dimarts, 24 de novembre del 2009

Parlem de pessebres

Tots els socis i sòcies rebrem molt aviat la nostra revista social "Abans i ara" del mes de desembre, que recull una colla d'interessants articles d'escriptors ben coneguts (com J.Mª. Espinàs, Mn. Ballarín, Josep Cuní i altres), sobre temes diversos, d'especial interés per a les persones grans, i dins d'aquesta varietat de temes, n'hi ha un que destaca de forma rellevant: el del nostre popular pessebre.

Des d'aquell llunyà any 1223 en que sant Francesc d'Assís va tenir la feliç idea d'escenificar el naixement de Jesús dins un rústic estable, on, en record del que havia dit el profeta Isaias (Is.1,3) també hi havia un bou i un ase, la tradició del pessebre s'ha mantingut fins els nostres dies, i a casa nostra ha crescut i multiplicat de forma esplèndida. Quan a més, s'afegeixen a la representació les figures dels tres Reis d'Orient, vestits amb lluents capes i amb valuoses ofrenes, l'efecte és encara més espectacular, malgrat que històricament no sigui massa correcte. Ja sabem que hi ha alguns pessebres populars que no s'ajusten gaire a la història, però la creativitat és ben lliure.

I no només cal respectar-la, sinó que també hem d'admirar la senzillesa amb la que es reprodueixen fets de la vida diària, com el llenyataire, la pagesa amb el cistell, el pastor amb el seu ramat, la dona que renta al riu, i altres, malgrat que algunes vegades aquestes representacions, com la de la venedora de castanyes o el caçador amb la seva brillant escopeta, puguin ser clarament anacròniques. Però tot és art popular, i com a tal cal acceptar-lo i és ben digne d'admiració.

El que no és art, en canvi, són les desafortunades figures de caire escatològic, lamentablement qualificades de "populars", que desvirtuen tot l'elevat sentiment religiós del pessebre. El naixement de Jesús és un misteri massa profund per representar-lo frívolament amb escenes de caganers. Per això, des d'aquest bloc fem una petició a tots els nostres socis i sòcies: que amb el seu exemple personal, ajudin a fer desaparèixer aquestes desagradables figures dels nostres tradicionals pessebres.

1 comentari:

www.llarvidal.blogspot.com ha dit...

Miquel
Estic d’acord amb tu que el caganer No és una obra d’art, però a mi, aquesta figura popular i arraigades en els pessebres domèstics, no mi desagrada.
El que no m’agrada són els caganer dels polítics. (És clar que sense caganer, els polític no és ningú)
Joan