Invitació al passeig nocturn

Durant els dies més forts de l’estiu, els càlids raigs de sol no inviten gaire a sortir a passejar fora de l’ombra protectora de les cases. 

Però quan el sol ja se n’ha anat a la posta, i arriben les tranquil·les i frescals hores nocturnes, llavors si que les passejades són molt més agradables, sobretot en aquelles nits serenes en les que el cel estrellat brilla amb tot el seu magnífic esplendor.

Pels antics romans, el temps fort de l’estiu coincidia amb l’aparició, a l’horitzó nocturn, de l’estrella més brillant del cel, l’estrella Sirius, que arriba a mitjans de juliol, acompanyada amb totes les estrelles de la seva constel·lació del Gos o Ca (en llatí, Canis). No és estrany, doncs, que quan pel juliol els arribava aquest temps més càlid i feixuc, els romans diguessin que ja tenien al damunt la canícula.

I per aplacar el rigor càlid de l’estrella Sirius, acostumaven a fer el sacrifici d’algun gos, que, pobret, era el que tenia la missió de protegir, a les persones i als animals, del maligne temps canicular, al que consideraven la causa de moltes malalties.

Avui dia, aquest temps de més calor també ens continua arribant puntualment a mitjans de juliol, però no així l’estrella Sirius, la qual, a causa de l’anomenada “precessió dels equinoccis”, no es decideix a aparèixer a l’horitzó nocturn fins un mes més tard, cap a finals d’agost.

Aquesta precessió dels equinoccis és la que fa que tota la carta astral dels horòscops estigui actualment ben desfasada, i que una persona nascuda a primers d’abril, ja no ho faci, astronòmicament parlant, dins el signe d’Àries, sinó dins el signe anterior, el de Piscis. Per ser correctes, caldria rectificar les dates dels signes zodiacals, perquè la datació que ara tenen no es correspon, gens ni  mica, amb l’actual realitat astronòmica. És una llàstima que, malgrat aquesta diferència real, els horòscops continuïn encara amb les seves inventades recomanacions, que algunes persones consideren gairebé dogma de fe.

Sense gens de fe en els horòscops, però amb molta canícula, la nostra Associació ACA, les seves oficines i també aquest bloc, senten també tot l’efecte feixuc i càlids d’aquests dies de forta calor, i per això han decidit prendre’s unes setmanes de ben merescut descans, amb moltes ganes de poder fer realitat alguns d’aquests frescals passeigs nocturns, a la llum de la lluna, tan sincerament recomanats.

Final de curs

Durant aquest mes de juliol, ha tingut lloc, a la Residència "Casal de Pau", de la població d'Arbúcies, sota mateix del fresquíssim Montseny, la tradicional trobada d'amistat, de repòs i de convivència social, que organitza cada any la nostra Associació A.C.A., uns dies de relax i de vacances durant els quals, les persones grans que hi varen assistir, varen disposar de temps agradable per descansar i per canviar opinions, per conversar i per passejar, tot gaudint de la natura.

Aquesta acollidora Residència "Casal de Pau", situada en un indret ombrívol i frescal, amb zones de bosc i jardí, invita generosament a les passejades, a la lectura i al descans físic i mental. També disposa d'una espaiosa piscina on poder-s'hi refrescar a les hores més càlides del migdia. 

Durant aquests dies de repòs, les persones grans assistents varen estar acompanyades per dues amables monitores voluntàries, la Dolors Sensat i la Conxita Rull, que a més de preparar activitats manuals, de dirigir algunes sessions de gimnàstica, d'organitzar jocs i altres actes d'esbarjo, i de crear un cordial ambient d'amistat, també varen tenir cura de que tot funcionés perfectament, d'atendre les possibles necessitats d'algú i fins i tot, de que tothom es prengués les pastilles prescrites pel metge. Es pot afirmar amb certesa que s'ho varen passar la mar de bé, com testimonien les fotografies que acompanyen aquest reportatge.

És una gran satisfacció comprovar que la tasca social que realitza cada any la nostra Associació A.C.A., organitzant aquestes convivències d'estiu, té un resultat molt positiu, i que totes les persones que varen passar aquests tranquils dies de repòs i de relax a la Residència "Casal de Pau" d'Arbúcies, amb temps per conversar, passejar i canviar opinions, n'han guardat un agradable record.

Aquesta ha estat la darrera activitat programada per la nostra Associació A.C.A. durant aquest curs 2011-2012, abans d'iniciar ja, el vinent mes d'agost, el seu anual període de vacances. També aquest bloc de notícies comença avui uns dies de silencioses vacances, per reprendre la seva activitat a primers de setembre, quan començarà el nou curs 2012-2013, tot desitjant cordialment un molt bon estiu a tothom.  

