També ha dit que calia tenir en compte l'esperit empresarial català, així com els acreditats centres de recerca de casa nostra, i els d'investigació del coneixement, mundialment ben considerats i reconeguts. Ha recordat que durant el trist període de la bombolla immobiliària, varen ser moltes les empreses catalanes que varen treballar i esforçar-se per obrir nous mercats i que, tot plegat, ens ha d'infondre una fundada confiança en un futur optimista pels nostres fills i néts.
Però encara no hem arribat a aquest esperat futur. De moment estem acabant un any molt difícil i creu que probablement l'any 2013 encara ho serà més. Serà un any de recessió econòmica, un any de crisi que afectarà tot Europa, cosa inquietant, perquè també pot afectar les exportacions, però està ben segur que després s'iniciarà la recuperació. De moment, no hi ha més remei que aplicar polítiques d'austeritat, encara que, a criteri seu, caldria equilibrar-les amb més polítiques d'estímul, cosa que els governs europeus, liderats per Alemanya, no fan prou.
Aquest objectiu d'un 0'7% de dèficit implicaria una exagerada pressió fiscal en uns moments en que la nostra economia té molts entrebancs. El mercat bancari està tancat i només podem recòrrer al "Tesoro Público", cosa que implica que el mecanisme de control, per part del Govern central, és molt considerable. Malgrat tot, però, manté el seu optimisme de que es tracta només d'un problema a curt termini, i que l'any 2014 serà molt millor.
Finalment també ha fet referència, entre altres temes, al pagament d'un euro per recepta, justificant-lo per la gran pressió fiscal que soportem. Ha recordat que els grups més desvalguts n'estan exents i que hi ha un topall (60 €), que ve a representar el cost d'un euro per setmana, com a màxim. Indica que també té una funció dissuasòria perquè, o mantenim la qualitat tot contenint el consum, o perdem qualitat. I creu que, en la situació actual, aquest dilema no té altra solució. També ens ha demanat col·laboració, a les persones que erem al Consell de la Gent Gran, afirmant que els funcionaris de la Generalitat, amb el sou retallat, també estaven contribuint molt a l'esforç del país. I ha finalitzat amb una crida a l'optimisme i la confiança en un futur millor.
4 comentaris:
Hem tingut un gran Conseller d'Economia, prestigiat arreu del món, amb una gran talla intel.lectual i humana, i un patriota de pedra picada.
Només la migrada talla de la major part de la nostra classe política ha fet que enlloc de trobar una col.laboració sense fisures, de ferro, entre tots els partits que es diuen catalanistes, la curta alçada de mires ha convertit un titànic esforç de quadrar uns comptes insolvents en una crítica ferotge al que han titllat de "retallades". Erosió d'un gran Conseller que sens dubte ja no vol continuar aquest via-crucis en el futur.
Tenim elements per a sortir de la crisi? Segons ell sí, però amb l'objectiu indigne de dèficit que el Govern espanyol ens ha posat -contra tota lògica-, l'espoli fiscal continuat i sangrant, i la anorreadora manca d'inversió pública que Espanya practica amb el nostre país, la realitat és que la destrucció d'empreses, l'atur i l'emigració dels joves més capaços, està portant el país a una depressió molt fonda, que el 2013 s'agreujarà.
El Conseller Mas Colell segurament no us va voler deprimir,però l'autogovern, l'autonomia que fa 30 anys vàrem reconquerir, ja no existeix:
El Govern català ja no paga les factures, ho fa el FLA (Fondo de Liquidez Autonómica) que es un grup de funcionaris a Madrid que DECIDEIXEN quina factura paguen i quina no. Sense cap altre marge.
Els mercats de capitals resten tancats a la Generalitat.
I no cal parlar de l'autonomia en temes de justícia, llengua, educació (recordeu en Wert?),dependència, indústria...
Davant d'això, la veritable POR (jo,parlaria de pànic) és quedar-nos com estem. Cal fer el referèndum d'autodeterminació, i guanyar-lo, guanyar la llibertat.
Per a això queda molta pedagogia a fer a Catalunya.
