Per a la nostra Associació, que té com a única finalitat el benestar de les persones grans, és molt satisfactòria la notícia, publicada a la premsa, de que cada dia s'allarga més el promig de vida dels homes i les dones de casa nostra. La notícia potser té un contrapunt un xic inquietant pels homes, els quals, en aquesta cursa vers el centenari, van darrera de les seves companyes amb un parell d'anys de diferència, però de tota manera el resultat final sembla positiu, perquè tots anem guanyant un xic de temps a la vida.
El que passa, però, és que la notícia és incompleta. Per a ser totalment satisfactòria, hauria d'afegir que aquest allargament del promig d'anys de vida va acompanyat també d'una garantia de salut i de bona qualitat de vida durant aquest espai de temps que se'ns allarga. Ben segur que llavors tots estaríem molt més satisfets.
Aquesta distinció entre vida i qualitat de vida, no és d'ara. El poeta llatí Marcial, en un dels seus cèlebres Epigrames, ja ens va deixar escrit que "la vida no es viure, sinó tenir salut" (non vivere, sed valere vita est). D'això fa gairebé vint segles, i ell, que va viure fins a una edat força avançada pel seu temps, ho podia dir amb bon fonament de causa.
Tornem al punt inicial. És realment una bona notícia l'allargament del promig de vida? Per a la nostra Associació, i creiem que per a la nostra societat en general, sí que ho és, però ara el que ens cal a tots es continuar treballant, com ja estem fent des de la nostra Associació i com s'està fent també des de les Institucions públiques, per tal de conseguir que aquest allargament dels anys vagi acompanyat també d'un millorament en la qualitat de vida de totes les persones grans del nostre país.
2 comentaris:
Molt bona la reflexió sobre l'allargament de la vida però encara ho és mes el que aquesta vagi acompanyada d'una bona qualitat de vida en els aspectes saludables, socials i econòmics.
Notícies com que voluntariament es pot allargar la jubilació fins els 70 anys pot ser bona sempre que veritablement sigui opcional i no a causa de la necessitat de subsistir. La qüestió és que sigui una opció personal perque representa una no descriminació per motiu d'edad.
També m'agradaria que hi hagués possibilitat de treballar en projectes a temps parcials que permetés recuperar l'experiència de la gent gran sense ser descriminada economicament.
Montserrat
M'ha agradat molt el teu comentari sobre l'allargament de la vida i la seva qualitat
No m'ha sorprès gens el vers del poeta llatí Marcial "non vivere, sed valere vita est" que en aquell emps ja es preocupava de la qualitat de vida de les persones grans, encara que el títol de persona gran fes referència a una edat diferenta de la que avui tenim
També ens fa recordar que molts dels problemes que avui parlem, com aquest, fa molts anys que existeixen, i si és ben cert que la humanitat ha avançat i s'han canviat paràmetres, els problemes continuen sent el mateixos
Joan
Publica un comentari a l'entrada