Dia d'Europa

A vegades no ens queda prou clar si ha estat beneficiosa o no, la influència de l'Europa unida en la nostra vida de cada dia. Per això és interessant que, a la nostra Associació A.C.A., fem una revisió positiva d'algunes de les mesures legislatives que varen ser adoptades, durant l'any passat 2010, per la Unió Europea, per a facilitar-nos la vida.

A). Per fer front a les turbulències monetàries, es va crear un fons comunitari de 500 mil milions d'euros, que ha garantit l'estabilitat i la credibilitat de la nostra moneda, i també es varen dictar noves normes bancàries destinades a millorar la transparència dels mercats financers.

B). Es va aconseguir que tretze grans fabricants de telèfons mòbils presentessin un carregador compatible amb totes les marques, un únic carregador que es podrá fer servir pels terminals de tots els telèfons, amb una important reducció de les deixalles elèctriques.

C). Per donar solució a aquest problema de les deixalles elèctriques, es va reforçar la legislació que limita la utilització de substàncies nocives i se'n va prohibir algunes de les més perilloses, com el plom i el mercuri, obligant als fabricants a utilitzar materials més reciclables.

D). La contínua obsolència dels productes és un altre problema, ja que actualment es calcula que només una tercera part dels televisors i ordenadors vells són degudament reciclats. Amb les noves normes establertes, s'intenta que les altres dues parts restants també ho siguin.

E). Es varen ampliar els drets de les persones que viatgen en tren o en vaixell, equiparant-les als viatgers dels avions. Ara es té dret a informació i es pot legalment reclamar en cas de retard en el viatge. Les noves normes inclouen el dret a una indemnització per aquest retard o per anul·lació, incloent-hi també les despeses d'hotel.

F). Es va legislar que els ciutadans europeus poguéssim tenir dret, en cas de litigi, a un servei de traducció gratuït, en qualsevol país de la Unió. Això no significa que poguem ignorar el dret local, sinó que, en cas de presentar-se algun problema legal, tenim dret a entrendre de que se'ns acusa.

G). Es varen adoptar normes molt estrictes per protegir els boscos, que juguen un paper determinant en l'estabilitat climàtica del món. La major part de la fusta prové dels països tropicals i amb la nova legislació, els fabricants de mobles estan obligats a certificar que la fusta que utilitzen no és producte de cap tala ilegal.

També varen ser aprovades altres importants normes legals referents a la infància, a l'ajuda en cas de catàstrofes naturals, a l'impuls a la petita empresa i a la creació de llocs de treball, sempre amb la finalitat de millorar el benestar d'una Europa unida, de la qual nosaltres formem part.

És cert que, a vegades, els socis i sòcies d'A.C.A. ens preguntem si l'europeisme ens ha fet realment la vida i l'entorn més agradables, o si potser no n'estem ben satisfets del tot, amb un últim interrogant que, com a catalans, ens inquieta força: La Unió Europea és realment una unió dels pobles d'Europa, incloent-hi també el poble català, o si potser només és, com a vegades sembla, una uniò dels Estats europeus? En aquest últim cas nosaltres, malauradament, en quedaríem al marge. Esperem que no sigui així!

Avui, dia 9 de maig, "Dia d'Europa", ens cal ser optimistes i celebrar-lo joiosament, amb l'esperança que la Unió Europea reconegui finalment la nostra llengua i ens ajudi a reforçar la nostra personalitat. També és el moment adient perquè tots els socis i sòcies d'A.C.A. fem pinya amb els altres pobles europeus i confirmem el nostre esperit europeista.

Segon aniversari

Avui fa exactament dos anys que amb l'impuls i l'assistència tècnica d'una bona amiga de la nostra Associació A.C.A., l'amable Montserrat Borràs, es va iniciar aquest bloc d'Acanoticies, on hi han anat apareixent nombroses informacions i comentaris referents a les diverses activitats que l'Associació ha realitzat durant aquests dos darrers anys.

És interessant fer saber que la mateixa persona amiga que ens va assessorar, és també una gran experta en tots els temes que fan referència als jardins, els quals ha estudiat detalladament i coneix en profunditat, com ho testimonia el seu suggestiu bloc http://www.hablemosdejardines.blogspot,com/, que és una inesgotable font d'informació i un punt de consulta indispensable sobre tota mena de jardins, la seva cultura i la seva història.

