Invitació al passeig nocturn

Durant els dies més forts de l’estiu, els càlids raigs de sol no inviten gaire a sortir a passejar fora de l’ombra protectora de les cases. 

Però quan el sol ja se n’ha anat a la posta, i arriben les tranquil·les i frescals hores nocturnes, llavors si que les passejades són molt més agradables, sobretot en aquelles nits serenes en les que el cel estrellat brilla amb tot el seu magnífic esplendor.

Pels antics romans, el temps fort de l’estiu coincidia amb l’aparició, a l’horitzó nocturn, de l’estrella més brillant del cel, l’estrella Sirius, que arriba a mitjans de juliol, acompanyada amb totes les estrelles de la seva constel·lació del Gos o Ca (en llatí, Canis). No és estrany, doncs, que quan pel juliol els arribava aquest temps més càlid i feixuc, els romans diguessin que ja tenien al damunt la canícula.

I per aplacar el rigor càlid de l’estrella Sirius, acostumaven a fer el sacrifici d’algun gos, que, pobret, era el que tenia la missió de protegir, a les persones i als animals, del maligne temps canicular, al que consideraven la causa de moltes malalties.

Avui dia, aquest temps de més calor també ens continua arribant puntualment a mitjans de juliol, però no així l’estrella Sirius, la qual, a causa de l’anomenada “precessió dels equinoccis”, no es decideix a aparèixer a l’horitzó nocturn fins un mes més tard, cap a finals d’agost.

Aquesta precessió dels equinoccis és la que fa que tota la carta astral dels horòscops estigui actualment ben desfasada, i que una persona nascuda a primers d’abril, ja no ho faci, astronòmicament parlant, dins el signe d’Àries, sinó dins el signe anterior, el de Piscis. Per ser correctes, caldria rectificar les dates dels signes zodiacals, perquè la datació que ara tenen no es correspon, gens ni  mica, amb l’actual realitat astronòmica. És una llàstima que, malgrat aquesta diferència real, els horòscops continuïn encara amb les seves inventades recomanacions, que algunes persones consideren gairebé dogma de fe.

Sense gens de fe en els horòscops, però amb molta canícula, la nostra Associació ACA, les seves oficines i també aquest bloc, senten també tot l’efecte feixuc i càlids d’aquests dies de forta calor, i per això han decidit prendre’s unes setmanes de ben merescut descans, amb moltes ganes de poder fer realitat alguns d’aquests frescals passeigs nocturns, a la llum de la lluna, tan sincerament recomanats.