Coneguts ja els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya, s'ha vist clar que alguns partits polítics han retrocedit força en la seva valoració popular, degut segurament a diversos motius, entre els quals segurament hi podríem incloure la pretensió de creure's immunes al malestar general, la creença d'estar en possessió de la veritat, i p
otser també una excessiva ambició, com la d'aquella vídua d'una coneguda faula d'Isop, que tenia una gallina que cada dia li ponia un ou, i va pensar que si li donava més menjar, pondria dos cops al dia. Aixi ho va fer, i va passar que la gallina es va engreixar molt, massa, i ja no va pondre més.
otser també una excessiva ambició, com la d'aquella vídua d'una coneguda faula d'Isop, que tenia una gallina que cada dia li ponia un ou, i va pensar que si li donava més menjar, pondria dos cops al dia. Aixi ho va fer, i va passar que la gallina es va engreixar molt, massa, i ja no va pondre més.No haurà estat, doncs, engreixant els discursos i fent excessives promeses electorals, la forma més adient per aconseguir vots, sinó presentant propostes sinceres, fetes amb mesura i sobrietat, i tenit sempre ben present la coneguda dita catalana de "menjar poc i païr bé". L'ambició desmesurada no és bona 
consellera, ni pels polítics ni per ningú.
consellera, ni pels polítics ni per ningú.Les eleccions populars tenen un cert punt de contacte amb la loteria: són molts els que hi participen i ben pocs els que finalment resulten premiats. És lògic pensar que la gran m
ajoria de participants, aquells que no han estat escollits, poden tenir ara la sensació de sentir-se una mica, o bastant, defraudats, cosa que no els deu ser gens agradable confessar.
ajoria de participants, aquells que no han estat escollits, poden tenir ara la sensació de sentir-se una mica, o bastant, defraudats, cosa que no els deu ser gens agradable confessar. Però el que av
ui ens cal fer a tots, uns i altres, després d'haver escoltat l'anomenada "veu del poble", aquesta veu que un antic proverbi llatí equipara a la veu divina (vox populi, vox Dei), és donar mostra del nostre esperit cívic i acceptar plenament el seu veredicte, tot i lamentant que un important 40% dels ciutadans, tal vegada per manca d'aquest necessari esperit cívic, hagin renunciat al seu dret de fer-se sentir. També és possible que, en aquestes abstencions, hi hagi contribuit bastant la grolleria i el mal gust que alguns partits polítics han exhibit en la seva propaganda electoral.
ui ens cal fer a tots, uns i altres, després d'haver escoltat l'anomenada "veu del poble", aquesta veu que un antic proverbi llatí equipara a la veu divina (vox populi, vox Dei), és donar mostra del nostre esperit cívic i acceptar plenament el seu veredicte, tot i lamentant que un important 40% dels ciutadans, tal vegada per manca d'aquest necessari esperit cívic, hagin renunciat al seu dret de fer-se sentir. També és possible que, en aquestes abstencions, hi hagi contribuit bastant la grolleria i el mal gust que alguns partits polítics han exhibit en la seva propaganda electoral.
Ara ens toca ser optimistes. Hem d'estar totalment convençuts que la "vox populi" haurà estat ben encertada, i que les persones que es faran càrrec de dirigir el nostre país durant els pròxims quatre anys, seran uns bons polítics i sabran respondre, amb la seva assenyada gestió, al vot de confiança que acaben de rebre a les urnes.
I nosaltres, per la nostra part, també ens hem de comprometre a treballar i a ajudar-hi en tot el que ens sigui possible.
4 comentaris:
En el teu comentari, hi afegiria una frase del meu pare que retrata el que ha passat:
“Han munyit tan la vaca que es s’ha tornat tísica”
Joan
M'ha semblat molt bé. Endavant!
Felicitats pel vostre article. No obstant em permeto afegir un complement quan feu la valoració popular dels politics en la passada campanya electoral. El polític que diu “que ell està en la veritat i els seus adversaris s’equivoquen”, porten en l’ànim del ciutadà la creença que esta mutilant la veritat. Si aquesta veritat de que es gloriejant en fan bandera del seu partit, aleshores mata la veritat. i si la seva atrevida actitud diu que es la base del seu programa que aplicarà si guanya les eleccions, en aquet cas esta canten les absoltes del seu partit
Com molt bé ens diu en J.Mª.V., no es pot dogmatitzar sobre la veritat, perquè té tantes facetes com opinions personals. Fa dos mil anys que Pilat va preguntar què era la veritat, i no va obtenir cap resposta. És molt oportú que en J.Mª.V. ens recordi ara, que els polítics que, amb sobèrbia, pretenen estar en possessió de la veritat, el que fan es cavar la tomba del seu propi partit.
Publica un comentari a l'entrada