La paraula Viladordis, que ens evoca uns extensos camps
de sembrat, daurats pel sol, és el nom d’un petit veïnat, situat molt a la vora
de la població de Manresa, al que fa pocs dies la nostra Associació A.C.A. ha tingut
l’oportunitat de fer-hi una visita molt instructiva i agradable.
En aquest petit veïnat de Viladordis, s’hi troba
l’antiquíssim Santuari de la Mare de Déu de la Salut, un Santuari que és poc
conegut i no gaire visitat, tot i tenir-lo ben a la vora. En ell s’hi venera
una bonica i elegant talla gòtica de la Mare de Déu, del segle XIV, a la que
sant Ignasi hi tenia una gran devoció. Durant tot el temps en que el Sant va viure,
com a pobre ermità, a sol i serena, en una espluga vora el riu Cardener, varen
ser moltes les visites que hi va fer, a peu i en devota peregrinació. Encara es
conserva, al llindar de l’entrada del Santuari, la gran llosa damunt la qual
resava agenollat el Sant, en les seves llargues hores d’oració.
Aquesta església de Viladordis és antiquíssima. Consta ja
documentada al segle X, encara que l’edifici romànic, d’una sola nau, que ara
hi trobem, és d’uns dos segles més tard, del segle XII, reformada posteriorment, durant el segle XIV, quan
es va construir, al costat de l’església, l’actual casa de l’ermità, i es va variar
la primitiva situació del portal d’entrada, tal com el podem veure avui dia.
Una atractiva visita a la Mare de Déu de la Salut, de
Viladordis, com la que hi ha fet recentment un animat grup de socis i sòcies
d’ACA, és una bona ocasió per renovar una bonica devoció mariana popular i per fer
reviure la història mil·lenària del nostre país.
1 comentari:
No hi ha dubte que el nostre país té racons molt atractius i bonics, amb una llarga i interessant història, com aquesta de Viladordis, que val la pena divulgar. Agraeixo la notícia, i és una visita que penso fer ben aviat.
Publica un comentari a l'entrada