Visites recents

Aquests darrers dies, la nostra Associació ha tingut l'enorme satisfacció de rebre l'agradable visita de diverses personalitats del nostre món social i polític, les quals, amb la seva presència, han donat més relleu i solemnitat a la recent inauguració del nostre nou local social, situat al carrer Provença, n. 542, de Barcelona. 

Relacionades per ordre cronològic, resulta molt plaent recordar l'estimada visita de la Sra. M. Assumpció Roset, Delegada de l'Alcaldia per a la gent gran, i de la Sra. M. Dolors Rusinés, Secretària General de Benestar Social i Família, les quals es varen interessar, molt cordialment, per les diverses i altruïstes activitats socials que la nostra Associació està portant a terme, especialment en tot allò que fa referència a les conferències culturals, a les classes de treballs manuals, als concerts musicals, i a les trobades d'amistat i les jornades de convivència.

Fou igualment molt agradable i satisfactòria la visita que varen tenir l'atenció de fer-nos, el Sr. Joan Josep Freixas, Responsable de Projectes Estratègics, i la Sra. Laura Agud, del Departament de Benestar Social i Família, de la Generalitat de Catalunya, els quals varen tenir també paraules d'elogi per la nostra funció social, així com pel bon resultat dels treballs de restauració que vàrem haver d'efectuar, al nostre local social, per tal d'adequar-lo, de forma adient, per a les diverses i variades activitats que realitzem a l'Associació. 

I com esplèndid colofó final, acabem de rebre, molt recentment, la visita del Sr. Vicenç Enguix, Conseller del Districte de l'Eixample, amb el qual vàrem comentar el gran nombre d'accions de voluntariat que té programades la nostra Associació, sempre amb l'única finalitat de fomentar l'ajuda i la promoció social, unes activitats que tenen un bon nivell d'equiparament, segons ens va manifestar, amb la tasca que també estan portant a terme els Casals Municipals de Barcelona, que ell coneix molt bé. Tal com ens va manifestar el Sr. Enguix, tots estem treballant per una societat més justa, equitativa i solidària.

Aquestes diverses i agradables visites rebudes, ens han estat molt profitoses, i han refermat el decidit propòsit de la nostra Associació, de no defallir mai i de continuar treballant incansablement, de forma voluntària i generosa, dintre de les nostres possiblitats, per a la desitjada promoció social i cultural de totes les persones grans de casa nostra.

   

Poesia femenina

Si bé la poesia és lliure i no accepta cap qualificatiu determinat, el cert és que en els XXXVII Jocs Florals de la Tardor organitzats per la nostra Associació A.C.A., i que acabem de celebrar en el marc del solemne Saló de Cròniques de l'Ajuntament de la nostra ciutat de Barcelona, podríem parlar molt bé de "poesia femenina", perquè els tres guardons més importants, la Flor Natural, l'Englantina i la Viola, varen ser atorgats a tres inspirades poetesses que, amb les seves delicades poesies, varen saber cantar, millor que ningú, la bellesa i el sentiment de l'amor, de la pàtria i de la fe.

Amb el títol de "El bes viatger", la poetessa Antonia Torrelles ens va emocionar a tots amb un bonic poema d'elogi a l'amor, del que és agradable recordar-ne uns versos: "Com un joc foll de tremolor, vola el petó entre tots dos". un petó "fet de somriures, d'alè sedós i pega dolça", que va merèixer el premi de la Flor Natural.

Seguidament, la poetessa M. Dolors Peitiví, en el seu poema "Vella utopia", guanyador del premi de l'Englantina, ens parlava apassionadament "d'un somni noble, ple de bonhomia, d'amor a la pàtria i a la llibertat", i proclamava ben alt que "ciència i poesia, enginy i treball, són les quatre barres del nostre estandard".

I la també poetessa Gòria Ganga, ens feia participar de la seva religiosa intimitat, amb la seva poesia "Els déus de déu", que va rebre el preuat guardó de la Viola: "A cada pas cercant el cel que miro, hi veig un roig de sol que a dins albiro, d'on brolla aquesta fe damunt les mans", una fe que "em remou un sentiment que, sense mots, té un hàlit transcendent".

