dimecres, 31 de maig del 2017

Saló de la Gent Gran

Aquest matí s’ha inaugurat, dins el marc solemne i clàssic de les Drassanes de Barcelona, la 19ª edició del Saló de la Gent Gran en el que hi participen un bon nombre d’unes entitats ciutadanes que, igual com la nostra, dediquen tots els seus esforços i les seves activitats a fer més agradable i optimista la vida d’aquelles persones que formem el grup anomenat “gent gran”, en el qual no cal dir que també hi contem a tots els nostres socis i sòcies, que afortunadament gaudeixen d’una llarga projecció de vida.

A la part exterior de les Drassanes, s’hi ha col·locat un atractiu cartell anunciador que invita a entrar-hi, i un cop dins, sorpren trobar l’espaiós saló gòtic ple de variats i multicolors stands, amb ofertes de tota mena. No cal dir que també hi han participat les nostres institucions públiques, Generalitat, Diputació i Ajuntament, amb uns stands ben remarcables, sempre amb el desig ben evident de donar-nos, a les persones grans, una bona injecció d’il·lusió i optimisme.
 
I també amb la intenció de fer-nos a tots la vida més il·lusionada i riallera, han estat programades algunes actuacions ben curioses, com una sessió de “risoteràpia”, en la que quedava ben clar el propòsit d’aconseguir que el somriure no arribi a desaparèixer mai de les nostres vides.
 

Segurament també hi podran ajudar força, en aquest propòsit, les quatre sessions de teatre amateur que, a càrrec del grup “Sóc gran i què?”, es representaran durant aquests dies, unes sessions per a les quals s`ha preparat un acollidor teatre auditori, adequat expressament dins del mateix stand municipal. En fi, un 19è Saló de la Gent Gran amb moltes ofertes i activitats, i del que tots els socis i sòcies de la nostra Associació ACA ens en podem sentir també protagonistes

1 comentari:

Josep Maria V. ha dit...

M’ha semblat molt bé lo del Saló de la Gent Gran, i pel que diu l’articulista ,sembla ser que estava molt ben preparat tant per acollir molts visitants com per tot allò que allí s’hi ha posat, doncs els objectius són donar-nos, a la gent gran, una bona injecció d’il•lusió i optimisme, amb actuacions perquè el somriure no arribi a desaparèixer mai de les nostres vides.
Però com jo soc una mica tafaner he parat atenció en una fotografia en la que diu “Trenquem el silenci”, i si la gent gran hem de trancar el silenci, hem sembla que els qui els hi desapareixeria el somriure per sempre més, serien als politics que ens governen, no sols per la situació de pensions en la que ens tenen escanyats, sinó també pel vergonyós incompliment de la Llei de Dependència.