Tots els socis i sòcies d'A.C.A. sabem, per experiència, que la vida té girs inesperats. Les circumstàncies que ens rodegen poden canviar de forma insospitada, i esperem que aviat ho facin positivament. És intessant recordar un d'aquests girs inesperats, quan un 26 de gener del 1812, avui fa exactament 200 anys, Napoleó B
onaparte, que governava el nostre país per l'abdicació de l'inepte monarca espanyol Carles IV, va promulgar un decret establint la divisió administrativa de Catalunya en quatre Departaments: el Departament de Montserrat, amb capital a Barcelona, el Departament del Ter, amb capital a Girona, el Departament del Segre, amb capital a Puigcerdà i el Departament de Boques de l'Ebre, amb capital a Lleida. A la vegada, va ordenar la immediata incorporació de tots ells al territori francés. La Vall d'Aran ja havia estat incorporada a França l'any 1808, afegint-la al Departament francès de l'Alt Garona. En endavant, ja n
o seríem governats des de Madrid, sinó des de París.
No podem saber quina hauria estat la nostra història si aquest projecte napolònic hagués prosperat, però és molt lícit suposar que el fort centralisme francés, que va eliminar la bonica llengua provençal dels Trobadors, no hauria estat gairé més benvolent amb la nostra estimada llengua, ni amb les nostres tradicions i cultura. Segurament hauríem sortit del foc per caure a les brases.
onaparte, que governava el nostre país per l'abdicació de l'inepte monarca espanyol Carles IV, va promulgar un decret establint la divisió administrativa de Catalunya en quatre Departaments: el Departament de Montserrat, amb capital a Barcelona, el Departament del Ter, amb capital a Girona, el Departament del Segre, amb capital a Puigcerdà i el Departament de Boques de l'Ebre, amb capital a Lleida. A la vegada, va ordenar la immediata incorporació de tots ells al territori francés. La Vall d'Aran ja havia estat incorporada a França l'any 1808, afegint-la al Departament francès de l'Alt Garona. En endavant, ja n
o seríem governats des de Madrid, sinó des de París.No podem saber quina hauria estat la nostra història si aquest projecte napolònic hagués prosperat, però és molt lícit suposar que el fort centralisme francés, que va eliminar la bonica llengua provençal dels Trobadors, no hauria estat gairé més benvolent amb la nostra estimada llengua, ni amb les nostres tradicions i cultura. Segurament hauríem sortit del foc per caure a les brases.
Però el món dóna voltes, i al cap de cinc mesos d'aquell decret, Napoleó va iniciar la invasió de Rússia, i amb aquesta acció va provocar la decadència i la desaparició de l'imp
eri francés que havia somiat. La projectada Catalunya francesa, amb els seus Departament de Montserrat, del Segre, del Ter i de les Boques de l'Ebre, va deixar d'existir.
eri francés que havia somiat. La projectada Catalunya francesa, amb els seus Departament de Montserrat, del Segre, del Ter i de les Boques de l'Ebre, va deixar d'existir.Les circumstàncies ens varen salvar d'aquell decret napolèonic que avui compleix 200 anys i que hauria canviat el curs de la nostra història. Segurament ara aquest bloc d'Acanotícies no estaria escrit en català, sinó en francés, i la nostra situació política i cultural potser seria més precària. El món continua donant voltes, i per això a la nostra Associació A.C.A. hem d'estar ben convençuts que les circumstàncies d'avui també canviaran per millorar i que, amb l'esforç de tots, ens serà possible sortir aviat del dolorós entrebanc econòmic actual. L'optimisme no ens ha de deixar mai.
3 comentaris:
Interessant reflexió -i record- de la història. Fa 200 anys formàvem part de l'Imperí Francés... i aviat en farà 300 de l'ensulsiada de Barcelona davant les tropes de Felip V, un Borbó ben francés ell també. Possiblement l'autor de la notícia té raó,i en aquesta ucronia, ara, el nostre baquetejat català seria ben difunt. No puc, però, deixar de pensar, que formar part de França, des del punt de vista del desenvolupament econòmic i cultural, tampoc hauria estat mal negoci... Qui ho sap ? Ens ha tocat viure en la Marca Hispànica, i seria bo que tinguéssim dirigents amb visió històrica per saber navegar en profit dels catalans, enmig de les aigües mogudes de la crisi i el nacionalisme espanyol (i del francés, Alberes enllà). Recomano també interessant article al respecte (França vs Espanya) avui d'en Rafael Nadal a LV (27/01/2012)
Aquest article ha estat molt adequat per la data en la que s’ha publicat, 26 de gener, l’aniversari de la entrada del exèrcit d’en Franco a la nostre Capital. Per això es ben cert que molts de nosaltres, els socis d’A.C.A., en tenim una bona experiència del que va passar-nos als catalans, no sols pels fets iniciats pel desvari i ineptitud d’en Carles IV, sinó per els posteriors governants, sent últim “el caudillo d’España” que va intentar arravatar-nos la nostra catalanitat: la llengua, cultura i costums. Ara és l’hora de dir PROU !!!, i per poder-ho dir amb veu brivant i la boca ben oberta hem d’estar tots ben units, deixar-nos d’interessos de partits polítics i embolcallar-nos amb la nostra bandera i un sol objectiu: obtenir el dret de Catalunya a prendre les nostres pròpies decisions per fer gran la nostre Nació.
És ben cert que hem tingut governants, com Carles IV i altres que no han estat a l’alçada, però sempre hem sortit endavant. Ara també, però, com sempre, hem de deixar de somiar truites i treballar amb el cap
Joan
Publica un comentari a l'entrada