Invitació al passeig nocturn

Durant els dies més forts de l’estiu, els càlids raigs de sol no inviten gaire a sortir a passejar fora de l’ombra protectora de les cases. 

Però quan el sol ja se n’ha anat a la posta, i arriben les tranquil·les i frescals hores nocturnes, llavors si que les passejades són molt més agradables, sobretot en aquelles nits serenes en les que el cel estrellat brilla amb tot el seu magnífic esplendor.

Pels antics romans, el temps fort de l’estiu coincidia amb l’aparició, a l’horitzó nocturn, de l’estrella més brillant del cel, l’estrella Sirius, que arriba a mitjans de juliol, acompanyada amb totes les estrelles de la seva constel·lació del Gos o Ca (en llatí, Canis). No és estrany, doncs, que quan pel juliol els arribava aquest temps més càlid i feixuc, els romans diguessin que ja tenien al damunt la canícula.

I per aplacar el rigor càlid de l’estrella Sirius, acostumaven a fer el sacrifici d’algun gos, que, pobret, era el que tenia la missió de protegir, a les persones i als animals, del maligne temps canicular, al que consideraven la causa de moltes malalties.

Avui dia, aquest temps de més calor també ens continua arribant puntualment a mitjans de juliol, però no així l’estrella Sirius, la qual, a causa de l’anomenada “precessió dels equinoccis”, no es decideix a aparèixer a l’horitzó nocturn fins un mes més tard, cap a finals d’agost.

Aquesta precessió dels equinoccis és la que fa que tota la carta astral dels horòscops estigui actualment ben desfasada, i que una persona nascuda a primers d’abril, ja no ho faci, astronòmicament parlant, dins el signe d’Àries, sinó dins el signe anterior, el de Piscis. Per ser correctes, caldria rectificar les dates dels signes zodiacals, perquè la datació que ara tenen no es correspon, gens ni  mica, amb l’actual realitat astronòmica. És una llàstima que, malgrat aquesta diferència real, els horòscops continuïn encara amb les seves inventades recomanacions, que algunes persones consideren gairebé dogma de fe.

Sense gens de fe en els horòscops, però amb molta canícula, la nostra Associació ACA, les seves oficines i també aquest bloc, senten també tot l’efecte feixuc i càlids d’aquests dies de forta calor, i per això han decidit prendre’s unes setmanes de ben merescut descans, amb moltes ganes de poder fer realitat alguns d’aquests frescals passeigs nocturns, a la llum de la lluna, tan sincerament recomanats.

Temps d'estiu

Hem entrat en un temps en que a moltes persones grans, tot i estar exemptes d’obligacions laborals, se’ls intensifica la feina, per motius familiars força agradables. Els col·legis i els instituts han donat per finalitzat el seu curs escolar, i una  munió de nois i noies joves tenen una gran quantitat d’hores disponibles, un temps lliure que cal encarrilar i programar d’una manera o altra.  I és aquí on les persones grans, en la nostra qualitat d’avis i àvies, hi tenim un protagonisme força destacat.

Durant aquesta època estival, en la que tenim la possibilitat de conviure amb persones més joves, és quan també poden destacar millor les nostres petites virtuts d’estar per casa, que no són grans virtuts heroiques, sinó senzilles actituds domèstiques que ens ajuden a tots a fer la vida més fàcil i agradable.

Una d’elles podria ser la virtut de saber escoltar, que és la millor manera de manifestar la nostra estimació per la persona que ens parla. No cal dir que, a vegades, això costa una mica de practicar, perquè ens agrada molt més que ens escoltin a nosaltres. Però escoltar els altres no és només una elegant manera d’acollir-los, sinó també de demostrar-los el nostre interès per ells, pel que estan fent, pels seus estudis, i per fer-los sentir estimats.

