Afany de lucre

El nostre món no està gaire bé de salut. El sentit ètic es troba en hores baixes, les grans empreses busquen el màxim benefici sense massa miraments, i països industrialitzats que haurien de donar exemple, actuen sovint de forma immoral, imposant la seva voluntat amb coaccions i soborns.
N'és una bona mostra el que està passant amb la infeliç població de la Guinea Equatorial, país que té unes reserves de petroli superiors als mil milions de barrils i que, segons un informe del Banc Mundial - publicat a La Vanguardia el passat dia 16 - ha augmentat els seus ingressos pel petroli d'una forma espectacular. Dels 200 milions de dòlars de l'any 2000, va passar el 2006 a uns ingressos superiors als 3.000 milions de dòlars. Amb aquests diners, els habitants d'aquest petit país, que no arriben a un milió, haurien de poder viure esplèndidament bé, però no és així. La gent continua essent escandalosament pobra i la seva esperança de vida, que l'any 2000 era de 50 anys, ha baixat actualment als 43 anys i mig.
Aquest munt de diners, segons informe del Senat dels Estats Units, està dipositat als Bancs a nom del president Teodor Obang, el qual també es propietari de diverses luxoses mansions a Virgina i a Maryland. I tot amb diners pagats per empreses petroleres, que coneixen perfectament l'ús immoral que se'n fa.
Aquest és només un exemple que es repeteix en molts altres països, pervertits pels diners d'empreses sense escrúpols. Qui no recorda aquells versos de sor Juana Inés de la Cruz, preguntant "quien será más de culpar / aunque cualquiera mal haga, / el que peca por la paga / o el que paga por pecar?". Nosaltres també ens podem fer la pregunta de qui és més culpable, el que accepta el soborn o la multinacional que el fa? On ha anat a parar l'ètica de la nostra civilització occidental?
Realment, el món està força malalt. El lema de la llibertat s'ha convertit en un mite, el de la igualtat en una utopia i el de la fraternitat humana fa realment plorar. La febre de l'or destrueix l'amor i la justícia. Ens fa falta a tots un renovellament moral, que no consideri el diner com el bé suprem i que posi el respecte a la persona humana per damunt de qualsevulla altra consideració. Ben segur que tots els socis i sòcies de la nostra Associació estem decidits a continuar esforçant-nos, dintre de les nostres possibilitats, per tal d'aconseguir-ho, amb la nostra dedicació i amb el nostre exemple.