Mercè Carbó, Reina de la Festa

No hi ha dubte que en aquest Jocs Florals de la Tardor, que va estar presidit per una jove i bonica Reina de la Festa, si que podem parlar ben bé d'una poesia esencialment femenina, inspiradora de tres emotius poemes que varen assolir un alt nivell de sentiment i de bellesa, varen fer vibrar d'emoció les persones assistents a l'acte, i varen ser mereixedors de tots els premis.

Medalla d'or a la música

Divendres passat li va ser imposada, de forma molt merecuda, la valuosa Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, a l'internacionalment conegut musicòleg i gran virtuós de la viola de gamba, el senyor Jordi Savall.  Per a tots els socis i sòcies de la nostra Associació, organitzadora de molts concerts musicals, i per a tots els amants de la música, aquest reconeixement oficial ha de ser un motiu d'enorme satisfacció.

El solemne acte de imposició de la Medalla d'Or va tenir lloc a l'esplèndid Saló de sant Jordi, del Palau de la Generalitat, bellament il·luminat, i va ser presidit pel senyor Artur Mas, President de la Generalitat i per la senyora Núria de Gispert, Presidenta del Parlament de Catalunya.

El senyor Artur Mas, en el seu parlament, va fer menció als nombrosos mèrits del guardonat, fundador de la Capella reial de Catalunya l'any 1987 i de l'orquestra barroca i clàssica "Le concert des nations", l'any 1989, amb la que ha realitzat la interpretació d'un extens repertori de música medieval, amb el màxim rigor històric.

Va destacar les importants i variades activitats musicals que, de forma molt rellevant, ha portat a terme el mestre Savall com a concertista, com a pedagog i com a investigador, i les moltes distincions honorífiques que ha rebut:  la Creu de sant Jordi l'any 1990, la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya l'any 2003, i nombrosos premis internacionals, a més de Doctorats Honoris causa per les Universitats de Barcelona, de Basilea, d'Èvora i de Lovaina. Finalment, va indicar que aquesta Medalla d'Or que avui li imposava, era una distinció que li feia tot el país sencer, per la seva permanent i decisiva ajuda a projectar Catalunya al món.

El senyor Jordi Savall va agrair la Medalla D'or concedida i va fer un gran elogi de la música, assegurant que va ser amb el violoncel, com va entendre perquè havia nascut, i afirmant que el mal del món només el podíem combatre amb la bellesa de l'art i de la música. Va comentar que la música és sempre un fenòmen viu, i que tal vegada es pugui parlar de partitures antigues, però mai de música antiga, perquè el gran misteri de la música és que no mor mai, i sempre reviu en la força de l'artista que la interpreta.  

Va assegurar que ell, a través del seu art i de la música, ha buscat sempre enviar un missatge de pau i d'entesa entre els pobles i les cultures, i va finalitzar el seu parlament recordant unes paraules de Gandhi, que va considerar molt apropiades al moment present,  i que per això feia seves: "És legítim desobeir les lleis injustes".

Acabats els parlaments, l'emotiu cant de l'Himne nacional de Catalunya, corejat per tots els assistents, va finalitzar aquest merescut acte d'homenatge al gran musicòleg Jordi Savall.

. 

Superarem el desànim

El local social de la nostra Associació, situat al districte de l'Eixampla de la nostra ciutat, és testimoni de que les paraules dels polítics, anunciant una ràpida superació de la crisi actual i un prompte millorament de la penosa situació econòmica en la que ens trobem immersos, no responen, lamentablement, a la realitat.

Un simple passeig per les illes de cases que envolten la nostra Associació, ens posen a la vista un inacabable seguit de rètols en els que s'anuncien molts locals buits per a llogar, senyal evident de que el comerç de la nostra ciutat ha perdut gran part de la seva vigoria i està caient en un profund desànim.

Què ens caldria fer per recobrar la il·lusió d'abans? No la recobrarem escoltant els polítics o llegint els diaris, perquè la major part de les vegades no volen, o no saben, dir-nos la veritat. En aquest sentit, són molt certes les paraules de Mark Twain, quan va afirmar que "qui no llegeix cap diari és un desinformat, però qui els llegeix, és un mal informat".

