Viatge al passat

El programa “Tardes dels dimecres”, de la nostra Associació A.C.A., ens ha ofert avui l’oportunitat de fer un interessant viatge a través del temps, trasladant-nos a la meitat del segle XIX, amb la projecció d’una interessant pel·lícula sobre la vida d’una bella cortesana que es va fer famosa a tot Europa, una jove irlandesa que, malgrat no haver estat mai a Espanya, va fer cèlebre el seu nom artístic de Lola Montes, com a ballarina, i encara més com a companya sentimental de personatges tan diversos com el músic Franz Liszt, l’escriptor Alexandre Dumas o el rei Lluís de Baviera, el qual li va arribar a concedir el títol de comtessa de Lansfeld. 

En aquesta pel·lícula, el personatge de Lola Montes està molt ben representat per l’actriu Martine Carol, la qual ens ofereix una bona mostra de la seva elegància i la seva gran professionalitat, en el paper, força difícil, d’aquella excèntrica jove, nascuda a Irlanda l’any 1821, que amagant el seu nom real de Eliza Gilbert, va saber crear-se una figura imaginària de ballarina espanyola, que li va permetre debutar a Londres l’any 1843 amb un èxit extraordinari, i marxar després a París, on va arribar a ser més coneguda per les seves aventures amoroses que per les seves qualitats de ballarina.

Va assolir el cim de la fama a Munich, en convertir-se en l’amiga de Lluís de Baviera, fins l’any 1848, en que el rei va abdicar, i llavors la inquieta Lola Montes va seguir la seva vida itinerant per Suïssa, Anglaterra i finalment pels Estats Units. Allí va actuar en diversos espectacles teatrals de Nova Orleans, cosa que dóna peu, a la nostra pel·lícula, per a fer-hi aparèixer l’actuació d’un altre gran actor, Peter Ustinov, com a mestre de cerimònies, escenificant diversos episodis de la seva agitada vida sentimental. En resum, un atractiu viatge al passat, amb una pel·lícula entretinguda i distreta, en una “Tarde de dimecres” molt ben aprofitada, agradable i divertida, com les que habitualment ens ofereix sempre la nostra Associació A.C.A. 

Certamen poètic

                   

Avui s’han celebrat solemnement, al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona, els Jocs Florals organitzats per la nostra Associació A.C.A., un tradicional certamen literari que, any rere any, és testimoni privilegiat de l’esplèndida creació poètica que floreix al nostre país, a la vegada que ens permet sublimar la prosaica visió de les nostres emocions quotidianes, transformant-les en poesia.

L’acte ha tingut l’honor de ser presidit per la Ilma. Sra. Montserrat Ballarin, Regidora de l’Eixample, la qual ha fet un elogi del treball que sempre ha fet la nostra Associació en favor de les persones grans, promocionant la cultura i procurant una vellesa digna i joiosa per a tothom. Ens ha felicitat per la feina realitzada i ha agraït també la constant col·laboració de la nostra Associació en el Consell Assessor de la gent gran de Barcelona. 

Seguidament, tots els assistents hem pogut gaudir d’uns bonics poemes que, recitats per molt bons rapsodes, sabien fer etern l’encís fugitiu d’un instant màgic i eren l’expressió de profundes emocions humanes. Uns inspirats poemes que recreaven la realitat, la transcendien i la feien permanent en el sentiment i en el record, un record dedicat molt especialment a l’enyorada poetessa Josefina Peraire.

La poesia és la paraula creadora capaç de fer arribar als altres un missatge emotiu i sensible, capaç de commoure fins l’entranya mateixa de tots els que tenen el goig de sentir-la. És la paraula viva i lluminosa, irisada amb els colors d'una realitat transfigurada, d’una realitat que ens entra dins l'ànima i ens omple d'emoció. El poeta Joan Maragall la va descriure com la imatge de la bellesa de l’univers emmirallada dins la nostra ànima, el ressò de l'himne creador en la paraula humana. Fins i tot arriba a afirmar, en el seu “Elogi de la poesia”, que el vers "és l'únic llenguatge veritable de l'home".