Com que va ser gràcies al seu encoratjament que aquest bloc de notícies d'A.C.A. és una realitat, avui en honor seu i en commemoració d'aquest segon aniversari, el més adient és parlar-hi de jardins i comentar la visita realitzada aquest estiu a un de molt sorprenent i elegant, a la regió francesa del Perigord: el jardí particular de "Le manoir d'Eyrignac".

Dins una extensa finca de dues-centes hectàries, propietat de la mateixa família des de fa més de vint generacions, s'hi troba aquesta bonica residència senyorial de "Le manoir d'Eyrignac", amb capella pròpia i rodejada d'un extens jardí amb més de quatre hectàries de ben cuidada gespa, amples avingudes plenes de verdor, remorejants brolladors i estanys d'aigües transparents, escultures vegetals, glorietes florides, pèrgoles verdejants i grans plantacions de roses blanques, que combinen l'equilibri clàssic dels jardins francesos amb la fantasia de la renaixença italiana.

La seva diversitat de formes sembla no tenir límit, en harmonia amb les línies arquitectòniques de l'elegant casa-residència d'Eyrignac que els presideix i on, encara avui dia, hi continuen vivint els seus propietaris, els quals permeten la visita pública als jardins, previ pagament d'un import que està destinat a col·laborar en l'elevat cost del manteniment. I ben cert que val la pena col·laborar-hi. Les quatre fotografies que s'adjunten donen testimoni de com el goig de fer una passejada per aquest bonic i ben cuidat jardí compensa sobradament el cost de l'entrada.

És tot recordant aquesta visita que avui, en bufar simbòlicament l'espelma del segon aniversari del nostre bloc informatiu d'Acanoticies, expressem un fervent desig: que l'amor als jardins i a la natura augmenti cada dia més a casa nostra i es faci extensiu a tots els socis i sòcies de la nostra Associació.

Temps de descans

Durant el mes d'agost, la nostra Associació suspen les seves activitats externes, però el seu ideal d'amistat i d'acolliment continua ben ferm i actiu en tots els seus socis i sòcies, siguin on siguin i vagin on vagin. Això es manifesta clarament en les trobades familiars, més freqüents en aquesta època de vacances, en les escapades a la platja o en les excursions a la muntanya, en les que l'esperit de germanor de la nostra Associació es fa sempre ben present.

Com experiència personal, puc afirmar que he sentit sempre la sensació d'estar agradablement acompanyat pels amics i amigues d'A.C.A. durant vàries excursions realitzades aquest estiu per les muntanyes araneses, on tot ens parla de donació sense límits, d'una donació generosa que es manifesta de mil maneres:

Amb les extenses prades verdoses, que ofereixen a tothom la bellesa indescriptible dels seus milers de menudes i brillants flors multicolors.

Amb els sorollosos rierols que baixen alegrement de les cimes nevades i omplen l'espai amb l'agradable frescor de les seves aigües.

Amb la silenciosa quietud dels estanys, transparents i cristallins, on s'hi reflexa tota la immensitat del cel blau.

Amb els tupits boscos d'avets que ombregen les vessants de les muntanyes i donen acolliment a tot aquell que s'hi endinza en busca d'una tranquila serenor d'esperit.

I també amb els cims alterosos que ens parlen d'eternitat i ens infonen un profund sentiment de fortalesa i de resistència davant les adversitat que se'ns puguin presentar.

El cert és que les paraules mai podran arribar a descriure tot l'encant i la joia que la natura ofereix, d'una forma graciosa i generosa, a totes les persones que se li apropen, en una donació que recorda moltíssim l'ideal d'amistat que guia la nostra Associació, la qual vol que tothom se senti sempre ben acompanyat i estimat.

Les fotografies que s'adjunten potser ajudaran una mica a comprendre millor aquesta donació gratuita de bellesa amb que ens ha obsequiat la natura durant aquests dies d'agost, un obsequi meravellós del qual, tota la família d'aquest cronista, al complert, en va donar gràcies durant la seva visita al Santuari de la Mare de Déu de Montgarri.

Miquel Mª. Ll.

Imatge de llum i color

Les diverses activitats de la nostra Associació estan sempre encaminades a una sola finalitat: la de fomentar l'optimisme, la de crear un ambient plaent i alegre, la d'aconseguir que la vida sigui atractiva i plena per a tothom, ben convençuts que un ànim equilibrat i joiós estimula una bona salut física, fomenta l'amistat i promou la concòrdia.

És cert que el moment econòmic actual, amb un inquietant atur i una perspectiva social poc agradable, no ens invita gaire a estar alegres. Però és precisament ara, en aquests moments delicats, quan hem de recòrrer més a l'optimisme i quan, amb més intensitat que mai, ens cal aprofitar els moments bons de cada dia, com poden ser una càlida estreta de mans, una salutació afectuosa o un raig de sol.

