Mirant enrera

Ara és el moment adient, per a tots els que vàrem veure l'obra teatral "Mar i cel" i ens vàrem emocionar amb aquella injusta expulsió dels moriscos instigada pel malèvol Duc de Lerma, de recordar aquell funest decret reial, perquè enguany se'n compleixen 400 anys. Va ser el 1609 quan l'inepte Felip III va firmar l'ordre d'expulsió, al mateix temps que, en política europea, acordava una treva de dotze anys amb els independentistes holandesos. A casa nostra, el rei havia jurat les Constitucions de Catalunya i la llengua catalana feia una vida normal i tranquila, fins el punt que aquell mateix any 1609, ara en fa exactament quatre-cents, l'erudit Jeroni Pujades va publicar un llibre de gran interés històric i cultural, la seva "Crònica universal del Principat de Catalunya".

En commemorar-se ara el 400 Aniversari d'aquesta important edició, és instructiu girar una mica la vista enrera i contemplar, en perspectiva, els grans obstacles que, en endavant, li esperaven a la llengua catalana per a la seva supervivència i els grans reptes que hagué de superar, de llavors ençà, per arribar fins a nosaltres. Quatre segles són molts anys, i durant tot aquest temps també han estat molts i molt forts els reptes afrontats, de manera que gairebé és un miracle que avui encara sigui ben viva i que no hagi estat expulsada de casa seva, com ho foren els moriscos.

Tot fullejant ara un antic exemplar de la "Crònica universal del Principat de Catalunya" que ha aconseguit vèncer totes les vicissituds fins arribar en perfecte estat a les nostres mans, se'ns confirma el convenciment que la supervivència del català és ben ferma, i això ens ha d'omplir a tots d'optimisme, d'un joiós optimisme que, amb aquest comentari, volem fer extensiu també a tots els socis i sòcies de la nostra Associació.