dimecres, 15 de juliol del 2009

Vacances d'estiu


El mes de juliol marca tradicionalment l'inici de la temporada estival i, amb aquest motiu, alguns dels nostres socis i sòcies ja han començat a canviar els seus hàbits ciutadans per una estada temporal vora el mar o a la muntanya, en busca d'uns dies de descans, d'un ambient més tranquil i d'un clima més agradable.

És interessant recordar que, ara fa exactament 100 anys, el Centre Excursionista de Catalunya va inaugurar, al pirineu gironí, més amunt de Setcases, el primer refugi de muntanya del nostre país, el Refugi d'Ull de Ter, capdavanter de tots els que després s'han anat construint. Aquest 100 aniversari és una fita molt important, per tot el que l'excursionisme va representar, i encara representa, en el desvetllament cultural del nostre país. Aquest refugi del 1909, que va fer un gran servei durant molts anys, avui ha perdut la seva utilitat, però les seves parets centenàries es segueixen aguantant fermament en peu, sota el pic de Gra de Fajol.

Aquella era una època en que l'excursionisme i les vacances eren unes activitats molt minoritàries. Sortosament, les vacances, als nostres dies, s'han generalitzat i la nostra Associació continua organitzant-ne dues tandes cada estiu, per tal que puguin gaudir-ne tots els seus socis i sòcies. Molts d'ells passaran, aquest mes de juliol, uns frescals dies d'esplai i descans a Teià, acompanyats per unes monitores voluntàries que faran que la seva estada sigui ben joiosa i agradable, en un perfecte clima d'amistat. El vinent mes d'agost, l'estada vacacional es realitzarà als Hostalets de Balenyà.

I també durant aquest mes d'agost, el bloc de la nostra Associació farà vacances. Serà el primer dia de setembre, quan tindrem el goig de posar-nos novament en contacte, a través d'aquest bloc, amb totes les nostres persones amigues, a les quals els desitgem ara, molt cordialment, que gaudeixin d'uns joiosos dies de descans, amb força salut i en ben agradable companyia.

2 comentaris:

Joan ha dit...

Miquel

Parles del centenari del refugi d'Ull de Ter. La Mª Lluïsa i jo el vàrem visitar a instància teva fa ja uns quant anys, quan érem encara “joves”. Seguint les teves instruccions no ens vam perdre, però en lloc d’arribar-hi amb el temps que ens vas indicar, vam tardar quasi el triple, ja que caminar costa a munt per la muntanya no és el nostre fort. Al final ens passaven inclús el pares joves amb nens al coll i els altres fills seus que ja caminaven.

Ara be, va valer la pena, malgrat que vàrem acordar NO pujar-hi mai més.

Joan

Montserrat ha dit...

Bones vacances Miquel!

Ja veus que vaig seguint el vostre blog.

Et voldría suggerir que en el blog hi posis el telefon de l¡Associació i el correu electrònic ja que a vegades convé poder conectar amb vosaltres més rapidament que per carta i no se sap com fer-ho. Aixó m'està passant ara mateix a mi.

Montserrat