Hi havia un temps en que la gent era educada i respectuosa i es considerava de molt mal gust espiar d'amagat, o mirar pel forat del pany. Si bé tothom acceptava l'existència d'un espionatge bèlic, necessari en temps de guerra, la vida privada de les persones quedava al marge de qualsevol intromissió exterior. Es considerava sagrada, i la intimitat de cadascú no estava sotmesa a cap control excessiu.
Però els temps han canviat moltíssim, i les actuals tecnologies modernes
han violat la intimitat de tothom, d'una manera rotunda, penetrant
impetuosamemnt, com un riu desbocat, dins la vida privada de cadascú de
nosaltres. Ara ja no s'ens
espia pel forat del pany, com abans. Actualment aquesta tasca malèvola la
realitzen uns satèlits que giravolten pel damunt nostre, i que sense que ens
n'adonem, ni els ho poguem impedir, ens escolten i ens fotografien contínuament.
Ens tenen del tot controlats i registrats.
Avui dia ja no hi ha cap
possibilitat de vida privada enlloc. Els centenars d’aparells espies que s'han
enviat a l'espai són capaços d'escoltar milions de trucades telefòniques, de
registrar tota l'enorme quantitat de missatges que s'envien diariament per
e-mail a tot el món, de fotografiar el més petit granet de sorra d'una platja.
Ni les converses privades que podem tenir dins la intimitat de la nostra llar, no
s'escapen a aquesta intensa i massiva
vigilància.
Es lògic el malestar de molts
governants, sobretot de països europeus, quan han descobert que havien estat
subjectes a aquest espionatge continuat, per part d'un suposat govern amic. Però
ben segur que són ben conscients de que també deuen haver estat espiats per
altres governs, no tan amics, i que igualment disposen de la mateixa capacitat
tècnica per fer-ho.
2 comentaris:
Crec que tots, tant les persones grans com les que no ho som tant, lamentem moltíssim que la nostra vida privada, deixi de ser-ho, i pugui estar exposada a una vigilància indesitjada. L'Estat, convertit en germà gran, controla tots els nostres ingressos i despeses, i ens manipula, dient-nos el que hem de fer o deixar de fe. Ara enyoro la llibertat d'aquells anys passats, en que els espies electrònics eren inexistents.
Desprès de llegir l’article, jo diria que els polítics ens fan trampa, entre altre coses, amb la nostra intimitat, per un costat dicten lleis, com la de protecció de dades, i per un altre costat ens espien sense rubor ni dignitat. Entre ells protesten de les escoltes telefòniques i de correus electrònics, aparentant estar indignats uns amb els altres, però en definitiva, com deia Jesús, el que estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra. La pedra ens la tiren a nosaltres, els ciutadans, els que hem de patir aquestes intromissions i quan volem fer un consulta al nostre poble sobre el dret a decidir que és purament i estrictament un dret democràtic, reconegut en la Declaració Universal dels Drets Humans, ens ho neguen apel•lant a una Constitució que ha quedat arcaica i que res té a veure amb la democràcia, ni menys com la interpreten uns polítics que molts dels seus membres estan encausats en causes de corrupció.
Publica un comentari a l'entrada