Aquest temps de Nadal és l'època més adient per refermar la nostra afició al
s pessebres i per renovar també la predilecció que sentim per unes humils figuretes de fang, que saben fer-nos reviure, enm
ig d'un munt de coves de suro i papers pintats, de tupida molsa i estrelles brillants, un temps ja passat, amb l'evocació del món ingenu i senzill de la nostra infantesa. Potser va ser per aquest motiu, que la visita col·lectiva que la nostra Associació va organitzar, aquest mes de desembre, a l'Exposició de Pessebres del Palau Mercader, va tenir una extraordinària concurrència, i foren molts els socis i sòcies que hi varen voler assistir, impulsats per la nostàlgia d'un record llunyà i per la màgia d'un art popular, ple d'il·lusió i sentiment.



Igualment va ser molt ben acollida la visita feta al Museu Etnològic de la nostra ciutat, on es va poder contemplar una impressionant exhibició de boniques figures de pessebre, modelades el segle passat, amb gran amor i tendresa, per uns veritables artistes de casa nostra: Talarn, Masdeu, Escaler, Amadeu, Castells i altres. Resulta impressionant el realisme que varen aconseguir donar a aquestes petites obres d'art, i el profund sentiment religiós que avui dia encara ens comuniquen.

Aquestes emotives exposicions ens varen fer venir a la memòria, algunes antigues nadales, gairebé oblidades: "Pel pessebre del món, com estordides figuretes de fang, tots caminem, cercant en nostres vides el missatge salvífic de Betlem.....". Contemplant els pessebres, tots ens sentim una mica com petites figuretes de fang, maldant per trobar la felicitat a la nostra vida, mentre somiem que estem fent camí amb els pastors: "Com el rabadà d'aquell temps llunyà, a Betlem jo ara m'en voldria anar....."
Això és el que ens hauríem de proposar sempre: caminar il·lusionadament endavant. Si bé les figures del pessebre no es poden moure, nosaltres si que ho podem fer, i ho hem de f
er, sense defallir mai. Ens cal avançar cap a una veritable germanor, una societat solidària, una pau fonamentada en l'amor i la justícia. En el pessebre del nostre món, hem de ser unes figuretes sempre actives, lliures d'egoisme i ben disposades a transfigurar el nostre entorn, sovint una mica massa apagat i trist, per convertir-lo en un lluminós i acollidor portal de Betlem.


La figura d'un àngel ens du el ressò llunyà d'una altra nadala: "La nit recula quan la claror de la Llum viva romp la tenebra. Jesús ens porta, des d'un pessebre, l'alba novella d'un món millor". Si sembrem optimisme, collirem alegria. I el nostre país cal que sigui ben joiós i alegre. Tant de bo que tots sapiguem sembrar sempre un bon munt d'il·lusió i d'esperança al nostre entorn.
3 comentaris:
M’ha fet molta il•lusió llegir el contingut del escrit sobre Pessebres i Nadales. M’ha transportat als bons temps en que, després d’haver anat amb el meu pare a la fira de Santa Llúcia a comprar alguna figureta que ens faltava, l’ajudava a fer el pessebre a casa nostre. I puc assegurar que els Reis Macs i els seus patges cada nit, silenciosament, avançaven una mica fins arribar el dia de Reis a l’establia per adorar el nen Jesús. Això es lo que veig ara amb A.C.A que cada dia fa les coses millor i sempre encaminades a que ens l’il•lusionem en participar en les activitats i trobades per avançar, sense fer soroll però amb fermesa, a una veritable germanor per assolir una societat solidaria, respectuosa amb la gent gran, fonamentada en el amor i la justícia.
M'agrada que es conservin les tradicions. En aquestes dades tots ens tornem altre cops infants. I revivim moments joiosos. Tan de bo els nostres néts segueixin fidels a la nostra història religiosa i cultural.
Els pessebres són una tradició de la mediterrània molt arrelada en el nostre país i que el món laic està fent desaparèixer de mica en mica, com tot el que faci olor de religiositat catòlica.
Per mostra un botó (o uns pocs botons)
Festes de la Mercè = Festa Major
Bon Nadal = Bones Festes (al menys una TV pública)
Il•luminació de la Ciutat. Figures geomètriques o ballarines en el Paral•lel
Però la pèrdua d’aquest símbols o tradicions no ha de comportar la pèrdua de la fe, sinó en transformar la seva visibilitat en obres que portin cap a la pau, justícia i estimació.
Joan
Publica un comentari a l'entrada