Parlant amb els socis i sòcies de la nostra Associació, hem constatat sovint que, avui dia, la majoria de parelles no es casen, s'ajunten, i a nosaltres, les persones grans, ens costa una mica d'entendre perquè ho fan. Perquè els fa por el compromís? Perquè volen assegurar-se'n? Perquè temen un trencament futur amb baralles i discussions econòmiques? Perquè l'exemple que reben de la televisió i les pel·líciules va per aquest camí?
Als pares sovint els costa d'entendre-ho, però a nosaltres, els avis, que un dia vàrem ser educats en la moral tradicional, encara ens costa una mica més. Però si bé ens sap greu, al final acabem pensant que l'important és que s'estimin i siguin feliços. No per això nosaltres deixarem d'estimar-los.
El que realment ha passat és que la moral ha sofert un gran canvi, i el plaer sexual que havia estat una cosa més aviat perniciosa, es veu ara com una realitat positiva. De perillós ha passat a ser desitjable, i en alguns casos, lamentablement, l'objecte únic. Això no és un judici de valor: és una constatació.
És molt possible que en les actuals relacions de parella hi hagi un fonament d'amor, de respecte i d'honradesa superior al que hi havia en els nostres temps, però que això a vegades no ho sapiguem veure pel fet precisament de que la moral sexual ha variat molt i a nosaltres, les persones grans, se'ns fa una mica costa amunt d'acceptar-ho.
La gran pregunta que se'ns planteja en aquests casos, és si la culpa de no entendre-ho és nostra. Penseu que tal vegada hauríem d'anar a classes de reciclatge?
1 comentari:
Miquel
Crec que a la pregunta que fas l’hi sobren els interrogants. Si, ENS CAL RECICLAR-NOS
És normal que a nosaltres, persones grans, ens costi acceptar les noves formes de viure que afecten a la sexualitat. Tinguem present que estem molt marcats per l’època del nacional catolicisme, amb tot el que aquesta frase representa especialment en aquest tema
A mi no m’agrada que ens fustiguem pensant si som o no culpables de res. És clar que s’està produint un canvi de mentalitat en molts temes, entre ells en aquest, i que fer un canvi mental és difícil per tothom i més per la gent gran. I si afegim la quantitat d’interessos que hi ha perquè el canvi no es produeixi, encara més. Quants anys fa del Vaticà II?
Tots els canvis porten excessos que la mateixa dinàmica corregeix, com en el cas dels divorcis. No és esperançador que a l'any 2007 els divorcis baixin un 5.76% sobre els del 2006? (La Vanguardia del 23 d’aquest mes, pàgina 28, article de Alicia Rodríguez de Paz.) o
www.lavanguardia.es/documentos
I entrar a “Estadísticas de Nuludades ....”
Publica un comentari a l'entrada