Una altra petita bona virtut és l’amabilitat, que a pesar de la seva petitesa, té una gran influència en la nostra vida de cada dia. Si ho mirem bé, veurem que el molest pòsit de ressentiments que tots guardem amagats en algun raconet del nostre cor, va néixer sempre d’actituds esquerpes i malagradoses de persones que havíem trobat en el nostre camí. Hem d’evitar que això passi amb els que estan al costat nostre. Ens cal ser sempre amables, malgrat que algunes vegades la nostra salut no ens impulsi gaire a l’optimisme

I finalment, ens cal practicar, i força, la virtut de la jovialitat. Totes les persones, i especialment els joves, fugen de les persones malcarades i morrudes.  El somriure i la rialla brollen espontani en els joves, i nosaltres hem de saber fer com ells. Això ens rejovenirà. Algú va dir que el riure és una de les coses més serioses de la vida. El cert és que el somriure i la rialla són la música de l’ànima humana.

Ben segur que a la nostra Associació ACA, aquestes tres petites virtuts són sempre ben practicades. Però és ara, en aquest temps d’estiu, quan les hem de tenir encara més presents, ben convençuts de que el somriure i la rialla són un dels millors antídots contra el pessimisme, a la vegada que són també un delicat obsequi que podem oferir als que ens envolten, sense que ens costi cap despesa econòmica.

Invitació poètica

La nostra Associació invita novament a totes les persones majors de seixanta anys, a que expressin públicament els seus sentiments poètics, participant als Jocs Florals de la Tardor d’aquest any 2016, un certamen que enguany commemora ja la seva 39ª edició i que sempre ha estat un magnífic exponent de la esplendorosa florida literària de casa nostra. El discurs de la Mantenidora de la Festa, anirà a càrrec de la poetessa sra. Cèlia Sànchez i Mustich.

Per a moltes persones, l'expressió poètica és com una necesitat vital. No és un mera retòrica ni un entreteniment ociós, sinó la vivència d’un sentiment íntim que s'expressa amb la poesia, una mena de pregària espiritual que porta cap a la bellesa, recordant aquella sentència de Ramón Llull: "Tot quan hom pot sentir amb els cinc sentits corporals, tots és meravella".

La inspiració és el gran do de percebre espontàniament un goig estètic i comunicar-ho als altres. Encara que la inspiració sola, tot i ser molt important, seria ben poca cosa si no hi hagués, al costat, el treball del poeta cisellant la paraula. El llenguatge és un material que s’ha de treballar a fons per fer-lo com més ric millor, precís i musical, clar i natural, i també, a la vegada, suggeridor i simbòlic. Aquesta és la gran tasca del poeta.

 

Ara els Jocs Florals de la nostra Associació ja han estat programats. Els premis tradicionals que s’hi atorguen - la Flor Natural, l’Englantina i la Viola - fan honor a les poesies que més bellament descriuen l’amor, la pàtria i la fe, i el solemne acte final està previst celebrar-lo el mes de novembre, als salons nobles de l’Ajuntament de Barcelona. 

Invitem a totes les persones grans a participar-hi i a redescobrir, entre tots, el sentit poètic de la vida.

Estimar és servir

Dins del cicle de les habituals conferències culturals, que periòdicament programa la nostra Associació, hem tingut l’agradable oportunitat d’escoltar a la coneguda religiosa dominica sor Lucia Caram, una decidida activista cristiana, que des del Convent de la Mare de Déu dels Àngels i santa Clara, de Manresa, on resideix la seva comunitat, va venir a parlar-nos d’altruisme, de fraternitat i de justícia social.

Vàrem ser molts els assistents a aquesta conferència que vàrem escoltar atentament les seves emotives paraules, fonamentades en una profunda religiositat i plenes d’amor als altres. Unes paraules amarades també de confiat optimisme, perquè si no creguéssim que el món pot millorar, i ens resignéssim a la fatalitat que ens pronostiquen els pessimistes de tots els temps, no faríem res de bo. Moriríem sense haver intentat viure, sense haver donat sentit a la nostra vida. 

Va indicar-nos que hi havia una manera positiva de ser ben actius i protagonistes d’aquest canvi que tots desitgem: és la de viure cada dia apassionadament, i posar-nos mans a la feina, perquè aviat es faci realitat. Les paraules se les emporta el vent. El que sempre queda són les obres, el testimoni personal de cadascú. Gràficament ens va dir que hi havíem de deixar la pell. Ens cal treballar per un repartiment just de la riquesa, amb el convenciment de que els bens s’han  de compartir: una fe que no toca la butxaca, no ha tocat el cor.