La millor manera de superar la dolorosa situació actual, és incrementant els lligams socials, les ajudes socials, els compromisos socials, les relacions socials. Aquest és el camí que vol seguir la nostra Associació, promovent una solidaritat real i efectiva. No la que organitza sopars caríssims amb suposades finalitats benèfiques, com la que l'Entitat MONAA va celebrar no fa gaire a Mònaco, a favor de l'autisme, i en la que moltes persones conegudes del nostre país en crisi, on tanta gent hi passa necessitats, hi varen anar a exhibir costosos vestits i joies. Lamentable i provocador.  

A la nostra Associació treballem per la germanor i l'austeritat, en la certesa de que, malgrat el mal temps que estem travessant i les evidents mostres de deteriorament econòmic que ens rodegen, serem capaços d'infondre optimisme al nostre entorn, plenament convençuts de que superarem la trista situació actual, i no perquè ens ho diguin els polítics, sinò perquè tots nosaltres, amb l'ajuda dels socis i sòcies, haurem treballat i ens haurem esforçat per aconseguir-ho.

El modernisme a Barcelona

Ha estat molt interessant la visita cultural que la nostra Associació A.C.A. acaba de fer a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, un conjunt d'edificis projectats a principis del segle passat per Lluís Doménech i Muntaner, i que són una de les millors representacions del modernisme català, declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, l'any 1997.

La història de l'Hospital de la Santa Creu es remunta a l'any 1401, quan el Consell de Cent va acordar la unificació dels sis hospitals que hi havia a la ciutat de Barcelona en un de sol, unió que es va realitzar l'any 1450, i que al cap de cinc-cents anys, es va completar afegint-hi el nom de sant Pau, gràcies a la quantiosa herència que el banquer Pau Gil va deixar en testament a la Ciutat, a finals del s.XIX, destinada a la construcció d'un hospital sota l'advocació del seu sant Patró. 

El nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va ser projectat com una "ciutat jardí", amb grans zones verdes. Ocupa l'espai de 9 illes de l'Eixample, uns 145.000 m., i està format per diferents pavellons aïllats, enllaçats entre ells per una ampla galeria subterrània, una solució totalment innovadora. L'any 1902 varen ser construits l'edifici principal de l'Administració, amb la seva imponent torre del rellotge, i l'edifici per les Operacions quirúrgiques, de tres pisos, dedicat als sants Cosme i Damià. I a continuació, diversos pavellons (de sant Salvador, sant Leopold, sant Jordi, santa Apolònia, Mare de Déu del Carme, de la Mercè, de Montserrat), tots ells amb una simbologia ben present a totes les peces ceràmiques: la creu de l'Hospital, l'espasa de sant Pau, les barres catalanes, les inicials del mecenes, P i G.

Al cap d'uns anys, el 1914, un nou mecenes, Rafael Rabell, va subvencionar la construcció d'un altre edifici, el de sant Rafael, motiu pel qual les majòliques d'aquest nou pavelló estan decorades amb la lletra R, com vàrem poder comprovar personalment durant la nostra visita. Degut a les obres que s'hi estan fent, tots els visitants han de portar armilla i cas protector, com demostren les fotografies.

I ja en el nostre temps, la Generalitat de Catalunya, que s'havia incorporat a la Fundació de l'Hospital l'any 1990, va acordar la construcció d'un nou centre hospitalari i la conservació dels edificis modernistes. Aquestes obres estan actualment en curs i confiem en que puguin acabar ben aviat. Cal recordar que l'Hospital va ser guardonat, l'any 2001, amb la Medalla d'or de la Generalitat, i que actualment és un dels principals atractius turístics de la nostra Ciutat.       

Celebració poètica

Aquest any 2012, la nostra Associació A.C.A. ha marcat una fita històrica: la d'haver estat promocionant, durant trenta-cinc anys, la llengua i la cultura catalana, amb l'organització, des de l'any 1976, d'un  tradicional certàmen poètic anual, els anomenats "Jocs Florals de la Tardor", en els quals, fins el dia d'avui, han pogut ja col·laborar-hi milers de persones grans de tot el nostre país.

