Comentant amb tristesa, amb diverses persones amigues de la nostra Associació A.
C.A., els recents actes vandàlics que s'han produit a Barcelona, ens vàrem fer la mateixa pregunta que va fer Ciceró als senadors romans, dos mil anys enrere: Fins quan? Fins quan abusaran de la nostra paciència? Fins quan haurem de suportar uns indesitjables que ho malmeten tot i que només busquen la destrucció de la convivència cívica?
Absolutament totes les "Cartes dels lectors" que publica avui La Vanguardia, són unànimes en condemnar la crema de contenidors, la destrucció de comerços, l'acció coactiva d'uns piquets mal anomenats informatius, i l'actitud farisaica dels convocants d'aquesta manifestació, que ara se'n renten les mans. Està molt bé que els ciutadans protestem públicament, però és necessària alguna cosa més contundent que les cartes al director. És
necessari que els nostres responsables polítics, tant dels partits de dretes com els d'esquerres, s'hi impliquin de veritat.
Mentre a la ciutat continui la permisió d'immobles ocupats per "okupes" d'esperit anàrquic, mentre hi hagi individus que salten barreres i utilitzen els transports públics sense pagar, mentre no s'obligui a retornar al seu país a joves indesitjables sense ofici ni benefici, mentre els inculpats de robatori entrin al jutjat per una porta i en surtin immediatament per una altra, no es podrá solucionar el problema, per molta ajuda social que s'hi pugui aplicar.
Per començar, hem d'exigir als nostres responsables polítics que aquestes accions anàrquiques no tornin a passar, hem de demanar que els legisladors promulguin lleis que castiguin degudament aquests fets, i sobretot, cal aconseguir que els convocants de les manifestacions estiguin personalment obligats a mantenir l'ordre, i siguin econòmicament responsables de tots els possibles actes vandàlics que es puguin produir. Segur que si fos així, s'hi mirarien molt més.
Estem en l'Any Europeu de la Solidaritat Intergeneracional, i les persones grans de la nostra Associació, que sempre hem estat solidaris amb els més joves, ara encara ho volem ser més amb tots aquells que estudien i treballen, amb tots els que s'esforcen per construir una societat millor, malgrat les evidents dificultats del moment actual. Però no ho podem ser mai amb els que destrueixen el fonament de la nostra convivència.
Manifestem tota la solidaritat de la nostra Associació A.C.A., i també la nostra admiració, per una jove lectora, la Remei P., que acaba la seva Carta al director, amb la sàvia frase de que "el futur està en joc, i nosaltres estem jugant amb foc".
C.A., els recents actes vandàlics que s'han produit a Barcelona, ens vàrem fer la mateixa pregunta que va fer Ciceró als senadors romans, dos mil anys enrere: Fins quan? Fins quan abusaran de la nostra paciència? Fins quan haurem de suportar uns indesitjables que ho malmeten tot i que només busquen la destrucció de la convivència cívica?Absolutament totes les "Cartes dels lectors" que publica avui La Vanguardia, són unànimes en condemnar la crema de contenidors, la destrucció de comerços, l'acció coactiva d'uns piquets mal anomenats informatius, i l'actitud farisaica dels convocants d'aquesta manifestació, que ara se'n renten les mans. Està molt bé que els ciutadans protestem públicament, però és necessària alguna cosa més contundent que les cartes al director. És
necessari que els nostres responsables polítics, tant dels partits de dretes com els d'esquerres, s'hi impliquin de veritat.Mentre a la ciutat continui la permisió d'immobles ocupats per "okupes" d'esperit anàrquic, mentre hi hagi individus que salten barreres i utilitzen els transports públics sense pagar, mentre no s'obligui a retornar al seu país a joves indesitjables sense ofici ni benefici, mentre els inculpats de robatori entrin al jutjat per una porta i en surtin immediatament per una altra, no es podrá solucionar el problema, per molta ajuda social que s'hi pugui aplicar.
Per començar, hem d'exigir als nostres responsables polítics que aquestes accions anàrquiques no tornin a passar, hem de demanar que els legisladors promulguin lleis que castiguin degudament aquests fets, i sobretot, cal aconseguir que els convocants de les manifestacions estiguin personalment obligats a mantenir l'ordre, i siguin econòmicament responsables de tots els possibles actes vandàlics que es puguin produir. Segur que si fos així, s'hi mirarien molt més.
Estem en l'Any Europeu de la Solidaritat Intergeneracional, i les persones grans de la nostra Associació, que sempre hem estat solidaris amb els més joves, ara encara ho volem ser més amb tots aquells que estudien i treballen, amb tots els que s'esforcen per construir una societat millor, malgrat les evidents dificultats del moment actual. Però no ho podem ser mai amb els que destrueixen el fonament de la nostra convivència.
Manifestem tota la solidaritat de la nostra Associació A.C.A., i també la nostra admiració, per una jove lectora, la Remei P., que acaba la seva Carta al director, amb la sàvia frase de que "el futur està en joc, i nosaltres estem jugant amb foc".
2 comentaris:
Estic totalment d’acord que hi ha que dir, PROU DE VANDALISME!! PROU D’INCIVISME!!. No es pot permetre a Barcelona actuacions de gent de mal viure, que el seu únic objectiu es fer mal sense límits. Els que ja som grans, recordem que el codi penal d’aleshores hi havia unes causes agreujants de les penes i entre elles l’anomenada reiteració, és a dir, si el mateix delinqüent, dintre d’un determinat període de temps tornava a delinquir en el mateix delicte, la pena era més alta, fins a ser-li imposades tants anys de penes que l’obligava a comportar-se correctament o del contrari passava molta part de la seva vida dintre dels centres penitenciaris. Per què els governants no modificant el dret penal i evitant que els ciutadans de bé tinguem que viure aquestes situacions i deixar a la nostra ciutat tacada per la inseguretat i el vandalisme?
El títol del teu article m’ha portat a la meva joventut: EL LLATÍ
La frase de Ciceró, en aquells dies, la recitàvem de capa apeus, en la seva llengua original i ho fèiem de memòria. Quins temps!
Avui les seves paraules continuen vigents: Però, qui li posarà el cascavell al gat?
Deixem al Mossos que facin la seva feina, no sols la de dissoldre als violents a garrotades, sinó el la seva tasca preventiva, sense interferències, sense por de que facin el que facin se’ls portarà als jutjats i que arribin a les arrels: Qui finança als violents o qui els protegeix
Aquest any, al menys, ens estalviarem un dia de problemes, ja que com diu en Guardiola, la Lliga la guanyarà el Madrid. Un dia menys d’aldarulls a “Canaletes”
Joan
Publica un comentari a l'entrada