Dins del cicle de les habituals
conferències culturals, que periòdicament programa la nostra Associació, hem tingut
l’agradable oportunitat d’escoltar a la coneguda religiosa dominica sor Lucia
Caram, una decidida activista cristiana, que des del Convent de la Mare de Déu
dels Àngels i santa Clara, de Manresa, on resideix la seva comunitat, va venir
a parlar-nos d’altruisme, de fraternitat i de justícia social.
Vàrem ser molts els assistents a
aquesta conferència que vàrem escoltar atentament les seves emotives paraules,
fonamentades en una profunda religiositat i plenes d’amor als altres. Unes
paraules amarades també de confiat optimisme, perquè si no creguéssim que el
món pot millorar, i ens resignéssim a la fatalitat que ens pronostiquen els
pessimistes de tots els temps, no faríem res de bo. Moriríem sense haver
intentat viure, sense haver donat sentit a la nostra vida.
Va indicar-nos que hi havia una
manera positiva de ser ben actius i protagonistes d’aquest canvi que tots desitgem: és la de viure cada dia apassionadament, i posar-nos mans a la feina, perquè aviat
es faci realitat. Les paraules se les emporta el vent. El que sempre queda són
les obres, el testimoni personal de cadascú. Gràficament ens va dir que hi
havíem de deixar la pell. Ens cal treballar per un repartiment just de la
riquesa, amb el convenciment de que els bens s’hande compartir: una fe que no toca la butxaca,
no ha tocat el cor.
Sor Lucía Caram està ben
convençuda de que si totes les persones que aclamen el Papa, seguissin els seus
consells, ja no hi hauria pobres al món. Ella, amb el seu exemple i la seva total
dedicació, ha impulsat i fomentat la solidaritat contra la pobresa. Amb el lema de "Si no serveixes pels altres, no serveixes per res", ha creat la Fundació Rosa Oriol, que ajuda més d'un miler de famílies desfavorides. I per la seva infatigable tasca social, va ser merescudament guardonada, l'any 2014, amb el "Premi Català de l'any". Va ser una alegria, per a la nostra Associació, que ens vingués a fer aquesta xerrada, que va comptar amb una gran assistència de socis i d'altres persones amigues, totes les quals varen tenir el goig de poder-la saludar i d'escoltar les seves paraules d'amor i de pau, d'esforç i de treball, de germanor i de generositat.
2 comentaris:
Josep Maria V.
ha dit...
Els que vàrem tenir l’oportunitat d’assistir a la conferència de Sor Lucia Caram, va ser molt encoratjador sentir les paraules sobre la necessitat d’estimar al proïsme, de compartir els bens amb ells i no defallir mai en aquesta entrega. Com molt bé diu en Miquel, va ser un goig escoltar les paraules d’amor, de pau i de generositat que va pronunciar la conferenciant.
Un gran mèrit de Sor Lucia és la capacitat de contactar amb la gent El seu llenguatge és entenedor i molt Algunes de les coses que resaltes molt finament, les va dir amb molta gràcia i de forma gràfica. Per exemple que ens va recomanar votar al únic partit que té possibilitats de arreglar les cosa, però que desgraciadament encara no funcia: És el MEC, que vol "Moure el CUL". No predicar cosea, sinó fer-les Joan
2 comentaris:
Els que vàrem tenir l’oportunitat d’assistir a la conferència de Sor Lucia Caram, va ser molt encoratjador sentir les paraules sobre la necessitat d’estimar al proïsme, de compartir els bens amb ells i no defallir mai en aquesta entrega. Com molt bé diu en Miquel, va ser un goig escoltar les paraules d’amor, de pau i de generositat que va pronunciar la conferenciant.
Un gran mèrit de Sor Lucia és la capacitat de contactar amb la gent
El seu llenguatge és entenedor i molt
Algunes de les coses que resaltes molt finament, les va dir amb molta gràcia i de forma gràfica. Per exemple que ens va recomanar votar al únic partit que té possibilitats de arreglar les cosa, però que desgraciadament encara no funcia: És el MEC, que vol "Moure el CUL".
No predicar cosea, sinó fer-les
Joan
Publica un comentari a l'entrada