Sor Lucía Caram està ben convençuda de que si totes les persones que aclamen el Papa, seguissin els seus consells, ja no hi hauria pobres al món. Ella, amb el seu exemple i la seva total dedicació, ha impulsat i fomentat la solidaritat contra la pobresa. 

Amb el lema de "Si no serveixes pels altres, no serveixes per res", ha creat la Fundació Rosa Oriol, que ajuda més d'un miler de famílies desfavorides. I per la seva infatigable tasca social, va ser merescudament guardonada, l'any 2014, amb el "Premi Català de l'any".

Va ser una alegria, per a la nostra Associació, que ens vingués a fer aquesta xerrada, que va comptar amb una gran assistència de socis i d'altres persones amigues, totes les quals varen tenir el goig de poder-la saludar i d'escoltar les seves paraules d'amor i de pau, d'esforç i de treball, de germanor i de generositat. 

Festivitat de sant Ponç

A la nostra Associació tenim un gran interés en conservar i mantenir sempre ben vives les nostres tradicions, entre les que hi té un lloc molt rellevant i destacat la flairosa festivitat de sant Ponç, que celebrarem demà, dia 11 de maig. El perfum de les herbes remeieres, l'espígol, la farigola, la menta, la ruda i el romaní, guaridores de tota mena de mals, barrejat amb l'aroma de la mel, regalimant en bresques, omplirà totes les Rambles i especialment el carrer de l'Hospital. 

La creença en la virtut guaridora d'aquestes flairoses herbes de sant Ponç, que foragiten tota mena de mals, ajuda a perpetuar joiosament, anys i més anys, aquesta bonica i florida tradició.

A la població de Sòller, a Mallorca, el dia de sant Ponç és conegut com "sa festa de ses valentes dones". Es commemora el fet de que, en tal dia com aquest, de l'any 1561, unes naus de pirates moros varen intentar desembarcar al port de Sòller, i no ho varen aconseguir, perquè dues germanes, Francesca i Catarina Casanoves, varen donar el crit d'alarma, es varen posar al davant de les dones del poble (els homes eren fora), i totes juntes varen sortir a la platja armades de falçs, perquè no disposaven d'altres armes, i varen repel·lir l'escomesa dels musulmans, amb tant de braó i tant de coratge, que aquests es varen veure impossibilitats de desembarcar i varen haver de fer vela mar endins, sense deixar rastre del seu fracassat desembarcament. Cada any es fa a Sòller un simulacre d'aquesta gesta, de la que sempre en surten guanyadores "les valentes dones", que fan fugir les barques dels moros mar endins.

Afortunadament, ara ja no hem de foragitar pirates i podem celebrar la festa del benaurat sant Ponç amb l'alegria i l'esperit de germanor que sempre ens ha aplegat a tots dins la nostra Associació. 

Diada de sant Jordi

La nostra Associació celebrarà la Diada de sant Jordi amb una jornada literària dedicada a aquest esforçat i noble cavaller, defensor de innocents i tendres donzelles, vencedor de terribles dragons i molt estimat Patró del nostre país. Nascut a la llunyana Capadòcia, la seva llegendària història és coneguda i admirada arreu.

Però sense haver-ho d’anar a buscar tant lluny, a casa nostra també hi tenim dos famosos cavallers, nobles comtes de temps enrere, de conductes ben oposades, i molt recordats a través de històries i llegendes: Jofre el Pilós i Arnau de Mataplana. El primer, un valerós guerrer ferit en batalla i el segon, un dissolut raptor de donzelles. Seria curiós saber quin dels dos ha fet córrer més rius de tinta.

El comte Jofre, caient ferit en terres de França, va forjar la llegenda de la bandera catalana, les quatre barres de sang sobre fons d’or, unes barres enceses d’esforç heroic i de generositat. És emotiu recordar el gest del rei Carles el calb, el qual, segons la fantasiosa descripció del poeta Bori i Fontestà, " tot passant quatre ditades, del brau Jofre en l’escut blanc, hi va deixar senyalades, les quatre barres de sang”.