Avui hem tingut el goig de poder escoltar aquest meravellós llenguatge veritable de l’home, i gaudir d'unes boniques poesies que, tant pel seu creatiu llenguatge com per la seva elevada inspiració, han estat molt ben merescudament guardonades en aquests XXXIX Jocs Florals de la nostra Associació ACA.

Un esclat de llum

El concert de música, que mensualment programa la nostra Associació A.C.A., a la sala de concerts del Casal del Metge de la nostra ciutat, ha sigut avui testimoni de la magistral actuació de la jove pianista Emma Stratton i del consagrat violinista Ruben Herrera, els quals han realitzat una magnífica interpretació de les diferents peces musicals programades, totes elles amb un èxit extraordinari. 

La sala de concerts, que estava lleugerament il·luminada, va semblar com si talment s’omplís de sobte de llum i de color, amb les harmonioses notes que sortien d’un vibrant violí, agermanades amb la màgica sonoritat que les àgils mans de la jove concertista feien néixer del piano. Va ser com un fantàstic i màgic esclat de llum i d’harmonia.

Ja la primera peça interpretada, una bonica Sonata de Beethoven, va omplir tots els esperits de pau i serenitat, seguida després per unes Bagateles de Busoni, que van anar elevant el nivell d’emoció i entusiasme, i de dos bonics poemes musicals, originals de la compositora Carlota Garriga, la qual va agrair personalment els merescuts aplaudiments que va rebre de tota la sala.

Una emoció que va arribar al seu nivell màxim, amb la interpretació d’unes sonores i vibrants peces musical de  Miquel de Falla: Pantomima, El amor brujo, la Danza del Terror i la Danza del Fuego, amb les que va finalitzar el programa previst. Si bé encara no va acabar del tot la magistral actuació dels dos artistes intèrprets, perquè varen voler agrair els forts aplaudiments rebuts, amb l’obsequi d’una altra bonica peça musical “Salut d’amour”, d’Edward Elgar.  

En resum, una sessió musical realment memorable, amb uns joves concertistes mereixedors de tot elogi. 

Merescut homenatge al C.A.G.G.

Avui, Dia Internacional de la Gent Gran, el Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona ha celebrat solemnement el 25è Aniversari de la seva creació, amb una trobada summament agradable i molt participada, que s’ha celebrat en el magnífic i històric Saló de Cent de la nostra ciutat, i que ha estat presidida per l’alcaldessa, Exma. Sra. Ada Colau, amb la presència també de la regidora Ilma. Sra. Carmen Andrés.

En el seu emotiu parlament, la sra. Colau ha recordat les moltes iniciatives que ha promogut el Consell Assessor de la Gent Gran durant tots aquests vint-i-cinc anys, el seu incansable treball per la dignificació de la gent gran, pel reconeixent dels seus drets socials i en favor d’un envelliment actiu, a la vegada que ha reconegut el seu constant suport i la seva total col·laboració en la construcció d’una ciutat amable, inclusiva i amiga de tothom.

Ha afirmat que ara ens calia mirar endavant, tenint en compte que actualment un de cada cinc ciutadans de Barcelona té més de 65 anys, i que això era un gran repte, però que també era, a la vegada, un impuls per seguir treballant, amb més entusiasme encara, pel benestar de tots. En finalitzar el seu parlament, s’ha dirigit directament al membres del Consell Assessor de la Gent Gran, agraint-los la feina realitzada i assegurant que sempre comptaria amb ells.

La regidora sra. Andrés ha exposat el seu propòsit d’iniciar una revisió i millorament dels Casals, de les Entitats de gent gran i de les Residències, amb l’objectiu d’aconseguir trencar l’aïllament i la solitud que actualment pateixen moltes persones grans. Ha indicat també que ens calia invertir la tendència a l’envelliment de la ciutat i que, entre tots, hem de construir models pels joves, amb treball i constància.

