La setmana passada es va celebrar el centenari
d'una Entitat molt pròxima a la nostra Associació A.C.A.: el Col·legi dels PP. Escolapis, fundat l'any 1912 i situat al carrer Diputació, a menys de cent metres de la nostra seu social. Això ens va permetre participar en aquesta festa. I si totes les celebracions són sempre molt agradables, la solemne commemoració d'aquest centenari va superar totes les expectatives. L'acte va comptar amb la presència del P. Provincial dels Escolapis, del senyor Artur Mas, de nombrosos antics alumnes i de moltes persones amigues, que omplien totalment l'acollidora sala d'actes.
d'una Entitat molt pròxima a la nostra Associació A.C.A.: el Col·legi dels PP. Escolapis, fundat l'any 1912 i situat al carrer Diputació, a menys de cent metres de la nostra seu social. Això ens va permetre participar en aquesta festa. I si totes les celebracions són sempre molt agradables, la solemne commemoració d'aquest centenari va superar totes les expectatives. L'acte va comptar amb la presència del P. Provincial dels Escolapis, del senyor Artur Mas, de nombrosos antics alumnes i de moltes persones amigues, que omplien totalment l'acollidora sala d'actes.
Aquest Col·legi de l'Escola Pia va haver de superar èpoques molt difícils: anys de persecució religiosa durant la dècada del 1930, i després, anys d'absoluta prohibició de la llengua catalana, durant la dècada del 1940. Precisament aquests penosos anys són els que recordem més, moltes persones grans de la nostra Associació A.C.A., que llavors n'erem alumnes. Uns anys en els que vàrem viure i sofrir personalment la prohibició de parlar la nostra llengua, i en els que ens vàrem sentir-nos dir allò de "habla en cristiano", com si el català fos una llengua heretge i, per tant, condemnada a la foguera.
Per això ens va indignar, i també ens va doldre molt, que el rei d'Espanya, en un discurs pronunciat fa un parell d'anys (octubre del 2010), proclamés públicament i falsament que la llengua castellana "nunca fué lengua de imposición a nadie", afegint que "a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano".
Nosaltres som testimonis de que això que va dir no és veritat: o el monarca va mentir conscientment o bé està molt mal informat, però el cert és que les seves paraules, totalment falses, després no han estat mai rectificades.
Nosaltres som testimonis de que això que va dir no és veritat: o el monarca va mentir conscientment o bé està molt mal informat, però el cert és que les seves paraules, totalment falses, després no han estat mai rectificades.
Va ser a causa d'aquesta prohibició del català, que moltes persones de la nostra generació no varen tenir ocasió d'aprendre la nostra llengua, ni de conèixer la seva gran importància literària i històrica, ni saber que ja fa més de mil anys que varen aparèixer escrites les primeres paraules catalanes, en la narració en vers del martiri de santa Fe, del segle X, cosa que li atorga una antiguitat molt superior a la d'altres llengües romàniques. I que, malgrat això, va ser durament perseguida i denigrada. La celebració d'aquest centenari ens ho fet recordar.
Afortunadament, ara vivim temps millors, de més justícia i llibertat. I així vàrem poder gaudir, en companyia d'importants personalitats assistents, de diverses actuacions programades per commemorar aquest Centenari, amb cants, música, coreografia, parlaments i converses amb el periodista Víctor Amela, actuacions que varen ser llargament aplaudides. I la nostra Associació A.C.A., com Entitat amiga i veïna, també se'n va sentir solidària i va participar-hi activament.
3 comentaris:
Moltes gràcies, Sr. Lluch, per les seves paraules. Es va intentar fer un acte digne, obert a tothom a quie es va poder avisar i hi va voler venir. Va ser com una benvinguda per als actes que anirem fent al llarg de l'any i dels quals ja tenen el programa i als quals esperem molts antics alumnes. Ens agradaria, com deia en una carta que no em van publicar a La Vanguardia, que aquest any el Col.legi fos com una gran àgora, lloc de retrobament d'antics coneguts entre ells i amb persones nouvingudes, perquè tots som d'aquesta gran família de l'Escola Pia del Carrer Diputació
Bn acte per recordar temps passats, especialment la postguerra, la prohició del català. etc.
Però les frases ofensives que tu cites, "Hable ne cristiano" a mi les han dites per persones de dés enllà de l'Ebre, i no fa pas gaires anys.
Exalumne de l'escola Pia de Balmes
Joan
Felicitats amic Miquel pel teu agradable i sincer article en un aniversari tan joiós per tots els que vareu anar a l’escola Pia de Diputació, jo també soc un antic alumne d’abans de la guerra i encara avui dia recordo amb molta simpatia aquell any que hi vaig estar.
Respecta al tema de la llengua catalana, a mi tampoc me la van ensenyar al col•legi de la Lasalle de la Bonanova, ja que estava prohibida la seva ensenyança, així ho va dir en castellà desprès de la guerra civil el primer Capità General de Catalunya, Alvarez Arenas, al prendre possessió del seu càrrec: “Estigueu segurs catalans, que el vostre llenguatge en l’ús privat i particular no serà perseguit” Però si que va estar en tots els demés àmbits culturals, i aquesta prohibició va durar molts anys, doncs quan exercí d’advocat, vaig presentar a Hisenda un recurs del meu germà Fernando, amb paper de carta d’ell amb el nom en català (Ferran), i al passar molts dies sense contestar-li, hi vaig anar a reclamar-ho, i me la van tornar dient-me que no atenien recursos que hi hagués una paraula en català.
En quant a la sortida desafinada del rei, sols haig de dir que com a rei d’Espanya tindria que conèixer una mica més d’història, i així ens comprendria als catalans i el nostre idioma.
Publica un comentari a l'entrada