I va ser segles més tard, quan el comte Arnau, amb el seu negre cavall d’esperit tenebrós, va aterrir tota la comarca, raptant donzelles i abadesses amb total impunitat, i va ser condemnat a saltar eternament pels afraus, com va descriure el poeta Maragall: “Correràs per monts i planes, muntat en cavall de flames, que no se’t cansarà mai”.

Tres cavallers ben diferents, Jordi, Jofre i Arnau, un sant, un lluitador, i un facinerós, el record dels quals, per motius diversos, ha quedat ben gravat a la nostra història, en una memòria col·lectiva que ha vençut el pas dels segles i que enguany, en la Diada de sant Jordi, la nostra Associació tindrà el molt bon encert de recordar-nos. 

Un concert excepcional.

Dins el cicle dels selectes concerts musicals que ens ofereix mensualment la nostra Associació A.C.A., hem tingut recentment l'oportunitat de gaudir d'una memorable audició d'obres selectes de Schumann, Dvorak, Brahms i Liszt, interpretades de forma magistral, i a quatre mans, per uns admirables pianistes nascuts a casa nostra i posseïdors d'una sensibilitat i una tècnica extraordinàries: els germans Pérez Molina, Ma.Lourdes i Lluís, uns inspirats concertistes que es complementen de forma genial, i que saben extreure del piano unes sonores i brillants harmonies, plenes de llum i color, que admiren i commouen l'auditori.  

Els concertistes Ma.Lourdes i Lluís Pérez Molina han realitzat una extraordinària carrera musical, amb estudis al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, a l'Acadèmia Franz Liszt, de Budapest, i a la Manhattan School of Music, de Nova York, on també varen cursar un Master i un Doctorat en Arts Musicals.

Amb aquesta sòlida formació i amb un gran esperit artístic, varen aconseguir entusiasmar a totes les persones que varen tenir el goig d'assistir a l'audició del seu extraordinari concert, les quals varen premiar la seva actuació amb llargs aplaudiments. Tothom en va sortir emotivament enriquit i amb un sincer agraïment als dos magnífics pianistes que havien  protagonitzat aquesta memorable vetllada musical. 

Invitació poètica

Aquest mes de juny, com ja és habitual cada any, la nostra Associació reitera novament la seva invitació, a totes les persones majors de seixanta anys de casa nostra, a fer públics els seus sentiments poètics, participant en els tradicionals Jocs Florals de la Tardor, que aquests dies s'han anunciat i que són una bona mostra de l'excel·lent vitalitat de la llengua catalana. Aquests Jocs Florals, que enguany arriben a la seva 38a edició, es varen iniciar l'any 1978, i d'aleshores ençà, s'han anat celebrant solemnement cada any, amb una entusiasta col·laboració de molts poetes i poetesses del nostre país, i una gran aportació de bona poesia, un magnífic exponent d'una prometedora florida literària.

Per a moltes persones, la poesia és com una necessitat vital. No és un mer joc de paraules, no és una retòrica ni un entreteniment ociós, ni tampoc un emmelament superficial i enganyós de la vida. La poesia de debó és la vivència d'un sentiment íntim, una mena de pregària espiritual que porta cap a la bellesa, recordant aquella dita de Ramon Llull: "Tot quan hom pot sentir amb els cinc sentits corporals, tot és meravella".

La inspiració és un raig de llum que fereix de cop i volta, és el do de percebre espontàniament un goig estètic i comunicar-lo als altres. Si bé la inspiració, tot i ser molt important, seria ben poca cosa si no hi hagués, al costat, el treball del poeta, un treball d'orfebre. La paraula, el llenguatge, és un  material que s'ha de treballar a fons per fer-lo com més ric millor, precís i musical, clar i natural, i també a la vegada, suggeridor i simbòlic. Aquesta és la gran tasca del poeta.

