
Avui la nostra ciutat de
Barcelona està celebrant, amb nombrosos actes lúdics i festius, la seva Festa
Major, una festa que històricament era en honor de la Mare de Déu de la Mercè,
i que en teoria encara ho continua sent, però que a la pràctica ha perdut tota la
seva essència, i ha quedat ben desvirtuada. Perquè ara ja no es fa cap menció
enlloc a l’advocació mariana original ni al profund esperit religiós que va
impulsar a sant Ramon de Penyafort, en la seva meritòria tasca de la redempció
de captius. Aquella història de segles enrere s’ha anat difuminant dins la fosca
nebulosa de l’oblit, i en la Festa Major actual ja no se li ret cap homenatge
ni se li fa cap mena de menció enlloc. I és que vivim en temps de
contradiccions.
Nosaltres, com a persones grans,
en podem donar molt bon testimoni. Se’ns fan moltes lloances pels anys que hem
viscut, uns anys sovint passats en circumstàncies ben difícils.
Se’ns alaba per
la nostra capacitat de treball i per haver ajudat a tirar endavant el país,
se’ns elogia pel nostre seny i pel nostre esperit dialogant, però tot això
només són paraules. A la pràctica, tenim tancat l’accés a la política activa, n'estem excluïts i
no podem formar part de cap equip de govern. La nostra edat, que és precisament
la que ens dóna aquest seny tan lloat, és la que ens ho impedeix. La contradicció entre la teoria i la pràctica és molt clara.

El passat mes d’abril, amb motiu
del centenari de la mort del eminent bisbe Torras i Bages, autor de "La Tradició catalana", se li va celebrar, a la Catedral de Vic, un
homenatge presidit pel cardenal Stella, vingut de Roma. Va ser una missa concelebrada
amb cardenals, arquebisbes, bisbes, religiosos i religioses de totes les parts
del nostre país. El cas és que en aquesta missa, a la que hi varen assistir uns
cinc-cents capellans de casa nostra i que havia de ser d’homenatge al Dr. Torras i
Bages, el qual havia estat sempre un gran defensor de la nostra llengua, la memòria de l’homenatjat no va ser gens respectada, perquè les
oracions i la pregària eucarística es varen fer en castellà. Una altra
contradicció ben evident.
I és que estem vivint en un temps força complicat i ben difícil d’entendre. En un temps de moltes contradiccions. Afortunadament, a la nostra
Associació A.C.A. tots som gent gran, i podem arribar a acceptar-ho i a comprendre-ho tot. És per això
que avui celebrem amb alegria la Festa Major de la nostra ciutat, tot demanant
a la Mare de Déu de la Mercè, la qual és encara molt més comprensiva que tots nosaltres, que continuï
vetllant amorosament per la nostra ciutat i pel nostre país.
2 comentaris:
Per dignitat no podem admetre aquest temps de contradiccions, i hem de lluitar en contra d’aquesta plaga de polítics que no tenen cap respecte a la cultura cristiana mil•lenària en la que vàrem ser educats. Per evitar aquests atropellaments, estic convençut que el millor seria que tota la gent gran constituíssim un partit polític i tinguéssim la deguda representació dels nostres drets i conviccions en els Parlaments i Consistoris Municipals.
Des de que disposem de blocs, aquest tema de la Festes de la Mercè que se’n diu ara i el de Festes de Mare de Déu de la Mercè en el que el coneixíem fa uns anys, ha estat present en ells.
Esta molt clar que la barreja de certa religiositat i la política no és bona, i que sempre es vol fer servir per interessos no massa clars, i ara passa igual.
Ara ens carreguem molts anys d’història de la Ciutat, perquè no hi estem d’acord, obviem parlar-ne.
I ara, mira per on!, també volem treure l’estàtua de Colom!
És més fàcil destruir que construir
Joan
Publica un comentari a l'entrada