Diumenge passat es va celebrar solemnement, dins el marc històric del Saló de Cròniques de l'Ajuntament de la nostra ciutat, i sota la presidència del Regidor de l'Ajuntament Sr. Raimond Blasi, i de la Sra. M.Assumpció Roset, Comissionada de l'Alcaldia per a la gent gran, la XXXV edició d'aquests Jocs Florals, amb una nombrosíssima concurrència, prova evident de que la paraula poètica no està tancada en torres de marfil ni és una antigalla conreada pels nostàlgics, sinó que és ben actual i és el millor camí pel foment cultural del país, i per arribar al coneixement de les complexes relacions humanes i del món que ens envolta. 

Enguany han participat en aquest certàmen poètic d'enaltiment a la llengua catalana, un centenar de poetes i poetesses, tots ells persones grans actives i dinàmiques, que a través de les seves poesies, han sabut expressar els seus elevats sentiments d'amor i germanor, de generositat i d'altruisme, a la vegada que han fet evident la seva admirable creativitat intel·lectual i el seu gran amor a la nostra parla.

Va ser Ciceró qui va afirmar, en les seves "Converses tusculanes", que els poemes sempre tenen una gran dosi de saviesa i de doctrina, i que a tots ens fa molt profit llegir-los. Impulsar-ne la seva creació i la seva difusió, com ha fet la nostra Associació durant trenta-cinc anys, ha estat una feina molt meritòria, una feina feta sovint en moments difícils, i això és el que diumenge passat es va agrair i manifestar públicament durant la celebració d'aquests XXXV Jocs Florals de la Tardor.

Per acabar, la nostra Associació A.C.A. va expressar el seu ferm propòsit de seguir treballant i esforçant-se per tal que totes les persones grans puguin crear afectives relacions d'amistat i gaudeixin sempre d'una bona qualitat de vida, tot fent seves aquelles coratjoses paraules d'en Salvador Espriu: Prometem que ens mantindrem sempre fidels al servei d'aquest poble. 

Radiografia social

Acaba de fer-se públic un interessant estudi sociològic sobre la família i les relacions intergeneracionals, un estudi realitzat amb el suport de l'Ajuntament de la nostra Ciutat i que ha estat publicat en un volum de 320 pàgs., editat per l'Observatori Social Barcelona. Ha estat presentat avui en un concorregut acte, presidit per la Regidora Sra. Irma Rognoni, celebrat al Centre de Cultura Contemporània, acte al qual la nostra Associació A.C.A. també hi ha assistit.

Aquest estudi fa una radiografia de la nostra societat al dia d'avui, amb una detallada anàlisi i una profunda reflexió sobre les situacions familiars. Posa de relleu certes desigualtats, agreujades per la crisi econòmica, i ens recorda que cal fer un esforç per construir una ciutat per a tothom, impulsant el suport a les famílies i a la conciliació familiar, en la certesa que les inversions que es fan a favor de les famílies no són una despesa, sinó una inversió rentable.

L'estudi també ens mostra que, en un escenari de crisi i d'envelliment progressiu, l'índex de pobresa augmenta, mentre que les relacions intergeneracionals s'agreugen, a vegades perquè anem atabalats per la falta de temps i altres vegades perquè s'acceleren els canvis dins les families: creixen els problemes de conciliació i augmenta la taxa de divorcis o de ruptura entre parelles no casades. Es va comentar que les polítiques municipals aposten per la consolidació, l'enfortiment i l'ampliació de la xarxa de serveis, refermant el compromís d'un horitzó on totes les persones puguin viure a Barcelona en peu d'igualtat i dignament.

Es tracta d'un estudi sociològic que procura donar resposta a les necessitats socials emergents, procurant buscar-hi solucions, impulsant les ajudes familiars i garantint a les famílies els serveis necessaris, que les ajudin a crear unes òptimes i profitoses relacions intergeneracionals. Els socis i sòcies de la nostra Associació A.C.A. tenen el ferm propòsit de continuar treballant, com fins ara, amb aquesta mateixa finalitat.

