La celebració de la festa nacional ens invita a tots a continuar treballant pel nostre país. Ben segur que a nosaltres, els socis i sòcies d'A.C.A., no ens és possible imitar l'esforç dels valents excursionistes que, desafiant el fred i la neu, despleguen airosament la nostra bandera al cim més alt d'una muntanya. Però si que podem fer altres coses ben importants.
Un país no és una juxtaposició de persones físiques sinó una suma de voluntats, una comunió d'ideals. Avui més que mai, en la proximitat del dia de la nostra festa nacional, ens hem d'esforçar perquè aquesta comunió d'ideals sigui possible, i ho aconseguirem si sabem forjar uns llaços socials ben forts, amb lligams d'amistat i comprensió, d'acolliment i respecte, sense excloure ningú.
No és al cim d'una alterosa muntanya on nosaltres hem de plantar la bandera - cosa que segurament tampoc podríem fer - sinó al cor de tots els ciutadans de Catalunya, que aixó si que podem fer-ho amb les nostres ganes d'ajudar als altres, el nostre respecte a opcions diverses, la nostra facultat de diàleg, i també amb el nostre somriure i els braços oberts a tothom.
Ben segur que interpretem el desig de tots els socis i sòcies de la nostra Associació, si demanem que la celebració de la Diada, sense exclusions, contribueixi al reforçament de la nostra identitat, de la nostra llengua i de les nostres costums i tradicions.
2 comentaris:
Miquel
He llegit el teu article
La fotografia que hi poses, és del dia de la nevada d’aquest any?. Encara que les persones no es coneixen, m’ha semblat que aquesta foto ja l’havia vista i que els personatges els conec. En hora bona per les vostres excursions estiuenques
En àdhuc el text del dia de la Diada, el trobo molt maco però una mica utòpic. Crec que ens el podria dir qualsevol dels nostres polítics, però amb una diferència: que sota veu hi afegirien: sempre que siguin els altres que vinguin als nostres postulats
Almenys és el que jo interpreto de l'espectacle que entre tots ens estan oferint, i que està molt lluny de les idees que tu, com a portaveu d’ACA interpretes molt bé com a pensament majoritari dels socis de l’entitat
Joan
Reconec que l'escrit potser peca una mica d'utòpic, però penso que en la nostra tasca ens hem d'exigir l'impossible. Potser no arribarem al final i ens quedarem només a mig camí, però ja haurem avançat una mica i els nostres esforços no hauran estat en va. Fins i tot és possible que algun dia arribem a convèncer els polítics a ser sincers: ens cal ser optimistes!
Publica un comentari a l'entrada