Visita a Montserrat

Seguint una tradició de molts anys, un nombrós grup de socis i sòcies de la nostra Associació vàrem pujar, la setmana passada, al Monestir de Montserrat per a passar-hi tres dies de convivència i amistat, en una trobada comunitària preparatòria de l'Advent. Durant un llarg cap de setmana vàrem poder fruir de la tranquila serenor de la muntanya, de l'emotiu ambient monacal que s'hi respira i del profund i religiós silenci dels capvespres montserratins.

Les activitats realitzades varen ser ben nombroses: visites al cambril de la Verge, al recinte de l'Escolania, a la nova Sagristia, al magnífic Museu de Montserrat, al panoràmic camí de la Cova i a diverses ermites (sant Miquel, sant Joan, Sant Jeroni, sant Benet, etc.), algunes amb funicular i altres a peu. I encara ens va quedar força temps per dedicar-lo a les nostres converses i a interessants xerrades.

Vàrem poder gaudir durant tres dies de la lluminosa flama d'espiritualitat catalana que, amb tanta fermesa, manté encesa Montserrat, però ens va quedar una pregunta a l'aire: serà possible continuar conservant encesa aquesta flama catalana per molt temps? S'hauran pogut identificar amb la nostra manera de ser, les moltes persones que, procedents de països llunyans i fins de creences diferents, han arribat al nostre país? Es dissoldrà l'espiritualitat catalana dins la immigració, o en sortirà reforçada?

Quan el pròxim 2015 es commemorin els mil anys de la fundació del Monestir de Montserrat, haurem estat capaços d'aconseguir que la història milenària de Catalunya i del nostre estimat Monestir, apassioni també als nous catalans, arribats "de mar enllà"?

Serà possible que al costat de les seves pròpies i llegítimes devocions marianes (Guadalupe, Altagracia, Lujan, Cobre, Chiquinquirá, Copacabana...), hi afegeixin també, amb convicció i entusiasme, la devoció a la nostra Moreneta? Podrem fer que, a la celebració d'aquest milenari, s'hi adhereixi alegrement tothom, tan els catalans de soca-rel com els nou vinguts? Són preguntes difícils de respondre.

El futur del nostre país, que actualment acull tanta gent diversa, depèn de l'èxit o el fracàs de la integració. Ens cal treballar amb entusiasme per fer atractiu i acollidor, per a tothom, el nostre programa cultural: la llengua, les tradicions, els costums, els hàbits de constància i treball. I ens cal fer-ho sempre amb la confiança posada en un demà millor que podem construir entre tots, prenent exemple de Montserrat, el nostre Sinaï -en paraules del Virolai- que cada any acull a centenars de pelegrins d'arreu, amb amor i empatia, una paraula nova que hem de saber fer ben nostra.

Així farem realitat el que va deixar escrit en Joan Maragall, en el seu "Cant de la senyera": "Aixequem una senyera que ens farà més triomfants. Au companys, enarbolem-la, en senyal de germandat". Aquest senyal de germanor és el que hem de saber forjar ara, per després poder aixecar ben enlaire la nostra senyera i contemplar-la, com va dir ell, "en sa dolça majestat". Tant de bo que l'exemple de Montserrat en ajudi a fer-ho.