Manifestació cultural

Aquesta segona setmana de setembre, la paraula "manifestació" ha estat d'ús habitual, no només en el seu sentit polític, amb motiu de la recent celebració de la Diada nacional, sinó també en el seu sentit social, perquè s'ha celebrat una brillant i importantíssima "manifestació cultural":  la 30a. edició de la "Setmana del Llibre català", una destacada demostració de cultura que ha posat els llibres al carrer, a l'abast de tothom, tot reafirmant la nostra identitat i impulsant la difusió i el coneixement de la nostra llengua.

Per tot això, la nostra Associació A.C.A., seguint el sentiment dels seus socis i sòcies, s'adhereix plenament a aquesta valuosa "manifestació cultural", en la certesa de que, si la lectura és molt útil per a tothom, encara ho és més per a nosaltres, les persones grans, perquè ens permet endinsar-nos en un món de coneixements nous, desperta la nostra imaginació, impulsa la nostra curiositat i ens ajuda a relacionar-nos millor amb el món que ens rodeja.

No hi ha dubte que la lectura estimula, a la vegada, la nostra activitat intelectual, i ens ajuda a potenciar la memòria. I molt especialment, la lectura d'obres poètiques, que ens fan vibrar amb sentiments ocults i ens impulsen a interpretar el sentit profund que tenen els mots. La poesia ens obre la porta a la imaginació dels poetes, ens connecta amb les seves il·lusions i les seves penes, i ens introdueix en el simbolisme de la paraula. I si a més de llegir poemes, intentem després recordar-ne algunes estrofes, llavors si que farem un magnífic i molt convenient exercici de memòria.

No ens cal pas arribar a la perfecció d'aquells antics aedes grecs, que recordaven milers i milers de versos i eren capaços de recitar llargs poemes èpics, memoritzats. Sense la pretensió de voler-nos-hi comparar, si que és molt convenient recordar, després d'una lectura poètica, alguns fragments de versos, que a més d'endinsar-nos en els sentiments del poeta, ens ajudaran a desenvolupar la nostra memòria.

Per tots aquests motius, l'Associació A.C.A. recorda joiosa, en aquest bloc, la celebració de la 30a. edició de la "Setmana del Llibre català", una brillant "manifestació cultural" de la nostra lengua, que desitgem que tingui permanent continuïtat..

Quo usque tandem

Comentant amb tristesa, amb diverses persones amigues de la nostra Associació A.C.A., els recents actes vandàlics que s'han produit a Barcelona, ens vàrem fer la mateixa pregunta que va fer Ciceró als senadors romans, dos mil anys enrere: Fins quan? Fins quan abusaran de la nostra paciència? Fins quan haurem de suportar uns indesitjables que ho malmeten tot i que només busquen la destrucció de la convivència cívica?

Absolutament totes les "Cartes dels lectors" que publica avui La Vanguardia, són unànimes en condemnar la crema de contenidors, la destrucció de comerços, l'acció coactiva d'uns piquets mal anomenats informatius, i l'actitud farisaica dels convocants d'aquesta manifestació, que ara se'n renten les mans. Està molt bé que els ciutadans protestem públicament, però és necessària alguna cosa més contundent que les cartes al director. És necessari que els nostres responsables polítics, tant dels partits de dretes com els d'esquerres, s'hi impliquin de veritat.

Mentre a la ciutat continui la permisió d'immobles ocupats per "okupes" d'esperit anàrquic, mentre hi hagi individus que salten barreres i utilitzen els transports públics sense pagar, mentre no s'obligui a retornar al seu país a joves indesitjables sense ofici ni benefici, mentre els inculpats de robatori entrin al jutjat per una porta i en surtin immediatament per una altra, no es podrá solucionar el problema, per molta ajuda social que s'hi pugui aplicar.