           Seguidament s’ha projectat un vídeo, molt impactant, en el que s’hi ha recollit el testimoni viu i personal de diversos membres del Consell Assessor. I ha finalitzat aquest homenatge amb l’emotiu parlament d’alguns membres del mateix Consell, exposant els seus anhels i projectes, i amb l’atorgament d’unes distincions especials a diverses persones que, al llarg dels anys, n’havien format part.

La nostra Associació A.C.A., que des dels seus inicis ha participat activament en el Consell Assessor de la Gent Gran, col·laborant en les seves gestions i treballant pels seus objectius, considera com a pròpia la celebració d’aquest solemne 25è Aniversari, i sent una gran satisfacció pel magnífic resultat de la feina ben feta durant aquests vint-i-cinc anys, amb la certesa de que el vigorós impuls renovador del C.A.G.G. seguirà decididament endavant, en benefici i profit de tothom, i buscant sempre el benestar i el millorament de la qualitat de vida de totes les persones grans de la nostra ciutat.

Temps de contradiccions

Avui la nostra ciutat de Barcelona està celebrant, amb nombrosos actes lúdics i festius, la seva Festa Major, una festa que històricament era en honor de la Mare de Déu de la Mercè, i que en teoria encara ho continua sent, però que a la pràctica ha perdut tota la seva essència, i ha quedat ben desvirtuada. Perquè ara ja no es fa cap menció enlloc a l’advocació mariana original ni al profund esperit religiós que va impulsar a sant Ramon de Penyafort, en la seva meritòria tasca de la redempció de captius. Aquella història de segles enrere s’ha anat difuminant dins la fosca nebulosa de l’oblit, i en la Festa Major actual ja no se li ret cap homenatge ni se li fa cap mena de menció enlloc. I és que vivim en temps de contradiccions.

Nosaltres, com a persones grans, en podem donar molt bon testimoni. Se’ns fan moltes lloances pels anys que hem viscut, uns anys sovint passats en circumstàncies ben difícils. 

Se’ns alaba per la nostra capacitat de treball i per haver ajudat a tirar endavant el país, se’ns elogia pel nostre seny i pel nostre esperit dialogant, però tot això només són paraules. A la pràctica, tenim tancat l’accés a la política activa, n'estem excluïts i no podem formar part de cap equip de govern. La nostra edat, que és precisament la que ens dóna aquest seny tan lloat, és la que ens ho impedeix. La contradicció entre la teoria i la pràctica és molt clara.

El passat mes d’abril, amb motiu del centenari de la mort del eminent bisbe Torras i Bages, autor de "La Tradició catalana", se li va celebrar, a la Catedral de Vic, un homenatge presidit pel cardenal Stella, vingut de Roma. Va ser una missa concelebrada amb cardenals, arquebisbes, bisbes, religiosos i religioses de totes les parts del nostre país. El cas és que en aquesta missa, a la que hi varen assistir uns cinc-cents capellans de casa nostra i que havia de ser d’homenatge al Dr. Torras i Bages, el qual havia estat sempre un gran defensor de la nostra llengua, la memòria de l’homenatjat no va ser gens respectada, perquè les oracions i la pregària eucarística es varen fer en castellà. Una altra contradicció ben evident.  

I és que estem vivint en un temps força complicat i ben difícil d’entendre. En un temps de moltes contradiccions. Afortunadament, a la nostra Associació A.C.A. tots som gent gran, i podem arribar a acceptar-ho i a comprendre-ho tot. És per això que avui celebrem amb alegria la Festa Major de la nostra ciutat, tot demanant a la Mare de Déu de la Mercè, la qual és encara molt més comprensiva que tots nosaltres, que continuï vetllant amorosament per la nostra ciutat i pel nostre país. 

Un recorregut per la història

La nostra Associació ha programat, pel vinent mes d’octubre, una molt interessant visita a la ciutat de Roma, amb un complet recorregut cultural per tots els seus magnífics monuments, en una emotiva evocació dels orígens històrics de la nostra cultura i de la nostra civilització.

