història és que, lamentablement, la força de la raó sempre s'inclina davant la raó de la força: qui és més fort, guanya la partida. El cèlebre Compromís de Casp, on els delegats de Catalunya, València i Aragó varen decidir, per majoria, escollir a Ferran d'Antequera com a rei i successor de Martí I l'Humà, va estar molt condicionat per un encontre armat que havia tigut lloc quatre mesos abans i que va acabar amb la desfeta dels partidaris del comte Jaume d'Urgell: la batalla de Morvedre.Va ser un dissabte, 27 de febrer de l'any 1492, avui fa exactament 600 anys, quan el Virrei i Governador de València, Arnau Guillem de Bellera, amb un grup de partidaris del Comte d'Urgell, es varen enfrontar a les forces militars que recolzaven a Ferran d'Antequera, en una cruent batalla a Morvedre - nom antic
de l'actual població de Sagunt - i varen ser derrotats, amb el resultat de més de tres mil morts, entre ells el Governador Arnau Guillem de Bellera. La candidatura del Comte d'Urgell es va quedar sense força militar i, per tant, condemnada al fracàs. El resultat del Compromís de Casp quedava decidit.La història, en paraules de Ciceró, és la gran mestra de la vida i les seves ensenyances ens diuen que, amb la raó sola, no n'hi ha prou per vèncer: s'ha de tenir la força necessària per recolzar-la. Aquest sisè centenari que es commemora avui n'és una clara demostració.
La política del nostre país ha fluctuat massa sovint entre el seny i la rauxa
, i en uns versos del poeta Joan Maragall ja se'ns plantejava la qüestió: "Perquè vessar la sang inútil? / Dins de les venes, vida és la sang / vida pels d'ara i pels que vindran. / Vessada és morta".Els socis i sòcies de la nostra Associació, que som persones grans amb molta il·lusió i també força entenimentades, hem après les ensenyances de la història i volem aportar tota la nostra experiència per tal d'aconseguir que en endavant, i en totes les ocasions que ens pugui oferir el futur, si falta la força, que predomini el seny.
1 comentari:
Quan vaig llegir aquest article, d’immediat volia fer un comentari però intuïa que a Catalunya hi havia un moviment per dir, ja n’hi ha prou! I celebro haver-ho encertat doncs les noticies d’aquests últims dies en fan ressò tots els mitjans de comunicació. Noticies que tenen el seu origen, precisament, en els fets de la història de Catalunya que de forma correctíssima i real ens els glosa l’article i que, malauradament, varen truncar totes les esperances de la independència del nostre poble i que fan referència al seny i la rauxa dels catalans en uns versos d’en Maragall, i que l’autor aprofita per treure’n una conclusió: si falta la força que predomini el seny.
Doncs bé, poc a poc l’actual govern s’està preparant per fer les coses no per la força sinó pel seny, i per aquest camí té el sopor de partits netament catalans, no centralistes, amb una trobada de l’Assemblea Nacional de Catalunya en el Palau Sant Jordi per preparar el referèndum d’independència per l’any 2014. i a més el nostre President ha dit que: “el futur de Catalunya passa per constituir una economia sòlida”, i per si tot això no fos suficient, ahir el Conseller d’economia va fer una roda de premsa en la que va denunciar l’espoli de diners que Madrid ens ha fet des de la Democràcia amb els que ha regalat benestar a altres autonomies en detriment de la nostra de ni més ni menys 0,43 cèntims per cada euro que hem entregat a Madrid ens lo han espoliat.
Publica un comentari a l'entrada