Per començar, hem d'exigir als nostres responsables polítics que aquestes accions anàrquiques no tornin a passar, hem de demanar que els legisladors promulguin lleis que castiguin degudament aquests fets, i sobretot, cal aconseguir que els convocants de les manifestacions estiguin personalment obligats a mantenir l'ordre, i siguin econòmicament responsables de tots els possibles actes vandàlics que es puguin produir. Segur que si fos així, s'hi mirarien molt més.

Estem en l'Any Europeu de la Solidaritat Intergeneracional, i les persones grans de la nostra Associació, que sempre hem estat solidaris amb els més joves, ara encara ho volem ser més amb tots aquells que estudien i treballen, amb tots els que s'esforcen per construir una societat millor, malgrat les evidents dificultats del moment actual. Però no ho podem ser mai amb els que destrueixen el fonament de la nostra convivència.

Manifestem tota la solidaritat de la nostra Associació A.C.A., i també la nostra admiració, per una jove lectora, la Remei P., que acaba la seva Carta al director, amb la sàvia frase de que "el futur està en joc, i nosaltres estem jugant amb foc".

Una gran pianista

Dins el programa de Concerts, que la nostra Associació ofereix mensualment a la sala d'audicions del Casal del Metge, de Barcelona, per a tots els seus socis i sòcies, ahir va tenir lloc l'actuació d'una extraordinària pianista japonesa, Natsuki Nishimoto, la qual, a la primera part del concert, va interpretar de forma magistral l'obra "Carnaval" (opus 9) de Robert Schumann. Com molt encertadament va dir el presentador de l'acte, el Sr. Ernest Escasany, "abans que arribin els rigors de la Quaresma fruïm de les transgressions que ordena el rei Carnestoltes", afegint-hi que "ara algú pot pensar que d'uns anys cap aquí vivim en una Quaresma permanent. Cal esperar que no esdevingui Calvari sinó Pasqua".

A la segona part, la pianista Natsuki Nishimoto va interpretar obres escollides de Frederic Mompou i d'Enric Granados. Com també havia destacat el Sr. Escasany en la seva presentació inicial, "és sempre d'agrair l'interés que els músics japonesos tenen per la nostra música, de la que saben copsar, amb una exquisida sensibilitat, la seva ànima i poden extreure'n la rica gamma de matisos amb que es manifesta la diversitat de cultures del nostre país".

L'extraordinària actuació d'aquesta gran pianista japonesa va ser llargament aplaudida i el concert es va acabar oferint, com a peça de cortesia final, una alegre interpretació del sonor i trepidant Preludi de Gershwin, amb el que es varen repetir els aplaudiments. Va ser una gran vetllada musical de la que tothom en va sortir altament satisfet.

Programa de Ràdio Estel

Demà passat, dissabte dia 12, la coneguda emissora "Ràdio Estel", que es pot localitzar a la freqüència 106.6., emetrà, passada la mitja nit, un interessant reportatge comentant les diverses activitats que realitza la nostra Associació, els seus diferents projectes socials, els seus actes culturals, les seves conferències setmanals, els concerts de música, la coral "Cor alegre", les visites que s'organitzen a museus i centres històrics, els seus tallers de labors, de patchwork i de pintura sobre roba, en fi, tot el que es realitza a la nostra Associació amb la finalitat de promoure l'activitat de les persones grans i de crear entre elles un intens clima d'amistat i unes relacions ben cordials.

També es comentarà la imminent celebració dels nostres XXXIV Jocs Florals de la Tardor, que se celebraran diumenge vinent, dia 13 al matí, en el solemne Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona, i que seran, com cada any, un magnífic acte d'homenatge a la llengua catalana i als nombrosos poetes i poetesses majors de 65 anys, que hi participen, i que veuran premiades les seves poesies amb els tradicionals guardons de la Flor Natural, l'Englantina i la Viola.

Aquesta emissió de "Ràdio Estel" està inclosa dins el seu programa setmanal dedicat a la gent gran. Invitem a tots els nostres socis i sòcies a sintonitzar l'emissora "Ràdio Estel" (106.6), el dissabte vinent a mitja nit, i també a fer-ho després de forma habitual per escoltar la seva sempre interessant programació.

