dimecres, 8 de gener del 2014

Recordant els Reis

Hem deixat enrere la nit il·lusionada d'uns Reis arribats de països llunyans que varen portar obsequis per a petits i grans, uns obsequis de valor material més o menys important, però sempre mereixedors d'agraïment. Per això és molt lamentable que, en la nostra societat consumista, aquests obsequis no sempre s'hagin rebut amb l'alegria merescuda.


Tots coneixem casos d'infants que, rodejats de joguines i papers estripats, mostren la seva tristesa i el seu desencant per no haver rebut encara més obsequis. Aquest sentiment de frustració és el resultat de la indigestió d'un consum excessiu i desordenat. El model d'economia en què vivim, està dissenyat sobre els pilars del consumisme, i la nostra societat materialista necessita persones que comprin i gastin, encara que això les pugui impulsar a viure per damunt de les seves possibilitats.

Una mostra d'aquest consumisme podria ser la compra desassenyada d'aparells tecnològics. La imatge de nens petits portadors d'un Smartphone, enganxats a uns auriculars o a unes pantalles, és corrent avui dia. I mentrestant, es perden l'oportunitat de contemplar, d'observar, i fins i tot, de mirar amb esperit crític, la realitat que els envolta.


L'ambient materialista que ens rodeja, ens impulsa a ser, abans que tot, consumidors, però consumir sense fre, acostuma a deixar més buidor que alegria, i més tristesa que satisfacció. Davant l'allau de missatges publicitaris i d'imatges que ens conviden a comprar, ens cal recuperar el sentit i el valor del detall, l'enorme força de les coses petites i la importància d'allò que no té valor comercial. 

Molt sovint és millor canviar objectes, de més o menys valor material, per moments compartits, per experiències d'amistat, per una conversa atenta, per temps d'aprenentatge amb els fills i els néts. Hauríem d'aconseguir que la nostra imaginació fes front al consum sense sentit. No ens podem deixar dominar pel materialisme que ens rodeja. Hi ha milers d'alternatives possibles: reutilitzar, recuperar, compartir, reciclar. Ens cal anar cap a una pedagogia del consum que apunti a la senzillesa i a l'austeritat. Des de la nostra Associació A.C.A. no deixarem d'esforçar-nos per aconseguir-ho.

2 comentaris:

Enric ha dit...

És ben curiós que precisament avui es publiqui a La Vanguardia la noticía de que hi ha un 40% de persones que reben regals que no són agraïts, quan els obsequis caldria apreciar-los sempre pel seu significat d'estima i afecte, independentment dels gustos particulars o del seu valor material. Precisament aquests dies, el relat evangèlic ens parla d'uns mags vinguts d'orient que fan ofrena d'or, encens i mirra, uns presents de valor material ben desigual, però que no per això varen ser menys estimats.
És molt possible que els obsequis que nosaltres rebem no siguin tan valuosos com l'or ni tan aromàtics com l'encens, i que siguin senzills com la mirra, però tots ells són l'expressió d'una estima i un afecte que sempre haurien de ser molt ben agraïts. Estic totalment d'acord en què ens cal superar l'ambient materialista que ens rodeja, i impulsar més les experiències d'amistat i les converses amb les persones que ens estimen.

Josep Maria ha dit...

És un interessant i profund article que ens fa pensar i treure’n moltes conseqüències. Jo recopilo tot el que diu en Miquel, que els regals han de ser objecte de agraïment, sense tenir en compte el seu valor material i s’han d’acceptar pel simbolisme que té allò que reps, i no ens hem de deixar convèncer pel consumisme sense fre. Tot el desgavell dels regals de Reis, al meu entendre, tenen un principi, la falta de educació dels pares als seus fills des de la infantessa. Quan els fills escriuen la carta als Reis, els hi han d’advertir que també els Reis els hi afecta la crisi, i que posi al final de la carta que, també estarà content, si li porten altres joguines que no ha demanat. Pensem que tampoc es pot incloure en la carta als Reis objectes de les noves tecnologies perquè seran una distracció molt perniciosa que els hi traurà hores d’estudi, de convivència familiar i altres conseqüències desagradables i problemàtiques. Hem de passar de llarg del consumisme, pensem que estem o podem estar en altres moments en “vaques flaques”, i no hem d’enganyar ni als fills ni als amics ni als familiars. Hem d’acceptar la bona voluntat de tots ells,i hem d’estar agraïts que tinguin un detall amb nosaltres, doncs és el record el que importa. Per això hem lluitar, les persones grans, per convèncer als nostres fills que inculquin als seus fills l’educació dels regals de Reis, simbolisme cristià què ens recorda els presents que li van portar al nen Jesús, que no tots eren de l’import que es mereixia.