Els premis tradicionals de la Flor Natural, l'Englantina i la Viola, recompenseran les poesies més inspirades i que més bellament hagin descrit l'amor, la pàtria i la fe. I la solemne celebració final, que es farà el vinent mes de novembre, amb la lectura de les poesies premiades i el lliurament de guardons als poetes guanyadors, posarà un digne col·lofó final a aquesta 38a edició dels Jocs Florals de la Tardor.  Tots estem invitats a participar-hi.

Visites recents

Aquests darrers dies, la nostra Associació ha tingut l'enorme satisfacció de rebre l'agradable visita de diverses personalitats del nostre món social i polític, les quals, amb la seva presència, han donat més relleu i solemnitat a la recent inauguració del nostre nou local social, situat al carrer Provença, n. 542, de Barcelona. 

Relacionades per ordre cronològic, resulta molt plaent recordar l'estimada visita de la Sra. M. Assumpció Roset, Delegada de l'Alcaldia per a la gent gran, i de la Sra. M. Dolors Rusinés, Secretària General de Benestar Social i Família, les quals es varen interessar, molt cordialment, per les diverses i altruïstes activitats socials que la nostra Associació està portant a terme, especialment en tot allò que fa referència a les conferències culturals, a les classes de treballs manuals, als concerts musicals, i a les trobades d'amistat i les jornades de convivència.

Fou igualment molt agradable i satisfactòria la visita que varen tenir l'atenció de fer-nos, el Sr. Joan Josep Freixas, Responsable de Projectes Estratègics, i la Sra. Laura Agud, del Departament de Benestar Social i Família, de la Generalitat de Catalunya, els quals varen tenir també paraules d'elogi per la nostra funció social, així com pel bon resultat dels treballs de restauració que vàrem haver d'efectuar, al nostre local social, per tal d'adequar-lo, de forma adient, per a les diverses i variades activitats que realitzem a l'Associació. 

I com esplèndid colofó final, acabem de rebre, molt recentment, la visita del Sr. Vicenç Enguix, Conseller del Districte de l'Eixample, amb el qual vàrem comentar el gran nombre d'accions de voluntariat que té programades la nostra Associació, sempre amb l'única finalitat de fomentar l'ajuda i la promoció social, unes activitats que tenen un bon nivell d'equiparament, segons ens va manifestar, amb la tasca que també estan portant a terme els Casals Municipals de Barcelona, que ell coneix molt bé. Tal com ens va manifestar el Sr. Enguix, tots estem treballant per una societat més justa, equitativa i solidària.

Aquestes diverses i agradables visites rebudes, ens han estat molt profitoses, i han refermat el decidit propòsit de la nostra Associació, de no defallir mai i de continuar treballant incansablement, de forma voluntària i generosa, dintre de les nostres possiblitats, per a la desitjada promoció social i cultural de totes les persones grans de casa nostra.

   

Poesia femenina

Si bé la poesia és lliure i no accepta cap qualificatiu determinat, el cert és que en els XXXVII Jocs Florals de la Tardor organitzats per la nostra Associació A.C.A., i que acabem de celebrar en el marc del solemne Saló de Cròniques de l'Ajuntament de la nostra ciutat de Barcelona, podríem parlar molt bé de "poesia femenina", perquè els tres guardons més importants, la Flor Natural, l'Englantina i la Viola, varen ser atorgats a tres inspirades poetesses que, amb les seves delicades poesies, varen saber cantar, millor que ningú, la bellesa i el sentiment de l'amor, de la pàtria i de la fe.

Amb el títol de "El bes viatger", la poetessa Antonia Torrelles ens va emocionar a tots amb un bonic poema d'elogi a l'amor, del que és agradable recordar-ne uns versos: "Com un joc foll de tremolor, vola el petó entre tots dos". un petó "fet de somriures, d'alè sedós i pega dolça", que va merèixer el premi de la Flor Natural.

Seguidament, la poetessa M. Dolors Peitiví, en el seu poema "Vella utopia", guanyador del premi de l'Englantina, ens parlava apassionadament "d'un somni noble, ple de bonhomia, d'amor a la pàtria i a la llibertat", i proclamava ben alt que "ciència i poesia, enginy i treball, són les quatre barres del nostre estandard".