Jocs Florals de la Tardor

Una de les activitats de la nostra Associació ha estat, tradicionalment, el foment de la poesia, com expressió de fonda espiritualitat i manifestació d'uns sentiments molt elevats. I és amb aquesta finalitat que s'ha anat organitzant anualment, des de ja fa més de trenta anys, un important certàmen poètic, els Jocs Florals de la Tardor, obert a totes les persones majors de 65 anys, i al que totes elles estan invitades a participar-hi.

És molt satisfactori afirmar que, any rere any, aquests Jocs Florals de la gent gran, han mantingut sempre un gran nivell de participació i d'inspiració poètica. La qualificació dels poemes la realitza un jurat independent, format per persones de reconeguda vàlua en el món literari, fet que li dóna un reconegut prestigi i és garantia de solvència i equitat.
Pels Jocs Florals d'aquest any 2011 s'han anat rebent ja, durant aquest mes de setembre, nombroses poesies, que opten als seus tres principals guardons: el de la Flor Natural, atorgat al millor poema que canti l'amor, el de l'Englantina, pel millor poema enaltidor de la pàtria, i el de la Viola, pel millor poema que enalteixi els valors espirituals i humans.

L'admissió de poesies continua oberta fins el dia 14 del vinent mes d'octubre. Invitem a participar-hi a totes les persones majors de 65 anys, tant si són sòcies de la nostra Associació com si no ho són. Només cal tenir aficions literàries, inspiració poètica, i la voluntat de donar a conèixer els seus poemes.

Totes les persones participants podran presenciar, si ho desitgen, la proclamació de les poesies guanyadores d'aquesta XXXIV edició dels Jocs Florals de la Tardor, en un solemne acte que se celebrarà el dia 13 de novembre vinent, dins l'històric i acollidor marc del Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona, un acte que serà, a la vegada, un emotiu homenatge a la nostra llengua catalana i una clara demostració de l'activitat i el dinamisme de les persones grans.

Escoltant Bach

Encara sembla que ressonin els forts aplaudiments que els socis i sòcies de la nostra Associació varen dedicar ahir al jove pianista Andreu Gallén, per premiar la seva esplèndida interpretació d'una de les composicions més importants i complexes de Johann Sebastian Bach: les "Variacions Goldberg", aquesta obra que li havia estat encarregada pel comte Keyserling, per tal que el clavicordista de la seva cort, Johann Goldberg, li pogués anar tocant durant les seves nits d'insomni.

La música de Bach transcendeix el temps i l'espai, i ben segur que el sentiment d'elevació espiritual que devia comunicar als oients del segle XVIII, va ser la mateixa íntima emoció musical que varen experimentar ahir les persones assistents a aquest concert, celebrat a la sala d'audicions del Casal del Metge, de Barcelona.

Andreu Gallén és un magnífic pianista de 24 anys, que ahir va fer una magistral demostració de la seva tècnica i del seu elevat esperit artístic. Al ritme prodigiós de les seves mans, les notes musicals saltaven harmoniosament del piano de cua i anaven omplint la sala del Casal del Metge d'ensomnis màgics, una sala que acollia en religiós silenci aquell devessall de música.

Aquest bonic Concert d'ahir, va ser el n. 227 de tots els que la nostra Associació A.C.A. ha anat organitzant al llarg dels anys, sempre amb el propòsit d'oferir als seus socis i sòcies una hora de música agradable, amb peces escollides i a càrrec de molt bons intèrprets.

Amb veu i vot

Fa pocs dies que hem pogut veure el renaixement d'un edifici centenari que semblava que feia camí cap a l'enrunament i l'oblit: l'antiga plaça de braus de Les Arenes. Testimoni de l'Exposició Internacional de l'any 1929, va sofrir després la guerra civil i una lenta decadència que la va portar al que semblava un punt d'abandonament sense retorn. Però ha retornat! I ho ha fet d'una forma impressionant, convertida en un animat centre de promoció del comerç, de l'oci i de la gastronomia, tres importants motors de la nostra societat actual.

