Celebracions estiuenques

Aquest estiu he tingut ocasió de participar en diverses celebracions d'aniversaris, tant de persones joves com de no tan joves, i fins i tot de persones tirant a grans, unes joioses celebracions que sempre han estat ben acompanyades del seu inseparable pastís. I encara que totes les celebracions poden semblar iguals, la realitat és que algunes d'elles són molt més iguals que les altres, com ja va dir en George Orwell.

Mentre que en unes ressalta l'eufòria dels joves, en altres hi trobem l'alegria mesurada dels que celebren cinquantenaris, i més enllà, ja cap a l'extrem llunyà de l'edat, la sorpresa, gairebé inesperada, dels que ho celebren, bo i acumulant un gran feix de dècades.

És cert que tots els aniversaris són força iguals, però cal reconèixer que, dintre les mateixes alegres celebracions, unes tenen molt més color de joiosa festivitats que les altres. Potser es podria fer un estudi sobre quins són els aniversaris de millor qualitat intrínseca, si els que tot just comencen a sortir del niu o bé aquells que ja porten una llarga volada d'anys, com acostumen a ser els que celebrem tots els socis i sòcies de la nostra Associació A.C.A.

Si la qualitat de la celebració vingués mesurada per la quantitat d'espelmes del pastís, ben cert que els aniversaris de la gent gran guanyarien per aplastant majoria. Ara bé, si la valoració es fes atenent a l'eufòria ambiental, i a l'afany i rapidesa amb que les porcions de pastís desapareixen dels plats, llavors és segur que serien les celebracions del jovent les que passarien decididament al davant.

Personalment, enguany he tingut la sort de ser protagonista d'un d'aquests aniversaris estiuencs, amb un pastís que, en el meu cas i com és lògic, estava ben provist d'abundants i generoses espelmes. Permeteu-me oferir-vos un sonet, com a perdurable record poètic d'aquella festa:

En assolir el cim dels vuitanta anys

voldria fer un balanç ben optimista,

més l'inventari, a primer cop de vista,

presenta moltes pèrdues i pocs guanys.

No és pas qüestió de fer mals averanys,

que tota contingència està prevista

i llarga corda, dins la meva llista,

hi queda encara per molts anys i panys.

El vuitanta és un nombre clar i rodó.

Algú podria creure que és millor

trenta o quaranta: no ho pensessiu pas.

Ara, vagi a cavall o vagi a peu,

em reserven un lloc a tot arreu

que dels avis tothom en fa molt cas.

I per molts anys! Miquel M.Ll.