Tots caminem per la vida buscant la felicitat, i a vegades potser no ens adonem prou que, si la busquem bé, aquesta felicitat també es troba al costat mateix del camí que estem fent, en els bons amics que ens acompanyen, en les coses boniques que ens rodegen, tal vegada en l'agradable esclat de llum i color d'un simple taronger.
I això és el que volem oferir avui a tots els nostres soci i sòcies: la possibilitat de poder contemplar l'alegre imatge d'un taronger ben gentil. Ens referim a l'airós taronger que, desafiant el vent i el fred, creix amb il·lusió i optimisme, dins el petit pati del nostre local social.

No hi ha pas intenció de competir amb l'elegant Pati dels Tarongers, de l'edifici de la Generalitat. El nostre és un pati força més modest, d'un sol taronger, però ben curull de taronges vermelles i cridaneres, i també molt bonic i rialler, una imatge optimista de llum i de color que infon il·lusió i dóna confiança. Val la pena venir-lo a veure perquè, ple de generositat, transmet graciosament la seva alegria a tots els visitants.

Sobre la televisió

Tots sabem prou bé que la televisió és el mitjà de comunicació de masses amb més influència sobre les persones i, segons les estadístiques, el fet de passar les horas davant la petita pantalla és l'activitat que, després del treball, ens ocupa més temps. Aquesta presència tan forta produeix una influència i un impacte molt considerables, sobretot en les persones més joves.

Molts estudis apunten a l'existència d'una correlació entre televisió i violència. Segons un estudi de la UNESCO, el 98% dels programes televisius no són gens apropiats per als infants, els quals reben una quantitat d'emocions molt per damunt del que poden arribar a digerir. S'ha calculat que un nen o una nena, en la seva dècada bàsica de formació, veu per televisió uns vint mil actes de violència injustificada.

A la nostra Associació desitgem crear consciència d'aquest fet i volem treballar perquè això no passi, perquè els continguts dels programes siguin adequats a les franges horàries dels joves, perquè es garanteixi la funció de servei públic i també per evitar que es busqui la rentabilitat a qualsevol preu.

Demanem a tots els nostres socis i sòcies que, en l'àmbit familiar, siguin exigents en el control del consum televisiu per part dels infants, i si és possible, que el comparteixin i en comentin els continguts. És molt important que ensenyem als nostres néts a veure la televisió perquè, a la llarga, això els farà més crítics, capaços d'analitzar els missatges que reben i molt més selectius a l'hora d'escollir els programes.

Preservem el medi ambient

Segons informes publicats recentment, més de la meitat de la població catalana ignora què són els purins, i això vol dir que viu al marge del greu problema de contaminació que tenim a casa nostra. Hi ha un gran desconeixement del món rural, i és una llàstima, perquè les coses que no es coneixen ni es poden estimar ni poder buscar-se solucions als seus problemes.
I avui dia, un dels principals problemes que tenim tots, és l'augment desmesurat del nombre de granges dedicades a l'engreix de centenars de porcs, els quals, un cop crescuts, s'envien a l'estranger, però abans de marxar, ja han deixat aquí tots els seus abundants líquids pudents i contaminants: els purins.
Països més llestos que el nostre fan criar a fora els seus porcs. Ens els porten aquí. D'aquesta manera ens deixen a nosaltres la contaminació i s'estalvien de complir les severes normes ecològiques que, a casa seva, imposen els seus governs.
Ja fa tres anys que La Vanguardia va informar que una tercera part dels municipis catalans estaven contaminats pels nitrats que produeixen els purins (article publicat el 12 gener 2005), i al dia d'avui, al cap de tant de temps, encara no s'ha trobat solució a aquest preocupant problema. Més aviat s'ha agreujat.
Els purins ocasionen la contaminació dels aqüífers i de les aigües superficials, i afecten de forma molt important la qualitat de vida dels habitants de les comarques on hi ha aquest excés de granges. Si no hi posem remei ben aviat, les frescals i pures fonts de la muntanya també en quedaran afectades, i aquells bucòlics versos d'en Joan Maragall "bevent al raig de la font /...../ he vista l'aigua virginal / venir del fosc naixemenet / a regalar-me la boca", seran només un melangiós record.
Seria de desitjar que els països que volen menjar porc, s'els criessin ells. Nosaltres estem obligats a preservar el nostre medi ambient i cal que tots plegats, especialment les persones que tenen decisió de govern, prenguem consciència d'aquest important problema dels purins, per buscar-hi una solució. Tots plegats ens hi hem de comprometre, per amor al nostre país i per respecte a les generacions futures.