I la també poetessa Gòria Ganga, ens feia participar de la seva religiosa intimitat, amb la seva poesia "Els déus de déu", que va rebre el preuat guardó de la Viola: "A cada pas cercant el cel que miro, hi veig un roig de sol que a dins albiro, d'on brolla aquesta fe damunt les mans", una fe que "em remou un sentiment que, sense mots, té un hàlit transcendent".

Mercè Carbó, Reina de la Festa

No hi ha dubte que en aquest Jocs Florals de la Tardor, que va estar presidit per una jove i bonica Reina de la Festa, si que podem parlar ben bé d'una poesia esencialment femenina, inspiradora de tres emotius poemes que varen assolir un alt nivell de sentiment i de bellesa, varen fer vibrar d'emoció les persones assistents a l'acte, i varen ser mereixedors de tots els premis.

Medalla d'or a la música

Divendres passat li va ser imposada, de forma molt merecuda, la valuosa Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, a l'internacionalment conegut musicòleg i gran virtuós de la viola de gamba, el senyor Jordi Savall.  Per a tots els socis i sòcies de la nostra Associació, organitzadora de molts concerts musicals, i per a tots els amants de la música, aquest reconeixement oficial ha de ser un motiu d'enorme satisfacció.

El solemne acte de imposició de la Medalla d'Or va tenir lloc a l'esplèndid Saló de sant Jordi, del Palau de la Generalitat, bellament il·luminat, i va ser presidit pel senyor Artur Mas, President de la Generalitat i per la senyora Núria de Gispert, Presidenta del Parlament de Catalunya.

El senyor Artur Mas, en el seu parlament, va fer menció als nombrosos mèrits del guardonat, fundador de la Capella reial de Catalunya l'any 1987 i de l'orquestra barroca i clàssica "Le concert des nations", l'any 1989, amb la que ha realitzat la interpretació d'un extens repertori de música medieval, amb el màxim rigor històric.

Va destacar les importants i variades activitats musicals que, de forma molt rellevant, ha portat a terme el mestre Savall com a concertista, com a pedagog i com a investigador, i les moltes distincions honorífiques que ha rebut:  la Creu de sant Jordi l'any 1990, la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya l'any 2003, i nombrosos premis internacionals, a més de Doctorats Honoris causa per les Universitats de Barcelona, de Basilea, d'Èvora i de Lovaina. Finalment, va indicar que aquesta Medalla d'Or que avui li imposava, era una distinció que li feia tot el país sencer, per la seva permanent i decisiva ajuda a projectar Catalunya al món.

El senyor Jordi Savall va agrair la Medalla D'or concedida i va fer un gran elogi de la música, assegurant que va ser amb el violoncel, com va entendre perquè havia nascut, i afirmant que el mal del món només el podíem combatre amb la bellesa de l'art i de la música. Va comentar que la música és sempre un fenòmen viu, i que tal vegada es pugui parlar de partitures antigues, però mai de música antiga, perquè el gran misteri de la música és que no mor mai, i sempre reviu en la força de l'artista que la interpreta.  

Va assegurar que ell, a través del seu art i de la música, ha buscat sempre enviar un missatge de pau i d'entesa entre els pobles i les cultures, i va finalitzar el seu parlament recordant unes paraules de Gandhi, que va considerar molt apropiades al moment present,  i que per això feia seves: "És legítim desobeir les lleis injustes".

Acabats els parlaments, l'emotiu cant de l'Himne nacional de Catalunya, corejat per tots els assistents, va finalitzar aquest merescut acte d'homenatge al gran musicòleg Jordi Savall.

. 

Congrés de la Gent Gran

Acaba de celebrar-se, al Monestir de Sant Benet de Bages i amb l'assistència d'uns cinc-cents congressistes, la jornada final del 7è. Congrés Nacional de la Gent Gran de Catalunya, en el que la nostra Associació A.C.A. hi va estar amplament representada. Després d'uns emotius discursos inicials, la inauguració del Congrés va anar a càrrec del President de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Artur Mas, el qual ens va reafirmar la seva ferma voluntat d'aconseguir, entre tots, un país ben solidari i amb una bona qualitat de vida. En aquest important Congrés es varen examinar i posar a votació les propostes de dues interessants ponències, "Persona, societat i benestar" i "La Catalunya del futur", que prèviament ja havien estat tema d'estudi, amb aportacions i esmenes, durant tot aquest any 2014. 

