a l'acollidora sala d'actes del Col·legi de Metges de Barcelona, l'emotiva i inoblidable interpretació d'una Sonata en re major de Mozart, a quatre mans. Va ser un concert magnífic, interpretat de forma magistral, i amb aparent facilitat, per dos joves pianistes, Alfred Armero i David Albanell, que varen saber coordinar-se d'una manera perfecta, moguts per un mateix esperit líric i una única inspiració, aconseguint una delicada harmonia de sons i sentiments, que va entusiasmar a tothom.
El suggestiu concert d'ahir, ens porta avui a considerar un element de gran importà
ncia a la nostra vida: la bona coordinació, una condició sempre necessària, no només en l'aspecte musical, sinó també en el sentit polític i social, i sobretot, en l'aspecte humà. Per viure en perfecta harmonia, cal que sapiguem coordinar la nostra vida amb les persones que ens envolten, en una amistosa relació que ha d'estar basada en tres principis fonamentals: comprendre, acceptar i estimar.Si volem aconseguir el ressò d'una agradable harmonia musical, no podem p
as interpretar la nostra vida tot sols. Hem de fer-ho acompanyats, i no només a quatre mans, com els pianistes del concert d'ahir, sinó a múltiples mans, procurant agermanar-nos sempre, en sentiment i esperit, amb totes les persones que estan al costat nostre i que, com nosaltres, estan fent camí cap a una societat amable, justa i solidària.
as interpretar la nostra vida tot sols. Hem de fer-ho acompanyats, i no només a quatre mans, com els pianistes del concert d'ahir, sinó a múltiples mans, procurant agermanar-nos sempre, en sentiment i esperit, amb totes les persones que estan al costat nostre i que, com nosaltres, estan fent camí cap a una societat amable, justa i solidària.I aquí
és, on la coordinació, basada en la comprensió i l'entesa mútua, és totalment indispensable. Podem tenir criteris diferents sobre temes opinables, podem valorar més una opció política que una altra, podem ser creients o no creients, però totes les diferències queden superades per l'estima a la persona i el respecte mutu.
és, on la coordinació, basada en la comprensió i l'entesa mútua, és totalment indispensable. Podem tenir criteris diferents sobre temes opinables, podem valorar més una opció política que una altra, podem ser creients o no creients, però totes les diferències queden superades per l'estima a la persona i el respecte mutu. L'emotiu concert escoltat ahir al Casal del Metge de Barcelona, tan perfectament interpretat, va posar en evidència la necessitat que tots tenim de coordinar la nostra vida amb els altres, i de fer-ho amb amistoses relacions de convivència i de respecte, d'estima i de solidaritat.
3 comentaris:
Us felicito per l’èxit de les tardes musicals al Casal del Metge.
També m’ha agradat el símil que fas entre la coordinació dels pianistes amb la vida real.
Llàstima que aquest sentit d’harmonia que cites no és el que impera, especialment en el camp polític, i ja veiem que després de deixar la Caixa buida, encara la culpa serà del nous gestors per burros d’haver guanyat les eleccions
Joan
He llegit el comentari del mes de gener, Comprensió i entesa. M’ha agradat molt el seu contingut, basat amb al concert de piano a quatre mans. Per motius personals em va ser impossible poder`assistir-hi, vaig llegir el programa i el repertori prometia ser una bona vetllada, i la interpretació dels dos pianistes, es destaca en el comentari com perfecta i acurada. Estic d’acord amb les consideracions que al respecta es fa referència d’aquet suggestiu concert en el sentit polític, social i humà: però tenint en compte el moment en que vivim, jo crec que aquestes consideracions interpretatives en la vida real ni falta una, la música. El dia del concert els son i sentiments els vàren posar els dos magnífics pianistes, juntament amb una música escollida prèviament i d’acord amb els sentiments del concertistes i del públic assistent, però en la vida real, política i social, la música no sempre la posant els que la interpreten, ni molt menys el públic ...... que més desitjaríem tots els de la nostre edat que la melodia fos suau, harmònica i sentimental ..... moltes vegades sols son sons sense ritme ni harmonia ni sentiments.
He llegit el comentari del mes de gener, Comprensió i entesa. M’ha agradat molt el seu contingut, basat amb al concert de piano a quatre mans. Per motius personals em va ser impossible poder`assistir-hi, vaig llegir el programa i el repertori prometia ser una bona vetllada, i la interpretació dels dos pianistes, es destaca en el comentari com perfecta i acurada. Estic d’acord amb les consideracions que al respecta es fa referència d’aquet suggestiu concert en el sentit polític, social i humà: però tenint en compte el moment en que vivim, jo crec que aquestes consideracions interpretatives en la vida real ni falta una, la música. El dia del concert els son i sentiments els vàren posar els dos magnífics pianistes, juntament amb una música escollida prèviament i d’acord amb els sentiments del concertistes i del públic assistent, però en la vida real, política i social, la música no sempre la posant els que la interpreten, ni molt menys el públic ...... que més desitjaríem tots els de la nostre edat que la melodia fos suau, harmònica i sentimental ..... moltes vegades sols son sons sense ritme ni harmonia ni sentiments.
Publica un comentari a l'entrada