Visita a Sicília

Una visita a l'illa de Sicília, tan pròxima i a la vegada tan llunyana, és com submergir-se en un insondable pou d'història i de llegendes, des de la infortunada Persèfone que va ser raptada aquí per Plutó, el déu de l'inframón, fins al nostre malaguanyat infant Martí, rei de Sicília i frustrat rei de Catalunya, última anella de la gloriosa cadena de monarques catalans, mort ara fa sis-cents anys (l'agost del 1409) i que, en paraules de l'historiador Zurita, "era el més estimat de tots els prínceps del món".

Encara ressonen per les valls de l'illa els càntics triomfals de Píndar, la cruenta derrota dels atenencs i l'exili d'Alcibíades, les batalles amb els cartaginesos i amb els romans, les destruccions de temples i de poblacions senceres, el vassallatge dels àrabs, les policromades esglésies dels normands, les sorolloses galeres dels almogàvers congregats en aquesta illa per anar en ajuda del Basileu, acabant després conquerint Grècia, i més tard, l'opulència reinaxentista dels virreis que la governaren durant segles.

La història, digué Ciceró, és la mestra de la vida, i tota l'illa de Sicília és un gran llibre d'història obert als segles. Contemplar-lo, no sols és aprendre a viure, sinó que també és esperonar-nos per a millorar la nostra història personal i col·lectiva, amb esforç i treball, com ja ens recomanava el poeta Jacint Verdaguer en la seva Oda a Barcelona: "Treballa, pensa lluita / més creu, espera i ora / qui enfonsa o alça els pobles / és Déu que els ha creat".

La visita a Sicília és una mirada, plena de recança, a un temps llunyà ja passat, que no ha de tornar, però és també, a la vegada, un il·lustratiu exemple pel nostre temps actual, una clara demostració de que només arriben a perdurar aquelles coses que es fan amb il·lusió i entusiasme, aquelles obres que es realitzen amb treball i afany, les construccions que s'aixequen amb constància i esforç. Ens cal imitar-ho.