No hi ha dubte que els tècnics municipals es preocupen pel bon estat físic de les persones grans de la nostra ciutat, entre les quals hi ha tots els socis i sòcies de la nostra Associació A.C.A., i sembla que han trobat la manera d'incentivar la nostra mobilitat. Els que ja fa uns quants anys que ens estem movent per l'espai peatonal, potser ens havíem tornat una mica negligents i caminàvem massa despreocupadament, com si tot el carrer fos per nosaltres. Ara això ha canviat completament. Amb l'aparició del bicing, ja no podem caminar tan descuidats com abans i ens cal disputar el terreny amb els nou-vinguts de dues rodes, procurant no topar-hi, perquè tindríem les de perdre.
I això té una vessant molt positiva: ens obliga a estar alerta, a millorar la nostra qualitat auditiva, a saber esquivar ràpidament i a aprendre a saltar quan convé fer-ho, és a dir, ens obliga a realitzar continus i inesperats exercicis físics, que són especialment beneficiosos per a la nostra salut. La multiplicació de les bicicletes per les voravies és un mitjà excel·lent per estimular el sistema nerviós i per combatre l'apatia i la falta d'atenció en que havíem caigut les persones grans.
Ens calia més activitat, i segurament va ser amb la lloable finalitat de infondre'ns una mica més d'esperit esportiu, que els tècnics municipals van idear aquest invent del bicing que ara ens fa estar ben desperts i ens obliga a mantenir unes bones aptituds gimnàstiques, si no volem prendre mal. Lamentablement, algunes persones grans potser no seran capaces de superar la prova i acabaran atropellades, però això no ha de ser cap obstacle per a l'avenç del progrés. Ja és ben sabut que la perfecció no existeix i l'invent del bicing tampoc és perfecte.
Però encara que no sigui perfecte, segurament es podria acceptar bé, si no fos, però, que als socis i sòcies d'A.C.A. encara ens queda un dubte força inquietant. Aquesta proliferació del bicing, no serà potser una etapa, molt ben dissimulada, d'aquell procès de selecció natural que anunciava en Darwin, encaminada a l'eliminació dels més dèbils? De ser així, les persones grans si que estaríem en un greu perill d'extinció.
Algú ens podria donar una resposta tranquil·litzadora?
1 comentari:
Em congratula el teu irònic article sobre el BICING
Complementa el que vàrem publicar en la nostra Web el dia 4 d’abril passat
És cert que és un signe de modernitat i que ja són presents a ciutats més petites com pot ser Saragossa, però per la Gent Gran, excepte que haurem de mantenir la nostra forma física en millor estat, de moment ens creen més problemes que satisfaccions.
Malgrat que continuen circulant sense llum i deixant les bicicletes al revés sobre les voreres en lloc del seu espai propi, esperem que no es compleixin els teus supòsits sobre la llei de selecció natural de Darwin i que la nostra supervivència no corri perill
Ah|. No protestis ni digues res quan els ciclistes en fan alguna. Es foten de tu!(Experiències pròpies a davant de la nostra Llar)
Joan
Publica un comentari a l'entrada