l'il·lusionat caminant del "Viatge d'hivern" i malgrat un ambient a vegades glaçat pel fred de la indiferència, les flors multicolors de l'amistat i la germanor. Cal que tots els socis i sòcies de la nostra Associació siguem visionaris d'un demà millor, amb el convenciment que en aquest any 2010, les persones grans continuem essent molt necessàries per a una tasca ben important: la de transmetre entusiasme i omplir de joiós optimisme el nostre entorn.

Narració nadalenca

S'acosta el temps de Nadal. S'han fet nombroses descripcions literàries, plenes d'imaginació i de poesia, del misteri nadalenc, però tal vegada una de les més emotives és la que va escriure una persona que, a més de no ser creient, va professar tota la seva vida un ateisme absolut. És per això que resulta tan sorprenent i suggestiva la narració del naixement de Crist que va escriure, l'any 1940, el filòsof Jean Paul Sartre, narració que es troba inclosa dins la seva obra teatral "Barinà", traduïda al castellà l'any 2004, per l'Editorial Voz de Papel, de Madrid.

"La Verge està pàl·lida i mira l'infant. A la seva cara hi ha un gest de sorpresa, ple d'ansietat, que només ha aparegut una vegada en un rostre humà. I és que Crist és el seu fill, carn de la seva carn i fruit de les seves entranyes. Durant nou mesos l'ha portat dins el seu si. - De tant en tant, la temptació és tan forta que s'oblida de que ell és Déu, i l'estreny entre els seus braços, dient-li: "Petitet meu!". Però en altres moments es queda sense paraules i pensa: Déu és aquí. I és una dura prova per a una mare avergonyir-se d'ella i de la seva condició humana davant del seu fill. -I cap dóna ha gaudit mai així del seu Déu, per ella sola. Un Déu tan petitet que pot estrènyer entre els seus braços i ompir-lo de petons. Un Déu calentet que somriu i respira, un Déu al que pot tocar i que viu. I tímidament acosta el dit per tocar la dolça i suau pell d'aquest nen-Déu" (pàg.126)

"Tens al teu entorn aquesta bella nit de tinta, aquests càntics al pessebre i aquest fred sec i dur, formós, implacable com la virtut. I tot això et pertany. Aquesta bella nit, plena de tenebra i de focs que la travessen com els peixos fendeixen la mar, t'està esperant. T'espera a la vora del camí, tímidament i tendrament, perquè Crist ha vingut per regalar-te-la. Llença't cap al cel i seràs lliure, o supèrflua criatura, lliure i palpitant, sorpresa perquè existeixes dins el cor de Déu, en el regne de Déu, que està tant al cel com a la terra. Crist ha nascut per a tots els nens del món, i cada vegada que neix un nen, Crist neix en ell i per ell, eternament" (pàg.140)

Aquest sorprenent text del filòsof Jean Paul Sartre supera en tendresa i poesia, i segurament també en fe i trascendència, el de molts escriptors creients, i ens enfronta amb el misteri insondable que batega al fons més íntim de la naturalesa humana. Ara més que mai, ens cal acollir a tothom amb confiança i amor. Molt bon Nadal!

Parlem de pessebres

Tots els socis i sòcies rebrem molt aviat la nostra revista social "Abans i ara" del mes de desembre, que recull una colla d'interessants articles d'escriptors ben coneguts (com J.Mª. Espinàs, Mn. Ballarín, Josep Cuní i altres), sobre temes diversos, d'especial interés per a les persones grans, i dins d'aquesta varietat de temes, n'hi ha un que destaca de forma rellevant: el del nostre popular pessebre.

Des d'aquell llunyà any 1223 en que sant Francesc d'Assís va tenir la feliç idea d'escenificar el naixement de Jesús dins un rústic estable, on, en record del que havia dit el profeta Isaias (Is.1,3) també hi havia un bou i un ase, la tradició del pessebre s'ha mantingut fins els nostres dies, i a casa nostra ha crescut i multiplicat de forma esplèndida. Quan a més, s'afegeixen a la representació les figures dels tres Reis d'Orient, vestits amb lluents capes i amb valuoses ofrenes, l'efecte és encara més espectacular, malgrat que històricament no sigui massa correcte. Ja sabem que hi ha alguns pessebres populars que no s'ajusten gaire a la història, però la creativitat és ben lliure.

