33 anys de Jocs Florals

Va ser l'any 1978, en un temps d'importants canvis polítics i reivindicacions cíviques, quan la nostra Associació va tenir la gran iniciativa d'instaurar, amb el nom de "Jocs Florals de la Tardor", un innovador certàmen poètic en llengua catalana, pensat i dirigit exclussivament a les persones grans, a fi que poguessin expressar poèticament els seus ideals i sentiments, i manifestar tota la seva inspiració literària.

Aquells primers Jocs Florals del 1978 varen tenir un gran èxit de participació, i varen propiciar també l'aparició d'un gran nombre d'excel·lents composicions poètiques. I aquell gran èxit participatiu ha continuat fins el dia d'avui. És una gran satisfacció manifestar que, del 1978 ençà, aquest important concurs literari s'ha continuat celebrant cada any, sense interrupció, de forma brillant i multitudinària, havent gaudit sempre d'una nombrosa i entusiasta col·laboració.

És molt elevat el nombre de poetes de mitjana edat que, fins el dia d'avui, han participat en aquests Jocs Florals i que han estat consagrats i reconeguts públicament, com també han estat moltíssimes les inspirades poesies que, durant tots aquests anys, s'han presentat al certamen, i molt nombrosos els guardons poètics que la nostra Associació ha tingut el goig d'atorgar als poemes premiats.

Diumenge passat es va celebrar, en el solemne marc del Saló de Cròniques de l'Ajuntament de la nostra ciutat, la XXXIII edició d'aquests "Jocs Florals de la Tardor", una celebració que ha marcat la senyalada efemèride dels 33 anys de vida d'un important certamen literari, que va ser organitzat, ja des del seu l'inici, per la nostra Associació, amb una doble finalitat: en primer lloc, la de retre homenatge a la nostra llengua catalana, i en segon lloc, la d'expressar un merescut reconeixement a totes les persones grans que han fet possible, amb el seu esforç, el seu entusiasme i la seva constància de molts anys, el nostre actual progrés cultural i literari.

En la nostra parla col·loquial, moltes vegades diem que els poetes somien desperts. Potser si que és veritat, però tant de bo que aquest somni poètic, curull d'estètica i de bellesa, se'ns encomani també una mica a tots nosaltres, i així viurem joiosament, amb la mateixa il·lusionada esperança que reflexen els següents versos, del poema que aquest any ha obtingut la Flor Natural: Vorejant precipicis, / rius amb ponts perillosos / i matolls plens d'espines, / travessant terres àrides, / trobarem el pur bàlsam / de l'amor que perdura.