dilluns, 20 de juny del 2011

Ja parlem prou?





Ara que l'estiu ha arribat a casa nostra, algunes de les activitats de la nostra Associació es ralenteixen una mica, podríem dir que queden en suspens temporal, degut a l'absència de molts socis i sòcies. Entre altres coses, deixen de celebrar-se les habituals conferències setmanals, disminueixen les reunions i les trobades d'amistat, i tot plegat fa que no tinguem tantes oportunitat de conversar, i que parlem menys. I això no és bo.

En una conferència que el Dr. Lluís Rojas Marcos, professor de psiquiatria de la Universitat de New York, va donar l'any 2003, va assegurar que moltes vegades, quan li faltaven interlocutors, es dedicava a parlar tot sol amb ell mateix, i ens recomanava a les persones grans que, si no teníem ningú amb qui conversar, també fessim com ell: parlar amb nosaltres mateixos, i sempre en veu alta.

Per altra banda, això també és el millor que podem fer, segons el famós cardiòleg Dr. Valentí Fuster, per prevenir els atacs de cor: parlar, comunicar-nos, i fins i tot, si no tenim cap persona amiga a la vora, parlar amb un gos, amb un gat o amb una flor. La qüestió, afirma el Dr. Fuster, és parlar. Assegura que aquesta és la millor fòrmula per allargar els anys i per augmentar la nostra qualitat de vida.

Potser no és recomanable que els nostres socis i sòcies parlin en veu alta amb les flors, almenys en públic, perquè algú podria mirar-los de reull i qualificar-los, com a mínim, d'excèntrics. Però si que és molt recomanable que, durant aquest estiu, procurin parlar i conversar tantes vegades com els sigui possible. La conversa eleva l'esperit i reforça l'amistat.

D'aquesta manera, quan a finals d'estiu la nostra Associació programi de nou totes les seves activitats habituals, ens retrobarem tots plegats amb una il·lusió renovada i amb més ganes de refermar els nostres tradicionals lligams d'amistat.

Tinguem ben present aquests bons consells i procurem parlar, parlar molt, com més millor. Parlar sempre que ens sigui possible, i si estem sols, fer-ho amb nosaltres mateixos, i en veu alta. Tant de bo que aquest consell sigui ben profitós, i que tots els nostres socis i sòcies gaudeixin d'un estiu ben tranquil, agradable, feliç, saludable i sobretot, molt entraonat.

2 comentaris:

Joan ha dit...

Mai parlem prou, però ull. Hi ha un refrany, que jo només sé dir en castellà, que diu

“Por la boca muere el pez”

Encara que parlem sols, ull amb el què diem

Jaon

Teresa Calomarde ha dit...

Feu mot bé de donar-nos el consell de parlar i comunicar-nos, ja que cada vegada ens tanquem més en nosaltres mateixos i deixem d'explicar-nos les nostres vivències
i les nostres preocupacions.
Parlant ens sentim millor i a més sempre aprendrem alguna cosa bona del qui ens escolta, ja que ens pot donar un consell, una idea, o SIMPLEMENT la seva AMISTAT, que ja és molt; ES EL TOT.