I no només cal respectar-la, sinó que també hem d'admirar la senzillesa amb la que es reprodueixen fets de la vida diària, com el llenyataire, la pagesa amb el cistell, el pastor amb el seu ramat, la dona que renta al riu, i altres, malgrat que algunes vegades aquestes representacions, com la de la venedora de castanyes o el caçador amb la seva brillant escopeta, puguin ser clarament anacròniques. Però tot és art popular, i com a tal cal acceptar-lo i és ben digne d'admiració.

El que no és art, en canvi, són les desafortunades figures de caire escatològic, lamentablement qualificades de "populars", que desvirtuen tot l'elevat sentiment religiós del pessebre. El naixement de Jesús és un misteri massa profund per representar-lo frívolament amb escenes de caganers. Per això, des d'aquest bloc fem una petició a tots els nostres socis i sòcies: que amb el seu exemple personal, ajudin a fer desaparèixer aquestes desagradables figures dels nostres tradicionals pessebres.

Entre història i poesia

El passat diumenge dia 8, va tenir lloc la proclamació, lliurament de guardons i lectura de les inspirades poesies premiades en els Jocs Florals de la Tardor organitzats per la nostra Associació A.C.A. i que enguany, en la seva XXXII edició, han ressonat dins un solemne i extraordinari marc: les impressionants pintures d'en Josep Mª. Sert, que decoren el Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona. D'aquesta manera, l'Acròpolis d'Atenes, les muralles de Constantinoble, les figures dels grans cronistes Ramon Muntaner i Bernat Desclot, amb la del rei Pere III al centre, i tot l'estol dels almogàvers varen ser uns testimonis presencials d'una esplèndida jornada poètica.

L'acte va ser presidit, en representació de l'Alcalde de la ciutat, pel Sr. Bernardo Fernández, Delegat de l'Alcaldia per la gent gran, el qual va fer una documentada disertació sobre les magnífiques pintures del Saló de Cròniques, a la vegada que va elogiar tota la tasca feta pel Consistori poètic en aquests Jocs Florals, i va encoratjar a totes les persones grans assistents, a seguir sempre endavant per aquesta via d'activitat i de realització personal. També va donar la bona notícia de que la nostra ciutat de Barcelona s'havia adherit al selecte grup de les "Ciutats amigues de les persones grans", amb el propòsit d'assolir la millor qualitat de vida per a tots nosaltres.

Durant l'acte, es varen commemorar algunes importants efemèrides: els 150 anys de la restauració dels Jocs Florals, gràcies a la iniciativa d'Antoni de Bofarull i de Víctor Balagué, els 50 anys de la "Nova cançó" catalana, els 50 anys de la mort de Joan Amades i també de la mort del poeta Josep Mª. Lòpez Picó, de qui es varen recordar uns versos que no ens parlen de comiat, sinó de seguir endavant en la nostra tasca de fer país:

Sense adéu ni comiat / donem-nos les mans. S'atansa

el moment de fer una dansa / que sigui també un combat.

I és d'aquesta manera, donant-nos tots mútuament les mans, com la nostra Associació confia en l'ajuda i la col·laboració de tothom, per a poder tornar a organitzar, l'any vinent, una nova edició d'aquests Jocs Florals de la Tardor, i seguir endavant en la nostra empresa comuna de construir un país dinàmic i acollidor.

Ciutats amigues

Sota el patrocini de l'Organització Mundial de la Salut es va crear, fa un parell d'anys, un moviment anomenat "Ciutats amigues de les persones grans" (Global age-friendly cities), al que la nostra ciutat de Barcelona té el propòsit d'adherir-s'hi. La finalitat d'aquest moviment és la d'agrupar aquelles ciutats del món que s'hagin compromès a adoptar les mesures necessàries per aconseguir la millor qualitat de vida pels seus ciutadans, i de manera especial, per a les seves persones grans, establint també una xarxa d'intercanvi participatiu i d'informació mútua entre totes elles.

