dimarts, 2 de novembre del 2010

Any sant compostelà

Seguint la crida de l'Any sant compostelà, un nombrós grup de socis i sòcies de la nostra Associació han realitzat un agradable viatge a Galícia, visitant els seus paratges turístics més bonics i les seves poblacions més interessants, amb una especial dedicació a Santiago de Compostela i a la seva Catedral, entrant per la "Porta santa", que aquest any està oberta, fins arribar al sepulcre de l'Apòstol.

És ben original aquest privilegi de l'Any sant compostelà, atorgat pel papa Calixte II l'any 1222, que durant gairebé nou-cents anys, ha impulsat a milers de pelegrins de tot Europa, a caminar incansablement a peu, durant dies i més dies, fins arribar a Galícia.

L'apòstol Jaume, que va ser mort per ordre d'Herodes Antipas, allà a la llunyana Palestina, entorn de l'any 44, segurament no s'hauria pogut imaginar que el seu enterrament, fet en "terra de Marmària" (com diu el text grec dels Catàlegs Apostòlics), seria confós, segles més tard, en un enterrament, no "marmari", sinó "marmori". Ni tampoc que el seu cos seria suposadament col·locat dins un ric sepulcre de marbre, ni que aquest sepulcre navegaria fins l'altra punta del món romà, per ser descobert en un "camp d'estrelles" (Compostela) al cap de vuit-cents anys.

El cas, però, és que la tradició ens afirma que així va anar, i la fe mou muntanyes. El que és cert és que la devoció a l'apòstol sant Jaume ha estat un poderós incentiu que ha guiat a centenar de pelegrins pel camí de l'esforç i el sacrifici, i sobretot ha estat un estímul decisiu per fer arribar, durant molts segles, les idees i la cultura europees fins el nostre país. Aquest sol fet, tan important, ja justifica la devoció a l'Apòstol i els pelegrinatges a Santiago de Compostela.

S'hi podrien aplicar aquests versos del poeta Costa i Llobera: "No venç la llum del dia / la fosca del passat / mes pot volar millor la fantasia / pel buit meravellós de lo ignorat". Perquè quan el passat està emboirat en segles i segles de foscor, són la fantasia i la tradició les que l'il·luminen, i la tradició no és enemiga, sinó complementària, de la història. La nostra devoció a l'apòstol sant Jaume o Santiago (sant Yago), no ha de dependre pas de l'autenticitat o no del seu suposat sepulcre marmori, sinó de la seva vida de sacricici i abnegació.

El viatge o pelegrinatge que els nostres socis i sòcies acaben de fer a Santiago de Compostela, ha estat molt instructiu i agradable, i per descomptat, força diferent del que portaven a terme els esforçats pelegrins de segles passats, quan tot el camí es feia a peu. Ara el viatge és ben diferent, molt més còmode i confortable, perquè una cosa és ben certa: no només ha variat la nostra fe, sinó també el nostre esperit de sacrifici. De tota manera, ben segur que sant Jaume va agrair igualment la nostra visita i el nostre record.

1 comentari:

Joan ha dit...

Galicia és una de les terres amb més encant de la Península. Si la visita s’aprofita per fer el pelegrinatge a Santiago amb motiu de l’any Sant, millor que millor

Calixte III, impulsor dels peregrinatges a peu, què en pensaria si veies com és fan avui?

Estic d’acord amb tu que l’Apòstol Santiago accepta amb la mateixa estima de sempre els actuals mitjans de transport i allotjament

Joan