És molt aclaridora la nota informativa que acaba de publicar el Consell de l'Audiovisual de Catalunya sobre la nostra presència als programes de ràdio i televisió. En aquesta nota es fa públic el fet, molt lamentable, de que malgrat que les persones grans representem més del 17% de la població, la nostra aparició a les sèries televisives només assoleix un 7%. És a dir, que el 93% dels personatges que surten als programes televisius són, tots ells, persones que encara no han arribat al llindar dels 65 anys. És ben clar que, a partir d'aquesta edat, els que ja som una mica grandets quedem pràcticament marginats.
Segons el mateix estudi realitzat pel Consell Audiovisual, aquesta minsa quota del 7% que se'ns concedeix a les persones grans, arriba fins a un esquàlid 10% quan es tracta de la nostra presència als programes informatius. Pel que sembla, dins el capítol de les notícies, podem resultar una mica més visibles, però d'aquí ja no passem, i la conclusió de tot plegat és que realment se'ns té molt poc en compte.
Aquesta invisibilitat a la que estem subjectes les persones grans, és encara més accentuada en la vesant
femenina. Les dones que ostenten el respectable títol de persones grans, pateixen una doble marginació: la de ser dones i la de ser grans, cosa que encara les fa més invisibles.
El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha fet aquest estudi examinant els programes que la televisió catalana va realitzar durant el passat any 2012, i l'evident conclusió que se'n desprèn, és que les persones grans estem insuficientment representades al discurs televisiu, que surtim molt poc a les notícies i als debats, i que encara apareixem menys als programes de ficció.
Per si ens serveix de consol, hem de pensar que no estem sols en aquesta marginació televisiva. El mateix estudi del Consell Audiovisual indica que també els infants i els joves hi estan poc representats. En canvi, els que en surten més beneficiats, i els que hi tenen més presència, són les persones de 30 a 65 anys, les quals acaparen el 80% dels espais relevisius.
Aquest estudi ens ha d'impulsar a tots els socis i sòcies d'A.C.A., que estem inclosos dins el capítol de persones grans, a reivindicar més presència als mitjans de comunicació, i a esforçar-nos a fons, per tal de modificar aquesta tendència, i perquè en endavant se'ns tingui més en compte.
3 comentaris:
M'HE LLEGIT ALGUN DELS ARTICLES A LA VOSTRA REVISTA,
ARA HE DONAT UNA ULLADA A TOT EIX DOCUMENT I ESTIC INTENTANT SER CAPAÇ DE ASSAJAR EL COMUNICAR-ME AMB VOSALTRES
ESPERO TENIR LA SORT DESORTIR-ME'N
En aquest temps de crisi, la gent gran, amb les seves pensions, ha demostrat ser un puntal molt important, i pràcticament indispensable, per evitar que s'enfonsesin moltes economies familiars. Considero que, encara que només fos per això, ja mereixerien un més ample i públic reconeixement.
No entenc com al colectio de la gent gran, que som un 21% de la població, que som actius, que promou associacions per provocar el diàleg entre els homes a fi que la gent es pari a pensar, a humanitzar-se més, a no desperdiciar la vida i a buscar la felicitat, els politics no ens prestin més atencions, permetent que participem en la política ocupan escons al Parlament, i en els mitjans de comunicació, doncs no puc capir per què no sens reconeix la nostra presència en totes les activitats públiques?
Publica un comentari a l'entrada