Això significa, entre altres coses importants, que la nostra Ciutat es proposa treballar per aconseguir un ambient urbà còmode i accessible per a tothom, creant una societat inclusiva per a totes les edats i promovent, a la vegada, l'envelliment actiu de la gent gran, tenint com a base els tres eixos fonamentals de la salut, la participació i la seguretat.

La progressiva presència de les persones grans dins la nostra societat, és un fet real, com també ho és que cada any s'incrementa el món urbà en detriment del món rural. Any rere any, les ciutats van creixent més i més, i les persones grans que les habiten, necessiten disposar, per a fruir d'una bona qualitat de vida, d'espais verds i zones píubliques agradables, de carrers ben ordenats, de serveis accessibles, de transport públic econòmic i freqüent, de casals socials amb activitats adients, d'un servei sanitari rigorós i d'informacions clares i fiables.

I sobretot, necessiten sentir-se actius en la participació cívica i poder accedir a vivendes adequades a les seves necessitats. En aquests dos punts, Barcelona ja és pionera, com ho demostra l'existència del Consell Assessor de la Gent Gran, i el fet que l'Ajuntament de la nostra ciutat va inaugurar, el passat mes de juny, al carrer Can Travi, 30, un nou edifici de propietat municipal, que compta amb 81 pisos amb serveis. Amb aquest nou edifici, arriben ja a 925 els habitatges socials que han estat construits i adjudicats fins el dia d'avui.

Ha de ser un motiu de gran satisfacció per a tots els socis i sòcies de la nostra Associació, i per a totes les persones que ja hem superat els seixanta anys, saber que la nostra ciutat de Barcelona ha pres la important decisió d'adherir-se a aquesta xarxa de "Ciutats amigues de les persones grans" i que, per tant, s'ha compromès a treballar fermament i decididament per a fer realitat la principal finalitat d'aquest moviment: la d'aconseguir la millor qualitat de vida per a tots nosaltres.

Joc responsable

En una interessant conferència que la Sra. Mercè Claramunt, Directora general de Jocs i Espectacles, va pronunciar recentment a la Casa del Mar, va exposar el seu concepte del que ha de ser un Joc responsable: aquell que es realitza amb l'únic objecte de divertir-se, i que evita els possibles efectes negatius d'un ús inadequat. A la vegada, va comentar que el seu Departament ha preparat i està difonent un programa, anomenat precisament amb aquest nom de "Joc responsable", que té el propòsit d'evitar-ne qualsevol ús inadequat i perjudicial.

Aquest programa preveu allunyar els possibles perills del joc impulsiu, informant de les bones actituds i pràctiques que cal observar, desenvolupant pautes d'ajuda per a persones ludòpates i oferint també material informatiu sobre la manera de practicar el joc d'una forma agradable i responsable. Inclou una actuació concreta, dirigida específicament a la gent gran, ja que, segons va afirmar, és un col·lectiu exposat a un major risc.

La Sra. Mercè Claramunt va oferir a totes les Entitats de gent gran que hi estiguin interessades, la col·laboració d'un tècnic del seu Departament de Jocs i Espectacles, el qual s'encarregaria d'organitzar, al mateix local propi de cada Casal, una xerrada participativa i dinàmica, amb un caràcter eminentment lúdic i alegre, per exposar aquest concepte del Joc responsable. Per a la realització d'aquestes xerrades, només cal sol·licitar-les per telèfon al seu Departament (Tel. 93.551.20.91)

A la nostra Associació A.C.A., hem considerat que també seria una manera ben oportuna de posar en pràctica aquest concepte de "Joc responsable", oferint a tots els nostres socis i sòcies la possibilitat de participar en la Loteria de Nadal d'enguany. Així doncs, hem imprès i tenim a la vostra disposició, participacions fraccionades del nº. 32.397, les quals, pel mòdic import de € 5 euros, ofereixen la possibilitat, no només de jugar responsablement a la loteria nadalenca d'aquest any, sinó també - cosa molt important - d'ajudar a l'economia de la nostra Associació. Desitgem i esperem la col·laboració de tothom.