Ara és el temps de les pomeres en flor, que és com dir temps de cançons. I convençuts de que el cant infon joia i alegria, eleva l'esperit i fomenta l'optimisme, vàrem demanar a la soprano Eva Anaya, una gran cantant que ha interpretat importants papers en moltes òperes i ha actuat també en nombroses sarsueles, que volgués oferir un recital als socis i sòcies de la nostra Associació.Eva Anaya, que a més d'una excel·lent cantant és una gran persona, ha acceptat la nostra petició i el dimecres vinent, dia 16, a les 7h. de la tarda i a la sala de concerts del Casal del Metge (via Laietana, 31), ens donarà un recital de cant, al que tothom hi és cordialment invitat.
A la primera part del programa, cantarà peces de Gasparini, Scarlatti, Bellioni, Giordano i de Verdi, entre altres, mentre que la segona part la dedicarà a cançons de diverses sarsueles de Chueca, Chapi, Sorozábal, Caballero i també de R.M.Valls (Cançó d'amor i de guerra).
Estarà acompanyada al piano pel concertista Carles Puig, especialitzat en acompanyament vocal, membre de diversos grups de música de cambra i intèrpret de nombrosos concerts per Catalunya i la resta de l'Estat.
És una gran oportunitat que tots tenim per posar una mica de música a la nostra vida, que és com dir, posar-hi una mica d'alegria. L'entrada és lliure: us hi esperem!
4 comentaris:
Miquel
Aquests concert que des de fa anys veniu fent al Casal del Metge, sempre han tingut molt d'éxit, ja que els que hi participen sóm persones reconegudes
Nosaltre som més modestos i no podem fer grans concerts, i la nostra contribució a la música està centrada en la Coral, que ara comença una serie d'actuacions
Dia 17 a l'espai Pruna
Dia 8 de Maig. Trobada de Corals del Districte
Dia 8 de Juny. Sortida per cantar a Andorra
Si seguieixen en aquest plan, ens deixeran en als acompanyants fets pols
Joan
Miquel
Realment mirant els text i la foto, veig clar teun començament parlant del "pomer"
Però, a la foto no el reconeg com una pomer determoniat. Si no m'ho dius, quin serà?
Joan
És cert que és difícil diferenciar una pomera d'una altra. La simfonia de color de les pomeres florides és molt semblant en totes elles, però resulta que la de la fotografia té una característica particular que la diferencia de les altres: Va ser l'obsequi d'uns bons amics que, com diu la paràbola evangèlica, ha arrelat i fructificat en terra bona. És per això que té aquests colors tan alegres i brillants.
La fotografia no em dóna gaires pistes. Semble que al fons hi ha una casa
La conec?
Joan
Publica un comentari a l'entrada