dilluns, 14 de febrer del 2011

Saber perdre el temps

A la nostra Associació A.C.A. ens agradaria poder superar la preocupació d'algunes persones grans que tot el dia, des que es lleven fins que van a dormir, estan pendents del rellotge. Del rellotge i de l'agenda, i així arriben angoixats al final de setmana, amb la impressió que el temps s'ha fos i encara els falta molt per fer.

Són moltes les persones que volen estirar les hores com un xiclet, que volen fer una gran quantitat de coses, sense adonar-se que la inquietud del temps pot arribar a esclavitzar.

És ben certa la dita popular que "el temps passa volant", però no per això hem de ser esclaus del rellotge ni sentir-nos malament quan no podem complir el nostre programa diari, o potser quan ens hem d'esperar per algun motiu, en una botiga o en un autobús que no arriba.
Som propietaris del nostre temps i n'hem de saber gaudir sense angoixes, sense remordiments, sense donar-li un valor massa elevat. Gairebé m'atreviria a dir que nosaltres, les persones grans, també hem de saber perdre el temps, pel nostre bé i pel bé dels altres.
Hem de saber anar per la vida amb tranquil·litat, badant i escoltant, aturant-nos a saludar un conegut o atenent una persona que ens demana consell, amb temps per llegir i per passejar, per assistir a cordials trobades d'amistat, a interessants conferències culturals i a agradables concerts de música, com els que s'organitzen periòdicament a A.C.A.

I també amb temps per ajudar als nostres fills i néts, per estar al costat dels nostres familiars i amics, però sense voler cronometrar-ho mai. La nostra Associació, conscient d'aquests valors, continuarà esforçant-se perquè tots els seus socis i sòcies puguin gaudir lliurement del seu temps, sense presses, i així, sentint-se lliures, visquin cada moment amb intensitat, alegria i il·lusió.

1 comentari:

www.llarvidal.blogspot.com ha dit...

És ben cert. Sempre anem atrafegats i corrent. No som propietaris del nostre temps
Però perdre el temps no és no fer res, sinó altres activitats, inclús tu dius entre altres, badar pel carrer. Tinguem present que com més ens sembla que perdem el temps, més produïm, ja que la nostra ment es neteja i queda lliure per pensar

Joan