dilluns, 14 de desembre del 2009

Narració nadalenca

S'acosta el temps de Nadal. S'han fet nombroses descripcions literàries, plenes d'imaginació i de poesia, del misteri nadalenc, però tal vegada una de les més emotives és la que va escriure una persona que, a més de no ser creient, va professar tota la seva vida un ateisme absolut. És per això que resulta tan sorprenent i suggestiva la narració del naixement de Crist que va escriure, l'any 1940, el filòsof Jean Paul Sartre, narració que es troba inclosa dins la seva obra teatral "Barinà", traduïda al castellà l'any 2004, per l'Editorial Voz de Papel, de Madrid.

"La Verge està pàl·lida i mira l'infant. A la seva cara hi ha un gest de sorpresa, ple d'ansietat, que només ha aparegut una vegada en un rostre humà. I és que Crist és el seu fill, carn de la seva carn i fruit de les seves entranyes. Durant nou mesos l'ha portat dins el seu si. - De tant en tant, la temptació és tan forta que s'oblida de que ell és Déu, i l'estreny entre els seus braços, dient-li: "Petitet meu!". Però en altres moments es queda sense paraules i pensa: Déu és aquí. I és una dura prova per a una mare avergonyir-se d'ella i de la seva condició humana davant del seu fill. -I cap dóna ha gaudit mai així del seu Déu, per ella sola. Un Déu tan petitet que pot estrènyer entre els seus braços i ompir-lo de petons. Un Déu calentet que somriu i respira, un Déu al que pot tocar i que viu. I tímidament acosta el dit per tocar la dolça i suau pell d'aquest nen-Déu" (pàg.126)

"Tens al teu entorn aquesta bella nit de tinta, aquests càntics al pessebre i aquest fred sec i dur, formós, implacable com la virtut. I tot això et pertany. Aquesta bella nit, plena de tenebra i de focs que la travessen com els peixos fendeixen la mar, t'està esperant. T'espera a la vora del camí, tímidament i tendrament, perquè Crist ha vingut per regalar-te-la. Llença't cap al cel i seràs lliure, o supèrflua criatura, lliure i palpitant, sorpresa perquè existeixes dins el cor de Déu, en el regne de Déu, que està tant al cel com a la terra. Crist ha nascut per a tots els nens del món, i cada vegada que neix un nen, Crist neix en ell i per ell, eternament" (pàg.140)

Aquest sorprenent text del filòsof Jean Paul Sartre supera en tendresa i poesia, i segurament també en fe i trascendència, el de molts escriptors creients, i ens enfronta amb el misteri insondable que batega al fons més íntim de la naturalesa humana. Ara més que mai, ens cal acollir a tothom amb confiança i amor. Molt bon Nadal!

4 comentaris:

Joan ha dit...

Miquel

No conec gaire l’obre de Sartre i el poc que he llegit, m’ha costat molt d’entendre

M’ha sorprès el text que transcrius sobre el Naixement de Crist escrit per Sartre dins de la seva obre teatral “La Barrina”, escrita a l’any 1940

Per mi, tal com dius tu, Sartre era un ateu i un marxista convençut i no em quadra que escrivís un text així, encara que fos dintre d’una obra de teatre.

No imagino perquè ho va fer ni amb quina intenció ho va escriure. Només hi ha una cosa que em crida l’atenció. L’any 1940 va ser quan els nazis el van empresonar.

Podien ser interessos polítics del moment?

Dubto que ho esbrinem mai
Joan

miquel mª. lluch ha dit...

Quan Sartre va ser empresonat pels nazis, l'any 1940, va coincidir al camp de concentració amb el jesuita Maurice Espitaller i el dominic Pierre Boisselot, que varen obtenir permís per organitzar una Missa del Gall, dins del camp de concentració, per celebrar el Nadal. Sartre s'hi va interessar, i a més de participar en els cants (perquè sabia música i tenia molt bona veu)es va oferir per escriure una obra teatral per aquesta ocasió. I en poc més d'un mes va escriure "Bariná", de la que he extret aquests frases tan sorprenents, escrites no per motius politics, sinò per simple motiu d'amistat amb les altres persones que estaven presoneres amb ell.

Joan ha dit...

Veig que no anava gaire equivocat, encara que el motiu fos per amistat i no per raons polítiques. El que és cert és que no era per les seves creences
Joan

Huerta, Roger Huerta ha dit...

Molt ben triat al text, avi, però, com pot ésser que la mare de Déu es postri davant del noi ja al començament de la seva vida (la del noi) i no al llarg de la seva joventud, temps en el que s'escriu poc sobre laseva vida??

PD: Avi, molt ben fet el blog!! Es noten les hores utilitzades per crear-lo, han donat el seu fruit!