Estímul de llarga vida

Els diaris acostumen a publicar unes notícies no massa agradables, però a vegades, molt poques vegades, ens proporcionen algunes informacions insòlites i sorprenents, que ens alegren una mica el dia, com la que va aparèixer en una esquela de La Vanguardia el dissabte passat, dia 8 de novembre.

Sembla que les esqueles no haurien de ser el lloc més apropiats per trobar-hi bones notícies, més aviat el contrari, ja que ens acostumen a facilitar informacions molt poc alegres. Però la que va publicar el dissabte passat, ben segur que devia fer aparèixer algun somriure involuntari a la cara dels lectors. Textualment ens comunicava que el senyor X, havia mort "contra la seva voluntat, a Barcelona, a l'edat de 90 anys". 

Això és magnífic!. Arribar als 90 anys en plena activitat i sense cap ganes d'anar-se'n d'aquest món, és digne de tot elogi, i feia molt bé, la notícia cronològica, de fer-ho constar així.

Ben segur que aquest bon senyor, malgrat els seus considerables anys de vida, se sentia plenament actiu i no tenia cap ganes de morir-se encara. Si lamentablement ho va haver de fer, queda ben clar que va ser contra la seva pròpia voluntat, com textualment ho expressava l'esquela. I això crec que és un bon exemple per a tots nosaltres, les persones grans de la nostra Associació. 

Tenir ganes de viure vol dir fer vida activa, vol dir comprometre's socialment, vol dit relacionar-se i crear lligams d'amistat, vol dir interessar-se per tot el que passa al costat nostre. La il·lusió i l'entusiasme vital del senyor X, als seus 90 anys, són un molt bon exemple per imitar, i un estímul perquè tampoc a nosaltres, per anys que passin, no se'ns acabin mai les ganes de treballar per una societat més justa, equitativa, amable i acollidora.