dissabte, 24 de setembre del 2016

Temps de contradiccions

Avui la nostra ciutat de Barcelona està celebrant, amb nombrosos actes lúdics i festius, la seva Festa Major, una festa que històricament era en honor de la Mare de Déu de la Mercè, i que en teoria encara ho continua sent, però que a la pràctica ha perdut tota la seva essència, i ha quedat ben desvirtuada. Perquè ara ja no es fa cap menció enlloc a l’advocació mariana original ni al profund esperit religiós que va impulsar a sant Ramon de Penyafort, en la seva meritòria tasca de la redempció de captius. Aquella història de segles enrere s’ha anat difuminant dins la fosca nebulosa de l’oblit, i en la Festa Major actual ja no se li ret cap homenatge ni se li fa cap mena de menció enlloc. I és que vivim en temps de contradiccions.

Nosaltres, com a persones grans, en podem donar molt bon testimoni. Se’ns fan moltes lloances pels anys que hem viscut, uns anys sovint passats en circumstàncies ben difícils. 

Se’ns alaba per la nostra capacitat de treball i per haver ajudat a tirar endavant el país, se’ns elogia pel nostre seny i pel nostre esperit dialogant, però tot això només són paraules. A la pràctica, tenim tancat l’accés a la política activa, n'estem excluïts i no podem formar part de cap equip de govern. La nostra edat, que és precisament la que ens dóna aquest seny tan lloat, és la que ens ho impedeix. La contradicció entre la teoria i la pràctica és molt clara.

El passat mes d’abril, amb motiu del centenari de la mort del eminent bisbe Torras i Bages, autor de "La Tradició catalana", se li va celebrar, a la Catedral de Vic, un homenatge presidit pel cardenal Stella, vingut de Roma. Va ser una missa concelebrada amb cardenals, arquebisbes, bisbes, religiosos i religioses de totes les parts del nostre país. El cas és que en aquesta missa, a la que hi varen assistir uns cinc-cents capellans de casa nostra i que havia de ser d’homenatge al Dr. Torras i Bages, el qual havia estat sempre un gran defensor de la nostra llengua, la memòria de l’homenatjat no va ser gens respectada, perquè les oracions i la pregària eucarística es varen fer en castellà. Una altra contradicció ben evident.  

I és que estem vivint en un temps força complicat i ben difícil d’entendre. En un temps de moltes contradiccions. Afortunadament, a la nostra Associació A.C.A. tots som gent gran, i podem arribar a acceptar-ho i a comprendre-ho tot. És per això que avui celebrem amb alegria la Festa Major de la nostra ciutat, tot demanant a la Mare de Déu de la Mercè, la qual és encara molt més comprensiva que tots nosaltres, que continuï vetllant amorosament per la nostra ciutat i pel nostre país. 

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Per dignitat no podem admetre aquest temps de contradiccions, i hem de lluitar en contra d’aquesta plaga de polítics que no tenen cap respecte a la cultura cristiana mil•lenària en la que vàrem ser educats. Per evitar aquests atropellaments, estic convençut que el millor seria que tota la gent gran constituíssim un partit polític i tinguéssim la deguda representació dels nostres drets i conviccions en els Parlaments i Consistoris Municipals.

Anònim ha dit...

Des de que disposem de blocs, aquest tema de la Festes de la Mercè que se’n diu ara i el de Festes de Mare de Déu de la Mercè en el que el coneixíem fa uns anys, ha estat present en ells.

Esta molt clar que la barreja de certa religiositat i la política no és bona, i que sempre es vol fer servir per interessos no massa clars, i ara passa igual.

Ara ens carreguem molts anys d’història de la Ciutat, perquè no hi estem d’acord, obviem parlar-ne.

I ara, mira per on!, també volem treure l’estàtua de Colom!

És més fàcil destruir que construir

Joan