Temps d'estiu

Hem entrat en un temps en que a moltes persones grans, tot i estar exemptes d’obligacions laborals, se’ls intensifica la feina, per motius familiars força agradables. Els col·legis i els instituts han donat per finalitzat el seu curs escolar, i una  munió de nois i noies joves tenen una gran quantitat d’hores disponibles, un temps lliure que cal encarrilar i programar d’una manera o altra.  I és aquí on les persones grans, en la nostra qualitat d’avis i àvies, hi tenim un protagonisme força destacat.

Durant aquesta època estival, en la que tenim la possibilitat de conviure amb persones més joves, és quan també poden destacar millor les nostres petites virtuts d’estar per casa, que no són grans virtuts heroiques, sinó senzilles actituds domèstiques que ens ajuden a tots a fer la vida més fàcil i agradable.

Una d’elles podria ser la virtut de saber escoltar, que és la millor manera de manifestar la nostra estimació per la persona que ens parla. No cal dir que, a vegades, això costa una mica de practicar, perquè ens agrada molt més que ens escoltin a nosaltres. Però escoltar els altres no és només una elegant manera d’acollir-los, sinó també de demostrar-los el nostre interès per ells, pel que estan fent, pels seus estudis, i per fer-los sentir estimats.

Una altra petita bona virtut és l’amabilitat, que a pesar de la seva petitesa, té una gran influència en la nostra vida de cada dia. Si ho mirem bé, veurem que el molest pòsit de ressentiments que tots guardem amagats en algun raconet del nostre cor, va néixer sempre d’actituds esquerpes i malagradoses de persones que havíem trobat en el nostre camí. Hem d’evitar que això passi amb els que estan al costat nostre. Ens cal ser sempre amables, malgrat que algunes vegades la nostra salut no ens impulsi gaire a l’optimisme

I finalment, ens cal practicar, i força, la virtut de la jovialitat. Totes les persones, i especialment els joves, fugen de les persones malcarades i morrudes.  El somriure i la rialla brollen espontani en els joves, i nosaltres hem de saber fer com ells. Això ens rejovenirà. Algú va dir que el riure és una de les coses més serioses de la vida. El cert és que el somriure i la rialla són la música de l’ànima humana.

Ben segur que a la nostra Associació ACA, aquestes tres petites virtuts són sempre ben practicades. Però és ara, en aquest temps d’estiu, quan les hem de tenir encara més presents, ben convençuts de que el somriure i la rialla són un dels millors antídots contra el pessimisme, a la vegada que són també un delicat obsequi que podem oferir als que ens envolten, sense que ens costi cap despesa econòmica.