A la primera ponència, que va presentar un aprofundit i detallat examen de les gravíssimes conseqüències de la crisi econòmica, de la pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes, de la falta d'habitatges i de l'augment de la vulnerabilitat, s'hi varen formular diverses propostes de millora, encaminades a la creació de més habitatges socials, a l'augment dels recursos públics per atendre les mancances de molta gent necessitada, a promoure una major solidaritat i a no defallir en la lluita contra els maltractaments, unes propostes que varen ser aprovades per unanimitat per tots els congressistes.

En la segona ponència, després de reflexionar extensament sobre el nostre futur col·lectiu, també es varen discutir i aprovar diverses propostes encaminades a construir, entre tots, un país que promogui el desenvolupament integral de la persona, obert i acollidor, emprenedor i lliure, que avanci en igualtat i justícia, on la gent s'hi senti satisfeta, que tingui cura de les persones més dèbils i vulnerables, i en el que els joves disposin d'oportunitats laborals i d'un projecte de vida il·lusionat.

La celebració d'aquest rellevant i profitós 7è. Congrés Nacional de la Gent Gran de Catalunya va finalitzar amb unes emotives paraules de la seva presidenta d'honor, la científica Sra. Josefina Castellví, encoratjant-nos a tots a no perdre mai de vista els objectius proposats i a seguir treballant, sense defallir, per una societat més justa i solidària. I és precisament això el que, com a conclusió final, tots els congressistes ens vàrem proposar d'aconseguir.

Nova seu social

La nostra Associació A.C.A. iniciarà, d'aquí pocs dies, una il·lusionada etapa, amb el trasllat del seu domicili a un nou local, situat en un espaiós pis del carrer Provença n. 542, de la nostra ciutat. Amb aquest canvi de domicili social, la nostra Associació podrà realitzar molt millor les seves activitats d'ajuda a la gent gran i veurà acomplert el seu desig de donar una bona atenció personal a tots els socis i sòcies, com també a totes les persones amigues que vinguin a fer-hi estada i conversa, en la certesa de que totes elles hi trobaran sempre el més cordial acolliment.

Aquesta nova seu social, més alegre i lluminosa, ofereix a la vegada unes millors condicions d'accessibilitat. Situada al primer pis d'un modern edifici d'ample vestíbul, s'hi pot accedir còmodament amb ascensor, sense les molestes escales que a vegades podien representar un cert obstacle. Si totes les millores són sempre agradables, ben segur que aquest canvi de local social ha de ser també un bon motiu de satisfacció per a tots els socis i sòcies, amics, amigues i simpatitzants de la nostra Associació, a tots els quals esperem tenir el goig de veure i saludar molt sovint en aquest nou local social  del carrer Provença n. 542. Us hi esperem!

Confirmem el nostre sincer oferiment, amb unes breus estrofes poètiques:

      Per refermar cada dia         
      els lligams de l'amistat
      recentment s'ha inaugurat  
      amb il·lusió i alegria
      un local acollidor               
      una llar de germanor
     on hi regna l'alegria           
     i on sempre hi podreu trobar
     optimisme, companyia      
     calidesa i benestar.
     Tal com deia el cantant Sisa  
     amb estrofa ben precisa
     i amb uns clars i adients mots:  
     Casa nostra és casa vostra!  
     Veniu amics, que la porta    
     està ben oberta a tots. 

Retrobament

Finalitzada l'etapa d'un tranquil descans estival en florides prades pirinenques, és una alegria retrobar-nos de nou amb tots els amics i amigues de la nostra Associació, plens de renovades energies i amb ganes de seguir animosament endavant, tots ben disposats a incrementar les nostres activitats socials, a reforçar les relacions personals i a ajudar-nos mútuament en l'agradable tasca de crear optimisme i de fomentar l'amistat. Els projectes de la nostra Associació segueixen il·lusionadament endavant: conferències setmanals, visites culturals, concerts de música, treballs manuals, sortides d'amistat, trobades en grup, ajuda mútua. Són moltes les possibilitats que se'ns presenten per poder intensificar els nostres contactes personals i per sentir-nos sempre ben acompanyats.

