dimarts, 19 de maig del 2009

Perfum i color

Un nombrós grup de socis i sòcies de la nostra Associació acaba de realitzar una agradable visita a la Fira de flors de Girona. Ha estat una magnífica ocasió per poder veure engalanats tots els carrers i places d'aquesta bonica ciutat i a la vegada per poder-se submergir una estona dins un màgic món de perfum i de colors.

D'entre totes les flors, les roses són les que tenen una més llarga història, especialment les de color roig viu, i la literatura clàssica mundial les ha cantat sempre en nombrosos poemes, elogiant-ne la seva fragància i associant-la amb l'amor perenne i la fidelitat. La rosa s'ha convertit en un símbol d'amor a tot el món.

Símbol de bellesa i de joventut en els rams de núvia, i també un símbol de joiosa privacitat des d'aquell dia en que, segons la mitologia, l'entremaliat Cupido va fer obsequi d'un ram de roses a Harpocrates, el jove déu del silenci, perquè guardés el secret de les aventures amoroses de la seva mare Venus. I és que, des de sempre, l'amor i la rosa han anat fermament units.

La visita a Girona va ser molt agradable, en un dia "florit com un maig", segons la dita popular. Les roses gironines varen oferir als visitants tota la seva meravellosa i exhuberant varietat de colors, aquella que tant bé va descriure el poeta Joan Maragall quan va dir, "he vist unes roses, d'un vermell pujat, d'un vermell negrós, d'un vermell morat", unes roses esplendoroses i perfumades que varen despertar també la imaginació de tots els socis i sòcies d'A.C.A., fent que tots ells se sentissin identificats, ni que fos per un dia, amb aquell valerós caballer que va poetitzar en Josep Mª. de Segarra: "Sant Jordi té una rosa mig desclosa, pintada de vermell i de neguit, Catalunya és el nom d'aquesta rosa, i sant Jordi la porta sobre el pit".

1 comentari:

Joan ha dit...

Entre les flors, no sé ben bé perquè, però la que sempre crida més l’atenció és la rosa.

Pel que es veu en les teves fotos, les veu trobar en un bon moment, ja que estaven en plena forma.

La Mª Lluïsa i jo ens vàrem acontentar en anar als Jardins Cervantes, on hi havia el concurs de roses i la Rosa que va premiar la Gent Gran, però com que ja feia molta calor, no estaven tan maques com les que tu has retratat

Joan