Cal desar les banderes i treure els arguments:
Pensions (impagables en el futur a Espanya)
Atur (que ens porta a la situació Grega)
Sanitat (que l'asfíxia del Govern espanyol es carregarà en aviat).
Educació (que volen convertir en una trencadissa per motius de llengua, i retallar-la).
Els joves (que han d'emigrar per cercar un futur).
I un llarg etc.
La por de l'espanyolisme i un sentiment difús de corrupció, han consolidat un 20% llarg de vot molt contrari al futur... Segur que hi ha gent de bona fe entre ells... Cal arribar-hi sense agressivitat, amb raons i astúcia.
És veritat, el país té molts elements i actius per a tirar endavant, però cal trencar les cadenes que ens impedeixen fer-ho. Potser el professor Mas Colell hauria pogut compartir aquesta fatiga immensa també amb vosaltres, la Gent Gran, la Gran Gent.
Felicito a la Junta de A.C.A., per estar sempre convocada per notificar-li qüestions de transcendència per a Catalunya, proba evident del pes que representa la Nostra Associació envers el mon de la gent gran al nostre País. A més, trobo molt encertada la forma que té el nostre President de recollir, amb un curt espai del nostre blog, la totalitat del contingut de la conversa, de forma entenedora i sense oblidar-se de cap punt d’interès que va exposar el Conseller.
Prego em perdoneu la meva introducció però m’ha sortit de l’ànima tan prompte he llegit l’article.
El que va exposar el Conseller no és cosa nova, i els catalans ho sabem perquè tota la nostra vida i el què ens han explicat els nostres pares, aquest atac frontal del govern central contra el nostre País ha estat una constant de sempre per tant no ens be de nou, a més, el President Mas ens ho va dir constantment en els seus discursos d’abans i de desprès de les eleccions, i és evident que ens posaran pals a les rodes, faran promeses a les persones grans sobre les pensions i el retorn als seus pobles d’origen de la resta d’Espanya, esgrimiran mentides i pors sense cap prudència ni han respectat la presumpció d’innocència com quan van titllar als dirigents de CiU d’haver evadit capitals al estranger, son amorals i perversos, però el nostre tarannà i el nostre seny ens han de portar, ara o mai, a viure en pau i sense pors al nostre País, a la nostra Gloriosa Catalunya, que ha acceptat sense cap recel a tots aquells que han vingut a viure i conviure amb nosaltres. En els horitzons actuals de la societat catalana, esta, per primera vegada, un enfrontament amb Espanya que el sabrem apamar a la mida que ens correspon a nosaltres, no a la mida, com han suposat els inintel•ligents detractors del govern hispànic, de les seves posicions del campanar de l’Espanya franquista “una, grande y libre”, amb la seva història que sols ensenyava: les conquestes del Cid Campeador, els reis Catòlics i les victòries del cavall blanc de Santiago.
És cert que no tenim ni un duro, però que ens sortirem
Però li voldria dir al Sr. Conseller que ens en sortirem més ràpid si les retallades es fan en les partides que són de dubtosa eficiència com certes subvencions i reduint la despesa política, en lloc de fer el més fàcil: APUJAR IMPOSTOS que qui els acaba pagant sempre és la classe mitjana, que ja està desapareixent i que a sobre és la que no pot escapar al fisc.
Joan
Está claro que la economía no va bien, que cada vez nos ahogan mas, que cuanto más nos ahogan menos podemos crecer, si no hay inversión no puede haber puestos de trabajo, las Pymes no tienen créditos que son las locomotoras del empleo, total un desastre. Esperemos como dice el Sr. Mas-Colell que el 14 sea mejor. No estoy muy segura si podremos llegar allí, las personas tienen un cierto punto de aguante, y no lo tengo tan claro que puedan seguir mucho más, demasiado paro, demasiados embargos, abuelos que mantienen con su exigua renta a sus hijos y nietos, el Estado puede estar contento, el ha tirado por el suelo el estado de bienestar que habíamos conseguido después de muchos años. Esperemos que les entre el "seny" y comiencen una nueva era y cordura y honradez.
Publica un comentari a l'entrada