Evocant el passat

Conseqüents amb el principi d'escollir, per a les conferències culturals que cada setmana organitza la nostra Associació, a persones de reconeguda solvència, disposades a compartir els seus coneixements, es va demanar a l'honorable Sr. Joan Rigol, ex-president del Parlament, que ens vingués a parlar sobre el tema de "Catalunya entre passat i futur".

Amablement hi va accedir i ens va fer reviure, en agradable col·loqui, episodis cabdals de la nostra història, a la vegada que va augurar, pel nostre país, un futur de benestar econòmic i de pau social, que entre tots hem de fer possible. Però, en fer-ho, no podem deixar de pensar que aquest futur benestant que esperem, està arrelat en el passat.

A vegades en un passat bastant llunyà, com el de la romana Barcino, on nasqué el victoriós Luci Minici, gloriós guanyador d'una carrera de quadrigues, submergit ara en l'ombra sepulcral del temps, una Barcino que és la base i el fonament de la nostra gran ciutat actual.

I també en un passat més pròxim. Ja no existeix aquell pi monumental que creixia majestuós a Formentor, i que va inspirar al poeta mallorquí Costa i Llobera, la coneguda poesia que li va ser dedicada. Només ens en queda un record fotogràfic (foto de l'any 1903), però el sentiment íntim que va provocar, no s'ha perdut i continua seguint ben viu entre nosaltres.

També aquells grans arquitectes del segle XIX, que varen impulsar el modernisme, són només una referència en la història, però els seus edificis continuen alçant-se ben ferms entre nosaltres i contribueixen a projectar Barcelona cap a un futur que desitgem ben esplendorós.

Un passat esplèndid és la base d'un demà millor. Per això és convenient que ens parem, de tant en tant, per recordar i mirar enrere, encara que ens cal tenir sempre ben clar que la vida només pot ser viscuda mirant endavant, amb confiança i il·lusió, i sense deixar que la nostàlgia del passat ni el temor del futur, ens facin malbé mai l'alegria del present.