Han transcorregut ja gairebé dos mil anys, des que es va aixecar, al Fòrum romà, l’arc triomfal de Titus, commemorant la seva victòria en la guerra jueva, però encara ens sembla sentir la dolorosa ferida d’aquella destrucció del Temple de Jerusalem, que Jesús ja havia predit amb tristesa quaranta anys abans. Els soldats romans, que es representen en aquest Arc portant en triomf el canelobre dels set braços, són una visió difícilment oblidable.

Tampoc l’orgullós edifici del Coliseu, evocador de les cruents lluites de gladiadors i del martiri de centenar de cristians, pot deixar indiferent als visitants, ni la sorprenent i gran extensió del Circ Màxim, on encara ens hi sembla veure aquelles perilloses i  mortals curses de quadrigues de la pel·lícula Ben-Hur, o aquella cursa que el nostre compatrici, el barcelonès Luci Minici, va guanyar l’any 129, durant la 227ª  Olimpíada a Grècia.

Dins les quatre grans Basíliques romanes, Sant Pere del Vaticà, Santa  Maria la Major, Sant Pau extramurs i Sant Joan de Laterà, en les que hi ha un Altar major on només hi pot oficiar el Sant Pare, s’hi respira un profund esperit religiós, que només és comparable al de la corprenedora visió de les humils catacumbes cristianes, on també està previst fer-hi una visita.

 

I el que ben segur que deixarà un record més intens de tota l’estada a la ciutat de Roma, és la benedicció personal del Papa Francesc, que es rebrà a la Plaça de sant Pere, i l’entrada als Museus Vaticans, amb la sorprenent visió de les seves grans obres d’art, en un inoblidable recorregut entre magnífiques escultures i amb l’emotiva contemplació de les grans i esplèndides pintures de Rafael i de Miquel Àngel. Per tot això, estem ben segur de que serà un viatge molt agradable, que permetrà realitzar, a tots els que hi participin, un  imaginatiu i força instructiu recorregut per la història.

Retrobament

Després d’unes setmanes de descans i silenci, és avui una alegria retrobar-nos amb els a vegades desconeguts, però sempre molt estimats, lectors d’aquest bloc d’A.C.A. Acabem de finalitzar un mes d’agost que és sempre un temps de transició, en el que tot ens invita a un repòs relaxat, a una pausa en les habituals tasques de cada dia, a fer una vida  plàcida i tranquil·la, a tenir cura de les plantes del jardí i anar-les admirant mentre floregen esplendoroses, en un fantàstic i espectacular esclat multicolor.

 

Per a molts de nosaltres també és un temps d’alegre contemplació de la natura, d’admirar les altives muntanyes que desafien els segles, els profunds i blavosos llacs pirinencs en els que elles s’hi emmirallen orgulloses, les extenses i verdoses prades per les que pastura tranquil·lament i indolentment l’eguassada, i en les que el temps sembla que s’hi hagi deturat.

Però l’any va seguint el seu cercle immutable. S’ha acabat l’agost, i ara ens arriba l’agradable mes de setembre, que avui estrenem amb la confiança de que sigui també, per tots nosaltres, un temps de pau, de tranquil·litat i de benestar. És ara que la nostra Associació empren de nou les seves activitats, programant trobades i actes culturals als que tots estem invitats a assistir-hi, concerts de música que estimulen i alegren l’esperit, conferències que ens omplen de nous coneixements, reunions festives que refermen els nostres lligams de germanor.

Amb aquesta il·lusió comencem el nou curs 2016/2017.  Tots nosaltres som persones grans plenes d’entusiasme, desitjoses de retrobar les amistat, de fer coses profitoses, sentir-nos útils, de seguir l’exemple de les blanques tiges de lliri que s’enfilen dretes i orgulloses cap al cel, sempre amunt, amb fermesa, valentia i decisió.

És amb aquest desig i amb una ferma voluntat de superació, que donem a tots una molt cordial benvinguda.