La nostra Associació A.C.A. no té una història tan llarga com Les Arenes, però el seu esperit de permanència i de superació és el mateix. En els seus gairebé quaranta anys de vida, també ha tingut moments difícils, però amb l'ajuda de tots els seus socis i sòcies sempre n'ha sortit reforçada, i amb més ganes encara de continuar fomentant l'amistat, la germanor i la solidaritat.

Des del temps llunyà de la seva fundació, la nostra Associació ha tingut sempre la mateixa finalitat: la promoció i ajuda a les persones grans, el reconeixement de la gran tasca que han fet durant la seva vida i el desig de fer evident la important funció social que continuen realitzant en la nostra societat.

I per tal d'aconseguir millor aquests objectius, ens cal anar-nos renovant contínuament, buscant en tot moment la major efectivitat, el més adient programa de treball i l'equip directiu més dinàmic.

Aquest mes de maig, tots els socis i sòcies tindrem ocasió de col·laborar en una renovació que és molt important. Serà el vinent dia 24, quan reunits en Assemblea General, podrem expressar la nostra opinió, votant en favor o en contra d'una nova Junta Directiva que està decidida a treballar de ferm i que se'ns presenta, com l'edifici de Les Arenes, amb el seu millor aspecte renovat. Hem de fer valor la nostra veu i el nostre vot, assistint tots a l'Assemblea convocada.

Crítica o lloança?

El mes de març és mereixedor de crítica o de lloança? La veritat és que no gaudeix de gaire bona fama, més aviat es podria dir que té mala premsa, degut al seu caràcter una mica voluble, com assegura una dita popular: "El març té trenta-un dies i tres-centes fesomies". I no totes són sempre agradables. A la més fosca d'aquestes "fesomies", la més ventosa i freda, se li atribueix, a més, un defecte molt antipàtic, el de "març marçot, mata la vella i la jove si pot". Una prespectiva que li allunya totes les simpaties.

Però els socis i sòcies d'A.C.A. no ens hem de sentir gens identificats amb aquests maliciosos adagis populars, perquè la realitat és que el mes de març d'enguany, no és portador de cap inconvenient ni cap molèstia, sinó de grans oportunitats.

La primera gran oportunitat que ens ha ofert, ha estat la de poder participar activament en tots els actes i deliberacions de la III Convenció de les persones grans, que acaba de celebrar-se, i durant la qual la nostra ciutat ha tingut el goig de rebre, de mans de l'O.M.S., l'honrós i merescut títol de "Barcelona ciutat amiga de la gent gran".

I aquest mes de març també ens dóna l'oportunitat d'incrementar les nostres relacions socials, participant en les diverses activitats organitzades per la nostra Associació, com les visites al modernisme de Caixa Fòrum, els col·loquis sobre la vida i poemes d'en Joan Maragall, els assaigs setmanals de cants a la Coral, les conferències dels dimecres a la tarda, el concert musical al Casal del Metge, i les diverses xerrades sobre temes tan variats com Florència i la Toscana, la telefonia mòbil o la manera de viure amb il·lusió, que és una informació molt útil i interessant per tots.

És amb aquesta visió optimista que ens cal contemplar l'aspecte agradable del mes de març, un mes que és el pregoner dels ametllers florits i de l'arribada dels rossinyols, dels cucuts i de les orenetes, tal com afirmen uns altres adagis molt més amables: "Quan el març trona, l'ametlla és bona", "El març vingut fa cantar el cucut" i "Per sant Josep, cada oreneta al seu indret".

No podem oblidar tampoc que el mes de març d'aquest any, a més de portar-nos l'habitual alegria del dia de sant Josep, ha tingut la gentilesa d'obsequiar-nos amb una altra festa ben inesperada: la del dia d'avui, 7 de març, quan l'Església commemora el martiri de santa Perpètua, una jove mare de 22 anys, decapitada Cartago l'any 205.

Encara que aquest fet insòlit d'haver estat declarat el dia d'avui festiu per tothom, sigui degut només a un atzar legislatiu, ben segur que la benaurada santa Perpètua també s'en alegra tant com nosaltres, i ens ajudarà a viure aquest mes de març amb força salut i bona amistat. És un mes, per tant, que mereix tota la nostra lloança.