Desitjaríem infondre a tots els socis i sòcies d'A.C.A., una gran dosi d'optimisme i de confiança, que els permetés contemplar el nostre entorn amb ulls renovats, i així poder exclamar, com en la coneguda cançó de Louis Armstrong: What a wonderful world (Quin món tan meravellós). La lluminosa visió d'unes roges flors de digital que arrelen atrevidament entre les roques, ens pot estimular a vèncer totes les dificultats i a sentir-nos més alegres i optimistes, però la tasca no és senzilla. 

Ens cal ser realistes i acceptar que tenim al davant un repte important: el de superar l'amenaça d'unes tensions socials i polítiques que podrien enterbolir la nostra convivència. És ara quan se'ns fa més necessari la col·laboració en totes aquelles activitats que vagin dirigides a promoure l'entesa i el diàleg. No podem eludir la nostra responsabilitat.

Des de l'Associació A.C.A., amb el record serè i tranquil de les muntanyes que ens han acompanyat durant el descans estival, ens proposem treballar per a la concòrdia i el respecte mutu, ben decidits a esforçar-nos per promoure una pau i una germanor que siguin justes i equitatives, i que ens permetin construir una societat pròspera i respectuosa, pels nostres fills i néts. Tenim la plena confiança d'aconseguir-ho, amb l'ajuda de tots.

Temps de lleure

L'arribada del bon temps i els dies clars de l'estiu ens inviten a la contemplació, al passeig, a sortir de casa per admirar la bellesa que ens envolta, la claredat del cel, la serenor de les muntanyes, la verdor dels boscos, la blavor del mar. El bon temps en ajuda a sentir-nos més actius i ens esperona a seguir il·lusionadament endavant. També ens invita a una lectura descansada i tranquil·la. L'estiu és un temps propici per a les descobertes literàries. És el moment de tornar a fullejar aquell llibre que ens va emocionar temps enrere, de gaudir amb noves lectures, de submergir-nos en l'ambient de passats episodis històrics, i potser també de descobrir veritables tresors amagats d'edicions no massa conegudes.

Una d'elles podria ser "La cançó de santa Fe", un conjunt de gairebé sis-cents versos, que ens descriuen, en una llengua catalana primitiva, el martiri que va sofrir aquesta santeta de 16 anys, filla d'Agen, en temps de Dioclecià. És molt emocionant veure com van apareixent, en aquest poema religiós del segle XI, les primeres paraules d'un nou idioma que començava a independitzar-se del llatí: "...del vell temps un libre latin, tot l'escoltí tro a la fin". Presenciem la naixença d'una llengua catalana que va començar a configurar-se ja fa més de mil anys, i que continua sent la base de la nostra personalitat històrica.

També és una lectura ben original, la curiosa descripció del "Viatge al Purgatori de sant Patrici", que el vescomte Ramon de Perellós va escriure l'any 1398, recordant les penalitats i els entrebancs del seu llarg pelegrinatge de quatre mesos, a cavall, fins arribar a Irlanda, passant per París i Londres, emparat amb unes cartes de recomanació del papa Luna (Benet XIII). I ens explica, un cop arribat a Irlanda, com va ser la seva perillosa visita i estada al Purgatori, que tenia l'entrada en aquella illa. El relat d'aquesta experiència personal seva a l'inframón, és d'una ingenuïtat captivadora i ens transporta a una llunya època història de cavallers i llegendes.

Els dies calurosos d'agost ens inviten a sortir de la nostra rutina diària i a recarregar l'esperit amb la contemplació tranquil·la de la natura i amb lectures agradables. Això és el que desitgem, des d'aquest bloc, a tots els nostres socis i sòcies d'A.C.A., amb moltes ganes de retrobar-nos el vinent mes de setembre, recarregats de piles, ben descansats i amb alegre i renovada il·lusió.